III FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA (fotos)

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA (14-05-2011)

Ahir os deia que els cartells de Toni Espanya estàvem immaculats. A l'avinguda de Catalunya hi ha aquest de l'actual alcalde, "profanat", segurament, per algun simpatitzant d'ERC.

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA D'AHIR (12-05-2011)

El candidat a l'alcaldia d'Amposta Antoni Espanya i la número 4 de la llista Jenny Facerias visitant els domicilis dels afiliats i simpatitzants i lliurant-los material electoral.

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA (13-05-2011)

Després d'una setmana de l'inici de la campanya electoral i, evidentment, de l'enganyada del primer cartell, la filera de cartells que varem penjar al passeig del Canal encara està intacta. Sembla mentida, però és cert!

LES ELECCIONS A AMPOSTA. LES PRIMERES POLÈMIQUES

Dimecres, al nou apartat de “la foto electoral del dia”, hi penjava una foto on es veien dos integrants de la candidatura del PSC enganxant un cartell a Balada.

El mateix dimecres, el regidor de governació trucava al nostre cap de llista per advertir-lo que “No estava autoritzat penjar cartells ni a Balada ni a la urbanització dels Eucaliptus”, per la qual cosa ens convidava a retirar-los o bé, els retirarien els membres de la brigada.

El fet és un tant insòlit. És cert que a l’Ajuntament d’Amposta hi existeix una normativa referida a la col·locació de banderoles i cada vegada que venen eleccions s’hi fa un sorteig per adjudicar els carrers i el número de faroles on, cada grup, pot penjar les seves. Segons dita normativa, fora d’aquí no se’n hi poden penjar.

Crec que ja he dit més d’un cop que no estic d’acord amb aquesta normativa. El creixement de la nostra ciutat ens els darrers anys ha fet incrementar molt el nombre de faroles degut a la urbanització de nous carrers o la remodelació dels que ja hi havia.

El passat dimarts, tres membres de la candidatura del PSC ens varem desplaçar al Poble Nou del Delta on hi posarem més de 40 cartells, als Eucaliptus on només n’hi varem posar 6 i a Balada on el nombre de cartells enganxats va ser de 14.

I perquè no se’ns va dir res del Poble Nou? Curiosament, al Poble Nou, en arribar-hi, ja havia penjada una pancarta de CiU. Per tant, si la normativa no permet posar-ne i ells en van enganxar una, en teoria, nosaltres (o les altres candidatures) també n podien posar en un número indeterminat (ja que no està establert)

Com ja sabeu, els primers en enganxar cartells electorals van ser els del PP i PxC i ICV-EUA la primera formació que va posar les banderoles. Els següents varem ser nosaltres i vaig ser molt curós a l’hora de respectar els que també estava establert: que a cada farola només hi podia penjar cartells una formació política.

ERC i CiU, primer i SI i PxC després, s’ho van passar pel folre...

PxC no va acudir a l’acte d’adjudicació d’espais, però la resta si que coneixia la normativa.

També el regidor de governació els ha cridat l’atenció? Ho dubto perquè el seu grup ha estat un dels que ho ha incomplert.

Una altra cosa que no entenc és el perquè està prohibit penjar pancartes a la passarel·la que hi ha sobre l’avinguda de Santa Bàrbara, en front del CAP I. Durant tot l’any hi ha alguna pancarta posada: anunciant alguna boda i, normalment, actes organitzats per l’ajuntament. Així, perquè està prohibit per als partits polítics? Jo tinc una resposta: Perquè CiU no en podia penjar mai, ja que sempre hi havia algú que corria més que ells.

El que pareix que si que es pot fer (de fet s’ha fet) és posar cartells en campanya electoral anunciant la construcció de noves infraestructures. Concretament estic parlant del cartell que es va plantar ahir al parc que hi ha a tocar de la plaça de la Castellania i que va ser el tema de la meva segona foto electoral del dia, però com molts coneixereu, pels problemes que ha tingut Blogger, s’han anul·lat la majoria de les entrades fetes ahir. En aquest cartell s’anunciava la propera construcció del nou CAP.

Evidentment, aquest fet s’ha denunciat davant la Junta Electoral de zona.        

TORTOSA-2, AMPOSTA-0 (1?)

