Fa força dies que parlo del govern del tripartit i el paper que han jugat en el tema del transvasament. I l’oposició? Quin paper han jugat CiU i el PP?
El mestre Ferreres (al que no segueixo fa dies, perquè darrerament no compro el Periódico) sovint dibuixa a la colla de CiU caminant pel desert, fent la llarga travessia que significa estar a l’oposició. El que no fa és dibuixar-los amb una brúixola o el modern GPS, elements imprescindibles per a la navegació on no hi ha massa punts per orientar-te.
Avui escoltava a Ramon Espadalé, qui va ser conseller de Medi Ambient en el darrer govern de Pujol criticant Iniciativa i que, finalment havien fet valer les seves tesis a l’hora de parar la canonada entre sistemes hídrics. Pareix mentida que uns consellers com han estat Espadaler i Baltasar de Medi Ambient, que, haurien de fer mans i mànegues per a protegir-lo, hagin pogut dir i fer tants de disbarats “mediambientals”. De totes formes hem d’agrair a Ramon Espadaler la seva sinceritat: estan per fer transvasaments, per degradar el delta i en contra de la gent de les Terres de l’Ebre. Aquí, els de CiU, ara, s’oposen al transvasament... diuen que l’altre cop es van equivocar, però com a Barcelona no renuncien a fer el transvasament del Roine. I és que en política hídrica s’hi està o no s’hi està i s’ho és o no s’ho és. Però no valen mitges tintes (Oi, Sr. Xavier Sabater? No es pot ser antitransvasista i estar a favor de la interconnexió!) No obstant, no ens els creiem. Sabem que CiU va en busca del vot perdut igual que va fer Indiana Jones amb l’arca. El que vol es recuperar tot aquell vot que, en els darrers anys ha anat a parar a les altres formacions i que va deixar governar als uns i estar a l’oposició als altres.
I el PP amb la seva línia de sempre: més preocupat per la política nacional espanyola que els que passa aquí i pugui passar en el futur. Al menys no són hipòcrites! Per ells “Espanya és una i no cinquanta una” i el transvasament beneficiaria a “tots”, sobre tot allà on tenen uns dels seus principals vivers de vots.
Perquè a la cap i la fi, el que interessa a tothom són els vots que els permetin governar. Els és igual perjudicar unes terres, històricament perjudicades, si amb això es beneficia unes altres en pro de “l’interès general”. Però realment no és un interès general, és un interès de les majories!
dijous, 29 de maig del 2008
dimecres, 28 de maig del 2008
I ARA QUÈ?
Aquest matí m’ha arribat un missatge al mòbil om me deien que la derogació del decret que permet fer la interconnexió de xarxes, era imminent. Feia uns dies que tot apuntava que tard o d’hora aquest moment havia d’arribar. La pluja diària (l’altre dia deien a TV3 que feia més de 20 dies que plovia a algun punt de Catalunya), les declaracions de la Ministra d'Agricultura i Medi Ambient Elena Espinosa on deia que "en un parell de dies el govern prendria una decisió), era tota una declaració de principis. Malgrat tot mancava que el govern de Catalunya es pronunciés d’igual manera. I, aquest, pareixia més reticent a fer-ho. No obstant, en les darreres hores els fets s’han precipitat i davant de l’evidència de que la pluja no para i els pantans cada cop estan més plens, pareix que finalment prendran aquesta determinació. La voluntat del govern català no es decisiva, però si important, ja que podrien intentar convèncer al central que la situació encara no estaria superada.
I cal preguntar-se: què passarà ara? De veritat ni havia per a tant? El moviment social que representa la PDE, ha estat determinant per arribar a aquest punt?
Cal esperar que a partir d’ara la situació d’incertesa s’hagi acabat per sempre més. Que una vegada el govern català s’hagi adonat que calia canviar (o l’ha fet canviar el govern de l'Estat), els deutes pendents que es deia que tenia amb la Caixa, es puguin pagar d’una altra manera sense posar a les Terres de l'Ebre i el riu, com a moneda de canvi.
A la segona pregunta, personalment penso que no n’hi havia per a tant. Ahir mateix em va arribar un document on es culpava a l’empresa AGBAR de la majoria de "mals" a l’hora de planificar la situació de sequera extrema, fins i tot en feia responsable d’haver arribat a la situació que es va arribar. Si fa un any els pantans estaven per sobre del 50 % de la seva capacitat, ¿perquè llavors no es van prendre mesures correctores i es va esperar passar les eleccions generals, quan la situació, potser sí, ja era insostenible a mig termini? Culpen AGBAR (la Caixa) de no fer un bon manteniment de la seva xarxa per a evitat fuites, davant de la passivitat del govern català que seguia permeten un consum desmesurat d’aigua. Segurament el consum domèstic s’ha reduït, no ho poso en dubte, però fins el decret ningú va prohibir omplir les piscines, regar els jardins, etc. Si totes aquestes mesures s’haguessin pres abans, la situació d’excepcionalitat potser no hauria arribar, tenint en compte les abundants pluges d’aquest "anormal" més de març.
