AVUI TOCA PARLAR DE FUTBOL

Fa dies que em va pel cap escriure alguna cosa de futbol. M’apeteix parlar del Barça, del nostre Barça, però també del Madrid i potser hi sortiran d’altres equips, ja ho veurem.
El joc que “desplega” el Barça no té res a veure amb el que fa el Madrid. Potser no tothom va poder veure el partit entre el Getafe (familiarment “Geta”) i el Madrid de dimarts, però els que si que el van veure i els que ahir vam poder gaudir del joc del Barça (jo no és veure’l, es "disfrutar-lo") coincidireu amb mi que el joc del Barça, a part de ser molt més efectiu, és moltíssim més vistós. És un plaer per a la vista! Dimarts, quan el Geta va marcar el primer gol, vaig deixar un comentari a un fòrum d’Internet i vaig dir que “El Madrid acabaria remuntant, però que el Geta ja havia fet un gol i un parell de xuts més amb perill i dissabte, contra el Barça, no en van tirar ni un en tot el partit”. Al final el Madrid va guanyar, com jo havia previst, però a “empentes i rodolons”... I potser una frase feta no havia tingut mai un significat tan encertat.
El que pensen que, fins ara, estic parlant més del Madrid que del Barça, els he de dir que sóc del Barça, però m’agrada molt que el Madrid perdi! I que jugui malament... I que els jugadors es peguin... I que n’expulsin...


La reacció de Pepe no té cap tipus de justificació. Hi ha que diu que “l’empenta no va ser tan forta com per a tirar al jugador contrari i que això el va 'cabrejar'”. El seu entrenador Juande Ramos el justifica dient que “les puntades de peu les va tirar a l’aire i que alguna li va tocar a Casquero, però que si ho hagués fet expressament, l’hauria tocat més... “. Potser Juande no va veure que li va pegar un cop de puny a Albín i que quan Casquero estava al terra i fora del camp, l’agafa del coll i el trepitja... De les declaracions que han sortit, l’únic que pareix que no el justifica és l’Iker Casillas. Però (és opinió meva) un club, a un jugador així, amb unes circumstàncies com aquestes, l’hauria de fer fora i no hauria de portar més la camiseta de l’equip.
A nit, l’entrenador del Sevilla Manolo Jiménez va dir que el Barça tenia possibilitats de guanyar les tres copes. Què original! Evidentment que té possibilitats! Si encara està “viu” a les tres competicions, té possibilitats de guanyar a les tres! Així ho voldríem tots els barcelonistes. Seria un any rodó, històric, i com segur que diria Oscar Nebreda: per emmarcar-lo!
A nit, tots els locutors estaven d’acord, en que, aquest any, el Barça necessita fer un esforç afegit, ja que hi ha anys que amb la puntuació que té ara, ja en seria campió. I perquè passa això? Perquè el Madrid, a pesar de que no juga bé, guanya gaire bé tots els partits. Des de que l’entrena Juande Ramos només va perdre contra el Barça i va empatar contra l’Atelético.
L’altre dia vaig dir una cosa i també tothom s’hi va mostrar d’acord: “El Barça a Anglaterra, no sé si aniria líder, potser sí, però el que és segur és que el Madrid no aniria segon”. I és que allà hi ha més clubs competitius: Manchester, Chelsea, Liverpool, Arsenal... Aquí s’ha demostrat que ni el València, ni el Sevilla, ni el At. de Madrid estan prop dels anomenats dos grans.
Ah! I si el Barça no guanya els tres títols, si em doneu a triar un ara us diré que la lliga. Suportaria perdre contra el Chelsea a les semifinals o fins i tot si arribem a la final. Suportaria perdre contra l’Athletic Club la final de la copa del Rei... Però perdre la lliga voldria dir que la guanyaria el Madrid, i una cosa així us la podeu imaginar?
De moment hem de ser realistes. Encara no hem guanyat res. Guanyar la copa del Rei no “salvaria la temporada”. Un dels altres dos sí. Però el que no pot treure’ns ningú és somiar. I posats a somiar guanyar-ho tot amb bon futbol i gols bonics.

