CLAROBSCURS A LES FESTES MAJORS D’AMPOSTA

Les festes majors d’Amposta de 2008 es van presentar com les primeres en que la regidora de cultura havia pogut introduir novetats del seu gust per tal de fer-les molt més participatives i populars. Però quan ja s’han acabat i s’han vists els resultats és l’hora de fer els anàlisis i veure allò que ha funcionat i els actes on, en canvi, sense voler parlar de fracàs, han més fluixos i més deslluïts.
És evident que un no pot assistir a tots els actes que s’organitzen per les festes, encara que intenta anar a veure aquells que, a priori, destaquen més en la programació i, encara així, de ben segur que me’n he saltat uns quants.
Una altra cosa que es va dir per activa i per passiva va ser que. Aquest any, s’havia recuperat el ball a la plaça de Fidel (plaça de l’Aube) i el sopar popular del bou estofat.
L’èxit de participació del ball a la plaça de Fidel és innegable. La gent més gran, aquells que ja hi havia ballat de joves i als que, evidentment, els agrada ballar, acudien i omplien totes les nits el petit recinte. Però constantment hi havia canvi d’horaris. M’explicaré. El dia del concert de bandes, per exemple, la mitja part va semblar aquella pel•lícula de “El penalti más largo del mudo”. Així, va durar tant com va durar el concert de bandes que es feien a la plaça de l’ajuntament. Hi va haver l’ordre de no començar la segona part fins haver finalitzat el concert. El dia següent, el ball, estava programat a les 8 del vespre. A l’arribar al recinte, una pissarra, l’anunciava per a les 9. No obstant, Felipe Calleja, va començar la seva actuació a partir de les 10! I mentre, s’havia d’aguantar la plaga de mosquits... Es veu que aquest anys el CODE no ha fet els tractaments que calia!
Una altra constant ha estat la superposició d’actes. Tornant a la nit del concert de les bandes, mentre la “Filha” encara feia gaudir de la seva música al públic assistent, al recinte de festes ja començava l’obra de teatre de “Protocol per camaleons” del televisiu Toni Albà. Dissabte, mentre les colles geganteres feien la cercavila pels carrers de la nostra ciutat, a una de les pistes poliesportives, el club de twirling, feia el seu festival, amb el corresponent disgust pel canvi de dates respecte a anys anteriors. Finalment, diumenge, a la mateixa hora, estava anunciada “l’apocalipsi” final de festes, com és el castell de focs artificials i la projecció d’Strobe sobre les imatges més representatives de la setmana gran.
Sobre el famós sopar amb bou estofat només cal recollir l’opinió de la majoria de la gent. Mentre des d’estaments oficials es parlava d’èxit i de la participació de més de 800 persones (xifra ridícula si la comparem amb l’anterior berenar on hi participaven famílies senceres i el nombre d’assistents arribava a diversos milers!), els ciutadans i ciutadanes (que són qui tenen la raó) parlaven de que “no es podia parlar de recuperació quan per anar-hi (per aquell que no disposava d’abonament) calia pagar 12 euros!”. És evident que hi ha formes d’organitzar un berenar o sopar del bou, que permetin controlar els “incontrolats” i fer-les més obertes a la ciutadania... i molt més econòmiques.
Un altre èxit ha estat les nits joves del camp de futbol. Amb la queixa del veïnat que pareix que s’hagin oblidat que només fa unes dècades tenien ball totes les nits! En canvi, les nits del castell han perdut protagonisme i la qualitat de les orquestres ha baixat considerablement i només comparant-les amb els darrers anys, ja que si ens en anem a la dècada dels 80, la comparació seria del tot absurda. L’excusa de que els preus s’han incrementat no seria del tot convincent. Es pot estalviar en orquestres de ball i fer un concert amb un grup més o menys afamat o de música catalana d’abans i d’ara.
L’any que ve hi haurà una altra oportunitat...