LA VEGUERIA

En aquests darrers dies se’n torna a parlar i molt de l’obtenció de la vegueria de les Terres de l’Ebre. El passat dissabte 14 de juny, el diari el Punt parlava de que els “republicans” ebrencs la demanaven al Conseller de Governació (ERC) Mentre que els socialistes s’havien avançat uns dies, tot just el dissabte anterior, a l’assemblea de militants que es va fer a Tortosa i on va assistir el President Montilla per sorpresa.
Però que és la vegueria? Segurament que per a la majoria dels lectors de fora de Catalunya, la paraula els serà nova i no arribaran a comprendre del tot el seu significat. La vegueria és una unitat política diferenciada de la província, a mig camí entre aquesta i els actuals consells comarcals i, que pot arribar a convertir-se en demarcació electoral pròpia. Hi hauria un veguer Al cap davant de la mateixa hi hauria un veguer, i un consell polític format per tots aquells grups que haguessin tret la suficient representació a les eleccions municipals.
A les Terres de l’Ebre no es va començar a parlar de la vegueria fins fa relativament poc. Va ser quan el moviment anti-transvasament de l’Ebre reclamava que el territori havia de tenir una veu única per poder demanar a Barcelona solucions per a les mancances i deficiències de les comarques del Sud. En aquells moments, en que la Generalitat de Catalunya estava governada per CiU, el govern, per a fer callar una mica aquesta reivindicació, va crear les primeres delegacions territorials. Al cap davant hi va posar un delegat territorial representant directe del President de la Generalitat i uns directors de serveis que, a la vegada, eren els representants de les diferents conselleries. En alguns casos aquests representants no han tingut la categoria de directors de serveis i han esdevingut coordinadors o representants (com el coordinador de cultura o el representant de l’esport) Només una conselleria no va arribar a desplegar-se: la de Política Territorial i Obres Públiques, ja que al territori ja existia, des de 1993 l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), encara que per a trobar els seus inicis cal remuntar-se a l’època de la Generalitat provisional amb el President Tarradellas. Avui, aquesta conselleria també ha estat descentralitzada i al seu cap s’hi troba un coordinador territorial.
I és que al Sud de Catalunya ens sentim sovint marginats. Pensem que hi ha un deute històric amb moltes coses: infrastructures, indústria, turisme, universitats... I que només es pensa amb el Sud quan es volen instal•lar centrals de producció d’energia, magatzems nuclears, dipòsits de gas, etc. O sigui, que produïm una bona part de l’energia que es consumeix a Catalunya i, en canvi, som de les comarques que menys en gastem!
Tornant a la vegueria, caldria que aquesta disposés d’un pressupost propi que poder gestionar per a fer front, precisament, a aquestes mancances territorials. Llavors, l’avui tot poderosa Diputació, hauria de desaparèixer i donar pas a aquestes entitats menors que, a la província de Tarragona n’haurien de ser no menys de tres: La del Camp de Tarragona amb cocapitalitat entre Tarragona i Reus, la del Penedès (s’hauria de veure si integraria les comarques del sud de Barcelona) i la de les Terres de l’Ebre, possiblement també amb cocapitalitat compartida entre Tortosa i Amposta.
Amb l’obtenció de la vegueria, els seus membres ja no serien representants del govern de la Generalitat, sinó del territori i esdevindrien interlocutors vàlids per a poder negociar directament amb el Govern de Catalunya les prioritats del territori i el que és més important, el model de desenvolupament que volem per al Sud.
El que queda clar és que fins ara, ni el govern de CiU ni el del tripartit han tingut la sensibilitat necessària per a crear aquest ens. Se n’ha parlat molt, fins i tot ja s’han enumerat les set vegueries que hauria de tenir Catalunya amb la creació, a apart de la de l’Ebre de la dels Pirineus i de la Catalunya Central (les altres quatre es formarien a partir de les quatre capitals de província actuals)
La direcció d’ERC de l’Ebre demana la creació de la vegueria per a l’any vinent. Tant important com la seva creació és la confecció d’un calendari per establir els traspassos de competències i la desaparició dels altres organismes existents avui (Diputació i consells comarcals) Si només exigim la creació de la vegueria pot passar-nos com ara, que tenim delegats, però amb poques competències. I l’objectiu fixat ha de ser molt diferent...

