dijous, 29 de maig del 2008

EL PAPER DE CIU I EL PP EN EL TEMA DEL TRASNVASAMENT

Fa força dies que parlo del govern del tripartit i el paper que han jugat en el tema del transvasament. I l’oposició? Quin paper han jugat CiU i el PP?
El mestre Ferreres (al que no segueixo fa dies, perquè darrerament no compro el Periódico) sovint dibuixa a la colla de CiU caminant pel desert, fent la llarga travessia que significa estar a l’oposició. El que no fa és dibuixar-los amb una brúixola o el modern GPS, elements imprescindibles per a la navegació on no hi ha massa punts per orientar-te.
Avui escoltava a Ramon Espadalé, qui va ser conseller de Medi Ambient en el darrer govern de Pujol criticant Iniciativa i que, finalment havien fet valer les seves tesis a l’hora de parar la canonada entre sistemes hídrics. Pareix mentida que uns consellers com han estat Espadaler i Baltasar de Medi Ambient, que, haurien de fer mans i mànegues per a protegir-lo, hagin pogut dir i fer tants de disbarats “mediambientals”. De totes formes hem d’agrair a Ramon Espadaler la seva sinceritat: estan per fer transvasaments, per degradar el delta i en contra de la gent de les Terres de l’Ebre. Aquí, els de CiU, ara, s’oposen al transvasament... diuen que l’altre cop es van equivocar, però com a Barcelona no renuncien a fer el transvasament del Roine. I és que en política hídrica s’hi està o no s’hi està i s’ho és o no s’ho és. Però no valen mitges tintes (Oi, Sr. Xavier Sabater? No es pot ser antitransvasista i estar a favor de la interconnexió!) No obstant, no ens els creiem. Sabem que CiU va en busca del vot perdut igual que va fer Indiana Jones amb l’arca. El que vol es recuperar tot aquell vot que, en els darrers anys ha anat a parar a les altres formacions i que va deixar governar als uns i estar a l’oposició als altres.
I el PP amb la seva línia de sempre: més preocupat per la política nacional espanyola que els que passa aquí i pugui passar en el futur. Al menys no són hipòcrites! Per ells “Espanya és una i no cinquanta una” i el transvasament beneficiaria a “tots”, sobre tot allà on tenen uns dels seus principals vivers de vots.
Perquè a la cap i la fi, el que interessa a tothom són els vots que els permetin governar. Els és igual perjudicar unes terres, històricament perjudicades, si amb això es beneficia unes altres en pro de “l’interès general”. Però realment no és un interès general, és un interès de les majories!