L'ERMITA DEL REMEI I LES OLIVERES MONUMENTALS (4)

PEL TRABUCADOR (1)

Un president de dretes per una Catalunya d'esquerres

SISCU BAIGES

Periodista

Després de la decisió d’ERC de cedir a Artur Mas la presidència de la Generalitat cas que la candidatura conjunta d’aquest partit amb CDC obtingui una majoria suficient en les properes eleccions, tot faria pensar que Catalunya continuarà tenint un president de pensament conservador. Un president de dretes, en terminologia que alguns discuteixen.

El darrer informe del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, titulat 'Valors socials i polítics a Catalunya, 2015', sintetitza aquesta contradicció. Està basat en 1.050 enquestes, realitzades entre els passats dies 2 i 16 de juny. La pregunta 19 de l’estudi era: “Creu vostè que si Catalunya es convertís en un país independent ho tindria més fàcil o més difícil per fer front a la crisi econòmica?”. La resposta majoritària va ser la del 43,1% que considera que la independència faria més fàcil la lluita contra la crisi econòmica, tot i que un gens menyspreable 35% tem que aquest combat seria encara més difícil. Un 8,4% pensa que no seria ni més fàcil ni més difícil, mentre un elevat 13,4% es va reservar l’opinió.

La llista Junts pel Sí presenta les properes eleccions com un plebiscit sobre la independència. Si es té en compte, que la majoria dels catalans –encara que ajustada- creu que la independència facilitarà la lluita contra la crisi, és evident que aquesta dada juga en favor de la candidatura que pretén que Artur Mas continuï com a president.

Al mateix temps, però, la pregunta 23 demanava “Quan es parla de política normalment s’utilitzen les expressions esquerra i dreta. Vostè com es defineix? D’extrema esquerra? D’esquerra? De centre-esquerra? De centre? De centre-dreta? De dreta? O d’extrema dreta?”. La resposta va ser aclaparadora. El 41% dels catalans es consideren d’esquerra. La següent opció triada és la de centre-esquerra (16,2%), seguida pel centre (13,3%). Al centre-dreta només es situa un 6% dels enquestats i a la dreta, un 2,8 per cent.
Se suposa que a Artur Mas caldria ubicar-lo a la dreta en aquest espectre ideològic. O al centre-dreta. O al centre, a tot estirar. Sumant totes aquestes opcions, resulta que comptaria amb les simpaties de, com a molt, el 22,1%. Molt lluny del 41% dels catalans d’esquerres que preferirien un altre president.

Si les xifres del CEO no ens enganyen, la majoria dels catalans hauran de conformar-se amb un president conservador perquè hi ha per enmig el debat sobre la independència de Catalunya.

Si jo fos català i d’esquerres maldaria perquè aquest debat es resolgués, en un sentit o en l’altre, com més aviat millor.
Potser és per aquesta pressa que Oriol Junqueras s’ha camuflat a la candidatura d’Artur Mas.

Tanmateix, un dels candidats de Junts pel Sí, Lluís Llach, ja explica a la seva cançó ‘Ítaca’ que el viatge serà llarg: "Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l’illa".

No fos cas que hi arribessis massa aviat i els d’esquerres et prenguessin la presidència d’Ítaca.

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 18

Campanya encoberta

No es tracta de cap campanya institucional, com per exemple la que es va presentar el passat juliol sobre la recollida d’escombraries. Aquesta és molt més subtil, però, imagino, des de l’equip de govern d’Amposta deuen d’esperar que tingui més incidència que la primera, ja que aquella té una incidència força desigual, es a dir, igual passes per una illa de contenidors i veus que no han deixat cap tipus d’objecte com un altre dia apareixen caixes de cartró, envasos de plàstic i altres deixalles amuntegades per tota aquella zona.

Precisament, sembla que al nostre equip de govern no li agrada que es faci difusió d’imatges que venen a demostrar el fracàs de la primera campanya del nou equip de govern.

Quan te’n adones que està circulant per diversos canal el missatge de que no és convenient que s’incideixi sobre el problema (que segueix ben present) d’abocar brossa fora dels contenidors, arribes a la conclusió de que tot plegat té un origen més enllà de les persones que participen activament dels fòrums existent per a denunciar aquests tipus de males pràctiques. O sigui, que a l’actual govern d’EA d’Amposta no els agrada gents que sé segueixi parlant del tema i ho fa saber a través d’altres persones.