Quan Arturo Mas va ser nomenat el 129è President de la Generalitat de Catalunya vaig pensar: “Què visitarà primer, Amposta o Tortosa?”. Potser la qüestió tingui una importància relativa, més enllà del “ego” dels principals personatges convergents de les dues ciutats.

Durant uns anys Amposta va estar governada pel avui “sanador espanyol”, amo i senyor del territori i va convertir la nostra ciutat en “capital”. Eren els temps en que a Tortosa no hi manaven el seu. Hi havia manat durant molts d’anys, fruit de pactes diversos, però ja no hi manaven. Eren els anys de la lluita antitransvasament de l’Ebre i qui manava a Tortosa, avui també senador, es posava davant del moviment, mentre a Amposta s’atrinxerava fent costat a qui durant 23 anys va governar Catalunya, Jordi I.

Tortosa pareixia haver caigut en desgràcia als ulls dels convergents. Amb l’arribada d’un nou alcalde convergent, tot va parèixer canviar.

Ara ni a Amposta ni a Tortosa manen ja els senadors. Tant aquí com allí hi ha dos alcaldes de CDC. L’un, el d’aquí, governa (per als seus) amb majoria absoluta. L’altre, el d’allà, no governa amb majoria absoluta, però quasi i ERC del Baix Ebre sempre li ha estat un bon aliat.

Amb l’arribada d’Arturo I era l’hora d’esbrinar quina de les dues ciutats del territori té més peses davant Barcelona i davant els estaments oficials que governen ara a Catalunya.

De moment el resultat és de 2-0 a favor de Tortosa. Arturo I en pocs dies ha visitat la ciutat de Tortosa dues vegades: aprofitant el marc de la fira de mostres i diumenge passat en un dinar míting envoltat de la majoria dels seus.

Quan visitarà Mas Amposta? Difícil pregunta. Encara que, personalment, no em sorprendria gens ni mica que ho ves aquest proper cap de setmana.

A partir del divendres 13 i fins diumenge 15 a Amposta s’ha de celebrar la III edició del Mercat a la Plaça, una recreació de com era la nostra ciutat a principis del segle XX. Quan des de l’Ajuntament es va decidir que s’avancés una setmana respecte al cap de setmana habitual de la celebració de la festa, es va dir que es feia per a no coincidir amb la jornada electoral. Fins aquí correcte. Però va haver qui va demanar que s’ajornés fins passades les eleccions, a la qual cosa, l’equip de govern no s’hi va avenir.

Entre els 3 grups que conformem l’actual Ajuntament s’hi va establir una mena de pacte no escrit on s’acordava no utilitzar la festivitat per a fer propaganda electoral. Qui seran els primers d’incomplir-lo?   

Per als més escèptics vull recordar que durant la inauguració de Fira Amposta de l’any 2008, on la inauguració del segon esdeveniment més important de l’any a la nostra ciutat anava a càrrec de Josep González, president de PIMEC Catalunya, hi va aparèixer de sorpresa el llavors cap de l’oposició i avui President de la Generalitat que, casualment, passava uns dies al nostre territori.

No cal ni dir que aquell dia Arturo Mas va ser el protagonista de l’acte per sobre del president de la “segona” patronal catalana.

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. EL 2n DEBAT ELECTORAL

Avui s’ha enregistrat als estudis de la Cadena SER de Tortosa el 2n debat electoral dels candidats a l’alcaldia d’Amposta, el 1r que es fa en plena campanya. Per aquesta tarda n’hi torna ha haver un altre de previst, en aquest cas serà televisat pel Canal 21.

Com he dit, s’ha enregistrat, però s’ha passat per antena un cop acaba, així, segurament, molts dels meus seguidors ja heu pogut escoltar-lo.

Per la meva part, l’Antoni Espanya me’n ha fet, com sé sol dir, “cinc cèntims” i, també l’he pogut escoltar durant una estona, tampoc gaire.

Pel que m’han dit el debat, moderat per la periodista Sílvia Tejedor, ha constat de tres blocs: propostes econòmiques, cultura, festes i esports i, finalment, infraestructures.

