LA FOTO ELECTORAL DEL DIA. LES PANCARTES

A diferència d'altres pobles, a Amposta hi he vist poques pancartes. Exactament dues i totes dues del pateix partit: PCPC.
La primera (tal i com es pot veure a la foto), a la passarel·la que travessa l'avinguda de Santa Bàrbara i la segona a l'entrar a Amposta pel Grau. Son casolanes i, per tant, molt econòmiques.
Si ho recordeu, l'altre dia vaig dir que l'ajuntament té del tot prohibit col·locar pancartes a la passarel·la, sota pena de fer-te-les llevar. De fet quan el PSC en col·locava alguna, ràpidament, des de l'oficina del representant de la Junta Electoral, et trucaven per a dir-te que s'havia de treure.
Però pel que sembla no tothom és igual...
I no tinc res en contra del PCPC, sinó tot el contrari, ja que considero estúpida aquesta prohibició així com moltes de les normes que hi ha a Amposta referent a la col·locació de banderoles i d'altre material electoral.  

EPISODIS ELECTORALS. LES PROMESES

Hi ha una dita castellana que diu: Mucho prometer hasta joder i después de haber jodido, no me acuerdo de lo prometido... La traducció electoral podria ser aquesta: En campanya es promet el que calgui que una vegada haurem guanyat, ens en oblidarem. I és que la majoria de la gent són babaus i tot i que els polítics ens prenen el pèl constantment, nosaltres, ases que ases i els seguim votant: A qui em de votar, sinó...  

Però és evident que no totes les promeses són realitzables i més si tenim en compte que estem vivint una època en la qual no tot són flors i violes...  

Recordeu-vos-en que durant la campanya electoral del 2011, l’alcalde va prometre un nou cap a tocar de la plaça de la Castellania d’Amposta, que en 4 anys no s’ha fet i pel que sembla va per a llarg (no sé si aquesta vegada ho porten al programa)

El que em va cridar l’atenció són les ganes de marejar la perdiu dient que fomentaran el comerç local. No sé si és veritat, però sempre s’ha dit que els comerciants (com a col·lectiu) voten CiU. Per tant, han d’impulsar alguna mesura per a no perdre el seu vot.

Bé, vosaltres (en una majoria) sou ampostins de naixement, jo no. De totes formes, de jove hi baixava moltes vegades, normalment per anar al cine. L’altre dia li recordava a Clara la de la Gavina (ara que està a punt de jubilar-se), que abans es deia la Aranya i que quasi al davant hi havia la llibreria del Sr. Roig (tiet del venedor de ‘bombilles’) on comprava la Hoja del Lunes els dilluns que havia d’anar a presentar-me a l’INEM.

La llibreria del Sr. Roig va tancar una vegada es va jubilar el propietari, però, des d’aquella època, quantes botigues han tancat? A part de la de Vives, a la plaça de la Vila, abans d’arribar-hi n’hi havia una altra, així com darrere de l’edifici de la Caixa, a la plaça del Mercat. Feu memòria, ja veureu com segur que us en recordeu de moltes més...

La mort del comerç local ve provocada pes supermercats. El primer establiment que es podria considerar com a tal a Amposta va ser la Unió, una cooperativa que van obrir els comunistes ampostins i que va obrir allà on havia estat el cinema Bahia. La meva dona, que hi va treballar, sempre m’ha dit que el seu tancament va ser degut al Preko, que pertanyia a la distribuïdora que els subministrava el gènere. Quan van obrir van posar els preus molt més baixos, fins que la Unió no va poder aguantar més i va haver de tancar.

Des d’aquell Preko, quantes grans superfícies han obert (i tancat) a Amposta. No cal fer cap exercici de memòria, però si enumeraré les que hi ha ara: Mercadona, Lidl, Caprabo, Dia, Aldi, Eroski i els darrers d’aterrar, Vidal. Si no m’he errat, fins a 7 grans superfícies d’aquelles que disposen d’aparcament per a facilitar poder-hi arribar amb cotxe. Totes els anteriors tenen un comú denominador: que tenen un gran sortit de productes, des de l’alimentació, al tèxtil, al parament per a la llar, a petits electrodomèstics, etc. Però encara n’hi una altra dedicada al calçat exclusivament: Merkacalzado.

Després de permetre la instal·lació a Amposta de tants grans superfícies (i les que no han vingut, com per exemple el Decathlon), després de promocionar una zona comercial que havia de ser la solució per a l’economia ampostina, després d’haver fet tot tipus de campanyes (infructuoses), després d’haver pregonat als quatre vents que Amposta era la capital comercial de les Terres de l’Ebre, etc. Ara resulta que se’ls acut prometre que promocionaran el comerç local...

Ah! I CiU de Tortosa ha promès la construcció d’una nova piscina, quan ha estat quatre anys sense parlar de piscines perquè era una paraula tabú per a l’equip de Ferran Bel.

Per als més desmemoriats, els hi recordaré que fa 4 anys van prometre una reforma integral de les antigues piscines, entre el camp de futbol i l’IES Joaquín Bau. Van començar les obres d’ensorrament, per a fer creure a la gent que anava de debò, però s’han passat 4 anys sense fer-hi res.

