¿L'últim toro?

JOSEP MARIA FONALLERAS

Escriptor

Tornem als toros. El Constitucional ha obert el calaix de les sentències pendents i sembla que decidirà que la prohibició de les corrides a Catalunya no s'ajusta a la llei. Ho farà perquè considera que el Parlament no ho podia prohibir, perquè els toros són patrimoni nacional espanyol i perquè, com diu el conseller de Cultura, també són «una gran expressió mediterrània». Uns arguments que, com afirma el mateix Santi Vila, no responen a un «tema identitari».

Home, conseller, amb tots els respectes, una mica identitari sí que ho és. En les controvèrsies sobre la tauromàquia, s'hi van barrejar «una nova espiritualitat respectuosa amb els animals» i el rebuig a un espectacle que, no del tot encertadament, s'associa amb la tradició espanyola. I el Constitucional actua a Catalunya (i no pas a les Canàries, on es va prohibir el maltractament com qui prohibeix banyar-se en biquini al Pol Nord) per una qüestió identitària. Hi ha molts exemples, a Espanya, de rebuig als toros, i en cap d'ells no intervé l'alt òrgan jurisdiccional.

Vila ha dit que els toros «havien de morir de manera natural», iSalvador Boix, gran músic, amic i representant de José Tomás, no creu que «Balañá, l'amo de la Monumental, tingui cap intenció de tornar-hi». Segurament. Però després de la sentència, Balañápotser sí que pensarà en una reclamació sobre el lucre cessant des d'aquella tarda en què el de Galapagar va matar l'últim toro.