I ARA QUÈ?

Aquest matí m’ha arribat un missatge al mòbil om me deien que la derogació del decret que permet fer la interconnexió de xarxes, era imminent. Feia uns dies que tot apuntava que tard o d’hora aquest moment havia d’arribar. La pluja diària (l’altre dia deien a TV3 que feia més de 20 dies que plovia a algun punt de Catalunya), les declaracions de la Ministra d'Agricultura i Medi Ambient Elena Espinosa on deia que "en un parell de dies el govern prendria una decisió), era tota una declaració de principis. Malgrat tot mancava que el govern de Catalunya es pronunciés d’igual manera. I, aquest, pareixia més reticent a fer-ho. No obstant, en les darreres hores els fets s’han precipitat i davant de l’evidència de que la pluja no para i els pantans cada cop estan més plens, pareix que finalment prendran aquesta determinació. La voluntat del govern català no es decisiva, però si important, ja que podrien intentar convèncer al central que la situació encara no estaria superada.
I cal preguntar-se: què passarà ara? De veritat ni havia per a tant? El moviment social que representa la PDE, ha estat determinant per arribar a aquest punt?
Cal esperar que a partir d’ara la situació d’incertesa s’hagi acabat per sempre més. Que una vegada el govern català s’hagi adonat que calia canviar (o l’ha fet canviar el govern de l'Estat), els deutes pendents que es deia que tenia amb la Caixa, es puguin pagar d’una altra manera sense posar a les Terres de l'Ebre i el riu, com a moneda de canvi.
A la segona pregunta, personalment penso que no n’hi havia per a tant. Ahir mateix em va arribar un document on es culpava a l’empresa AGBAR de la majoria de "mals" a l’hora de planificar la situació de sequera extrema, fins i tot en feia responsable d’haver arribat a la situació que es va arribar. Si fa un any els pantans estaven per sobre del 50 % de la seva capacitat, ¿perquè llavors no es van prendre mesures correctores i es va esperar passar les eleccions generals, quan la situació, potser sí, ja era insostenible a mig termini? Culpen AGBAR (la Caixa) de no fer un bon manteniment de la seva xarxa per a evitat fuites, davant de la passivitat del govern català que seguia permeten un consum desmesurat d’aigua. Segurament el consum domèstic s’ha reduït, no ho poso en dubte, però fins el decret ningú va prohibir omplir les piscines, regar els jardins, etc. Si totes aquestes mesures s’haguessin pres abans, la situació d’excepcionalitat potser no hauria arribar, tenint en compte les abundants pluges d’aquest "anormal" més de març.
Per últim, i responent a la tercera, no crec que el paper de la PDE hagi estat determinant (tampoc crec que no sigui necessari sortir al carrer a protestar per una injustícia) El govern català es veia massa convençut en fer la interconnexió i res apunta que hagin estat les protestes de les plataformes les que hagin fet canviar la seva manera de pensar. I això és el que és més preocupant: que un govern no escolti la veu d’una part de la seva ciutadania o dels seus votants, dieu-li com vulgueu. Crec que ha estat més decisiva l’opinió de Madrid i la por de fer-los quedar en ridícul que una altra cosa.
Varem tenir 4 anys de "bonança hídrica". A veure si ara la podem superar, cosa que presumeixo difícil, ja que per al PP el transvasament cap al S és fonamental. Però els nostres joves que han de ser els nostres substituts en la lluita per la defensa del territori, els veig forts. Ahir mateix, el meu fill de 17 anys ens deia a sa mare i a mi: "A partir d’ara em toca a mi". I nosaltres, mentre poguéssim, no els deixarem totsols!