Ja ho sabeu: mucho prometer hasta joder...

Esteu avisats!            

LA FOTO DE LA CAMPANYA. ELS SOBRES

Ja teniu tots els sobres electorals? Sí? Us heu fixat que a un de tots no ho hi cap imatge? Ni logo, ni careto del candidat, ni lema de campanya... Res de res... 
De quin partit sé tracta: Del Partido Popular. El sobre està totalment en blanc... 
I jo que em pensava (perquè així m'ho havien dit eh!) que els sobres del PP eren blaus i anaven plens de bitllets!! 
Potser per això els electorals són blancs i així no s'equivoquen a l'hora de donar-los.  

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS. LA MALA EDUCACIÓ DE L'ALCALDE

Enrere queden els dies que quan ens trobàvem amb Manolito, m’havia de dir:

-Saluda!!!

Efectivament vaig estar molt de temps sense saludar-lo, fins i tot mentre era regidor. Com a molt li deia hola, no es mereixia més. Ara és ell qui no em saluda... Per què serà?

Dissabte pel matí, sobre la una, mentre estava fent una foto de família a l’Impremta Ampostina del Mercat a la Plaça, vaig notar que algú s’aturava al meu costat. De tant en tant et trobes a algú que té cura quan estàs fent una foto i miren de no destorbar-te. Una vegada feta la foto, em giro i li dic:

-Passa, passa...  

-No et preocupis, fes la foto tranquil... –Em va respondre la Joana Ortega, vicepresidenta del Govern-.

Amb ella anava tota la comitiva: Manolito, la seva senyora (mai falta quan es tracta d’un esdeveniment important), la cap de protocol de l’Ajuntament i algunes persones més a les que no vaig tenir temps de veure, ja que, excepte mon cunyat, que era qui estava de figurant, la resta varem marxar d’allí com si fossin empestats. Remarco que no vaig ser jo sol, sinó tot el grup que es composava de 4 persones més.

Em vaig tornar a girar, vaig aixecar la càmera i els hi vaig tirar una foto per a immortalitzar el moment... La qualitat de la instantània no m’importava, de fet podria no haver-ne fet cap i m’hauria quedat tant tranquil.

Però Manolito no em va saludar. Igual no em va veure, però si ho hagués fet, tampoc crec que m’hagués saludat. Tampoc l’Àlex, la seva dona que exerceix molt bé el seu papar d’alcaldessa consort.

Quan Manolito va arribar a l’alcaldia d’Amposta, ja havíem estat 4 anys junts a l’Ajuntament, llavors presidit pel venedor de ‘bombilles’. Em pensava que com era un home amb carrera, les formes canviarien i que seria un alcalde amb un tarannà molt més dialogant i afable. Em vaig equivocar de mig a mig. Sempre s’ha dit que els còpies són pitjors que els originals i Manolito és una burda còpia de Rojo y Gualdo.

Encara que ho he explicat en diverses ocasions, no vull desaprofitar el moment per a tornar-ho a fer. Va ser el dilluns de festes majors. L’any importa poc, però crec que va ser el 2010. A la sala que hi ha només entrar a l’esquerra del Museu de les Terres de l’Ebre, s’hi feia una exposició de les pintures que havien fet els vellets de la residència que hi ha tot just al costat. L’any anterior no hi havia anat cap regidor de l’oposició, però aquell any, com hi vist relativament prop, m’hi vaig deixar caure. Mai m’he sentit tan menyspreat.

Allí estaven l’alcalde i la majoria de la seva cort. També la exregidora de cultura Margarida Maigí. No recordo exactament els regidors que hi eren, però si de la presència de Laia Subirats, la regidora de Serveis Socials.  

Anaven anomenant els vellets i a tots se’ls hi donava algun obsequi; ales velletes un ram de flors... I jo mirant-ho incrèdul. Menys mal que m’havia posat al costat de Jaume Vidal Bel, director de la residència d’avis de la Sénia i vella mic meu. Al final li vaig comenta:

-I jo no estic...

Estava, però com si no estigués. Els de CiU havien de recompensar els vots que els hi aporten els vellets de la residència i jo era un intrús. Què em s’havia perdut aquell dia per allí!         

EPISODIS ELECTORALS. ESPAIS ELECTORALS

Sempre he trobat incomprensible la situació a Amposta respecte les banderoles electorals. Per aquells que no estiguin posats massa amb el tema els hi diré que es realitza un sorteig per a designar a cada partit on han de col·locar les banderoles (o en el seu defecte cartells) Així, queda establert la quantitat de fanals que es poden ocupar a cada avinguda o carrer... I no et passis.

No sé si encara passa ara, però fa anys, els de CiU anaven a recomptar-les per a comprovar que no s’havien arrabassat els límits. Sempre recordo (i crec que ja ho he explicat més d’una vegada) que durant la campanya de les municipals del 2007, em va trucar el que devia de ser el responsable de campanya de Ferré per a advertir-me (visiblement molest) que no sé a quin carrer ens havíem passat de frenada... Li vaig dir que les normes estaven per a incomplir-se... Uf! Què li vaig dir! Crec que si li hagués dit que no era fill de sa mare no l’hauria molestat tant... I jo pregunto: Coneixeu alguna llei, norma, etc. que no s’hagi incomplert mai? Jo no, la veritat. De ser així no caldrien ni jutges, ni advocats ni procuradors.