Per últim, i responent a la tercera, no crec que el paper de la PDE hagi estat determinant (tampoc crec que no sigui necessari sortir al carrer a protestar per una injustícia) El govern català es veia massa convençut en fer la interconnexió i res apunta que hagin estat les protestes de les plataformes les que hagin fet canviar la seva manera de pensar. I això és el que és més preocupant: que un govern no escolti la veu d’una part de la seva ciutadania o dels seus votants, dieu-li com vulgueu. Crec que ha estat més decisiva l’opinió de Madrid i la por de fer-los quedar en ridícul que una altra cosa.
Varem tenir 4 anys de "bonança hídrica". A veure si ara la podem superar, cosa que presumeixo difícil, ja que per al PP el transvasament cap al S és fonamental. Però els nostres joves que han de ser els nostres substituts en la lluita per la defensa del territori, els veig forts. Ahir mateix, el meu fill de 17 anys ens deia a sa mare i a mi: "A partir d’ara em toca a mi". I nosaltres, mentre poguéssim, no els deixarem totsols!
I cal preguntar-se: què passarà ara? De veritat ni havia per a tant? El moviment social que representa la PDE, ha estat determinant per arribar a aquest punt?
Cal esperar que a partir d’ara la situació d’incertesa s’hagi acabat per sempre més. Que una vegada el govern català s’hagi adonat que calia canviar (o l’ha fet canviar el govern de l'Estat), els deutes pendents que es deia que tenia amb la Caixa, es puguin pagar d’una altra manera sense posar a les Terres de l'Ebre i el riu, com a moneda de canvi.
A la segona pregunta, personalment penso que no n’hi havia per a tant. Ahir mateix em va arribar un document on es culpava a l’empresa AGBAR de la majoria de "mals" a l’hora de planificar la situació de sequera extrema, fins i tot en feia responsable d’haver arribat a la situació que es va arribar. Si fa un any els pantans estaven per sobre del 50 % de la seva capacitat, ¿perquè llavors no es van prendre mesures correctores i es va esperar passar les eleccions generals, quan la situació, potser sí, ja era insostenible a mig termini? Culpen AGBAR (la Caixa) de no fer un bon manteniment de la seva xarxa per a evitat fuites, davant de la passivitat del govern català que seguia permeten un consum desmesurat d’aigua. Segurament el consum domèstic s’ha reduït, no ho poso en dubte, però fins el decret ningú va prohibir omplir les piscines, regar els jardins, etc. Si totes aquestes mesures s’haguessin pres abans, la situació d’excepcionalitat potser no hauria arribar, tenint en compte les abundants pluges d’aquest "anormal" més de març.
Per últim, i responent a la tercera, no crec que el paper de la PDE hagi estat determinant (tampoc crec que no sigui necessari sortir al carrer a protestar per una injustícia) El govern català es veia massa convençut en fer la interconnexió i res apunta que hagin estat les protestes de les plataformes les que hagin fet canviar la seva manera de pensar. I això és el que és més preocupant: que un govern no escolti la veu d’una part de la seva ciutadania o dels seus votants, dieu-li com vulgueu. Crec que ha estat més decisiva l’opinió de Madrid i la por de fer-los quedar en ridícul que una altra cosa.
Varem tenir 4 anys de "bonança hídrica". A veure si ara la podem superar, cosa que presumeixo difícil, ja que per al PP el transvasament cap al S és fonamental. Però els nostres joves que han de ser els nostres substituts en la lluita per la defensa del territori, els veig forts. Ahir mateix, el meu fill de 17 anys ens deia a sa mare i a mi: "A partir d’ara em toca a mi". I nosaltres, mentre poguéssim, no els deixarem totsols!
dimarts, 27 de maig del 2008
EL BO, EL LLEIG I EL DOLENT
Com el famós western que va dirigir Sergio Leone l’any 1966, protagonitzat per Clint Eastwood, Eli Wallach i Lle van Cleef, amb música d’EnnioMorricone, la interconnexió de xarxes per dur aigua a Barcelona, també té els seus protagonistes. El bo de la pel•lícula, avui, per avui, demà ho no sé, seria Marcelino Iglesias i el Govern d’Aragó que han interposar recurs per a derogar el decret que autoritza a portar aigua a Barcelona provinent del Consorci d’aigües de Tarragona. El lleig seria el Periódico de Catalunya que segueix amb la campanya de “sensibilització” a l’opinió pública de Catalunya. Si el diumenge deia que la dessalinitzadora del Prat no seria suficient per abastir Barcelona i sempre faria falta l’aigua de l’Ebre, avui afirma en el seu titular de capçalera que el decret no s’anul•larà fins que els pantans assoleixin el 58 % del total de la seva capacitat. Crec que l’any passat per aquest temps la situació era d’un 50 % aproximadament i encara es van trigar molts de mesos a començar a prendre mesures!
