Fa dies que no parlo sobre el finançament de Catalunya. Potser per que no hi havia novetats significatives. De fet, algú podria dir-me si s’ha avançat gens des del passat mes d’agost. Segons l’Estatut de Catalunya, el termini per arribar a un acord sobre el finançament entre el govern central i la Generalitat acabava el dia 9 d’agost. A partir d’aquesta data, l’anterior Ministre d’Economia i vice-president segon, no va fer més que marejar la perdiu. Suposo que amb el beneplàcit del president Zapatero...
Recordo que a finals de juliol, mentre la meva dona i jo ens en anàvem a passar uns dies prop de Saragossa per a poder visitar Expoagua, en una de les àrees de servei que hi ha prop de la capital aragonesa vaig poder llegir un titular de premsa on Montilla amenaçava el govern central sobre un incompliment del termini fixat. Vaig pensar que era una bona noticia. Però al cap dels mesos veig que només era això una “bona notícia” o sigui, paraules dites o llegides, però buides de contingut.
Ahir, el PSC, en boca del seu primer vice-secretari, Miquel Iceta, alertava Zapatero que “l’estabilitat política de tots dos governs està en risc”. Si no hi ha un finançament acceptable, els socis de govern del PSC poden acabar trencant “la baralla” i marxant del govern. Això ens abocaria a unes eleccions anticipades, segurament cap a la tardor d’aquest any. Llavors no seria comprensible que, amb aquest panorama, els 25 diputats que té el PSC al Congrés del Diputats, seguissin donant suport a un govern que ha incomplert de forma sistemàtica qualsevol termini fixat i tornat a fixar!
Avui, el vice-president tercer per afers autonòmics i expresident de la Junta d’Andalusia Manuel Chaves ha vingut a Barcelona per entrevistar-se amb Montilla. Ahir les paraules de Joan Herrera em van agradar molt. Va dir una cosa així: “Els ministres seran benvinguts a Catalunya, sempre que no vinguin a fer turisme o fer-se la foto”.
Ja ho dia poc després d’haver pres possessió els nous ministres: Que d’aquest nou equip s’esperava un desbloqueig de les negociacions i una ràpid acord. Chaves diu que no passarà d’aquest mes de maig... Però és que ja s’han fixat tants terminis i s’han acabat incomplit, que s’ha de dir prou d’una vegada per totes!
Aquest enrariment de la vida política en general, o pot, sinó fer-nos pensar en que, efectivament, hi pot haver un avançament electoral. Quin seria el resultat? Pronosticar en aquest moments sobre un futur resultat em sembla complicat. Però m’atreveixo a donar unes dades. Penso que guanyaria CiU (ho diuen enquestes fetes pel Periódico i també ahir al Triangle una d’interna de la coalició nacionalista) Caldrà veure si finalment ho farà o no amb majoria absoluta o en tindrà prou amb els suports electorals del PP o tal vegada d’ERC (cauria amb el mateix error que l’any 1980) Una sociovergència? No gràcies. Ara, podria fer-se com al País Basc: un govern monocolor de CiU amb suport parlamentari del PSC. Difícil, però possible. Pareix que el PSC, com a partit que s’ha mostrat més estable dintre del govern d’Entesa (així ho entendrien els ciutadans), podria pujar una mica. A més a més, ara ja es coneix més a Montilla i, puntualment, s’ha sabut imposar quan hi ha hagut algun rifi rafe al govern. En canvi ERC pagaria la manca d’estabilitat interna i ICV-EUA, la seva manca d’experiència en les seves àrees de responsabilitat. El PP, que té poc vot, però fidel, trauria uns resultats semblants, mentre que Ciutadans desapareixeria de l’arc parlamentari català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada