Quina diferència hi ha entre les morts de l'11-M de 2003 als trens de rodalies de Madrid i les d’ahir 20-A, a l’aeroport de Barajas, també a Madrid? Segur que per als familiars dels uns i dels altres no n’hi ha cap!
I és que la pèrdua d’una persona estimada és igual com es produeixi: En atemptat terrorista, en accident aeri o de carretera, per malaltia, etc.
És per això que aquest blog s’ha volgut solidaritzar amb els qui, en aquests moments, senten dolor per la irreparable pèrdua del seus propers.
dijous, 21 d’agost del 2008
dimecres, 20 d’agost del 2008
EL SUPERMERCAT PLUS TANCA A AMPOSTA
El supermercat Plus, que ara farà un any va obrir a Amposta prop de la seva sortida en direcció a la Ràpita, tanca.
Efectivament, aquest matí hem anat a comprar i estava quasi buit, amb aspecte de desolat. Hem vist com de les neveres traient els articles i els posaven a unes neveres portàtils. No hem pogut d’estar-nos de preguntar si tancaven i, efectivament, ens ho han confirmat les dependentes.
El supermercat plus té a Amposta un record: ha tancat dues vegades. El primer cop que ho va fer va ser quan estava als locals que avui ocupa el Lidl, a la plaça de la Castellania d’Amposta i que primer va ocupar una altra marca: el Peny Market.
Els supermercats Plus pertanyen a la multinacional espanyola Dia que, a la vegada són del grup francès Carrefour.
De moment el Dia ha “creat” un Dia Maxi, també a la plaça de la Castellania d’Amposta, al mateix lloc on ja s’ubicava el supermercat des de fa uns quants anys.
També cal recordar que Dia va ser el primer súper en arribar a Amposta a principis dels anys 80 i es va instal•lar al carrer Verge de Montserrat, on encara hi és i va ser la competència directa de la cooperativa la Unió integrada per molts veïns de la ciutat.
Efectivament, aquest matí hem anat a comprar i estava quasi buit, amb aspecte de desolat. Hem vist com de les neveres traient els articles i els posaven a unes neveres portàtils. No hem pogut d’estar-nos de preguntar si tancaven i, efectivament, ens ho han confirmat les dependentes.
El supermercat plus té a Amposta un record: ha tancat dues vegades. El primer cop que ho va fer va ser quan estava als locals que avui ocupa el Lidl, a la plaça de la Castellania d’Amposta i que primer va ocupar una altra marca: el Peny Market.
Els supermercats Plus pertanyen a la multinacional espanyola Dia que, a la vegada són del grup francès Carrefour.
De moment el Dia ha “creat” un Dia Maxi, també a la plaça de la Castellania d’Amposta, al mateix lloc on ja s’ubicava el supermercat des de fa uns quants anys.
També cal recordar que Dia va ser el primer súper en arribar a Amposta a principis dels anys 80 i es va instal•lar al carrer Verge de Montserrat, on encara hi és i va ser la competència directa de la cooperativa la Unió integrada per molts veïns de la ciutat.
VALENCIA, LA NINETA DELS ULLS DEL PP
I ho he escrit així, sense l’accent obert a la “e”... Avui va a la portada del Periódico de Catalunya: “València es prepara per a competir a la F-1 amb Montecarlo de la mà del PP".
I és que Bernie Ecclestone, el patró de la Formula 1 ja ho va dir l’any passat: “Mentre governi el PP hi haurà F-1 a València”. És nota que la relació entre Camps i Ecclestone és molt bona, mentre que la del primer amb la Rita potser no tant. Mentre la Barberà aposta per les veles de la Copa Amèrica, el president de la comunitat, ho fa per la benzina dels monoplaces.
La Valencia del PP, la que va conquerir el rei Jaume I per a la Corona d’Aragó, és el contrapès de Catalunya. Si una dóna vots d’esquerres i pocs del PP, l’altra és un viver de cultiu del vots populars. Va ser per això que aquest any, el seu president nacional, Mariano Rajoy, va voler portar fins la ciutat del Túria el seu congrés estatal.
És la Valencia que parla “valencià”, que no vol ni sentir-ne a parlar de que TV3 es vegi i fa tancar els repetidors propietat d’Acció Cultural del País Valencià. Que quan sent parlar de País Valencià els hi surt urticària.
En canvi hi ha una altra València. Tal vegada eclipsada per la magnitud dels actes i la gran transformació que ha sofert la ciutat en els darrers anys amb els governs del PP. I la seva ambició pareix no tenir límits, al menys a priori...
Però hi ha una altra València. La que aposta pel català com a llengua d’unió amb la resta de comunitats d’aquesta parla. La de la gent d’esquerra que no suporten veure com es transforma la seva comunitat a “qualsevol preu”. La que conserva les costums i les tradicions més arrelades amb respecte per a tothom.
Però si els del PP volen F-1 a Valencia, no ho dubtem, “el gran circ” aterrarà a Valencia! Per molt que els veïns es puguin queixar (ja que es tracta d’un circuit urbà), no se’ls hi farà el més mínim cas.