També a la seva edició digital (i es recollirà a l’edició escrita de demà) parla dels desembassaments de les preses de Riba-roja i Mequinensa i com el riu ha inundat les zones baixes de Miravet i Xerta i algunes camps de tarongers de Tortosa, al més pur estil de Canal 9 quan treia dia sí i dia també l’Ebre al seu pas per Tortosa amb el seu màxim cabal i parlava de l’aigua que és llança al mar!
I finalment el dolent és el govern de la Generalitat que segueix tossut a l’hora de voler acceptar que la interconnexió, ara mateix, no és necessària i cada dia surt un conseller a dir que encara estan en fase d’emergència i que només l’Ebre pot garantir el subministrament futur. També el Jordi Hereu, alcalde de Barcelona ha fet unes declaracions avui amb els mateixos arguments.
Mentre el govern de l’estat s’ho està rumiant i diu que en un parell de dies prendrà una decisió sobre si anul•la el decret o no.
Si tots plegats tinguessin una mica de seny, la qüestió podria acabar-se de forma ràpida i bona, al menys per als interessos de la gent de les Terres de l’Ebre.
També a la seva edició digital (i es recollirà a l’edició escrita de demà) parla dels desembassaments de les preses de Riba-roja i Mequinensa i com el riu ha inundat les zones baixes de Miravet i Xerta i algunes camps de tarongers de Tortosa, al més pur estil de Canal 9 quan treia dia sí i dia també l’Ebre al seu pas per Tortosa amb el seu màxim cabal i parlava de l’aigua que és llança al mar!
I finalment el dolent és el govern de la Generalitat que segueix tossut a l’hora de voler acceptar que la interconnexió, ara mateix, no és necessària i cada dia surt un conseller a dir que encara estan en fase d’emergència i que només l’Ebre pot garantir el subministrament futur. També el Jordi Hereu, alcalde de Barcelona ha fet unes declaracions avui amb els mateixos arguments.
Mentre el govern de l’estat s’ho està rumiant i diu que en un parell de dies prendrà una decisió sobre si anul•la el decret o no.
Si tots plegats tinguessin una mica de seny, la qüestió podria acabar-se de forma ràpida i bona, al menys per als interessos de la gent de les Terres de l’Ebre.
dilluns, 26 de maig del 2008
PLE DE HOOLIGANS
La sala de plens de l’ajuntament d’Amposta, avui, estava plena de gom a gom. Com diu el tòpic no hi cabia una agulla (al menys asseguda) Fins i tot hi havia gent plantada.
El motiu era una moció presentada per ERC i el PSC demanant a l’ajuntament que figurés com a sol•licitant dels bous que organitza l’associació de veïns de l’Acollidora. Segurament no era el punt més important de l’ordre del dia, però sí el que havia despertat més expectació.
Si tenim en compte que la junta de l’associació havia convocat el poble per fer pressió davant d’un equip de govern que no estava per complaure la petició i que CiU, recordant altres temps passats ha convocat als seus, “la cosa” ja estava servida!
I val a dir que l’hora fixada per a fer els plens a la capital del Montsià no és la més idònia per a que assisteixi públic. La una del migdia del darrer dilluns de mes és quan es celebra el ple ordinari del mes en curs, valgui la redundància.
Per part de l’Acollidora hi assistien la major part de la seva junta, president i vice-president, al cap d’avant, així com la primera presidenta i un bon nombre d’aficionats a la festa dels bous, representants de diverses associacions taurines locals. I per part dels que han donat des de fa anys suport incondicional a CiU, familiars de regidors (pares, mares i fills) i també gent a sou, sinó directament de l’ajuntament, si d’una societat anònima municipal (per cert, la que es mostrava més hoolligan a l’hora d’aplaudir les intervencions de l’equip de govern i vociferar les intervencions de l’oposició)
Sempre he pensat que quan algú posa moltes excuses per a negar una petició és que s’ho ha pensat molt i ha buscat totes les possibles per a reforçar la seva negativa. Avui ha estat un d’aquest dies. De raons per a negar a l’associació de veïns de l’Acollidora la petició de que sigui l’ajuntament qui consti a l’hora de demanar els bous, han estat variades i extravagants. Fins a tres edils de l’equip de govern han defensat el no de la moció. Sí que és veritat que també han intervingut els dos portaveus dels grups de l’oposició... però tres de l’equip de govern és, si més no, un fet insòlit. El primer encarregat d’obrir el foc ha estat, per mandat de l’alcalde, el regidor de governació i responsable dels actes taurins a Amposta. El segon ha estat el propi alcalde que ho ha fet en diverses ocasions (al igual que els dos portaveus) i el tercer, el portaveu de CiU i regidor d’urbanisme i personal. D’aquest han sortit les frases més desafortunades, confonent, com sé li ha dit “la gimnàstica amb la magnèsia) S’ha fet un embolic parlant de les tradicions (a més del bous ha parlat de diferents arts de pescar i caçar, etc.) Evidentment s’ho hauria pogut estalvia, ja que res tenien que veure amb el que es demanava a la moció.