Tampoc està permès col·locar una banderola a un fanal on ja n’hi ha una d’una altra candidatura (sobre tot si és de CiU) Si et saltes les normes, per lleu que sigui la infracció, et truquen de l’ajuntament per advertir-te de la falta comesa.

Tampoc pots posar pancartes o cartells a llocs on no els hi agrada a l’equip de govern. Així per exemple, a la passarel·la de vianants de l’avinguda de Santa Bàrbara, hi està totalment prohibit... En canvi sí que es pot col·locar propaganda institucional, anunciant algun acte o bé si s’ha de casar una parella... Inversemblant! Tampoc es poden posar a la rotonda de la Costa de Santa Fe, la que es troba anant cap a Santa Bàrbara i els Freginals.  

Durant els darrers anys, Amposta ha crescut notablement. Quan es va fer aquesta desfasada normativa, no existia, per exemple l’avinguda Tarradelles ni la majoria de carrers de Valletes. És cert que s’ha anat adaptant a nou vialer i ara es poden col·locar als nous carrers oberts durant els darrers anys... Però l’ampliació del nombre de carrers no va necessàriament lligat a la col·locació de noves pancartes per part dels diferents grups, ja que posar més o menys banderoles i pancartes està condicionat pels pressupostos que gestiona cada candidatura.  

A Tortosa, tot i ser una ciutat més gran que Amposta, aquestes coses no passen. Allí, en un mateix fanal et pots trobar propaganda de diverses candidatures... I no passa res! Quan divendres vaig arribar a Tortosa, em vaig topar amb la cara de Bel, així que vaig arribar a la rotonda delsnusos. Continuaven per l’Eix de l’Ebre en direcció a Roquetes i Jesús.  

Sortint d’Amposta direcció Santa Bàrbara, abans d’arribar als darrers supermercats, a l’esquerra, hi ha un panell d’aquest on de tant en tant s’hi posa publicitat. L’altre dia el vaig veure ple de cares d’Adam Tomàs pels dos costats. Dimecres passat ja no en quedava cap. Imagino que els hi van fer saber als d’EA-ERC que com és propietat d’una empresa privada, no els podien col·locar. Però és que una vegada (no em féssiu dir si a les eleccions de 1991 o 1995), els cartells eren de Roig i no recordo que passés res ja que s’hi van estar durant tota la campanya.

També vull recordar (més que res perquè em dóna la real gana) que l’any 2003 varem penjar una pancarta entre dos arbres al polígon de Tosses, davant d’on hi havia Amposta Ràdio i mirant cap els cinemes. De sobte, va sortir de dintre l’Imma Rastrero i ens va invitar a treure-la visiblement molesta. No ho varem fer, però al dia següent ja no hi era. Altres vegades ens treien les pancartes de la pujada del Grau, mentre respectaven les dels altres partits. Llavors el PSC era la segona força a l’Ajuntament i hi havia convergents que no ens podien veure ni en pintura.

Molt diferent és col·locar pancartes a propietats particulars. Aquí si que no té les pot fer treure ningú. Aquesta campanya n’he vist propaganda electoral a dos llocs que, si més no, m’ha cridat l’atenció. La primera al restaurant la Masia, per la carretera de Sant Jaume. Un restaurant on no hi he anat mai i que de ben segur que mai podré dir si cuinen bé o no. I l’altra al restaurant els Arcs (ja tancat), a la carretera de Tortosa, propietat de la família Serrallonga, convergents on el hi hagi. Durant els anys que el van tenir obert no en vaig veure mai.

Amposta és (i era) diferent... Sobre tot des de guanyen los mismos...

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: LES POLÈMIQUES DE LA CAMPANYA

Els registres que va portar a terme la Guardia Civil el passat 28 d’abril a les seus de l’Hospital Comarcal i la Casa Consistorial s’han fet presents durant la campanya electoral.

Si ja abans de que comencés la van circular fotos retocades, així com caricatures i acudits al·lusius sobre tot a Manel Ferré, aquests darrers dies ha aparegut per les xarxes socials un fotomuntatge on sobre el fondo de la façana de l’edifici de l’ajuntament custodiada pels agents de la Guardia Civil, s’hi poden veure tres crucificats. A mi em van arribar dues versions pràcticament idèntiques, sinó fos que a una hi havia un quart personatge agenollat.

L’estampa tenia similituds amb la del calvari on estava, recordeu, Jesús entre els dos lladres (un de bo i un de dolent) La figura del mig tenia el rostre de Manel Ferré, mentre que la de l’esquerra (segons el sentit de la foto) era la de Daniel Rius i el de la dreta, el més irreconeixible, l’empresari Joan Lluís Ripollés.