Quan el Papa Benet XVI va anar a la capital valenciana, tota la ciutat va lluir pancartes donant-li la benvinguda. Però no totes les que s’hi van penjar desitjaven la seva visita. N’hi havia unes que deien: “Jo no t’espere”.
És la veu dels inconformistes, dels que ja n’estan farts, en definitiva, dels que és rebel•len en contra dels prepotents i totpoderosos prohoms (i dones) del Partit Popular!
I és que Bernie Ecclestone, el patró de la Formula 1 ja ho va dir l’any passat: “Mentre governi el PP hi haurà F-1 a València”. És nota que la relació entre Camps i Ecclestone és molt bona, mentre que la del primer amb la Rita potser no tant. Mentre la Barberà aposta per les veles de la Copa Amèrica, el president de la comunitat, ho fa per la benzina dels monoplaces.
La Valencia del PP, la que va conquerir el rei Jaume I per a la Corona d’Aragó, és el contrapès de Catalunya. Si una dóna vots d’esquerres i pocs del PP, l’altra és un viver de cultiu del vots populars. Va ser per això que aquest any, el seu president nacional, Mariano Rajoy, va voler portar fins la ciutat del Túria el seu congrés estatal.
És la Valencia que parla “valencià”, que no vol ni sentir-ne a parlar de que TV3 es vegi i fa tancar els repetidors propietat d’Acció Cultural del País Valencià. Que quan sent parlar de País Valencià els hi surt urticària.
En canvi hi ha una altra València. Tal vegada eclipsada per la magnitud dels actes i la gran transformació que ha sofert la ciutat en els darrers anys amb els governs del PP. I la seva ambició pareix no tenir límits, al menys a priori...
Però hi ha una altra València. La que aposta pel català com a llengua d’unió amb la resta de comunitats d’aquesta parla. La de la gent d’esquerra que no suporten veure com es transforma la seva comunitat a “qualsevol preu”. La que conserva les costums i les tradicions més arrelades amb respecte per a tothom.
Però si els del PP volen F-1 a Valencia, no ho dubtem, “el gran circ” aterrarà a Valencia! Per molt que els veïns es puguin queixar (ja que es tracta d’un circuit urbà), no se’ls hi farà el més mínim cas.
Quan el Papa Benet XVI va anar a la capital valenciana, tota la ciutat va lluir pancartes donant-li la benvinguda. Però no totes les que s’hi van penjar desitjaven la seva visita. N’hi havia unes que deien: “Jo no t’espere”.
És la veu dels inconformistes, dels que ja n’estan farts, en definitiva, dels que és rebel•len en contra dels prepotents i totpoderosos prohoms (i dones) del Partit Popular!
dimarts, 19 d’agost del 2008
CLAROBSCURS A LES FESTES MAJORS D’AMPOSTA
Les festes majors d’Amposta de 2008 es van presentar com les primeres en que la regidora de cultura havia pogut introduir novetats del seu gust per tal de fer-les molt més participatives i populars. Però quan ja s’han acabat i s’han vists els resultats és l’hora de fer els anàlisis i veure allò que ha funcionat i els actes on, en canvi, sense voler parlar de fracàs, han més fluixos i més deslluïts.
És evident que un no pot assistir a tots els actes que s’organitzen per les festes, encara que intenta anar a veure aquells que, a priori, destaquen més en la programació i, encara així, de ben segur que me’n he saltat uns quants.
Una altra cosa que es va dir per activa i per passiva va ser que. Aquest any, s’havia recuperat el ball a la plaça de Fidel (plaça de l’Aube) i el sopar popular del bou estofat.
L’èxit de participació del ball a la plaça de Fidel és innegable. La gent més gran, aquells que ja hi havia ballat de joves i als que, evidentment, els agrada ballar, acudien i omplien totes les nits el petit recinte. Però constantment hi havia canvi d’horaris. M’explicaré. El dia del concert de bandes, per exemple, la mitja part va semblar aquella pel•lícula de “El penalti más largo del mudo”. Així, va durar tant com va durar el concert de bandes que es feien a la plaça de l’ajuntament. Hi va haver l’ordre de no començar la segona part fins haver finalitzat el concert. El dia següent, el ball, estava programat a les 8 del vespre. A l’arribar al recinte, una pissarra, l’anunciava per a les 9. No obstant, Felipe Calleja, va començar la seva actuació a partir de les 10! I mentre, s’havia d’aguantar la plaga de mosquits... Es veu que aquest anys el CODE no ha fet els tractaments que calia!
Una altra constant ha estat la superposició d’actes. Tornant a la nit del concert de les bandes, mentre la “Filha” encara feia gaudir de la seva música al públic assistent, al recinte de festes ja començava l’obra de teatre de “Protocol per camaleons” del televisiu Toni Albà. Dissabte, mentre les colles geganteres feien la cercavila pels carrers de la nostra ciutat, a una de les pistes poliesportives, el club de twirling, feia el seu festival, amb el corresponent disgust pel canvi de dates respecte a anys anteriors. Finalment, diumenge, a la mateixa hora, estava anunciada “l’apocalipsi” final de festes, com és el castell de focs artificials i la projecció d’Strobe sobre les imatges més representatives de la setmana gran.
