dijous, 16 d’abril del 2015

EL CEL DEL DIA D'AVUI

Les fotos estan fetes entre 2/4 de 4 i les 4 de la tarda, aproximadament.
Segons es mirava cap al N, el S, l'E o l'O, els núvols eren més o menys amenaçadors.
Les primeres estan fetes prop de Vinallop i les altres a Amposta.
Els núvols més negres estaven sobre el Port i Tortosa, en canvi, les primeres gotes m'han caigut tot arribant a Amposta.
 





PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PASSEJANT PER DELTEBRE (XII)













¿Carta de comiat per a Rajoy i Mas?

JOAN TAPIA
Periodista

El 25 de març passat, en la presentació del meu llibre ¿Catalunya sense Espanya? al Cercle d'Economia, vaig dir que, malgrat totes les desavinences posteriors a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del juliol del 2010, l'únic camí transitable era el del diàleg i la negociació entre els governs de Catalunya i d'Espanya. Espero tenir raó, però des d'aleshores -i no han passat ni 15 dies- les coses van en direcció contrària.
El dilluns 30 de març, CDC i ERC -més l'ANC i Òmnium Cultural- van subscriure un full de ruta maximalista: les eleccions del 27-S seran plebiscitàries, una majoria absoluta dels partits firmants de l'acord equivaldrà al  en la prohibida consulta i s'anirà a una declaració unilateral d'independència (DUI) en un termini màxim de 18 mesos. I el dilluns de Pasqua, 6 d'abril, Rajoy hi va contestar dient que les eleccions catalanes només seran autonòmiques i que la Unió Europea mai admetria una declaració unilateral d'independència. Tot sembla, doncs, disposat una vegada més per a l'autèntic xoc de trens que el 9-N es va evitar pels pèls gràcies a la prudència -en l'últim minut- dels dos presidents.
En l'acte citat, vaig dir que el diàleg era el millor perquè tot el que hem progressat des del 1977 es deu a la negociació i al pacte. I que si dos polítics de trajectòries vitals i perfil ideològic tan dispars comAdolfo Suárez, ministre secretari general del Movimiento fins feia poc, i Josep Tarradellas, president de la Generalitat republicana a l'exili, van aconseguir pactar, és incomprensible que Mariano RajoyArtur Mas no ho puguin fer.
I el consens constitucional entre Manuel Fraga, ministre d'Informació de Franco que havia defensat l'execució de Julián Grimau, i el secretari general del PCE, Santiago Carrillo, que havia enviat Grimau a Espanya perquè dirigís el comunisme clandestí, era molt més difícil que el de Rajoy i Mas, dos polítics de la classe mitjana, sense passat franquista (ni antifranquista) i que tenen en comú ser dos polítics professionals de la democràcia amb càrrec públic i cotxe oficial des dels seus inicis.
Si Suárez i Tarradellas, si Fraga Carrillo, van aconseguir acords en els anys 1977 i 1978, és un pecat contra la intel·ligència que Rajoy i Mas només puguin dialogar a través dels tribunals i vulguin imposar-se gràcies a les seves majories parlamentàries (més forta la de Rajoy que la de Mas).
Al finalitzar la presentació, algú em va objectar que Suárez iTarradellas, com Fraga i Carrillo, només van pactar un terreny de joc en què poder dirimir les seves diferències i que ara estem davant una qüestió de principis. Per Rajoy, la sobirania únicament resideix a les Corts espanyoles i Espanya és la nació més antiga d'Europa, mentre que Mas encapçala un moviment que creu que Catalunya té el dret a l'autodeterminació. En part és així -encara queSuárez, Tarradellas, Fraga i Carrillo també tenien els seus dogmes, que van saber aparcar raonablement-, però no del tot.
Mas sosté la independència perquè el PP, els recels espanyols i el TC es van carregar en part un Estatut que, tot i que era ple de defectes, havia sigut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. I Rajoyes refugia en la sobirania nacional perquè va cometre la gran imprudència -per nacionalisme espanyol i per enderrocar Zapatero- de recórrer un Estatut que ja havien avalat tant la sobirania espanyola com el poble de Catalunya. Rajoy es va equivocar el 2006 i Mas ho va fer quan va dissoldre el 2012 i va perdre 12 escons. I si no saben embeinar-se els seus errors, atempten contra la intel·ligència i contra l'estabilitat política i econòmica d'Espanya i Catalunya. Es mereixeran que els electors els sancionin amb la carta d'acomiadament.