Algú em va preguntar si els que acompanyaven a Ferré eren les 3 R. Li vaig respondre que efectivament (com ja he dit abans: Roig, Rius i Ripollés)   

Segurament la crucificació pot tenir diverses interpretacions, però n’hi ha una que em sembla la més lògica. Si el registre de les dependències municipals va acabar a quarts d’una de la nit (ja 29 d’abril), al cap de poques hores, l’alcalde va sortir, acompanyats pels seus apòstols, a tranquil·litzar a la seva parròquia, ja que no als que no ens refiem d’ell ni d’altres ampostins il·lustres. Durant la seva compareixença, Ferré es va fer el màrtir i va assegurar que a Amposta no hi passava res. Més o menys el mateix va fer quan va reunir als treballadors municipals per a garantir-los el bon funcionament de l’ajuntament i fins i tot, dirigint-se al responsable de realitzar els pagaments (recordeu que estàvem a finals de mes), li va preguntar:

-Les nòmines d’aquest mes ja estan pagades, no?

Hi ha molts ciutadans que opinen que anar de víctimes pot reportar-los alguns beneficis en forma de vots extra. Potser els suficients per a que tornin a treure majoria absoluta. Ja es veurà.

I per què acompanyen a Ferré els altres tres personatges? No tinc cap dubte de que la presencia de Rius es deu a un article d’opinió aparegut a la revista digital la Directa on, precisament, qui va ser la ma dreta de l’exalcalde Roig, no sortia gens ben parat. Rius també va afirmar que tot el que es deia a l’article signat per l’Oriol Fuster, era mentida. Quina novetat!

Suposo que igual com el tercer en qüestió és Ripollés, bé podria ser qualsevol altre, com per exemple el propi Roig que, en aquests moments tan difícils per a Ferré li ha tornat a fer costat. Ripollés, durant molts d’anys va ser com una mena de cervell a l’ombra. Soci de Roig en alguns negocis com el frustrat centre comercial Futuro Ciudad Amposta o el macrocomplex dels Merinos a Màlaga, l’empresari va idear projectes que, des d’un bon principi, van ser polèmics, com per exemple la urbanització Montsianell o el funicular que havia d’unir el casc urbà en la també frustrada zona d’oci de Tosses, entre d’altres.

I què fa Roig agenollat? La postura és la d’un pidolaire que demana almoina. Segons una publicació de la CGT de Lleida, quan Roig era senador espanyol, era el més endeutat de ses senyories amb un deute aproximat de més d’un milió d’euros.

Eixugar un deute així no deu de ser fàcil. Possiblement per això, Roig no s’ha acabat de jubilar, tot hi que ja fa temps que va complir els 65 anys. Com sabeu, fa mesos que us vaig dir que Roig estaria fent d’intermediari entre els ajuntaments de CiU del territori i empreses que es dediquen a la eficiència energètica, concretament a la instal·lació de leds. Cal suposar que Roig pretén així treure’s un complement a la pensió.

Durant al baralla que hi va haver a les escales de la casa consistorial entre Roig i Germán Ciscar, aquest darrer li va dir que era un venedor de bombilles...

Dimarts em va arribar un missatge privat on s’assegurava que la foto en qüestió havia estat esborrada d’alguns comptes de els xarxes socials i se’m demanava que la publiqués, ja que semblava que a mi no m’esborraven res. De moment...

Si encara voleu més informació, cliqueu AQUÍ. 

LA FOTO ELECTORAL. AMPOSTA HA DE QUEDAR COM UNA PATENA

No s'acaba de veure bé, però al bell mig de la foto (de totes formes us he ampliat la zona) s'hi pot veure una màquina escombrant i un operari que bufa la brossa que hi ha per baix dels cotxes i altres llocs inaccessibles. 
Es fa molt estrany veure la màquina agranadora a quarts de quatre de la tarda per aquesta zona. 
Serà que s'apropen les eleccions i tot ha de quedar com una patena?
Digueu-me malpensat, però ja sabeu que diu la dita... 
A veure si el dia 24, entre tots aconseguim que també el nostre ajuntament quedi com una patena. 

LA FOTO ELECTORAL. UN ESPIA AL COSTAT DE CASA

Seu electoral d'EA-ERC als Quatre Cantons d'Amposta. 
I al costa, sobre la vorera... Qui hi ha? 
Manel Ferré mirant-s'ho de reüll i parant l'orella per a escoltar el que diuen per si ho pot aprofitar políticament...
Aquest de CiU sé les saben totes.   

LA FOTO ELECTORAL. QUÈ CUSTODIA MANEL FERRÉ?

Un dels seus fracassos més sonats: El fallit centre comercial Futuro Ciudad Amposta (sí, sí, en castellà) 
Potser és que li ha manat que ho faci el seu pare polític Joan Maria Roig, a qui li deu quasi tot, fins i tot l'estil de fer política!   

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: LA PROPAGANDA DE CAMPANYA (Tercera part)

ESQUERRA D’AMPOSTA-ACORD MUNICIPAL (EA-AM) Candidat Adam Tomàs.

Cartells. Sí.

Banderoles. De moment, no.

Mupis. Tampoc n’he vist.

Lema electoral. Junts pel canvi. I és que Adam Tomás ha aconseguit unir en una mateixa candidatura ERC, EA, ICV-EUA i una plataforma cívica amb un integrant de les CUP.

Seu electoral. Sí. Va entrar en funcionament a principis de mes i està las Quatre Cantons, allà on hi va haver una immobiliària i molt abans una entitat financera.