Cal també dir (o recordar) que al debat només han intervingut els candidats dels tres grups que composen l’actual ajuntament d’Amposta, es a dir, PSC, ERC i CiU. Els altres alcaldables que s’hi presenten, no han estat convidats i només podran intervenir al debat que es farà, amb públic, a l’auditori de la Lira Ampostina el proper dimarts per la tarda (si la memòria no em falla)

Evidentment els tres candidats, com o podia ser d’una altra manera, han presentat les seves propostes programàtiques. “Electorals”, en el cas dels dos grups de l’oposició i de “govern”, com li agrada recordar al candidat de CiU.

S’ha parlat del Centre de Tecnificació Esportiva, de la futura seu de l’INEFC, d’altres infraestructures esportives, de la festa del Mercat a la Plaça, de les festes majors, de la polèmica que hi va haver amb les subvencions a les dues escoles de música, la de la Lira i la de la Fila...

L’actual alcalde (que segons les informacions que disposo, ha anat de menys a més) ha tret pit de l’obra de govern que s’ha fet a Amposta en aquests quatre anys que ell ha presidit l’Ajuntament. Jo l’he vist (evidentment no sóc imparcial), arrogant, prepotent i, fins i tot ha estat demagògic en diverses ocasions.

Per exemple quan s’ha parlat de les subvencions que no van ser a les escoles de música, el candidat de CiU ha arribat a dir que va ser una proposta “electoralista” i que el govern “tripartit” va tenir 7 anys per haver-la pogut enllestir. Si no recordo malament, les subvencions a les escoles de música es van començar a coure l’any 2009, quan encara faltava més d’un any per a les eleccions autonòmiques. També, recordo, era un dels temes que inclosos al programa electoral del PSC d’Amposta d’ara fa 4 anys. Els diferents governs de CiU van fer mai alguna cosa per les escoles de música?

En el tema d’equipaments, el candidat de CiU ha recordat que els Centre d’Arts Visuals i l’Arxiu Comarcal es fan finançar en un 60 % (ajuntament), 40 % (Generalitat) I què no van pujar impostos! L’IBI (l’Impost de Bens Immobles), el principal impost en mans municipals fa quasi 10 anys que va pujant, fruit d’una revisió, és cert, però l’ascens ha estat extraordinari. També cal dir que s’han incorporat a aquest impost totes les noves construccions que s’han fet a Amposta durant els anys del “boom” immobiliari.

Però el llistat d’obres finançades integrament pels diferents fons estatals, han estat nombroses: cobriment de les pistes poliesportives, urbanització de diversos carrers, entre ells el passeig del Canalet de la Ràpita, l’edifici que ha d’albergar l’Escola d’Art i Disseny i que serveis com a auditori de la Fira i que, malgrat haver-se finançat amb fons de l’Estat el va venir a inaugurar un convergent (Felip Puig), passeig del riu. També la Generalitat de Catalunya ha fet inversions on l’Ajuntament “només” hi ha posat el terreny: escola Consol Ferré, edifici dels Jutjats, caserna dels Mossos.

La llista és força extensa.

Per cert, n’he tret una conclusió clara: Si CiU guanya es farà l’aparcament soterrat del Parc. Segons el seu candidat, fent referència a un estudi que tenen, un 70 % de la població ho vol.

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA (11-05-2011)

Dos integrants de la candidatura del PSC d'Amposta, Joan Castellano (núm. 3) i Martí Gavaldà núm. 15) penjant un cartell a Balada. Pràcticament, era la 1 de la matinada.

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA (10-05-2011)

Masdeu, de l'Ebre Tv entrevista al candidat socialista a l'alcaldia d'Amposta Antoni Espanya. A la farola de darrera comparteixen espai (físic que no polític), ERC-EA, PP i PxC. Bé, alguns potser polític i tot...

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. EL PRIMER DIMARTS DE CAMPANYA AL MERCAT

Tradicionalment a Amposta els dimarts es celebra el mercat setmanal. També, tradicionalment, durant les campanyes electorals els partits polítics aprofiten un dia que moltes ampostines i ampostins surten de casa per mirar de trobar alguna ganga per a fer campanya.

Ara, les obres que s’hi fan davant mateix de l’edifici del mercat on s’està construint un aparcament soterrat, dificulten molt l’accés dels públic en general per aquella zona. Per això, els grups polítics que avui hem acudit per mirar de buscar un lloc on muntar la “paradeta”, hem tingut les nostres dificultats.