SERVEIX D'ALGUNA COSA FER PEDAGOGIA?

Deixeu-me que ho qüestioni... Evidentment em refereixo a explicar a la gent el sentit de les coses, el perquè. En cap moment qüestionaré que la professió com a tal.
Ho dic per una simple cosa. O per dues. Aquestes darreres setmanes han sortit notícies que, si més no, m’han fet posar els pèls de punta. Em refereixo a que l’ACA (l’Agència Catalana de l’Aigua), la primera “autoritat” en temes hídrics de Catalunya, després d’un any de proposar fer la interconnexió de xarxes entre els sistemes CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) i ATLL (Aigües del Ter Llobregat), encara o ha descartat fer-la. I això que pel mig hi va haver una gran manifestació a Amposta (d’aquí no res farà un any) Que les pluges de l’estiu, tardor i hivern i, fins i tot del que va de primavera han fet omplir els pantans a vessar i quan es desglacin els Pirineus, s’hauran d’obrir les comportes perquè no podran seguir acumulant aigua... Perquè les dessaladores que s’estaven construint ja deuen d’haver entrat en funcionament o quasi... etc., etc.
L’altre dia vaig llegir un lema: “Una nova política de l’aigua per a una nova cultura de l’aigua”... Què? Com? De quina manera? Com acudit és molt dolent! Hi ha un altre lema, ara no sabria dir de qui que deia: “Fets, no paraules” I el que està fent la Generalitat en política d’aigua és precisament a l’inrevés: paraules i més paraules, però buides de contingut.
L’altra notícia és la que diu què, davant del canvi climàtic, per a preservar el delta de l’Ebre es tindran que construir dics i murs de contenció... Si no recordo malament i en aquest cas no és així, a una de les primeres coses que ens vam oposar els anti-transvasistes, va ser precisament a posar “ciment” al delta. Aquesta solució ja la donava Joel Bonet el segle passat.
I arribar a aquest punt, un es planteja: van servir per a res les manifestacions?... Anar a Saragossa, Barcelona (3 vegades), Madrid (2 vegades), Brussel•les (2 vegades), Palma de Mallorca, València i tota la resta de pobles de les Terres de l’Ebre on hi van haver manifestacions demanant una nova política de l’aigua? Va servir d’alguna cosa fer pedagogia als polítics? Deixeu-me que ho dubti!
Vistos els resultats penso que no va servir de res. Potser sí, de moment es va parar el transvasament, es va canviar (amb l’ajuda de l’11-M) un govern transvasista a Madrid i també a Barcelona... Però és que penso que els governs que ara hi ha també ho són de transvasistes! “A los hechos me remito”, que diria un castellà...
I a sobre els pous de Vinallop (per cert, no vaig anar a la concentració perquè estava veient a les noies del handbol Amposta en la fase d’ascens a divisió d’honor) Però tant de bo s’aturin! El motiu només és garantir l’aigua del CAT per si hi ha una contaminació al riu i, segurament, les obres de neteja del pantà de Flix s’endarreriran fins que no s’acabi fent tota la infrastructura dels pous!
Però és que a Campredó, de pou d’on treu aigua el CAT ja n’hi ha al menys un i, curiosament, mai s’ha dit res. O sigui, que l’aigua que es subministra principalment a Tarragona i el Camp, en bona part, és aigua del subsòl (de l’aquifer de l’Ebre) D’aquesta manera els costos de potabilització són inferiors i es garanteix una aigua de millor qualitat.
Llegia al Punt que els alcaldes del delta es volen posar en “peu de guerra” per demanar una solució al canvi climàtic. Penso que ja tocava!

UNA BONA NOTÍCIA PER ALS TREBALLADORS DE LA SEAT

Avui s'ha confirmat finalment que les instal·lacions de SEAT a Martorell fabricaran el model Q3 d'Audi. Aquesta decisió arriba després d'intenses setmanes de negociació entre el govern espanyol, la Generalitat i el consorci alemà.

