JOSÉ ANTONIO SOROLLA
Periodista
Després de mantenir relacions amb IU i ICV, amb els quals té més afinitats polítiques i organitzatives, Syryza (acrònim de Coalició d'Esquerra Radical) i el seu líder, Alexis Tsipras, han relegat en certa manera els seus antics aliats per aproximar-se a Podem. L'amor és mutu. Tsipras va assistir al congrés constituent de Podem iPablo Iglesias saluda i desitja amb els seus tuits la victòria dels radicals grecs en les eleccions anticipades del pròxim dia 25. S'ha estès en l'opinió pública i en la publicada el convenciment que una victòria de Syriza a Grècia beneficiaria Podem per l'efecte mimètic. No obstant, és molt possible que a Podem li convingui més que Syriza no governi a Grècia que el contrari.
En primer lloc, perquè si només amb la possibilitat que Syriza obtingui la victòria s'ha organitzat la que s'ha organitzat, amb pressions obertes de la Comissió Europea, d'Angela Merkel, del Bundesbank, de l'FMI i de tutti quanti, no s'ha de ser molt perspicaç per preveure el que passarà si Tsipras aconsegueix la majoria i forma Govern. La campanya de la por llavors sí que farà por. I això malgrat que sigui cert que Syriza ha moderat les seves posicions i ja ha renunciat a no pagar el deute (ara demana una quitació i terminis de pagament més assequibles), no vol sortir de l'euro i dubta sobre la nacionalització dels sectors estratègics.
En segon lloc, perquè l'aplicació del programa de Syriza és molt probable que sigui un fracàs, tant perquè les renúncies siguin excessives com perquè no funcioni el canvi. Això incidiria en la credibilitat de Podem amb tot un any al davant fins a les eleccions. Un fracàs de Syriza li prendria a Podem el plus d'experiment immaculat de què disfrutaria si Tsipras no té l'oportunitat de fer-ho malament. Perquè Podem sigui un revulsiu, Syriza no hauria d'interposar-se en el seu camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada