EL PP I LA JUSTÍCIA

Ahir, el diari digital progressista el Plural, encetava un debat. I ho dic així perquè feia una pregunta i ja sé sap que “una pregunta vol una resposta: “Tracta la Justícia amb guant blanc els casos de corrupció del PP? Fins i tot, l’enquesta que, normalment fan cada dia (de vegades es repeteix durant un parell de dies) feia la mateixa pregunta. La resposta meva va ser afirmativa: Sí! De fet, quasi el 90 % dels que van contestar ho van fer en el mateix sentit. També cal incidir en el que ja he dit abans: el diari és progressista. I, normalment, les enquestes sempre donen uns resultats propers al 90, 10, a favor de les tesis més properes al socialisme i en contra dels populars.
Però jo vaig votar que sí, perquè realment hi estuc convençut! Abans de que els casos de corrupció del PP (demostrats a Madrid i València) s’aturessin per la proximitat de les eleccions al País Basc i Galícia, si ho recordeu, el PP demanava al jutge Garzón que es desinhibís de la causa. Ells al•legaven que “el jutge Garzón” era incompetent perquè, entre els imputats hi havia càrrecs electes del partit i, per tant, aforats. En aquest cas, a més de demanar el corresponent permís per a ser jutjats a la cambra d’on ostenten la representació, cal també, que els jutgi el Tribunal Suprem espanyol o el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat de la qual siguin diputats al seu parlament.
Però jo creia llavors i ho crec ara, que tant la fiscalia com la judicatura, sense deixar de complir les seves obligacions, es clar, ja que llavors podrien caure en prevaricació, es miraran amb “carinyo popular” els diferents casos, mirant de fer-los el menys mal possible. No obstant, la majoria d’adscrits a totes dues carreres (els magistrats i jutges per un costat i els fiscals per l’altre, tenen més tendència conservadora que progressista)
Avui mateix, l’edició digital del Periódico de Catalunya, ja diu que “la fiscalia no veu indicis contra diputats o senadors en la trama de corrupció del PP”.
Llavors cal fer-se una pregunta clau: Així, els que van actuar, ho van fer per pròpia iniciativa? Els que van espiar a regidors de la Comunitat de Madrid, els que van cometre irregularitats comptables i administratives, ho van fer sense l’ordre directa de un superior seu? Mireu, jo no me ho crec. Quin benefici podien obtenir per fer el que van fer? Algú s’arriscaria a fer una cosa punible judicialment si no en treu un benefici propi o no li és ordenat des d’un lloc d’autoritat (o govern?) Algú s’arriscaria per les bones tenir que anar a la presó per res? I és evident, sobre tot amb el cas d’espionatge de Madrid que per sobre dels qui van realitzar les escoltes, hi havia uns interessos polítics, primer, per defensar el seu càrrec (o “menjadora”) ala vegada que es treien de davant un possible rival al fer públiques segons quines conductes o actituds d’aquest darrer.
Si ens remuntem a la història, veurem com dirigents socialistes com Javier Barrionuevo, ministre de l’Interior i Rafael Vera, director general de Seguretat, van acabar a la presó. Mentre que no recordo que es prengués cap mesura similar en contra d’alts càrrecs del PP, encara que, els populars, hagin estat implicats diverses vegades.
El cas més flagrant és el de Carlos Fabra president per herència de la Diputació de Castelló (el seu iaio i el seu pare també van ocupar el càrrec) Imputat en tota mena de casos, el jutjat de Nules (què és el que li pertoca jutjar), està quasi sempre vacant. Els jutges, al poc de prendre possessió de la plaça, ja demanen el trasllat a un altre jutjat. Perquè serà?
Un altre cas que encara no ha arribat als tribunals, és el de José Maria Aznar, tot hi haver-se creat una plataforma ciutadana, amb el suport d’Izquierda Unida que l’implica en la guerra il•legal de l’Iraq i, en conseqüència, amb crims contra la humanitat.
(La imatge que il•lustra el text és un acudit del Faro, humorista gràfic de Diari de Tarragona)