L’ALCALDE M’ETIQUETA

Des de fa uns dies l’alcalde, Adam Tomàs, m’etiqueta en algunes publicacions de Facebook. Suposo que vol que me’n adoni de que a Amposta s’estan fent coses bé, cosa que aplaudeixo.
Podria haver pensat: Mira aquest, ja m'ha tornat a etiquetar... (tal com surt a l'anunci del compte nòmina d'una entitat estrangera)
Però no. Si jo l'etiqueto i ell m'etiqueta és el que se'n dic reciprocitat. 

La veritat és que no me queda molt clar perquè ho fa. És cer que jo l’he etiquetat a ell en més d’una i en més de dues vegades, però ell és l’alcalde! És la primera autoritat del municipi i com a tal és, per exemple, el cap de la policia local.

Tots aquells que me segui i me coneixeu sabeu que les fotos que publico denunciant situacions incíviques són perquè me preocupo per la nostra ciutat. Durant 8 anys també vaig ser regidor de l’Ajuntament d’Amposta i fins i tot vaig coincidir una temporada amb Adam, tot i que en grups diferents de l’oposició. Potser per això, perquè vaig tenir un càrrec polític a la nostra ciutat me miro les coses de diferent manera a com s’ho mira una part de la nostra ciutadania.

Me fa pena anar pels carrers i veure brutícia per tot arreu, bosses de brossa i trastos vells deixat fora dels contenidors, cotxes aparcats on no hi haurien d’estar, conductors circulant a velocitat inadequada, parlant pel mòbil o sense aturar-se davant d’un pas de vianants per a deixar-los passar. Ja sé que el mal no només és d’Amposta i que està molt generalitzat. Fins i tot és possible que vagi estretament lligat amb la nostra manera de ser i comportar-nos.  

Però que a les altres ciutats i pobles passin coses similars a les d’aquí me preocupa relativament. A mi el que me preocupa és la imatge que donem als que ens venen a visitar i, de veritat, no crec que sigui la més idònia.

En algunes de les notícies que m’ha etiquetat s’hi poden veure millores respecte a temes de mobilitat. El primer pla de mobilitat d’Amposta ja té quasi vint anys i l’urbanístic i l’urbanístic més de 10. No vol dir això que estiguin desfasats, potser encara no ha passat el temps suficient per a poder-los considerar amortitzats, però és evident que s’han d’anar actualitzant periòdicament millorant aquells aspectes que tenen marge per a fer-ho... I què són molts!

Igual el pla de mobilitat que el urbanístic sé van aprovar durant els darrers governs de Roig què, si tenia una espina clavada era que l’alcalde Simó hagués fet el primer POUM establint les bases de l’Amposta del futur, un fet que la ciutadania no li va saber reconèixer degudament.

Durant el 8 anys de regidor vaig viure el darrer govern de Roig i el primer de Ferré, com sabeu tots dos de CiU. El defecte més gran que tenien tots dos alcaldes és que no escoltaven per a res l’oposició. Tenien majoria absoluta i això els hi donava dret a fer i desfer com els hi donava la gana. De vegades s’hi negaven rotundament, d’altres té deien que ho tindrien en compte, però a l’hora de la veritat te’n adonaves de que per a res ens havien escoltat. Com per exemple amb la plaça del Mercat o de Berenguer IV si voleu, la més gran i cèntrica de la nostra ciutat i molt apta fer a fer-hi gran diversitat d’esdeveniments. Quan s’havia de projectar se’ls hi va dir que miressin de no col·locar obstacles i de fer-ho, que aquest poguessin ser retràctils, és a dir, que sé poguessin retirar segons les necessitats de l’acte. Si passeu per allí i li doneu un cop d’ull potser us en donareu dels cas que ens van fer.