Des del meu punt de vista, Adam Tomàs és el que dóna una imatge de candidat més proper, a la vegada que genera més confiança amb el seu semblant rialler.

Com fa 4 anys, aspiren que el seu candidat es converteixi en l’alcalde d’Amposta. Sinó guanyen les eleccions, al menys que CiU perdi la majoria absoluta i així poder pactar amb altres forces i enviar a CiU a l’oposició després de 28 anys. 

  

CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU) Cap de llista Manel Ferré.

Cartells. No n’he vist.

Banderoles. Sí.

Mupis. Sí.

Lema electoral. Dos lemes, el primer ja el van usar en precampanya (Amposta Sí) i Amb tu fem camí.

Seu electoral. A diferència d’altres vegades, aquest any no n’he vist cap.

Després d’analitzar les altres candidatures, la de CiU és la que m’inspira més comentaris. Serà per alguna cosa? Primer que res, em va cridar l’atenció en veure la imatge de Manel Ferré, mirant cap a un costat. Sempre he sentit dir no te’n refiïs d’aquella persona que no et mira als ulls. Després de 8 anys com alcalde, estareu d’acord amb mi que Manel Ferré no inspira confiança.

El lema Amposta Sí, es contraposa a les polítiques del No que, normalment fa servir l’oposició. Però és que a Amposta no hi pot tenir lloc una altra forma de fer oposició, ja que, la majoria absoluta de CiU, atura qualsevol bona iniciativa (en forma de mocions) que puguin fer els grups de l’oposició.

Però dir sí a tot, potser contraproduent. Sí a la corrupció? Sí a les comissions il·legals? Sí a una manera despòtica de govern? Sovint s’ha de saber dir que no per a rebutjar polítiques autoritàries i conductes aparentment dubtoses.

Com he dit més amunt, el segon lema de campanya és Amb tu fem camí... I tant de camí que han fet. De moment, gràcies als vots d’una part important de la població, fa 28 anys que governen Amposta i, pel que sembla, col·lectivament no els hi ha anat gens malament. Això sí, a uns més que al altres...

Els de CiU necessiten el teu vot per a seguir al cap davant dels destins d’Amposta, però i tu?També necessites votar-los? No va sent hora de deixar d’acompanyar-los?

Queda clar que volen conservar la majoria absoluta que ja han tret en 6 vegades més de forma consecutiva per a poder conservar els seus privilegis. Molts dels seus candidats han fet de la política la seva professió. I un polític ha d’estar per a servir a la ciutadania i no per a servir-se de la ciutadania.    

LA FOTO ELECTORAL. QUÈ MIRA DE REULL MANEL FERRÉ?

En tots dos casos a Francesc Miró, que sembla que li ve per l'esquerra...  

LA FOTO ELECTORAL: L'ENGANXADA DEL PRIMER CARTELL

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: LA PROPAGANDA DE CAMPANYA (Segona part)

PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC) Cap de llista Germán Ciscar.

Cartells. Sí, de tres tipus, en un dels quals no hi ha cap fotografia.

Banderoles. No.

Mupis. No.

Lema electoral. Dos lemes (cada tipus de cartell en porta un) Primer els de casa (cap novetat) i Fem fora la casta (de clara inspiració en Podemos)

Seu electoral. No n’he vist cap.

Ara mateix té un regidor i, segons he sentit, n’aspira a treure’n un altre. Fan bandera de la immigració i de les denúncies que ha presentat al jutjat sobre presumptes irregularitats de l’alcalde.

Al menys a una escola pública s’han queixat per haver col·locat pancartes als carrers del costat. 

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA 

(PSC) Cap de llista Francesc Miró.

Cartells. Sí

Banderoles. Sí.

Mupis. Sí i també tanques publicitàries. 

Lema electoral: El canvi serè. Normalment els partits empren un lema abans de les eleccions i un altre quan han de demanar el vot. La candidatura Francesc Miró ha utilitzat el mateix lema des de que l’agrupació socialista el va escollir per a ser el candidat. També usa un segon lema que com el primer, tampoc es tracta de cap novetat: L'Amposta que somio serà imparable. 

Seu electoral: Sí. Al menys això sembla. Està a la part alta de l’avinguda de Catalunya, en front al CAP, allà on la família del candidat havia regentat fa anys un bar.

Ara té tres regidors i hauria de millorar o, al menys conservar els que té per a que sumats amb els d’EA-AM es pugui aspirar a arrabassar l’alcaldia a CiU.

A l’entrada d’Amposta per l’avinguda de Santa Bàrbara hi ha un mupi que té, per un costat, mirant cap el S a Manel Ferré i per l’altre, cara N a Francesc Miró. Espero que ningú faci l’acudit fàcil de dir que representen les dues cares d’una mateixa moneda.

És l’únic candidat amb fotografies diferents: la dels cartells, banderoles i mupis no és igual a la de les tanques. Personalment m’agrada més la de els tanques on, a diferència dels altres llocs apareix sense americana. Treure’s l’americana és símptoma de voler anar per feina. És l’únic candidat que apareix amb corbata. La corbata, a part de ser un símbol d’elegància, fa de barrera simbòlica entre dos interlocutors de diferents estaments: en aquest cas, candidat i votants. A les pancartes i banderoles també li veig un semblant més seriós.   