Per cert, l’últim capítol de tot aquest enrenou encara està per disputar. La primera setmana de juliol, l’ajuntament pretén celebrar a Amposta un congrés de bous de corda on, evidentment, es faran demostracions de com ho fa cada un dels pobles assistents, ja que les modalitats son diverses. Per a poder celebrar aquests actes han tingut incloure-ho dintre de les festes de l’Acollidora, per a complir la normativa, ja que només es poden fer actes taurins a les dates tradicionals del poble i aquestes dades o són. En cas contraria hauria que traslladar-les a les festes majors amb l’atapeïment d’actes que les festes comporten.
La gran incògnita és si l’Acollidora acabarà cedint-los els dies i si ho fa, a canvi de què.
El motiu era una moció presentada per ERC i el PSC demanant a l’ajuntament que figurés com a sol•licitant dels bous que organitza l’associació de veïns de l’Acollidora. Segurament no era el punt més important de l’ordre del dia, però sí el que havia despertat més expectació.
Si tenim en compte que la junta de l’associació havia convocat el poble per fer pressió davant d’un equip de govern que no estava per complaure la petició i que CiU, recordant altres temps passats ha convocat als seus, “la cosa” ja estava servida!
I val a dir que l’hora fixada per a fer els plens a la capital del Montsià no és la més idònia per a que assisteixi públic. La una del migdia del darrer dilluns de mes és quan es celebra el ple ordinari del mes en curs, valgui la redundància.
Per part de l’Acollidora hi assistien la major part de la seva junta, president i vice-president, al cap d’avant, així com la primera presidenta i un bon nombre d’aficionats a la festa dels bous, representants de diverses associacions taurines locals. I per part dels que han donat des de fa anys suport incondicional a CiU, familiars de regidors (pares, mares i fills) i també gent a sou, sinó directament de l’ajuntament, si d’una societat anònima municipal (per cert, la que es mostrava més hoolligan a l’hora d’aplaudir les intervencions de l’equip de govern i vociferar les intervencions de l’oposició)
Sempre he pensat que quan algú posa moltes excuses per a negar una petició és que s’ho ha pensat molt i ha buscat totes les possibles per a reforçar la seva negativa. Avui ha estat un d’aquest dies. De raons per a negar a l’associació de veïns de l’Acollidora la petició de que sigui l’ajuntament qui consti a l’hora de demanar els bous, han estat variades i extravagants. Fins a tres edils de l’equip de govern han defensat el no de la moció. Sí que és veritat que també han intervingut els dos portaveus dels grups de l’oposició... però tres de l’equip de govern és, si més no, un fet insòlit. El primer encarregat d’obrir el foc ha estat, per mandat de l’alcalde, el regidor de governació i responsable dels actes taurins a Amposta. El segon ha estat el propi alcalde que ho ha fet en diverses ocasions (al igual que els dos portaveus) i el tercer, el portaveu de CiU i regidor d’urbanisme i personal. D’aquest han sortit les frases més desafortunades, confonent, com sé li ha dit “la gimnàstica amb la magnèsia) S’ha fet un embolic parlant de les tradicions (a més del bous ha parlat de diferents arts de pescar i caçar, etc.) Evidentment s’ho hauria pogut estalvia, ja que res tenien que veure amb el que es demanava a la moció.
Per cert, l’últim capítol de tot aquest enrenou encara està per disputar. La primera setmana de juliol, l’ajuntament pretén celebrar a Amposta un congrés de bous de corda on, evidentment, es faran demostracions de com ho fa cada un dels pobles assistents, ja que les modalitats son diverses. Per a poder celebrar aquests actes han tingut incloure-ho dintre de les festes de l’Acollidora, per a complir la normativa, ja que només es poden fer actes taurins a les dates tradicionals del poble i aquestes dades o són. En cas contraria hauria que traslladar-les a les festes majors amb l’atapeïment d’actes que les festes comporten.
La gran incògnita és si l’Acollidora acabarà cedint-los els dies i si ho fa, a canvi de què.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)