En una de les notícies que me va etiquetar l’alcalde, deia que s’unificarien els contractes de manteniment dels ascensors per estalviar 15.000 a l’any. A la foto hi sortia l’ascensor de la Casa Consistorial. Aquest ascensor, així com la rampa d’accés pel carrer dels Estudis, sé va haver de fer per a complir la normativa promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Ens van dir que seria un ascensor panoràmic, d’aquells que són tots de vidre i que per tant en un lloc tan tancat com el vestíbul  de la Casa Consistorial, hauria quedat millor. Al final el que va quedar va ser el nyap que tenim ara i que se va haver de dissimular amb Isabel i Fernando i de passada tapar el Crist que presidia tot aquell espai, tot i que això últim m’importa ben poc.

Per tant, molta sort a l’alcalde d’aquí a finals de legislatura (que com qui diu només queda un any) i a seguir treballant per Amposta: Adam des d’un lloc de privilegi i jo des d’un molt més modest, però que sembla que té prou repercussió.      

... I la regidora de Cultura, també!! 

LA NOSTRA RIBERA 458

LES BORGES BLANQUES 6

¿Catalunya només és una crònica judicial?

JOAN TAPIA

La política catalana –fins i tot l’espanyola– comença a ser una trista i depriment crònica judicial. Dilluns compareix davant el magistrat Pablo Llarena del Suprem –que va camí de fer-se més famós que el jutge Garzón– Marta Rovira, secretària general d’ERC, que després de declarar queda en llibertat però amb una fiança de 60.000 euros. Després ho fa Marta Pascal, coordinadora general del PDECat, que queda en llibertat sense fiança. Dimarts és el torn d’Artur Mas, que també queda lliure sense fiança i que afirma que la declaració d’independència va ser «simbòlica». Després és el torn de Neus Lloveras, expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que també queda en llibertat.

És cert que cap dels quatre compareixents ha ingressat a l’Estremera de torn, cosa que –tal com estan les coses– és el millor que podia passar. Però la decepció no pot ser més gran. Tothom té tot el dret del món a evitar la presó, però que els que ahir ens deien als que insistíem en la prioritat del respecte a les lleis que érem agents «unionistes», que la independència es tocava amb els dits i que Catalunya –alliberada d’Espanya– seria l’Holanda del sud, ho vulguin tapar tot parlant de «declaració simbòlica», no és acceptable. ¡Tant de bo que davant dels tribunals tot acabés amb això de la «declaració simbòlica»!

Però ja comença a ser hora que, davant dels seus electors i els ciutadans, els dirigents secessionistes admetin que el 28-0 van cometre, com a mínim, un greu error. I que posin punt final a l’absurd que dos mesos després de les eleccions la majoria independentista no sigui capaç de posar-se d’acord per dotar Catalunya d’un president i d’un govern i continuem administrats pel 155 de «la declaració simbòlica».

Signes positius

És cert que hi ha algun signe positiu. Oriol Jonqueras –que no viu en l’heroïcitat de Brussel·les– va dir fa poc que el millor regal que li podrien fer seria la formació d’un govern. Ni cas. I Marta Pascal ha declarat que la solució al conflicte català està en el marc de l’Estatut i la Constitució. Però passen els dies i el secessionisme no tan sols no va aconseguir la independència sinó que no sap formar un govern autonòmic.

I per acabar-ho d’adobar, això de la CUP. Fa uns dies Mireia Boya va anar al Suprem a destrossar l’estratègia de la defensa dels altres inculpats i va dir –¡avanti popolo!– que la independència no va ser gens simbòlica. Però ahir Anna Gabriel, que segons sembla té més graus revolucionaris, va fer tot el contrari i va declarar que no es presentaria al jutge perquè no tindria un judici just i que demanaria asil polític a Suïssa. Bé, que la CUP es refugiï a Suïssa pot ser un positiu signe de sana evolució ideològica.

Parlant seriosament. Catalunya ha de tornar a tenir govern. I si els que tenen la majoria no saben formar-lo, tindrà ple sentit el recurs del PSC davant del Constitucional per exigir que comencin a córrer els terminis. Catalunya no ha d’estar instal·lada per tota la vida en el 155 i la crònica judicial.