VALENCIA, LA NINETA DELS ULLS DEL PP

I ho he escrit així, sense l’accent obert a la “e”... Avui va a la portada del Periódico de Catalunya: “València es prepara per a competir a la F-1 amb Montecarlo de la mà del PP".
I és que Bernie Ecclestone, el patró de la Formula 1 ja ho va dir l’any passat: “Mentre governi el PP hi haurà F-1 a València”. És nota que la relació entre Camps i Ecclestone és molt bona, mentre que la del primer amb la Rita potser no tant. Mentre la Barberà aposta per les veles de la Copa Amèrica, el president de la comunitat, ho fa per la benzina dels monoplaces.
La Valencia del PP, la que va conquerir el rei Jaume I per a la Corona d’Aragó, és el contrapès de Catalunya. Si una dóna vots d’esquerres i pocs del PP, l’altra és un viver de cultiu del vots populars. Va ser per això que aquest any, el seu president nacional, Mariano Rajoy, va voler portar fins la ciutat del Túria el seu congrés estatal.
És la Valencia que parla “valencià”, que no vol ni sentir-ne a parlar de que TV3 es vegi i fa tancar els repetidors propietat d’Acció Cultural del País Valencià. Que quan sent parlar de País Valencià els hi surt urticària.
En canvi hi ha una altra València. Tal vegada eclipsada per la magnitud dels actes i la gran transformació que ha sofert la ciutat en els darrers anys amb els governs del PP. I la seva ambició pareix no tenir límits, al menys a priori...
Però hi ha una altra València. La que aposta pel català com a llengua d’unió amb la resta de comunitats d’aquesta parla. La de la gent d’esquerra que no suporten veure com es transforma la seva comunitat a “qualsevol preu”. La que conserva les costums i les tradicions més arrelades amb respecte per a tothom.
Però si els del PP volen F-1 a Valencia, no ho dubtem, “el gran circ” aterrarà a Valencia! Per molt que els veïns es puguin queixar (ja que es tracta d’un circuit urbà), no se’ls hi farà el més mínim cas.
Quan el Papa Benet XVI va anar a la capital valenciana, tota la ciutat va lluir pancartes donant-li la benvinguda. Però no totes les que s’hi van penjar desitjaven la seva visita. N’hi havia unes que deien: “Jo no t’espere”.
És la veu dels inconformistes, dels que ja n’estan farts, en definitiva, dels que és rebel•len en contra dels prepotents i totpoderosos prohoms (i dones) del Partit Popular!