Al PSOE l’incomoda
la posició del PSC. El no és no de
les dones i homes d’Iceta al Parlament està contraposat al que va aprovar el
darrer Comitè Federal dels socialistes espanyols i, per aquest motiu, la
gestora que es va crear després del com de ma contra Pedro Sánchez, demana als
socialistes catalans que acatin la resolució.
Personalment se’m
fa molt difícil entendre com una gestora (creada sempre quan hi ha un buit de
poder) es mostri tan intransigent si el que va passar només fa unes setmanes al
si del PSOE es pot qualificar de qualsevol cosa menys de democràtic. Forçar a
un Secretari General escollit per la militància a dimitir perquè no s’està d’acord
amb els seus postulats sense voler esperar un congrés federal com pretenia fer
Pedro Sánchez és una maniobra orquestrada per alguns per aconseguir el poder
dintre del partir. Un poder que, tal vegada sabien, un congrés no els hi hauria
donat mai.
Tot i que ho he
dit moltes vegades i és prou sabut, no me cansaré de dir que, encara que s’hi
assemblin prou, el PSOE i el PSC són dos partits diferents. O dir d’una altra
manera, el PSC no és una federació del PSOE tal com passa a la resta d’Espanya.
És per això que al començament de la democràcia una vegada mort el dictador, el
dos partits van signar un protocol de col·laboració mútua. És també per això
que abans de l’arribada al poder de Felipe González el PSC tenia grup
parlamentari propi al Congrés de Diputats i al Senat. En aquell moment al PSOE
ja els hi anava be: sempre és millor tenir dues veus crítiques dintre d’un
parlament que no una.
Després de la
victòria socialista a les generals de 1982 es va decidir eliminar el grup
parlamentari del PSC. Un fet que no va agradar a molts que entenien que els
socialistes catalans perdien part de la seva personalitat i es supeditaven
massa a l’autoritat del PSOE.
Tot i que algunes
veus van reclamar durant molts anys el restabliment del grup parlamentari, mai
es va tornar a aconseguir.
Des del meu humil
punt de vista, si finalment, el PSOE aparta els membres del PSC dels seus òrgans
de direcció (que a la pràctica significaria un trencament total), només vol dir
una cosa. Què els socialistes espanyols renunciïn durant molts anys a ser
alternativa de govern.
Sempre s’ha dit
que el PSOE no pot governar Espanya sense obtenir uns bons resultats a Catalunya.
L'any 20’7 el PSC va aportar 25 diputats, una xifra mai assolida fins aquell
moment que va permetre a Rodríguez Zapatero revalidar la presidència amb uns
resultats més que acceptables.
Imagino que si
això passa, el PSOE voldrà crear una federació del partit a Catalunya. De fet
no seria la primera vegada que s’intentaria. La setmana passada, mentre estava
de viatge, vaig poder seguir algun programa de les cadenes estatals que,
normalment, no miro quasi que mai. Un dels contertulians d’aquell dia (vaig
entendre que era periodista de la Razón i català) va explicar que hi havia
hagut dos intents seriosos de crear la federació catalana del PSOE. El darrer
després que Mas anés a Madrid a negociar la seva presidència a canvi de la
rebaixa de l’Estatut. Llavor Montilla li va dir a Zapatero alguna cosa com: Per damunt del meu cadàver.
El periodista en qüestió
va explicar que aquell dia sortia acompanyant Montilla quan aquest va respondre
al telèfon i li van explicar que Corbacho (alcalde de l’Hospitalet de
Llobregat), Bustos (alcalde de Sabadell) i de Madre (exalcaldessa de Santa
Coloma de Gramenet) volien mirar de crear la federació del PSOE. Com sabeu,
finalment, això no va passar...
És evident que
tal com estan les coses el que es pretén es soltar llast... Ara bé, qui serà el
que el soltarà? El PSOE o el PSC?
Pe a molts
socialistes catalans el veritable llast per al partit ha estat el PSOE ja que
no sempre l’hem tingut al nostre costat.
-Apoyaré el Estatuto de Autonomia que salga del
Parlamento de Cataluña... Sabeu qui ho va dir, veritat? Zapatero l’any 2003... I després, com ja he
dit més amunt i com és sabut per tothom (o quasi tothom) va pretendre fer
president a Mas...
Fa uns anys el
PSC estava pel dret a decidir... Més tard per una reforma constitucional que
permetés convertir Espanya en un estat federal... Des del PSOE se’ls hi va
donar suport... En el primer dels casos, no i en el segon tard i malament...
Si finalment hi
ha trencament i es crea una federació del PSOE a Catalunya, molts militants se’n
aniran del PSC. Bon viatge companys!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada