EL PP I LA JUSTÍCIA

Ahir, el diari digital progressista el Plural, encetava un debat. I ho dic així perquè feia una pregunta i ja sé sap que “una pregunta vol una resposta: “Tracta la Justícia amb guant blanc els casos de corrupció del PP? Fins i tot, l’enquesta que, normalment fan cada dia (de vegades es repeteix durant un parell de dies) feia la mateixa pregunta. La resposta meva va ser afirmativa: Sí! De fet, quasi el 90 % dels que van contestar ho van fer en el mateix sentit. També cal incidir en el que ja he dit abans: el diari és progressista. I, normalment, les enquestes sempre donen uns resultats propers al 90, 10, a favor de les tesis més properes al socialisme i en contra dels populars.
Però jo vaig votar que sí, perquè realment hi estuc convençut! Abans de que els casos de corrupció del PP (demostrats a Madrid i València) s’aturessin per la proximitat de les eleccions al País Basc i Galícia, si ho recordeu, el PP demanava al jutge Garzón que es desinhibís de la causa. Ells al•legaven que “el jutge Garzón” era incompetent perquè, entre els imputats hi havia càrrecs electes del partit i, per tant, aforats. En aquest cas, a més de demanar el corresponent permís per a ser jutjats a la cambra d’on ostenten la representació, cal també, que els jutgi el Tribunal Suprem espanyol o el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat de la qual siguin diputats al seu parlament.
Però jo creia llavors i ho crec ara, que tant la fiscalia com la judicatura, sense deixar de complir les seves obligacions, es clar, ja que llavors podrien caure en prevaricació, es miraran amb “carinyo popular” els diferents casos, mirant de fer-los el menys mal possible. No obstant, la majoria d’adscrits a totes dues carreres (els magistrats i jutges per un costat i els fiscals per l’altre, tenen més tendència conservadora que progressista)
Avui mateix, l’edició digital del Periódico de Catalunya, ja diu que “la fiscalia no veu indicis contra diputats o senadors en la trama de corrupció del PP”.
Llavors cal fer-se una pregunta clau: Així, els que van actuar, ho van fer per pròpia iniciativa? Els que van espiar a regidors de la Comunitat de Madrid, els que van cometre irregularitats comptables i administratives, ho van fer sense l’ordre directa de un superior seu? Mireu, jo no me ho crec. Quin benefici podien obtenir per fer el que van fer? Algú s’arriscaria a fer una cosa punible judicialment si no en treu un benefici propi o no li és ordenat des d’un lloc d’autoritat (o govern?) Algú s’arriscaria per les bones tenir que anar a la presó per res? I és evident, sobre tot amb el cas d’espionatge de Madrid que per sobre dels qui van realitzar les escoltes, hi havia uns interessos polítics, primer, per defensar el seu càrrec (o “menjadora”) ala vegada que es treien de davant un possible rival al fer públiques segons quines conductes o actituds d’aquest darrer.
Si ens remuntem a la història, veurem com dirigents socialistes com Javier Barrionuevo, ministre de l’Interior i Rafael Vera, director general de Seguretat, van acabar a la presó. Mentre que no recordo que es prengués cap mesura similar en contra d’alts càrrecs del PP, encara que, els populars, hagin estat implicats diverses vegades.
El cas més flagrant és el de Carlos Fabra president per herència de la Diputació de Castelló (el seu iaio i el seu pare també van ocupar el càrrec) Imputat en tota mena de casos, el jutjat de Nules (què és el que li pertoca jutjar), està quasi sempre vacant. Els jutges, al poc de prendre possessió de la plaça, ja demanen el trasllat a un altre jutjat. Perquè serà?
Un altre cas que encara no ha arribat als tribunals, és el de José Maria Aznar, tot hi haver-se creat una plataforma ciutadana, amb el suport d’Izquierda Unida que l’implica en la guerra il•legal de l’Iraq i, en conseqüència, amb crims contra la humanitat.
(La imatge que il•lustra el text és un acudit del Faro, humorista gràfic de Diari de Tarragona)

MENÚ CONTRA LA CRISI

Ahir, als cotxes aparcats prop del Mercadona, al barri de Ferreries, algú els va deixar una nota publicitària. És d’un restaurant situat al costat de l’Ebre, al mateix barri que, segons l’anunci, donen menús a 1 i 2 €. Segurament et resulta més barat que fer-te el menjar tu mateix. El que no especifica el pamflet és si inclou els complements (pa, aigua, cafè, etc.), segurament que no. Aparentment és tots els dies feiners de la setmana.
Aquí està per si algú vol anar i preguntar...

ATENCIÓ: OBRES!