   

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: LA PROPAGANDA DE CAMPANYA (Primera part)

Com sabeu, la campanya electoral dura quinze dies i inclou una gran varietat de coses: des de mítings, a falques electorals, passant per cartells i pancartes, etc.

Avui ens centrarem en els cartells, banderoles i altres tipus de propaganda visual, sense tenir clar encara si faré d’altres monogràfics parlant per exemple dels mítings que faran les diverses candidatures amb presència de líders més o menys destacats.

Com sabeu a Amposta s’hi presenten 6 candidatures. D’elles, 4 ja tenen representació a l’ajuntament (CiU, ERC-EA, PSC-PM i PxC) i dues no (PP i PCPC)

Des de les 0:00 hores del passat dijous en que va començar la campanya electoral, poc a poc, Amposta s’ha anat omplint de cartells i banderoles. Les primeres que vaig veure van ser les de EA-AM (que és la nova denominació de la candidatura que encapçala Adam Tomàs –ERC-) Més tard vaig veure les del PSC i posteriorment, les del PP i PxC. En un principi la presència de CiU es limitava als mupis, però després d’aquesta nit ja han aparegut arreu de la ciutat i amb molta més presència que la resta. La totalitat de les candidatures aposten per la cara del cap de llista com a imatge electoral.

He pensat que estaria bé, fer com uns quadres resum per a centrar una mica el tema.

PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA (PCPC) Cap de llista José Juan Ferré.

Cartells. M'han semblat molt genèrics; de fet podrien valdre pa a qualsevol comesa electoral. 

Banderoles. Segurament no n’hi haurà.

Mupis. Tampoc

.

Lema electoral. Tot per a la classe obrera. 

Seu electoral. No n’he vist cap.

Comentari. Les possibilitats de treure al menys un regidor són completament nul·les. Imagino que l’únic motiu pel que s’ha presentat candidatura és per a poder tenir subvenció. Trauran molt pocs vots (els dels integrants de la candidatura i pocs més)

Quan es presentava el PSUC, Calaix deia sovint que no li sortien els números i optava en acompanyar a la família fins la seu electoral i una vegada allí els hi donava el sobre amb la papereta. 

PARTIT POPULAR (PP) Cap de llista Antonio Baz.

Cartells. Sí (per cert, se’ls hi nota la manca d’experiència, ja que els han penjat als fanals, però en lloc de posar-ne dos -cadascun d’ells mirant cap a un costat-, només n’han posat un)

Banderoles. No.

Mupis. Tampoc.

Lema electoral. Treballar, fer, créixer.

Seu electoral. No n’he vist cap.

Antonio Baz és un desconegut en la política local. Quan em van dir el seu nom molt abans de fer-se públic, em va sobtar. Recordeu que ara fa 4 anys el cap de llista va ser Guillermo Martínez que, aquest cop pretenia ser el candidat de C’s després d’abandonar el PP a mitja legislatura. Fins i tot es va fer la foto oficial en companyia de Ferré, Tomàs, Miró i Ciscar.

Tampoc li dono la més mínima possibilitat de treure representació.  

ESTAMPES ELECTORALS AMPOSTINES: LA POSTURA DE L’ESTRUÇ

Aquells que em seguiu des de fa temps sabeu que he dit més d’una vegada que el pitjor mal d’un polític és la manca  de coherència o dit d’una altra manera, no ser conseqüents amb els seus fets.

No és el cas de Convergència que, s’estarà o no d’acord amb ells, però de coherència van sobrats. Bé, potser no tanta amb el tema independentista (de sobte es van reconvertir una gran majoria), però una vegada acceptada la nova fe, ho defensen com ningú. Un exemple. Llegia dijous a la revista digital Aguaita que l’ampostí Hadar Ayxendri, fill d’una família conversa a CDC quan aquest va trobar feina a l’ajuntament, opta a formar part del comitè nacional de l’ANC.

Però, a part de la manca de coherència, a la política hi ha d’altres mals, com per exemple l’enriquiment il·lícit fruit de la corrupció o mirar cap a un altre costat i donar la culpa als altres quan les evidències indiquen tot el contrari.

Mireu, tots els ampostins coneixeu (sobre tot per la transcendència mediàtica que va tenir el cas) que el passat dimarts 28 d’abril) que la Guardia Civil, seguint ordres del titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus, van escorcollar les dependències de l’Hospital Comarcal i la Casa Consistorial pel cas de corrupció INNOVA. L’escorcoll a les dependències municipals va acabar a quarts d’una de la matinada.

Pel matí, Ferré, una vegada descansat (ni que fos unes poques hores), dutxat, net i polit i envoltat pels seus, va donar una roda de premsa a les escales de la seu de l’ajuntament. La culpa de tot plegat? Del tripartit que va governar a Reus abans de que ho fes CiU ara fa 4 anys. Què ells són innocents i que tothom podem estar tranquils que a Amposta ni ha passat, ni passa res.

Però ves per on, dimecres per la nit, ens assabentem que el jutge de Barcelona que porta un altre cas de corrupció, el del Palau de la Música, va demanat executar l’aval que en el seu dia va presentar CDC i això afecta a la seu ampostina del partit. Ràpidament, per les xarxes socials, va aparèixer una pregunta:

-També és culpa del tripartit?