CiU s’ha col·locat davant mateix de l’entrada a l’edifici d’oficines i despatxos on hi ha dues entitats financeres. Al seu costat i aprofitant “l’embut” que es feia entre la tanca de les obres i la paret d’una d’aquestes entitats, els de PxC repartien fullets. Just davant de CiU, a l’altre costat del carrer, sobre el canal de la dreta, el PSC donava la tradicional bossa amb les paperetes electorals, globus, caramels i altres objectes sobrants d’anteriors campanyes. Al nostre costat, a pocs metres de distància, els d’ERC també donaven una bossa “d’aire fresc”, de la qual n’era estrella el ventall amb el mateix lema. De vegades, de tant ventar i de tan d’aire, ens arribava alguna ràfega i ens tirava per terra la nostra paradeta. Els hi he tingut que demanar que aturessin l’aire. Finalment els hi he preguntat que si els seu aire era “fresc”, com era el de CiU, viciat, pudent, escalfat, etc. M’han respost que “tancat”. Bé, no ho sé...

Cap a mig matí, les televisions comarcals i la ràdio local s’han apropat per entrevistar als candidats. Així, han fet acte de presència els canals Terres de l’Ebre i Tv On i l’Ebre i Amposta Ràdio.

Pel que fa al nostre partit, hem repartit entre 700 i 800 bosses de material electoral. M’imagino que els altres partits també ho han degut de fer en quantitats similars.    

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA (09-05-2011)

Aspecte de l'avinguda de Santa Bàrbara d'Amposta des de la "passarel·la".

LES ELECCIONS MUNICIPALS. LA PUBLICITAT DE PxC

 

Si a casa us arriba un sobre com aquest, on només hi fica que és “propaganda electoral” sense indicar-ne la procedència, es a dir, el partit polític que hi ha al darrera, ja us informo que és de Plataforma per Catalunya (PxC), el partit xenòfob que lidera Josep Anglada, exfalangista i ex Fuerza Nueva.
Sembla ser que la publicitat va destinada als més joves, ja que dels 3 que actualment som a casa només l’ha rebuda el meu fill.

Si bé ja ha votat dues vegades, és la primera vegada que ho podrà fer-ho a unes municipals. Jo pel meu fill no tinc cap mena de por, ja que té les idees força clares, però potser hi ha joves que no les tenen tant i, segurament, seran molt més receptius a segons quins tipus de missatges.

Com ho he esbrinat? No us cregueu que he obert el sobre, simplement l’he mirat a contrallum. M’ha costat, però finalment he descobert el “remitent”.  

LES ELECCIONS MUNICIPALS. LA FOTO DEL "SATÈL·LIT"

Convocats per l’Ebre, sota el títol de “Passa el satèl·lit de l’Ebre”, un bon grapat de candidats a les properes municipals de les 4 comarques ebrenques de Catalunya, en hem trobat a l’esplanada que hi ha darrera del pavelló firal de Tortosa per a fer-nos una foto de grup.

En arribar els diferents polítics, ens anàvem agrupant per partits, encara que entre alguns de diferents formacions hi havia una millor sintonia que amb d’altres. Jo per exemple m’he saludat amb candidats republicans con l’alcalde de Deltebre Gervasi Aspa o l’exdirector de serveis territorials d’Ensenyament primer i Cultura després Xavier Vega o el propi candidat a l’alcaldia d’Amposta Adam Tomàs amb qui he comentat el nostre “canvi d’impressions” de nomes fa uns dies en aquest mateix blog i també a l'amic Emili Nieto.

També s’ha apropat a nosaltres la candidata d’ICV-EUA de la Ràpita Empar Pérez. I també a alguns convergents, més aviat pocs, per això.