Aquest matí, pujant cap a Tortosa per la Charly 12 (així és com es coneix en l’argot de la policia la C-12 o l’Eix de l’Ebre), en dos punts diferents, he pogut veure una escampada de senyals, evidentment, a l’altre costat de la tanca de protecció (per l’altre costat tant temuda i odiada pels motoristes) De retorn cap a Amposta, sobre 2/4 de 12 del migdia (avui hi tenia feina) he pogut comprovar “in situ” el motiu el motiu de tanta senyal. Abans d’arribar a la rotonda d’accés al pont del Mil•lenari, ja s’advertia als conductors que s’estaven fent obres. He tingut que parar a dintre de la rotonda. El cotxe de davant de mi s’ha parat talant la sortida als que baixen de la Raval de Cristo. He pensat que la cosa molt lògica no era. Si el codi de circulació prohibeix aturar-se dintre de la rotonda, com es podia posar tota una cua de cotxes parada al seu interior? Com no havia algú regulant la circulació? De sobte, he vist com estaven podant el darrer arbre abans d’incorporar-te a la rotonda, segons arribes d’Amposta. El que l’estava podant (acció prèvia a tallar-lo de forma definitiva) anava totalment equipat i es sostenia a sobre d’una cistella d’aquelles que porten determinats camions per a realitzar feines en altura. I sobre la carretera, ocupant parcialment el carril dels cotxes hi havia 6 persones mirant-s’ho! He pensat que el tòpic, una vegada més és feia realitat. M’ha sabut greu no poder fer una fotografia per il•lustrar aquest text. Els 6 homes (no he distingit cap dona) portaven armilles reflectants de dos colors: grogues i taronges. Per un moment he pensat que quasi pareixia més un equip de bàsquet que tècnics de carreteres. I com tots estaven mirant cap a munt, pareixia que estiguessin mirant si baixava la pilota...
Per l’altre costat, pels que venien d’Amposta i Ulldecona, si que hi havia un obrer tallant el trànsit i donant-los pas quan calia.
A la rotonda de Vinallop, on surt la carretera que va a Santa Bàrbara i Ulldecona, més vehicles aturats i més operaris. Tampoc aquí li estaven fent massa cas als cotxes que s’apropaven en un o l’altre sentit. I de moment, pareixia que s’ho miraven més (segurament realitzant estudis previs de com començar l’actuació) que no fent treballs pròpiament dits.
A mesura que passin els dies veurem com les obres aniran avançant. No sense ocasionar les molèsties oportunes a la circulació rodada. Llavors s’aniran aclarint les incògnites. Encara que tot pressuposa que és per portar a terme l’anunciada remodelació de l’accés al pont del Mil•lenari i, també per eixamplar la rotonda de Vinallop.
Penso que totes aquestes obres s’haurien pogut estalviar si, de primera hora, quan és va projectar l’Eix de l’Ebre, s’hagueren tingut en compte...
Però mirem-ho per la part positiva. Durant uns dies donarà feina a un bon grup d’operaris. Encara que, a l’hora de la veritat, només acabin treballant uns pocs i els altres mirant-s’ho!

ANOMALIA ELECTORAL

Avui toca parlar de... D’eleccions! Com no podria ser d’una altra manera, parlaré de les eleccions del País Basc i també de Galícia.
Més enllà de valoracions polítiques, d’això ja se’n ocuparan els mitjans de comunicació, cal dir que, sobre tot al País Basc, hi ha una anomalia electoral flagrant. Evidentment em refereixo al 8,8 % de vot nul. D’aquelles persones que no van poder votar al partit que els devia de representar, perquè els van il•legalitzar.
Però si és greu que un partit s’il•legalitzi, no ho és menys no poder votar amb llibertat o poder dir obertament quina és la teva opció política. M’explicaré.
L’altre dia estava reunit amb regidors dels grups municipals de l’ajuntament d’Amposta i el membre d’ERC va comentar: “Menys mal que els ‘aberzales’ no demanen l’abstenció, perquè llavors, als pobles menuts, controlarien tots els que van a votar”. També es va parlar dels autocars que van arribar de fora del País Basc llogats pels socialistes. Els assistents al míting del PSE van ser, en un gran nombre, militants i simpatitzants de fora d’Euskadi, fins i tot arribats de Catalunya. El motiu, si fa o no fa, és el mateix. Al pobles petits, on tothom és coneix i on és més fàcil controlar a la gent, tots aquells que pugessin a un autocar socialista per assistir a un acte, també quedarien “fitxats”.
És normal que això passi? Evidentment no hauria de ser així. Molta gent al País Basc no mostra la seva opinió per por de ser identificat com “no nacionalista”. Això ho em pogut veure moltes vegades després d’un atemptat de l’ETA. La gent refusa contestar al ser preguntat...
També és al meu entendre una anomalia electoral que els dos màxims representants de Eusko Askatasuna Unai Ziarreta i d’Ezquer Batua (l’equivalent a Izquiera Unida) Javier Madrazo no hagin obtingut l’escó corresponent al parlament i siguin uns altres companys de partit que s’han presentat per una altra circumscripció electoral qui representen els votants. Això ha estat més fruit del volt de càstig que per una altra cosa.
I a Galícia, l’anomalia electoral és molt diferent, però sóc de l’opinió que també existeix. No posaré en dubte els resultats electoral (ni el de Galícia ni el del País Basc), però és evident que la manca de llibertat, també a Galícia, és manifesta. En aquesta comunitat el vot rural està molt accentuat. De les comunitats on n’hi ha més. Així no és difícil deduir la influència del cacic de torn sobre els seus conciutadans, sovint treballadors assalariats de les seves empreses. Aquest vot tampoc és lliure.
Recordo una vegada que un amic meu de Remolins em va dir: “Jo sempre voto al PP... Sí els que ‘en tenen no ens en donen’, qui ho farà?”. És una lògica que només pot ser quan aprofundeixes fins les capes més humils de l’estament social. Allí on l’elector és més vulnerable i de fàcil manipulació.