dilluns, 2 de març del 2009

ANOMALIA ELECTORAL


Avui toca parlar de... D’eleccions! Com no podria ser d’una altra manera, parlaré de les eleccions del País Basc i també de Galícia.
Més enllà de valoracions polítiques, d’això ja se’n ocuparan els mitjans de comunicació, cal dir que, sobre tot al País Basc, hi ha una anomalia electoral flagrant. Evidentment em refereixo al 8,8 % de vot nul. D’aquelles persones que no van poder votar al partit que els devia de representar, perquè els van il•legalitzar.
Però si és greu que un partit s’il•legalitzi, no ho és menys no poder votar amb llibertat o poder dir obertament quina és la teva opció política. M’explicaré.
L’altre dia estava reunit amb regidors dels grups municipals de l’ajuntament d’Amposta i el membre d’ERC va comentar: “Menys mal que els ‘aberzales’ no demanen l’abstenció, perquè llavors, als pobles menuts, controlarien tots els que van a votar”. També es va parlar dels autocars que van arribar de fora del País Basc llogats pels socialistes. Els assistents al míting del PSE van ser, en un gran nombre, militants i simpatitzants de fora d’Euskadi, fins i tot arribats de Catalunya. El motiu, si fa o no fa, és el mateix. Al pobles petits, on tothom és coneix i on és més fàcil controlar a la gent, tots aquells que pugessin a un autocar socialista per assistir a un acte, també quedarien “fitxats”.
És normal que això passi? Evidentment no hauria de ser així. Molta gent al País Basc no mostra la seva opinió per por de ser identificat com “no nacionalista”. Això ho em pogut veure moltes vegades després d’un atemptat de l’ETA. La gent refusa contestar al ser preguntat...
També és al meu entendre una anomalia electoral que els dos màxims representants de Eusko Askatasuna Unai Ziarreta i d’Ezquer Batua (l’equivalent a Izquiera Unida) Javier Madrazo no hagin obtingut l’escó corresponent al parlament i siguin uns altres companys de partit que s’han presentat per una altra circumscripció electoral qui representen els votants. Això ha estat més fruit del volt de càstig que per una altra cosa.
I a Galícia, l’anomalia electoral és molt diferent, però sóc de l’opinió que també existeix. No posaré en dubte els resultats electoral (ni el de Galícia ni el del País Basc), però és evident que la manca de llibertat, també a Galícia, és manifesta. En aquesta comunitat el vot rural està molt accentuat. De les comunitats on n’hi ha més. Així no és difícil deduir la influència del cacic de torn sobre els seus conciutadans, sovint treballadors assalariats de les seves empreses. Aquest vot tampoc és lliure.
Recordo una vegada que un amic meu de Remolins em va dir: “Jo sempre voto al PP... Sí els que ‘en tenen no ens en donen’, qui ho farà?”. És una lògica que només pot ser quan aprofundeixes fins les capes més humils de l’estament social. Allí on l’elector és més vulnerable i de fàcil manipulació.

2 comentaris:

emili nieto ha dit...

Galícia té una societat conservadora i utilitzo el terme no estrictament en el sentit polític. Allí el pes de la tradició és molt important. Però el vot al Partit Popular no és tan sols a la Galícia rural. A vigo el PP ha tret un 42 % dels vots i a A Coruña el 43 %. ÉS menys que el 47 % de mitjana però alguna cosa passa quan en una ciutat molt obrera com Vigo amb molta indústria, guanya el PP amb aquests percentatges.

Molta gent progressista gallega ha estat defraudada per la gestió continuïsta i mal cohesionada del bipartit galleg. Quan arribes a les institucions és per fer alguna cosa, no tan sols per instal.lar-te en el poder. Els socialistes gallecs no ho han entés.

A Catalunya el primer tripartit tampoc ho va entendre i també van baixar resultats conjuntament. Crec que aquest segon tripartit les coses s'han fet molt millor.

Del País Basc és difícil parlar-ne i dir coses noves. Del resultat electoral veig una nova llum al país Basc i es diu Aralar. Avui, ells mateixos ho han dit, que volen ser un nou referent de l'esquerra abertzale al país Basc. El procés no serà fàcil. Si volen incrementar la seva base social no pode caure en posicions radicals, però hauran de demostrar que són una nova opció política a tenir en compte que podría arribar a tenir entre 10 i 12 diputats al Parlament Basc. Temps al temps.

https://laviaaugusta.blogspot.com ha dit...

La veritat és que els resultats no els he estudiat. Però deu ser cert si tu ho dius així, però tampoc em contradius quan parlo del vot rural.
En el tema d’Aralar comparteixo totalment la teva opinió. Avui mateix a un company de treball li deia: “Aralar és el futur del País Basc”. Ara és una força minoritària, però poc a poc ha d’anar guanyant pes.