Certament hi havia molts candidats com els del PSC d’Amposta Antoni Espanya o el de Tortosa Joan Sabaté, de Deltebre José Emilio Bertomeu, el de Roquetes Miquel Castelló, d’altres de CiU, com els també alcaldables de Tortosa i Amposta, tant mateix els d’ERC de les ciutats esmentades, etc. (cito els és importants, ja que d’alcaldes i regidors n’hi havia molts) Però també moltes mancances. Per exemple no he vist els candidats del PP de Tortosa i Amposta (per a continuar amb la mateixa línia), ni el d’ICV-EUA, d’Amposta, ni els socialistes de la Ràpita, Ulldecona, Alcanar, Mora d’Ebre i la Sénia (per posar-ne nomes uns quants)

Amb un sol de justícia, els que hi érem presents demanàvem rapidesa als fotògrafs. “Ara coreus cap aquí, ara els de darrere que s’apropin més...” –ens anaven ordenant-. Finalment ha aparegut el candidat de Tortosa de CiU i tothom ha comprés que el que es pretenia era guanyar temps per a que pogués arribar i sortir a la foto (mai més ben dit) En arribar ell, la cosa ja ha estat un “cosir i cantar” (ignoro si la frase feta en català és del tot correcta)

Quan ens en anàvem a agafar els cotxes per a tronar cap a les nostres respectives destinacions, encara hi havia que arribava, col l’alcaldable del PSC de Paüls Gerard Gracià a qui suposo li ha passat factura la seva inexperiència en aquests temes. 
Entre els assistents no vull oblidar-me de Genoveva Margalef i Josep Maria Lleixà, tots dos candidats pel PSC al Perelló i Mas de Barberans respectivament. 

       

MOLT PER FER

Sóc dels que penso que el català, molt probablement, mai ha tingut tan bona salut com ara. No obstant, és evident, queda molt per fer.
No fa gaires setmanes es va fer públic un estudi on es constatava que més del 56 % de la població de Catalunya usa el castellà com a primera llengua. De totes maneres, el resultat hauria estat molt diferent si s’hagués preguntat si parlava o coneixia el català.
El dia 23 serà Sant Jordi, el dia més festiu de Catalunya sense ser festa. El dia del patró, és també el dia dels llibre i de la rosa. No hi ha altre dia a l’any que es venguin tant llibres i roses i el percentatge sobre el total anual de vendes és altíssim.
Entre les novetats editorials, es a dir, dels llibres que s’editen aprofitant la festivitat del patró, n’hi haurà molts escrits en català i, entre aquest, uns quants seran d’autors de l’Ebre.
Però la realitat del dia a dia és molt diferent. La majoria dels catalans de naixement que no tinguérem l’ensenyament en català, encara el llegeixen amb certa dificultat i no el saben escriure.
Malgrat tot, les polítiques lingüístiques que s’han portat a terme des de la Generalitat de Catalunya han estat constants i nombroses. Però no sempre han tingut efectivitat necessària.
Recordo les primeres campanyes de “En català si us plau” o el “Digui, digui” de TV3 o la de la “Norma”. Molt més recent ha estat la de la “claqueta Queta” i “parli’m en català”, dirigida als nous vinguts, sobre tot als immigrants de països de fora d’Espanya.
Les primeres classes en català les vaig rebre a principis dels anys 80 a Santa Bàrbara de la ma del filòleg Màrius Pont. Bàsicament ens deia dues coses. La primera era que “el nostre català oral era força correcte i no calia buscar paraules de fora per més catalanes que paregueren” i, també, evitar els freqüents castellanismes, deguts, sobre tot, a les dècades sense ensenyament en català i la influència, sobre tot, televisiva del castellà.
D’aquella època recordo moltes anècdotes. Quan Màrius ens donava classe, al grup hi havia un senyor que ja estava jubilat. Portava sempre els deures fets i mostrava un gran interès en “continuar les classes de català” interrompudes per la Guerra Civil i quaranta anys de dictadura. Per aquell temps l’únic diccionari en català que hi havia era el “Pompeu Fabra”. No era obligatori comprar-lo, però ell ho va fer. Li va costar 2.500 pessetes de l’època. Un preu força elevat, però a la seva dona, para que no el maldés, li va dir que li havia costat 250.
Per aquell temps tothom volia enraonar “en català”. Bé, de fet ho havíem fet sempre, però volíem posar en pràctica aquelles paraules noves que havies après i que substituïen els castellanismes dels que us en parlava abans. Em van contar una anècdota del malaguanyat locutor de Radio Tortosa, el faldut Jordi Itarte (primer alcalde democràtic de Roquetes) que fent el seu programa de ràdio estava explicant una recepta de cuina. Una vegada elaborat el plat, s’havia de posar a una safata. Però ell ho va acabar posant a una catifa (alfombra) Pel que sembla totes dues paraules les havia après feia poc.
Una altra vegada estava al cinema de Santa Bàrbara i prop de mi hi havia una parella de Godall. Ella era (és) mestra. Estaven parlant d’un tal Domingo. Però com li volien catalanitzar el nom l’anomenaven Diumenge (?) El nom correcte en català és Domènec.
Si bé és cert que la televisió (igual com va fer amb el castellà) ha ajudat molt a la normalització lingüística i avui en dia els que som catalanoparlants hem millorat molt la nostra parla, també és cert que encara, de tant en tant, es veuen errades significatives en matèria lingüística (ja no dic en gramàtica, que aquí tothom posem “la pota”) Una de les darreres que he apreciat va ser en la traducció també d’un nom propi. A Amposta hi ha un carrer anomenar popularment com “el Lligallo” i, oficialment és el carrer Sant Cristòfol. Al rètol, a la porta d’una furgoneta, hi ficava Sant Cristòbal. Una forma “acatalanada” d’un nom castellà.
Malgrat tot, encara hi ha qui pensa que, al menys a Catalunya, el castellà i el català han de “competir” en igualtat de condicions...  

