Hi ha una dita castellana que diu així: En todas partes cuecen habas.
Fa uns dies vaig llegir per una xarxa social que el PP i el PSOE, havien presentat una sèrie dellistes fantasma a diversos pobles del Pirineu. Les llistes fantasma són aquelles on cap o molt pocs dels que la integren són veïns del poble.
Aquells mateixos dies també va tractar el tema l’espai del Balcó, a la Cadena SER. Normalment la llista fantasma té un propòsit concret: obtenir subvencions per a finançar el partit. Recordo que fa anys, quan els atemptats de la banda terrorista ETA eren freqüents al País Basc i sé solien centrar en càrrecs o militants del PP, als pobles ningú (o casi ningú) volia presentar-se pel PP, tot i la seva afinitat política. La solució era conformar les llistes amb gent de fora de Euskalerria, com per exemple de les províncies de Burgos i la Rioja.
Però molt més a prop d’aquí, ja no als Pirineus, sinó per la zona del Massís del Port, també se’n donen casos. Potser no són tan fantasmes com les del Pirineu, però no deixen de tenir interès polític per a la gent que, com jo, ens agrada la política i solem carregar contra els tejemanejesdels partits.
Un d’aquests pobles és el Mas de Barberans on sempre, des d’aquell llunyà 15 de juny de 1977, han guanyat els socialistes. I quan dic sempre no em refereixo només a les eleccions municipals, sinó també a les generals, autonòmiques i europees.
Com podeu suposar la dificultat de que guanyi un altre partit que no sigui el PSC és directament proporcional a les ganes que tenen els rivals de derrotar-los. És per això que alguns partits van desesperats buscant candidats. En alguns casos, fins i tot, s’han atribuït mèrits sobre les subvencions atorgades i, ni així han aconseguit que anessin a la llista. Segurament per això, els 4 primers de la llista són masovers que no viuen al Mas.
Un altre poble on també hi passen coses com aquestes, és a Prat de Comte. Des de fa anys, l’alcalde és Joan Josep Malràs, un antic regidor de Tortosa de l’època de Mariano Curto.
La primera vegada que es va presentar com a cap de llista de CiU a Prat de Compte es va dir que no hi vivia (ignoro si tenia alguna vinculació familiar) i que es presentava per a poder seguir ocupant un càrrec públic que el permetés seguir a la Diputació (ocupa una vicepresidència de la institució)
Prat de Comte és un d’aquells pobles que per tenir menys de 500 habitants només tenen 5 regidors i l’elecció dels mateixos difereix de la resta. La llei permet presentar-hi només un candidat (el PSC així ho fa) El més normal és que si es presenten dues llistes la correlació de regidors sigui de 4-1.
La Figuera (el Priorat) també té menys de 500 habitants. Allí també, tradicionalment, ha guanyat CiU. Fa anys un conegut meu, Jaume Roca, fill del poble però amb despatx d’economista a Móra d’Ebre, s’hi presentava pel PSC. A la Figuera hi passava un altre fenomen estrany, quasi paranormal. Per a que CiU hi pogués treure al menys 4 regidors, mesos abans de les eleccions s’hi empadronava molta gent que tenien el seu domicili anterior per la zona de Reus. Imagino que passades les eleccions es devien de tornar a desempadronar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada