En aquests darrers dies se’n torna a parlar i molt de l’obtenció de la vegueria de les Terres de l’Ebre. El passat dissabte 14 de juny, el diari el Punt parlava de que els “republicans” ebrencs la demanaven al Conseller de Governació (ERC) Mentre que els socialistes s’havien avançat uns dies, tot just el dissabte anterior, a l’assemblea de militants que es va fer a Tortosa i on va assistir el President Montilla per sorpresa.
Però que és la vegueria? Segurament que per a la majoria dels lectors de fora de Catalunya, la paraula els serà nova i no arribaran a comprendre del tot el seu significat. La vegueria és una unitat política diferenciada de la província, a mig camí entre aquesta i els actuals consells comarcals i, que pot arribar a convertir-se en demarcació electoral pròpia. Hi hauria un veguer Al cap davant de la mateixa hi hauria un veguer, i un consell polític format per tots aquells grups que haguessin tret la suficient representació a les eleccions municipals.
A les Terres de l’Ebre no es va començar a parlar de la vegueria fins fa relativament poc. Va ser quan el moviment anti-transvasament de l’Ebre reclamava que el territori havia de tenir una veu única per poder demanar a Barcelona solucions per a les mancances i deficiències de les comarques del Sud. En aquells moments, en que la Generalitat de Catalunya estava governada per CiU, el govern, per a fer callar una mica aquesta reivindicació, va crear les primeres delegacions territorials. Al cap davant hi va posar un delegat territorial representant directe del President de la Generalitat i uns directors de serveis que, a la vegada, eren els representants de les diferents conselleries. En alguns casos aquests representants no han tingut la categoria de directors de serveis i han esdevingut coordinadors o representants (com el coordinador de cultura o el representant de l’esport) Només una conselleria no va arribar a desplegar-se: la de Política Territorial i Obres Públiques, ja que al territori ja existia, des de 1993 l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), encara que per a trobar els seus inicis cal remuntar-se a l’època de la Generalitat provisional amb el President Tarradellas. Avui, aquesta conselleria també ha estat descentralitzada i al seu cap s’hi troba un coordinador territorial.
I és que al Sud de Catalunya ens sentim sovint marginats. Pensem que hi ha un deute històric amb moltes coses: infrastructures, indústria, turisme, universitats... I que només es pensa amb el Sud quan es volen instal•lar centrals de producció d’energia, magatzems nuclears, dipòsits de gas, etc. O sigui, que produïm una bona part de l’energia que es consumeix a Catalunya i, en canvi, som de les comarques que menys en gastem!
Tornant a la vegueria, caldria que aquesta disposés d’un pressupost propi que poder gestionar per a fer front, precisament, a aquestes mancances territorials. Llavors, l’avui tot poderosa Diputació, hauria de desaparèixer i donar pas a aquestes entitats menors que, a la província de Tarragona n’haurien de ser no menys de tres: La del Camp de Tarragona amb cocapitalitat entre Tarragona i Reus, la del Penedès (s’hauria de veure si integraria les comarques del sud de Barcelona) i la de les Terres de l’Ebre, possiblement també amb cocapitalitat compartida entre Tortosa i Amposta.
Amb l’obtenció de la vegueria, els seus membres ja no serien representants del govern de la Generalitat, sinó del territori i esdevindrien interlocutors vàlids per a poder negociar directament amb el Govern de Catalunya les prioritats del territori i el que és més important, el model de desenvolupament que volem per al Sud.
El que queda clar és que fins ara, ni el govern de CiU ni el del tripartit han tingut la sensibilitat necessària per a crear aquest ens. Se n’ha parlat molt, fins i tot ja s’han enumerat les set vegueries que hauria de tenir Catalunya amb la creació, a apart de la de l’Ebre de la dels Pirineus i de la Catalunya Central (les altres quatre es formarien a partir de les quatre capitals de província actuals)
La direcció d’ERC de l’Ebre demana la creació de la vegueria per a l’any vinent. Tant important com la seva creació és la confecció d’un calendari per establir els traspassos de competències i la desaparició dels altres organismes existents avui (Diputació i consells comarcals) Si només exigim la creació de la vegueria pot passar-nos com ara, que tenim delegats, però amb poques competències. I l’objectiu fixat ha de ser molt diferent...
4 comentaris:
Totalment d'acord amb la teva exposició.
Segons tinc entès, les vegueries ja var ser aprovades fa temps i precisament en Joan Carretero no solament les va voler instaurar quan ve ser conseller sinó que en la seva proposta del ultim congres de ERC hi tornava a figurar la dissolució de les diputacions i la posta en marxa de les vegueries.
En tot cas, pel que sembla, la Generalitat no està per la feina. I axó no es pot permetre.
Salutacions cordials des de L'Estartit d'un Vinarossenc.
Agustí, si llegeixes això et diré que conec l'Escala i a l'Estarit hi he estat un sol cop i per molt poc temps, ja que hi vàrem fer escala en un d'aquests viatges per a turistes. Suposo que saps que sól col·laborador de Vinaròs News des del mes de setembre de l'any passat.
Reb també una cordial salutació de la meva part i gràcies per llegir-me!
I tant que et llegeixo, i penso continuar fent-ho...
Precisament, el teu escrit el vaig publicar a la meva pàgina web, amb un comentari a propòsit de la noticia "No hi haurà vegueries fins passades les municipals de l'any 2011."
Gràcies per fer-ho! El proper article a Vinaròs News parlarà del congrés de bous a Amposta. Aquests dies tinc l'ordinador espatllat i ara vaig una mica de "prestat". Quan tingui el meu miraré de localitzar-te. Si em llegeixes des de el primer dia, vas veure que vaig treballlar a Vinaròs 5 anys. Aíxí que ús conec prou bé!
Publica un comentari a l'entrada