LES “ALTRES” ELECCIONS

De tant parlar de les eleccions municipals, principalment centrades en Amposta i la comarca del Montsià, sembla que m’he oblidat de que a bon part de les autonomies de l’Estat també es faran comicis el proper 22.

Una vegada més, PSOE i PP, s’hi juguen molt. Puntualment també d’altres partits, però és evident que els dos grans son els qui més tenen que guanyar o perdre.

Ara per ara tot apunta una àmplia victòria del PP i, con deia l’altre dia un diari, el PSOE només aspira a tenir una “dolça” derrota. Si és que les derrotes poden ser dolces... Però a la fi, les derrotes són derrotes i, sinó, que els hi pregunten als del Madrid.

Aquesta setmana s’han publicat les primeres enquestes. La del CIS, però també d’altres empreses especialitzades. I totes van cap a la mateixa direcció: una derrota sense pal·liatius dels socialistes i una victòria clara del PP a qui no afecta cap de les trames de corrupció en que s’han vist implicats un bon grapat dels seus càrrecs.

I és que a la dreta, a les passades eleccions autonòmiques de Catalunya ja tinguérem la prova amb CiU, no els hi afecta gens ni mica les corrupcions polítiques. Tot al contrari que a l’esquerra que pagaran per una crisi que, a sobre, ha creat la dreta (o és que el capital no és de dretes?)

Cal recordar que en aquestes eleccions no hi participen les comunitats històriques (Catalunya, País Basc, Galícia i Andalusia)

Segons les enquestes esmentades, als feus tradicionalment de la dreta més dreta (o sigui el PP), hi tornaran a guanyar amb un ampli avantatge: València, Madrid, Castella-Lleó, Múrcia, la Rioja... En canvi, a les comunitats on l’esquerra ha governat tradicionalment ( Extremadura i Castella-la Manxa), sé les veuran magres per a retenir el govern. Tot apunta que a Extremadura perdran la majoria absoluta però que poden governar amb suport d’EUA (si no és que passa com a Madrid fa uns anys...) I a Castella-la Manxa, la Maria Dolores de Cospedal, la ma dreta de Rajoy, podria ser-ne la nova presidenta.

Com he dit abans, a Múrcia, Rodríguez Valcarcel també guanyaria amb un avantatge considerable.

Si a tot això li sumem que a la propera primavera els populars poden tornar a governar Espanya, “l’aigua per a tots”, millor dit “el agua para todos”, torna a estar servida.

Avui em deia el meu pare que a principis d’aquest segle (bé diguem-li dècada si voleu) quan els moviment antitransvasament va organitzar manifestacions per diverses ciutats i pobles, ell va anar a la majoria (fins i tot a Barcelona i Madrid), avui, davant el panorama que està veient, on la gent que diuen ser d’esquerres no reaccionen i planten cara a la dreta, des de casa seva (no està per a molt més), aplaudirà quan es torni a plantejar de forma oberta el transvasament de l’Ebre.

