dimarts, 27 de maig del 2008

EL BO, EL LLEIG I EL DOLENT

Com el famós western que va dirigir Sergio Leone l’any 1966, protagonitzat per Clint Eastwood, Eli Wallach i Lle van Cleef, amb música d’EnnioMorricone, la interconnexió de xarxes per dur aigua a Barcelona, també té els seus protagonistes. El bo de la pel•lícula, avui, per avui, demà ho no sé, seria Marcelino Iglesias i el Govern d’Aragó que han interposar recurs per a derogar el decret que autoritza a portar aigua a Barcelona provinent del Consorci d’aigües de Tarragona. El lleig seria el Periódico de Catalunya que segueix amb la campanya de “sensibilització” a l’opinió pública de Catalunya. Si el diumenge deia que la dessalinitzadora del Prat no seria suficient per abastir Barcelona i sempre faria falta l’aigua de l’Ebre, avui afirma en el seu titular de capçalera que el decret no s’anul•larà fins que els pantans assoleixin el 58 % del total de la seva capacitat. Crec que l’any passat per aquest temps la situació era d’un 50 % aproximadament i encara es van trigar molts de mesos a començar a prendre mesures!
També a la seva edició digital (i es recollirà a l’edició escrita de demà) parla dels desembassaments de les preses de Riba-roja i Mequinensa i com el riu ha inundat les zones baixes de Miravet i Xerta i algunes camps de tarongers de Tortosa, al més pur estil de Canal 9 quan treia dia sí i dia també l’Ebre al seu pas per Tortosa amb el seu màxim cabal i parlava de l’aigua que és llança al mar!
I finalment el dolent és el govern de la Generalitat que segueix tossut a l’hora de voler acceptar que la interconnexió, ara mateix, no és necessària i cada dia surt un conseller a dir que encara estan en fase d’emergència i que només l’Ebre pot garantir el subministrament futur. També el Jordi Hereu, alcalde de Barcelona ha fet unes declaracions avui amb els mateixos arguments.
Mentre el govern de l’estat s’ho està rumiant i diu que en un parell de dies prendrà una decisió sobre si anul•la el decret o no.
Si tots plegats tinguessin una mica de seny, la qüestió podria acabar-se de forma ràpida i bona, al menys per als interessos de la gent de les Terres de l’Ebre.