divendres, 7 d’octubre de 2016

El PSOE, víctima de la seva pròpia batalla interna

JOAN TAPIA
Periodista

Els socialistes no generen la confiança imprescindible per poder aspirar a dirigir el Govern


Les eleccions de diumenge a Galícia i Euskadi han tingut un resultat similar al que s’esperava. El PP revalida per tercera vegada la majoria absoluta en una de les seves comunitats clau. Són bones notícies per a Mariano Rajoy, encara que el resultat gallec no és exportable. Al País Basc, Iñigo Urkullu i el PNB han tingut un gran èxit i, encara que no tenen majoria absoluta, podran governar sense gaires problemes perquè poden reeditar el seu acord d’aquesta legislatura amb els socialistes, que els dóna majoria absoluta.
Però el gran interès de les eleccions era el seu efecte en la política espanyola. Aquí les eleccions han fet explotar les divisions internes del Partit Socialista. Els resultats són molt dolents si es comparen amb els de fa quatre anys, quan no existia Podem. Però en comparació amb les legislatives de desembre i de juny, sense ser bons, són acceptables. A Euskadi, Podem avança el PSOE en 32.000 vots, quan al juny l’avantatge era de 170.000. La raó és que en les legislatives Podem va guanyar les eleccions a Euskadi i ara ha quedat tercer, darrere dels penabistes i dels abertzales d’EH Bildu, als quals ha cedit molts vots.
És a dir, que els resultats bascos del PSOE són dolents en comparació amb els de fa quatre anys, però s’ha corregit bastant el comparatiu amb Podem en les legislatives de desembre i les de juny. A Galícia, els resultats estan alineats amb els de juny, però tampoc hi ha cap caiguda dramàtica.
El que passa és que el PSOE viu des de fa mesos una forta crisi de confiança entre la direcció federal de Pedro Sánchez i els barons territorials que estan entelant tota la seva tasca i comprometent seriosament totes les seves possibilitats. Sánchez s’ha decidit a posar fi a la crisi amb un congrés el mes de desembre vinent i l’elecció d’un secretari general per part dels militants el 23 d’octubre vinent, i els barons s’oposen radicalment a aquest full de ruta. La reunió del comitè federal de dissabte ho haurà de decidir.
Em temo que Sánchez s’ha posat a ell i al seu partit objectius massa ambiciosos per a la seva realitat i que el resultat no pot ser bo. Un partit immers en una guerra interna tan forta –gairebé suïcida– ha de posar casa seva en ordre abans de voler dirigir el país.
Els resultats no tan dolents del Partit Socialista al País Basc i Galícia han fet explotar una seriosa crisi interna que s’ha de resoldre amb rapidesa. Em temo que això no passarà o que la resolució de la crisi serà insatisfactòria. I en aquest cas, el PSOE no està en disposició de generar la confiança imprescindible per poder aspirar a dirigir el Govern de la nació.