El jutge va declarar a Convergència com a beneficiari a títol lucratiu de part dels diners que van desviar Millet i Montull del Palau de la Música o dit d’una altra manera: hi va haver finançament il·legal del partit. Només així s’entén que es puguin comprar seus a tocateja, quan altres partits les hem tingut que pagar majoritàriament els regidors durant molts d’anys (i a sobre sense poder-ho desgrava d’en lloc)    

En un primer moment, CDC va garantir el pagament que li requeria el jutge amb l’aval de la seva seu central a Barcelona. Però posteriorment se l’han venut (cal suposar que amb el consentiment del jutge) i van haver-la de substituir per altres 15 d’arreu de Catalunya, entre elles les d’Amposta i Tortosa.

Evidentment, cap convergent ha reconegut que el seu partit s’hagi finançat irregularment, per molt que el jutge insisteixi en aquest fet i, fins i tot, hagi doblat la quantia de l’aval. Com tampoc, al menys en públic, hagin recolzat (tres d’uns pocs casos molt comptats) a Jordi Pujol, corrupte confés i demostrat. El més pràctic és fer com fa l’estruç: amagar el cap sota terra.

Mireu que si guanyen el dia 24 i no poden celebrar la victòria a la seva seu...  

EPISODIS ELECTORALS: LES LLISTES FANTASMA

Hi ha una dita castellana que diu així: En todas partes cuecen habas.  

Fa uns dies vaig llegir per una xarxa social que el PP i el PSOE, havien presentat una sèrie dellistes fantasma a diversos pobles del Pirineu. Les llistes fantasma són aquelles on cap o molt pocs dels que la integren són veïns del poble.

Aquells mateixos dies també va tractar el tema l’espai del Balcó, a la Cadena SER. Normalment la llista fantasma té un propòsit concret: obtenir subvencions per a finançar el partit. Recordo que fa anys, quan els atemptats de la banda terrorista ETA eren freqüents al País Basc i sé solien centrar en càrrecs o militants del PP, als pobles ningú (o casi ningú) volia presentar-se pel PP, tot i la seva afinitat política. La solució era conformar les llistes amb gent de fora de Euskalerria, com per exemple de les províncies de Burgos i la Rioja.  

Però molt més a prop d’aquí, ja no als Pirineus, sinó per la zona del Massís del Port, també se’n donen casos. Potser no són tan fantasmes com les del Pirineu, però no deixen de tenir interès polític per a la gent que, com jo, ens agrada la política i solem carregar contra els tejemanejesdels partits.

Un d’aquests pobles és el Mas de Barberans on sempre, des d’aquell llunyà 15 de juny de 1977, han guanyat els socialistes. I quan dic sempre no em refereixo només a les eleccions municipals, sinó també a les generals, autonòmiques i europees.  

Com podeu suposar la dificultat de que guanyi un altre partit que no sigui el PSC és directament proporcional a les ganes que tenen els rivals de derrotar-los. És per això que alguns partits van desesperats buscant candidats. En alguns casos, fins i tot, s’han atribuït mèrits sobre les subvencions atorgades i, ni així han aconseguit que anessin a la llista. Segurament per això, els 4 primers de la llista són masovers que no viuen al Mas.  

Un altre poble on també hi passen coses com aquestes, és a Prat de Comte. Des de fa anys, l’alcalde és Joan Josep Malràs, un antic regidor de Tortosa de l’època de Mariano Curto.

La primera vegada que es va presentar com a cap de llista de CiU a Prat de Compte es va dir que no hi vivia (ignoro si tenia alguna vinculació familiar) i que es presentava per a poder seguir ocupant un càrrec públic que el permetés seguir a la Diputació (ocupa una vicepresidència de la institució)

Prat de Comte és un d’aquells pobles que per tenir menys de 500 habitants només tenen 5 regidors i l’elecció dels mateixos difereix de la resta. La llei permet presentar-hi només un candidat (el PSC així ho fa) El més normal és que si es presenten dues llistes la correlació de regidors sigui de 4-1.

La Figuera (el Priorat) també té menys de 500 habitants. Allí també, tradicionalment, ha guanyat CiU. Fa anys un conegut meu, Jaume Roca, fill del poble però amb despatx d’economista a Móra d’Ebre, s’hi presentava pel PSC. A la Figuera hi passava un altre fenomen estrany, quasi paranormal. Per a que CiU hi pogués treure al menys 4 regidors, mesos abans de les eleccions s’hi empadronava molta gent que tenien el seu domicili anterior per la zona de Reus. Imagino que passades les eleccions es devien de tornar a desempadronar.                

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS. LES MAGARRUFES

Abans d’explicar les magarrufes que està portant a terme CiU a Amposta, voldria recordar una que va fer ara farà 4 anys.

