No em cansaré de repetir-ho: el polític ha de
tenir coherència. I la majoria de polítics no la tenen, tal i com demostraré a continuació.
Resulta ser que CDC, com el govern, con l’ANC,
con altres partits i formacions, es passen mesos demanant votar ‘pel dret a
decidir’. Deien que votar era la màxima expressió de la democràcia i coses
semblants.
Però sembla ser que no és sempre així. Dilluns
passat, al ple ordinari de l’Ajuntament de Tortosa, el grup d’Iniciativa per Catalunya-Verds,
porta a l’aprovació del ple una moció reclamant poder votar sobre què fer amb
el monument franquista que hi ha al bell mig de l’Ebre, mirant cap el pont de l’Estat
i aprofitant una antiga pilastra d’una passarel·la que hi havia només uns
metres més enllà.
Resulta ser que, tal com va denunciar Jordi
Jordan, la dreta s’uneix i hi voten en contra. El vot del PP i el PxC, és fàcil
d’entendre, però per què CiU s’hi va oposar?
¿És que voler votar pel dret a decidit de
Catalunya és diferent a voler votar pel dret a decidir sobre què fer amb un
monument franquista?
Per molt que ho miri la diferència no la veig
en lloc.
I, a partir d’aquest moment, la incontinència,
verbal si voleu, però incontinència a la fi.
La concentració d’excuses que van donar per a
justificar el seu vot negatiu va ser tan gran que, evidentment, s’han de tenir
preparades de forma anticipada: què si el tema surt cada quatre anys quan s’apropen
les eleccions municipals, què si ja s’havia fet una recollida de signatures amb
escassa participació, què si el monument està catalogat i van ser ells mateixos
qui el van catalogar, què si els ciutadans de tortosa ja el consideren part del
paisatge de la ciutat i els turistes s’hi paren per a fer-li fotos, què s’hauria
de fer amb el monument si es tragués d’allí, què si ja sé li havia tret tota la
simbologia franquista, què si a Alemanya també s’hauria de treure el camp d’extermini
de Mauthausen, ...
Des del meu punt de vista només són excuses
per a deixar-lo allà on és per a glòria d’uns (els menys) i la vergonya dels
altres (segurament el grup més nombrós) Encara què, també ho he de reconèixer,
per a molts els hi serà del tot indiferent i no sabran que nassos significa.
Aquí és on jo demanaria a l’equip de govern de
Tortosa que si tant l’aprecien, podrien posar un cartell ben visible on s’expliqués
el motiu del monument, així com sé li han anat traient la simbologia i
defensant el trencador que va ser l’artista quan el va dissenyar i construir.
I ara la gran pregunta: On conflueixen incoherència
i incontinència? És evident, conflueixen al mateix lloc on convergeixen: a
Convergència!
Si amics meus, a Convergència hi conflueixen
una gran part de les paraules que acaben en ència.
A part de les dues que he citat anteriorment, també herència (el legat polític
de Pujol i segurament que alguna cosa més), independència (bé, d’un temps cap
aquí –ara resulta que fins i tot Joan maria Roig és independentista-)
Però en canvi n’hi ha d’altres que no, com per
exemple transparència. CDC mai ha estat un model de transparència política i,
per aconseguir-ho hauria de renunciar a la majoria dels seus principis, havent
de renuncia novament a la coherència.
I ja per acabar, que us semblaria si es
tragués el qüestionat monument si al seu lloc s’hi posés una estàtua de mida
natural de Ferran Bel? No donaria el pego?
JOSÉ ANTONIO SOROLLA
Periodista