Sobre el famós sopar amb bou estofat només cal recollir l’opinió de la majoria de la gent. Mentre des d’estaments oficials es parlava d’èxit i de la participació de més de 800 persones (xifra ridícula si la comparem amb l’anterior berenar on hi participaven famílies senceres i el nombre d’assistents arribava a diversos milers!), els ciutadans i ciutadanes (que són qui tenen la raó) parlaven de que “no es podia parlar de recuperació quan per anar-hi (per aquell que no disposava d’abonament) calia pagar 12 euros!”. És evident que hi ha formes d’organitzar un berenar o sopar del bou, que permetin controlar els “incontrolats” i fer-les més obertes a la ciutadania... i molt més econòmiques.
Un altre èxit ha estat les nits joves del camp de futbol. Amb la queixa del veïnat que pareix que s’hagin oblidat que només fa unes dècades tenien ball totes les nits! En canvi, les nits del castell han perdut protagonisme i la qualitat de les orquestres ha baixat considerablement i només comparant-les amb els darrers anys, ja que si ens en anem a la dècada dels 80, la comparació seria del tot absurda. L’excusa de que els preus s’han incrementat no seria del tot convincent. Es pot estalviar en orquestres de ball i fer un concert amb un grup més o menys afamat o de música catalana d’abans i d’ara.
L’any que ve hi haurà una altra oportunitat...
És evident que un no pot assistir a tots els actes que s’organitzen per les festes, encara que intenta anar a veure aquells que, a priori, destaquen més en la programació i, encara així, de ben segur que me’n he saltat uns quants.
Una altra cosa que es va dir per activa i per passiva va ser que. Aquest any, s’havia recuperat el ball a la plaça de Fidel (plaça de l’Aube) i el sopar popular del bou estofat.
L’èxit de participació del ball a la plaça de Fidel és innegable. La gent més gran, aquells que ja hi havia ballat de joves i als que, evidentment, els agrada ballar, acudien i omplien totes les nits el petit recinte. Però constantment hi havia canvi d’horaris. M’explicaré. El dia del concert de bandes, per exemple, la mitja part va semblar aquella pel•lícula de “El penalti más largo del mudo”. Així, va durar tant com va durar el concert de bandes que es feien a la plaça de l’ajuntament. Hi va haver l’ordre de no començar la segona part fins haver finalitzat el concert. El dia següent, el ball, estava programat a les 8 del vespre. A l’arribar al recinte, una pissarra, l’anunciava per a les 9. No obstant, Felipe Calleja, va començar la seva actuació a partir de les 10! I mentre, s’havia d’aguantar la plaga de mosquits... Es veu que aquest anys el CODE no ha fet els tractaments que calia!
Una altra constant ha estat la superposició d’actes. Tornant a la nit del concert de les bandes, mentre la “Filha” encara feia gaudir de la seva música al públic assistent, al recinte de festes ja començava l’obra de teatre de “Protocol per camaleons” del televisiu Toni Albà. Dissabte, mentre les colles geganteres feien la cercavila pels carrers de la nostra ciutat, a una de les pistes poliesportives, el club de twirling, feia el seu festival, amb el corresponent disgust pel canvi de dates respecte a anys anteriors. Finalment, diumenge, a la mateixa hora, estava anunciada “l’apocalipsi” final de festes, com és el castell de focs artificials i la projecció d’Strobe sobre les imatges més representatives de la setmana gran.
Sobre el famós sopar amb bou estofat només cal recollir l’opinió de la majoria de la gent. Mentre des d’estaments oficials es parlava d’èxit i de la participació de més de 800 persones (xifra ridícula si la comparem amb l’anterior berenar on hi participaven famílies senceres i el nombre d’assistents arribava a diversos milers!), els ciutadans i ciutadanes (que són qui tenen la raó) parlaven de que “no es podia parlar de recuperació quan per anar-hi (per aquell que no disposava d’abonament) calia pagar 12 euros!”. És evident que hi ha formes d’organitzar un berenar o sopar del bou, que permetin controlar els “incontrolats” i fer-les més obertes a la ciutadania... i molt més econòmiques.
Un altre èxit ha estat les nits joves del camp de futbol. Amb la queixa del veïnat que pareix que s’hagin oblidat que només fa unes dècades tenien ball totes les nits! En canvi, les nits del castell han perdut protagonisme i la qualitat de les orquestres ha baixat considerablement i només comparant-les amb els darrers anys, ja que si ens en anem a la dècada dels 80, la comparació seria del tot absurda. L’excusa de que els preus s’han incrementat no seria del tot convincent. Es pot estalviar en orquestres de ball i fer un concert amb un grup més o menys afamat o de música catalana d’abans i d’ara.
L’any que ve hi haurà una altra oportunitat...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)