Llavors, en plena campanya electoral de les municipals (la d’aquest any tot just ha començat a les 0:00 d’avui), es va col·locar un cartell de dimensions considerables (evidentment pagant el poble) al parc que hi ha tocar de la plaça de la Castellania d’Amposta, entre el carrer Sebastià Joan i Arbó, el passeig dels Xiprers i l’avinguda de Santa Bàrbara, una mica més avall d’on s’ha fet l’estació d’autobusos. El cartell en qüestió anunciava la propera construcció d’un Centre d’Atenció Primària (CAP) Com que infringia la llei electoral, els partits de l’oposició ho van denunciar davant de la Junta Electoral de zona que el va fer retirar.

Han passat 4 anys i del nou CAP no se’n sap res. Ni se’n parla! (ara aj sembla que no és prioritari) No obstant, i en contrapartida, la Generalitat, va regalar a l’empresa HIFE una estació d’autobusos sobredimensionada i amb un bon grapat de deficiències i mancances. Aquestes són les formes de governar de CiU.

Quatre anys més tard, es a dir, ara, la situació ha canviat en la forma, però no en el fons. Els de CiU d’Amposta, posseïdors de la veritat i amos dels destins de la nostra ciutat, han planificat dos actuacions que, si més no, criden l’atenció.

La primera d’elles és un acte que es farà a la sala magna de l’edifici el Casal el proper dissabte dia 9. L’acte, per aquells que ho desconeixeu, es presenta així (seieu si esteu plantats): Estàs indignat amb la política?

A veure, insisteixo: l’acte de campanya l’organitza CiU d’Amposta, els mateixos que han governant a la seva conveniència la ciutat. Què han fet i desfet al seu gust. Per tant, si algú ha d’estar indignat són aquells que hem patit l’autoritarisme, la prepotència, les males formes, el favoritisme, etc. que emanen, sinó tots, la majoria dels càrrecs (públics i de partit), del passat i del present.

I a sobre, es fan les víctimes convocant aquest acte, com si el poble estigués indignat amb l’oposició que, l’única cosa que ha fet durant tots aquests anys ha estat fer d’oposició, es a dir, presentar mocions quan els sembla que hi ha alguna cosa que es pot millorar, votar en contra quan creu que els acords presos pel govern municipal poden considerar-se arbitraris o bé perjudicar els interessos de la ciutadania d’Amposta. Fins i tot, és possible, que l’oposició ha actuat amb molta més vehemència que la caldria (potser per prudència) Recordeu que temps enrere ja vaig dir-vos que el tema de que utilitzant els decrets d’alcaldia, Ferré (la gestió de Roig era molt més opaca) havia retirat multes a gent vinculada al seu partit, era un tema que l’oposició coneixia i, en canvi, ni el PSC, ni ERC van fer res al respecte.

L’altre acte (que bé podríem qualificar-lo com una cacicada més) era una jornada de portes obertes per a visitar la nova residència d’avis que s’està construint al costat del Lligallo de Sant Cristòfol. Utilitzant la fundació FUSSMONT (la mateixa que es va utilitzar l’equip de govern per a contractar un servei, presumptament irregular d’una ambulància) l’alcalde pretenia utilitzar la que ha estat l’obra més important de la legislatura amb finalitats electorals.

Per anunciar-ho, es van col·locar unes pancartes pels llocs estratègics de la nostra ciutat. Una vegada més, l’oposició ha hagut de denunciar-ho davant la junta electoral de zona que, com ja va passar fa 4 anys, les va fer retirar ahir (tal i com es pot veure a la foto que acompanya l’entrada) Tan mateix, imagino, els dos dies de portes obertes han estat suspesos.

I a sobre són els de CiU els indignats!! Sinó visqués a Amposta creuria que coses així només passen a les repúbliques bananeres. Però si una cosa són els de CiU és que són mestres de la propaganda i, davant qualsevol adversitat, li saben donar la volta i fer creure a la seva parròquia que la culpa és dels altres.  

Quants de còmplices tenen a Amposta? Al menys 3.500.

LA FOTO DEL DIA 7-05-2015

Imatge del carrer Ulldecona a 1/4 de 4 de la tarda. 

Us explico.
Encara estàvem treballant quan ens anunciat que al carrer hi havia dos reporters de la Sexta amb la intenció d'entrevistar a l'Administrador de l'oficina.
Per a tot aquells que no ho sabeu, l'Administrador és Xavier Dalmau, cap de llista del PP per a les properes municipals a l'Ajuntament de Tortosa.
Ahir, a la Cadena SER, als blocs informatius nacionals, vaig poder escoltar unes declaracions seves sobre la obligatorietat de fer una revisió mèdica als immigrants.
Sempre hi ha qui troba bé aquestes coses encara que políticament no s'identifiquen amb el PP, però llavors se'ls hi ha de fer una pregunta:

Tots els immigrants, sense excepció o només aquells que venen de l'Àfrica i altres països subdesenvolupats? Si responen afirmativament a la segona part de la pregunta, s'està sortint del terreny de la prudència per a entrat al del racisme.

Enllaç de la notícia.

Al detall de la foto anterior, s'hi poden veure els 2 periodistes de la Sexta. 

Per cert, quan he sortit, l'Administrador encara no ho havia fet i s'especulava que podria 'escapar-se' per la sortida d'emergència per a evitar els periodistes...
Quan es fan declaracions, per polèmiques que siguin, s'ha d'assumir la responsabilitat i donar la cara. No creieu?
I més quan es tracta d'un polític.