Potser no n’hi ha per menys...  

Visiteu aquesta pàgina de l'humorista Leo Bassi.   

EL LIP DUB FINALMENT ES QUEDA EN UN VÍDEO ELECTORAL...

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ELS PRIMERS “PENJATS”

A partir de la passada mitja nit (les 0:00 hores d’avui divendres 6 de maig) els partits polítics que concorren a les eleccions del dia 22 ja poden enganxar cartells, penjar banderoles, etc.

El primer polític “penjat” en qui m’he trobat aquest matí ha estat amb Guillermo Martínez, el cap de llista del PP, al carrer Amèrica, i que es presenta amb l’eslògan: “Centrats en tu”, el mateix lema que avui es pot veure a diaris com el Periódico. Per tant és que usaran, m’imagino, a nivell nacional. Després he vist altres cartells al carrer Sebastià Juan i Arbó, avinguda Catalunya, avinguda de la Ràpita, carrer Sant Josep i carrer Mestre Sunyer.

Quasi que immediatament m’he trobat amb el candidat de Plataforma x Catalunya, Germán Ciscar. El seu lema (“Primer els de casa”), ja és, en si, tota una declaració d’intencions en la línia d’un partit xenòfob com és el d’Anglada. Els seus cartells també hi eren presents a d’altres avingudes i carrers.  

Igual a un partit com a l’altre se’ls hi nota la manca d’experiència a l’hora de penjar els cartells, ja que només en col·loquen un per fanal quan és més pràctic posar-ne dos, un en cada sentit. 

 

Al tercer, a Salvador Queral, el candidat d’ICV-EUA, no l’he vist “penjat”, aquest estava “pegat” a una tanca d’una obra de les que ja no es van arribar a començar en arribar la crisi econòmica, a l’avinguda de la Ràpita. Més avant, al carrer Sant Josep ja l’he trobat “penjat” en una banderola. Igual com va passar a les darreres eleccions autonòmiques, ha estat el primer grup en penjar les banderoles. Posteriorment també n’he vist a l’avinguda de Santa Bàrbara. El lema d’ICV-EUA: “Ningú pot retallar les teves idees”. S’entendrà?

A la plaça de la Pau, els de CiU van penjar el primer cartell a la cartellera que hi ha davant de la casa Sabaté, l’edifici modernista en runes (quina pena!) El lema de CiU: “Confiança en Amposta”. Al seu costat també hi havia cartells del alcaldable d’ICV-EUA.  

I una mica més avall, a l’avinguda de Santa Bàrbara, en una obra també inacabada, m’imagino que propietat de Jordi Talarn, els d’ERC-EA amb el rostre del seu alcaldable Adam Tomàs i el lema “Aire fresc”.  

  

ELECCIONS AMPOSTA. ANTONI ESPANYA PENJA EL PRIMER CARTELL (recull de fotos)

El candidat a l’alcaldia d’Amposta pel PSC, Antoni Espanya, juntament amb diversos membres de la candidatura i d’altres militants, ha penjat aquesta mitja nit al passeig del Canal el “primer” cartell electoral.

Posteriorment ha fet unes declaracions per a Radio Amposta i TVON. El candidat del PSC ha demanat el vot per a la seva llista i ha explicat les línies bàsiques del programa electoral, així com els afers que ha tingut l’equip de govern de CiU durant la present legislatura.     