ADÉU, ACEBES, ADÉU

Ángel Acebes els que fins a aquest congrés del PP ha estat el seu secretari general, s’acomiada del càrrec. Acebes passarà a la història per haver estat el ministre de l’interior (en l’època de José Maria Aznar) l’11-M, el dia dels atemptats de Madrid on van morir més de dues-centes persones! Ell, com a ministre, era el responsable d’evitar-ho i també el d’informar a la ciutadania sobre qui eren els autors de la massacre. Però la seva feina no la va fer bé. Ni ho va saber evitar (i això que l’havien avisat de que podien passar fet d’aquesta mena i més després d’haver entrar Espanya en la guerra il•legal de l’Iraq, ni va informar de forma correcta a la població i, diguem-ho clar: va mentir en apuntar com autors a la banda ETA que seran el que seran, però no els autors aquest cop.
En el seu discurs de comiat, Acebes ha dit (i cito textualment el titular del Punt): “Acebes s’acomiada de la direcció del partit recordant que la línia dura dóna vots”. I quina és la línia dura? La que va fer Aznar al govern quan va tenir majoria absoluta i la que va fer el seu successor Mariano Rajoy a l’oposició. I bona part d’aquesta línia dura, recordem-ho, ha estat presentar Catalunya com l’origen de la majoria dels mals d’Espanya. Només per posar un exemple, quan s’estava debatent l’Estatut, el PP va promoure un referèndum per Espanya per votar en “contra”... De Catalunya! deia la gent que se’ls preguntava. No de l’Estatut que s’estava confeccionant, que d’això la gent en té poca idea... També la del no retorn dels papers de Salamanca, etc.
Adéu, Acebes, amb la teva marxa ni el PP ni Espanya ni ningú perdrà un gran personatge, si més no tot el contrari: una de les persones que més mal ha fet i ha deixat fer. Adéu i fins mai!

INDULTAR A PEPE RUBIANES

He llegit aquest matí al Punt que és vol jutjar a l’actor i director Pepe Rubianes per ultratge a l’Estat.
Els fets es remunten a fa uns tres anys quan Rubianes, al programa el Club de l’Albert Om va dir casposos i uns quants improperis més als espanyols. Evidentment aquelles paraules, com sempre es fa en aquests casos, es van treure de context. Rubianes opinava així de l’Espanya “profunda”, de la dreta rància que va estereotipar el govern de José Maria Aznar.
Però de vegades només cal que un jutge sigui “sensible” al tema per acceptar la denuncia i tirar-la endavant. Qui la va presentar estic segur que sabia davant de qui ho feia!
Però Rubianes, ara, està malalt. Com sabeu la majoria té un càncer que l’impedeix pujar als escenaris i treure tot el art que porta dintre i seguir denunciant tot allò que no li agradi i que els governs o qui sigui facin malament.
Penso que algú hauria de tenir la iniciativa de demanar al govern d’Espanya l’indult per a Pepe Rubianes. Penso que no es mereix el que li està passant i més ara que, a sobre, ha d’enfrontar-se a la malaltia. Ja n’hi ha prou!

ELS BISBES NO ESCOLTEN LA COPE

Després de ser condemnat el locutor estrella de la COPE Federico Jiménez Losantos a pagar 36.000 euros a Alberto Ruiz-Gallardón per injúries greus, els bisbes han obert els ulls o han posat les orelles allí on tocava, que no era un altre lloc que escoltar la emissora de ràdio de on la Conferència Episcopal Espanyola és la màxima accionista. El locutor de Orihuela del Tremedal fa anys i panys que insulta tot allò que està a la seva esquerra, es a dir, quasi tot. Per ell tant l’alcalde de Madrid com el propi president del PP, són massa d’esquerres i fins i tot la monarquia li resulta massa progressista. Ara pareix que el volen tirar fora o al menys canviar la línia de la ràdio, molt propera als seus fidels més reaccionaris. I cristians n’hi ha de tots colors, fins i tot de rosa!
Crec que l’Església, massa ocupada en els temes espirituals, sovint deixa les coses més terrenals de costat. I això a la llarga no està bé. Pareix que tot el que passa al seu costat ho desconeixen (com els casos de pederàstia als Estats Units, per posar-ne un exemple) i només reaccionen davant d’una sentència com aquesta o quan el cas ha transcendit a l’opinió pública i s’ha d’actuar. Així és que quan s’ocupen dels temes interns sempre ho solen fer tard i sovint malament. Ara, posar-se en altres temes de la societat, dir la seva i crear “mals rotllos”, d’això en saben prou i això que si els hi preguntes et diran que polítics no ho són!
He de dir que la COPE no la he escoltada mai. Tinc per norma (ho he dit moltes vegades) escoltar i llegir els mitjans que ens són propers i així les notícies me les donen des del punt de vista que m’agrada escolar-les. Però conec qui a bon hora, i quan va amb el cotxe, escoltava a Jiménez Losantos per a posar-se a to. Son maneres diferents d’interpretar la vida des e punts similars.