Recordem que des del govern català sempre s'ha apostat per cercar una solució a aquest conflicte, i fa només unes setmanes la plantilla de SEAT a Martorell va acceptar en referèndum la congelació salarial per aconseguir el Q3, i assegurar així el futur de la planta catalana.

Des del govern català, el president Montilla es mostrava convençut que Volkswagen es decidiria per la planta catalana, i va recordar que "tothom ha de fer sacrificis si volem assegurar el futur de l'empresa".

FINANÇAMENT: 8 MESOS PERDUTS?

Fa dies que no parlo sobre el finançament de Catalunya. Potser per que no hi havia novetats significatives. De fet, algú podria dir-me si s’ha avançat gens des del passat mes d’agost. Segons l’Estatut de Catalunya, el termini per arribar a un acord sobre el finançament entre el govern central i la Generalitat acabava el dia 9 d’agost. A partir d’aquesta data, l’anterior Ministre d’Economia i vice-president segon, no va fer més que marejar la perdiu. Suposo que amb el beneplàcit del president Zapatero...
Recordo que a finals de juliol, mentre la meva dona i jo ens en anàvem a passar uns dies prop de Saragossa per a poder visitar Expoagua, en una de les àrees de servei que hi ha prop de la capital aragonesa vaig poder llegir un titular de premsa on Montilla amenaçava el govern central sobre un incompliment del termini fixat. Vaig pensar que era una bona noticia. Però al cap dels mesos veig que només era això una “bona notícia” o sigui, paraules dites o llegides, però buides de contingut.
Ahir, el PSC, en boca del seu primer vice-secretari, Miquel Iceta, alertava Zapatero que “l’estabilitat política de tots dos governs està en risc”. Si no hi ha un finançament acceptable, els socis de govern del PSC poden acabar trencant “la baralla” i marxant del govern. Això ens abocaria a unes eleccions anticipades, segurament cap a la tardor d’aquest any. Llavors no seria comprensible que, amb aquest panorama, els 25 diputats que té el PSC al Congrés del Diputats, seguissin donant suport a un govern que ha incomplert de forma sistemàtica qualsevol termini fixat i tornat a fixar!
Avui, el vice-president tercer per afers autonòmics i expresident de la Junta d’Andalusia Manuel Chaves ha vingut a Barcelona per entrevistar-se amb Montilla. Ahir les paraules de Joan Herrera em van agradar molt. Va dir una cosa així: “Els ministres seran benvinguts a Catalunya, sempre que no vinguin a fer turisme o fer-se la foto”.
Ja ho dia poc després d’haver pres possessió els nous ministres: Que d’aquest nou equip s’esperava un desbloqueig de les negociacions i una ràpid acord. Chaves diu que no passarà d’aquest mes de maig... Però és que ja s’han fixat tants terminis i s’han acabat incomplit, que s’ha de dir prou d’una vegada per totes!
Aquest enrariment de la vida política en general, o pot, sinó fer-nos pensar en que, efectivament, hi pot haver un avançament electoral. Quin seria el resultat? Pronosticar en aquest moments sobre un futur resultat em sembla complicat. Però m’atreveixo a donar unes dades. Penso que guanyaria CiU (ho diuen enquestes fetes pel Periódico i també ahir al Triangle una d’interna de la coalició nacionalista) Caldrà veure si finalment ho farà o no amb majoria absoluta o en tindrà prou amb els suports electorals del PP o tal vegada d’ERC (cauria amb el mateix error que l’any 1980) Una sociovergència? No gràcies. Ara, podria fer-se com al País Basc: un govern monocolor de CiU amb suport parlamentari del PSC. Difícil, però possible. Pareix que el PSC, com a partit que s’ha mostrat més estable dintre del govern d’Entesa (així ho entendrien els ciutadans), podria pujar una mica. A més a més, ara ja es coneix més a Montilla i, puntualment, s’ha sabut imposar quan hi ha hagut algun rifi rafe al govern. En canvi ERC pagaria la manca d’estabilitat interna i ICV-EUA, la seva manca d’experiència en les seves àrees de responsabilitat. El PP, que té poc vot, però fidel, trauria uns resultats semblants, mentre que Ciutadans desapareixeria de l’arc parlamentari català.