dimecres, 15 d’abril del 2015

I ARA LES DIETES…


Quantes coses no deuen de passar sense que ens en assabentéssim? De vegades les pots intuir, però si no tens proves, els fets quedaran immunes, al menys que hagi una actuació d’ofici per part de la fiscalia.
Si fa una mica més d’un mes es va denunciar a Manel Ferré per presumpte tracte de favor cap a algunes persones properes ideològicament a qui va retirar multes de transit posades per la policia local d’Amposta, la setmana passada va tornar a ser denunciat, en aquest cas per presumpte cobrament irregular de dietes.
Segons sembla, Ferré hauria passat càrrecs de dietes a l’Ajuntament d’Amposta per desplaçaments a Barcelona per assistir a reunions diverses.
Per aquell que desconegui el tema, normalment, paga el desplaçament (que por incloure o no dieta depenent dels temps) aquell que convoca. Així per exemple, el convocant és un conseller de la Generalitat, les despeses de desplaçament aniran a càrrec de la conselleria en qüestió.
Ja us explicava l’altre dia que Ferré té un cotxe que, segons ell mateix, li va cedir l’entitat Consorci de Salut i Social de Catalunya (que presideix ell mateix) que l’hauria adquirit per mig d’un leasing. Caldria saber però, qui paga el carburant d’aquest vehicle i si sé li tolera o no que es desplaci amb aquest vehicle quan no va a reunions d’aquella entitat.
Evidentment, si Ferré va a gastos pagats i a sobre passa càrrec de les despeses de manteniment, estaria cometent una irregularitat, ja que, d’alguna manera, les estaria cobrant dues vegades.
Segons l’exhaustiu estudi que va elaborar el regidor Germán Ciscar, que és qui va presentar la denúncia, l’import total de dietes cobrades irregularment estarien al voltant d’uns 17.000€ en 3 anys.
Segons em van explicar, sembla ser que tan aviat com Ferré es va assabentar de la notícia de la nova denúncia, va demanar que sé li facilités tota la documentació relativa al cobrament d’aquestes dietes i fins i tot es va buscar un cap de turc a qui donar-li les culpes.
Un dels primers mitjans informatius que es va fer ressò de la notícia va ser la Cadena SER que va entrevistar al regidor. En canvi, l’alcalde hauria declinat fer declaracions.
En canvi, d’altres mitjans no van donar la notícia fins ahir mateix i, tot seguit, s’incloïen, ara sí, unes declaracions de Ferré negant que hagués comés cap irregularitat. Quina sorpresa!  
Adam Tomàs, el cap de l’oposició a l’Ajuntament d’Amposta i candidat d’EA-AM a les properes municipals del 24 de maig, ha dit que ells no acusen Ferré d’haver fet res il·legal, però han demanat als tècnics municipals que elaborin un informe sobre si els càrrecs de les dietes són o no correctes.
Segons m’han dit, Adam Tomàs, en el cas de que l’informe conclogui de que han estat improcedents, li podria demanar la dimissió en el darrer ple ordinari de la legislatura.
Molts opinaran que si tot això ha sortit a la llum ara és perquè estem en època electora. Segurament és així, però alguna vegada hauria de sortir i l’oportunisme sempre depèn del costat del qual es miri i, el perjudicat, sempre pensarà que és oportunista encara que s’estigui a la meitat de legislatura.
Diu Ferré que si Adam Tomàs actua així és per la desesperació que té per aconseguir l’alcaldia d’Amposta...
I pregunto jo: I no està Ferré desesperat per a revalidar el càrrec i evitar així que res canviï?
De que continuï o no com alcalde depèn el manteniment del seu actual status, així com renovar per 4 anys més els d’aquells que l’acompanyen.
Us imagineu que faran alguns del seu equip el dia que deixin el govern municipal? 
Ells no ho volen ni pensar!