Un dels motius que més m’ha cridat l’atenció és que als governs de CiU no se’ls hi donava tanta llenya... Ai! Què poc que m’han llegit la gent que així ho creu... Fa anys, però molts d’anys, fins i tot abans de que s’inventés el Facebook que ja donava guerra encara que per altres mitjans, com són per exemple les cartes al director o les fotos denúncia que apareixen a molts diaris. Fins i tot vaig crear el blog la Ciutat sense llei... ni ordre per a denunciar tot el que em semblava denunciable i que era molt. La darrera entrada al esmentat blog va ser a principis de 2011, la qual cosa no vol dir que no continués denunciant aquelles coses que em semblaven intolerables.

Mireu, si la memòria no em falla, el proper mes de setembre farà 8 anys que col·laboro amb Vinaròs News, una de les primeres revistes digitals de les nostres terres i que sempre m’ha donat llibertat sobre aquells temes dels que m’apetia escriure.

8 anys, amb una incidència d’un article cada quinze dies, donen per a molt. És cert que he fet articles de tota mena, d’aquells temes sobre els que m’ha apetit escriure en cada moment. Però un bon grapat d’aquest han estat denúncies per la forma de fer dels anteriors equips de govern, com per exemple els model de festes majors o irregularitats comeses com quan van permetre durant 7 anys i mig que els cinemes de la nostra ciutat no disposessin del corresponent permís d’obertura. Mireu, se’m acaba d’ocórrer una idea. La propera setmana republicaré a la Via Augusta alguns d’aquests articles per a demostra fefaentment el que estic dient.

Segona campanya encoberta       

Quan un arriba a la meva edat ha viscut moltes vivències i algunes d’elles s’ha convertit en record i d’altres han passat a millor vida. I és que la memòria sol ser molt selectiva i al final sembla que només te’n recordes d’allò que vols recordar.

Aquests records poden ser importants o, simplement petits detalls que, de vegades un fet fa que surtin de l’oblit.

Fa anys, segurament quan era adolescent, em van explicar que entre els fotogrames del cinema, se’n intercalaven alguns sobre determinats productes de consum. L’ull humà era incapaç de percebre’ls, però no el subconscient que, en acabar la projecció t’enviava missatges per a que compressis aquell determinat producte. Finalment, aquesta mena de publicitat subliminal va ser declarada il·legal i per tant prohibida.

Avui en dia és difícil inventar res de nou, al menys de que es tracti d’alta tecnologia. Tota la resta són variacions (millorades si voleu) sobre coses ja existents.

Ahir varem saber que la Junta Electoral va manar a TV3 retirar l’eslògan Junts que s’emetia conjuntament amb imatges enviades pels espectadors mentre sonaven algunes notes de la cançó de l’estiu promoguda per la pròpia televisió, per coincidència amb el logotip de la llista Junts pel Sí. El partit que va denunciar el que consideraven una vulneració de les regles de joc electorals va se el PSC. Fins i tot abans d’assabentar-me del que havia passat, ja vaig llegir per les xarxes socials dures crítiques en contra del socialistes catalans, als quals encara milito.

Tal com ja he dit al punt anterior, sóc partidari de denunciar totes aquelles situacions irregulars que es poden percebre i això és el que em sembla que ha fet el PSC. Simplement...

Entenc que hagi gent a qui no els agradi i que creguin que es tracta d’una estupidesa. No fa gaires dies vaig publicar en aquest mateix blog un article del crític televisiu Ferran Monegal sobre la manera d’adoctrinar-nos tant de TV3 com de TVE. Res de nou... Com deia abans, tot està intentat...

Malgrat tot, i tal com publica el setmanari el Triangle, però també ho he pogut veure jo mateix sense necessitat de que se’m adverteixi del tema, avui, TV3 continuava emeten l’eslògan fent cas omís de la sentencia dictada pel la Junta Electoral. Imagino que han estat els propis directius de la cadena televisiva que han donat les ordres oportunes per a que es continués fent els que feia dies s’estava fent.

I ja per acabar, em sembla que el PSC és l’ase dels cops i si el proper 27-S alguna cosa no va bé (al menys per als interessos dels partits polítics que estan a favor de la independència) trobaran amb el PSC a qui donar les culpes, tot i els paupèrrims resultats que sembla que tindran.