RAJOY-MAS: TROBADES A LA TERCERA FASE

Finalment, dimecres 30 de juliol, hi haurà la trobada a alt nivell, entre el President de les Espanyes Mariano Rajoy i el President de Catalonia Artur Mas I.

Tot just un dia abans de que acabi el mes per a contradir els meus pronòstics que vaticinaven que no es faria abans de setembre. No és la primera vegada que m’equivoco, ni serà l’última.

Com que la trobada es farà amb llum (no sé si fins i tot taquígrafs) i de llum n’hi ha de trifàsica, d’aquí el títol de l’entrada.

Curiosament (o no), dos dies abans, Rajoy rebrà oficialment el nou líder del PSOE Pedro Sánchez que haurà estat ratificat pel congrés del partit que es farà durant el cap de setmana.

Serà una trobada de cortesia on el President del Govern rebrà al Secretari General del primer partit de l’oposició (de moment) Encara que no es coneix l’ordre del dia, segur que la reunió serà d’alta volada i es podrien tractar temes importants.

Hi ha qui diu que podrien formalitzar un front comú per a intentar parar el procés independentista català (i posteriorment el basc)

Fa uns dies, si ho recordeu, ja vaig apuntar la possibilitat de que Rajoy oferís a Mas reformar la Constitució per assolir un estat federal. Llavors encara no sé sabia de la trobada entre Rajoy y Sánchez.

Imagino que Mas anirà preparat per escoltar qualsevol cosa, fins i tot aquesta. El que està per veure és si, finalment, ho acabaria acceptant o n’hauria de parlar amb els seus socis de viatge.

El més lògic és que abans parlés amb Junqueras, Herrera i Fernández. La pilota estaria sobre la teulada independentista i ja no es podria acusar al govern de no oferir alternatives.

No cal dir que el bàndol nacionalista comptaria amb un aliat: UDC. Pelegrí, el substitut de Duran a la Secretaria General de CiU ja ho va dir. Son confederals.

Costa entendre quina diferència hi ha entre federal i confederal. De vegades només és qüestió de matisos.

Potser haurem de recular 150 anys per mirar si la guerra de Secessió dels Estats Units ens aclareix què vol dir exactament cada concepte.    

EL BBVA ES QUEDA AMB CATALUNYA CAIXA (I PART)

En català Banc Bilbao-Biscaia-Argentària (BBVA)ha comprat Catalunya Banc al presentar la millor oferta. Les altres dues entitats que volien fer-se amb el banc nacionalitzat eren Caixabanc , el Santander i la Société Générale. Pel camí s’han perdut 11.600 milions d’euros que han sortit dels fons públics (es a dir, dels ciutadans espanyols) i s’han volatilitzat en un tres i no res.

Dir que una banc basc ha adquirit un de català, seria una manera molt simplista d’explicar-ho, ja que avui en dia, la majoria d’entitats financeres han perdut gran part de la seva vinculació amb el territori.

Fent una mica d’història, encara recordo quan per una part existia el Banc de Bilbao, per l’altra el Banc de Biscaia (Vizcaya) i per l’Altra Argentaria, que era la corporació que va agrupar les diferents entitats financeres estatals: Caixa Postal, Banc Exterior d’Espanya, Banc de Crèdit Agrícola, Banc Hipotecari d’Espanya, Banc de Crèdit Local i Banc d’Alacant. Dintre de la mateixa operació de fusió van entrar d’altres entitats, com per exemple Banca Catalana.

Després de la bombolla immobiliària i amb la profunda crisi financera que va sacsejar Espanya, alguns caixes d’estalvis es van haver d’agrupar i convertir-se en banc. Així va néixer el grup Unnim (Caixa de Sabadell, Caixa de Terrassa i Caixa Manlleu), que també va ser nacionalitzat abans de ser adquirit pel BBVA.

Mentre, Catalunya Banc (durant un temps Catalunya Caixa) va sortir de la fusió de Caixa Catalunya (abans de Barcelona), Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Les dues primeres vinculades amb les Diputacions Provincials respectives.

Quan existien les caixes d’estalvis, la xarxa d’oficines era immensa, sobre tot durant els anys de la bombolla immobiliària. Per aquell temps, a Amposta hi van aterrar una sèrie d’entitats noves que van durar fins l’inici de la crisi. A saber: Caixa Sabadell (no confondre amb Banc Sabadell), Caixa Terrassa, Caixa Manlleu i Banc Pastor. Possiblement alguna més, però no me’n recordo.

Fins i tot Caixa Tarragona va obrir noves sucursals, com la que hi va haver davant l’antiga parada de busos i la Caixa amb l’oficina del carrer Amèrica. Allà on hi podia haver negoci, allà que es desplaçaven les entitats financeres. Al final, tal i com s’ha comprovat, només era façana.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA CASTELLERA DE LA RÀPITA. 4d6

LLIÇONS D’ÈTICA

Em van explicar que el passat dissabte, al programa la Sexta Noche on, una vegada més Pablo Iglesias II va assistir com a convidat, va intervenir via telefònica la gran lideressa, es a dir Doña Esperanza Aguirre Gil de Biedma, comtessa de Bornos i Gran de Espanya, per atacar-lo durant i dir el que ha estar repetint com una cotorra durant els darrers temps, i no només ella, sinó una part dels barons del PP.

Les classes d’ètica, van arribar tant lluny que fins i tot li va dir: 

 

-Repeteixi amb mi: Els d’ETA són uns assassins...

 

Evidentment Pablo Iglesias no es va quedar de braços creuats i li va retreure a l’Aguirre totes les polítiques que a dut a terme el PP i que potser han salvat Espanya, però han portat a una bona part dels ciutadans espanyols a la misèria.

Si no fos per la cara dura que té la senyora, Esperanza Aguirre és la menys indicada per donar classes de moral i ètica a ningú. Com entremès només cal recordar la forma en que va arribar a la presidència de la Comunitat de Madrid. El que es coneix com el Tamayazo.

Aquell dia, a l’Assemblea de Madrid, tot estava preparat per a escollir a Rafael Simancas nou president de la comunitat. Comptava amb els vots favorables del seu partit (el PSOE) i els d’IU. En tenia prou, ja que junts en sumaven un més que els que tenia el PP. Però de sobte dos diputats socialistes (Eduardo Tamayo y María Teresa Sáez) estaven absents de l’hemicicle. Aquell fet va comportar que no es pogués investir Simancas i va caler convocar noves eleccions que, aquest cop si, va guanyar el PP.

Anys més tar es va saber que un empresari de la construcció va pagar a Tamayo i Sáez per a que fessin safra i no acudissin a l’acte d’investidura del seu líder.  

I com a postres, recordar el fet de la fugida amb l’atropellament d’una motocicleta policial que va protagonitzar Dña. Esperanza només fa uns mesos.

De primer i segon plat els podeu triar vosaltres mateixos. N’hi ha tants per escollir que podrien formar part d’una carta de restaurant car, com els que, sense dubte, li deuen d’agradar a la lideressa.