LES ELECCIONS MUNICIPALS. ELS SOUS DELS ELECTES

Un dels temes més controvertits de la política és el sou que cobren els qui s’hi dediquen.
Diverses vegades m’ha arribat al correu electrònic una presentació (o powerpoint o pps) que parla dels privilegis que gaudim (en primera persona, ja que fins el 22 d‘aquest més jo també ho seguiré sent) els que ocupem càrrecs electes, ja sigui a qualsevol govern, parlament i fins i tot d’aquells que estan a l’oposició a un ajuntament.
No tinc cap problema en declarar que uns mesos per uns altres, els ingressos que he obtingut de l’ajuntament d’Amposta han estat al voltant dels 600 euros nets mensuals. Res a veure amb el sou que cobren els regidors de l’equip de govern que pot arribar a ser d’uns 2.500 euros bruts mensuals, des del meu punt de vista una quantitat força elevada i més si tenim en compte que la majoria (potser cobraran una mica menys) tenen una dedicació parcial, es a dir, es dediquen a una segona activitat.
Res a veure però amb el que cobra el senyor alcalde. “Només” de l’ajuntament passa dels 50.000 euros bruts anuals. A part els consells d’administració on hi és present i l’activitat de metge que no ha deixat d’exercir encara que només sigui unes quantes hores diàries, sobre tot, per a no perdre el contacte amb els seus votants (perdó, volia dir pacients)
A l’Ajuntament de Tortosa, els sous dels seus edils ronden, aproximadament, els mateixos imports, tal vegada són una mica superiors. Aquests sous tan elevats, sobre tot el del seu alcalde, sempre ha estat criticat per l’oposició, sobre tot la socialista, que l’acusa de seguir tenint oberta la seva consulta professional d’economista i expert tributari.
Dit això, vull sortir al “rescat” d’aquells edils municipals de poblacions petites i que com he comentat al principi, alguns els posen “al mateix sac”. Les retribucions que cobren aquests regidors (ja siguin del govern ja de l’oposició) és totalment simbòlica.
I que consti que jo sóc el primer que penso que en política no s’han de perdre diners. Per molt que ens agradi dedicar-nos a “servir l’ interès general”, una cosa és que acabi sent una professió altament remunerada i l’altra que tinguis que posar diners de la butxaca en desplaçaments o compra de roba. Sí, sí, fins i tot en compra de roba. Ja sé que pot recordar a la Lola Flores quan en l’època en que Borrell era secretari d’estat d’Hisenda i va tenir una inspecció i va dir que ella tenia molta despesa en roba... Però amb els 8 anys que he estat a l’ajuntament m’he comprat 4 vestits (trajes), la qual cosa no hauria fet de no haver estat regidor. No recordo els que m’havia comprat al llarg de la meva vida, però no molts més de quatre i això que compto els de les dues vegades que em vaig casar...
Per això, quan vaig rebre a la meva bústia un fullet de propaganda electoral d’ERC on el seu candidat Adam Tomàs, entre altres coses, proposa abaixar-se el sou un 10 %, penso que es queda curt.  
Adam, a part de professor d’ensenyament secundari també és empresari. Només faltaria que el seu sou fos inferior a les retribucions que ara percep del departament d’Ensenyament. Però, el 10 % em sembla poc si pensem que, a part, com té l’alcalde actual, també tindrà d’altres ingressos derivats de les representacions que li permetrà el càrrec i la seva tasca privada.  

VOLEN ANOMENAR RICARD SALVAT A LA SALA GRAN DEL TNC

Avui he llegit al setmanari el Triangle que un grup de professionals del cinema de Catalunya volen que la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya s’anomeni Ricard Salvat, el cineasta nascut a Tortosa i, segons els experts, un dels directors més brillants de l’escena del nostre país.   

MODIFICACIONS CIRCULATÒRIES A AMPOSTA

L’amic Manel Zaera explica al “blog d’un ampostí”, diverses modificacions que s’han fet a Amposta respecte a temes circulatoris.

Segurament que cadascú de nosaltres ens en adonem, principalment, d’aquelles novetats que tenim més prop de casa o dels llocs on passem habitualment.

Molt prop d’on vist també se’n ha produït una, des del meu punt de vista molt més important, ja que afecta a la xarxa viaria preferent de la nostra ciutat.

La modificació s’ha fet a la cruïlla entre l’avinguda Catalunya i el carrer Amèrica. Ara tenen preferència de pas els que circulen pel carrer Amèrica en direcció a la zona de Valletes. Per tant, s’han col·locat dos “stop” a l’avinguda Catalunya en tots dos sentits, es a dir, en sentit ascendent, o sigui en direcció al CAP I i, també en sentit descendent.

Pel volum de trànsit que hi ha en aquest punt, cal alertar els conductors que extremen les precaucions, sobre tot, els primers dies, ja que, al principi, sempre costa assimilar les novetats i, segurament hi haurà més d’un ensurt.