dilluns, 21 de novembre del 2011

LA FRASE DEL DIA 21-11-2011





“La marea blava que se’ns venia a sobre l’hem aturat a la Franja de Ponent i a l’Ebre”. (Perdoneu si la frase no és exacta, però és que vaig agafar-la al vol)
 
Qui ho va dir? Josep Antoni Duran i Lleida en el transcurs de la nit electoral.


La Franja de Ponent, sé la coneix bé, ja que hi va néixer, però es coneix igual de bé l’Ebre? Quan diu “a l’Ebre”, què vol dir exactament? És que torna a situar al riu la frontera de Catalunya? Evidentment no és el primer cas que això passa i seguirà passat. I no sabria dir el perquè, si per desconeixement del territori o simplement per “deixadesa”.
Al riu Sénia, un dels més humils de Catalunya, es situa una frontera administrativa que separa Catalunya del País Valencià, encara que molt gent del territori, com jo mateix, pensem que aquesta frontera és fictícia i que la gent que hi viu al Nord i al Sud de la mateixa compartim alguna cosa més que una llengua comuna.
També va dir que es sentia “més orgullós que mai de ser català”.
Si ell que va néixer a la Franja de Ponent, per tant, a l’Aragó, sé sent orgullós de ser català, perquè des de CiU sempre li han negat al President Montilla la seva voluntat de ser-ho? És que no té tot el dret de sentir-se català? Per a ser català és requisit imprescindible haver nascut a Catalunya? Hem sembla que no, el que passa és que són excloents amb aquelles persones que no comparteixen la seva doctrina.

LES FOTOS DEL DIA 21-11-2011. ELS COLORS DE LA TARDOR III






LA CRÒNICA ELECTORAL DEL DIA. EL DIA DESPRÉS… I ELS QUÈ VINDRAN



Aquest matí quan he sortit de casa m’he sorprès. He pensava veure un sol radiant i un dia esplèndid, però tot estava núvol i fins i tot queia alguna gota. Serà un presagi? De fet, la nit dels dissabte al diumenge, tal com ens anàvem apropant a la jornada electoral, l’aiguat que va caure va ser monumental. Al Mas de Barberans més 200 litres/m2 i les imatges que va publicar Emili Fonollosa a Vinaròs News sobre la tromba d’aigua a la capital del Baix Maestrat, esgarrifaven.
Bé, ja tenim el canvi que una bona part de la societat reclamava. Ara caldrà veure quin tipus de canvi serà. Quan l’any 1982 es va produir el primer canvi, el socialista, la societat en general va millorar considerablement. Ara hi ha qui opina que, de sobte, tornarem al 1996, el primer cop que el PP va guanyar les eleccions. I què consti que qui m’ho va no va votar socialista...
Bàsicament estic d’acord amb Miquel Iceta, el vice-primer secretari i portaveu del PSC quan es preguntava si no hauria segut millor fer el congrés del partit abans de les eleccions d’ahir. Personalment penso que sí, que hauria segut millor. No potser que després de la crisi i els desgast que ha patit el partit (tant el govern com el grup parlamentari), la renovació de les llistes no hagi estat molt més profunda, ja que la majoria dels candidats repetien i eren els mateixos que l’any 2003, quan els socialistes (sobre tot els del PSOE) s’havien renovat.
Ara pot passar que, després dels congressos ordinaris, el canvi a les respectives executives sigui total, mentre que els actuals diputats i diputades, encara siguin de la confiança de les executives anteriors. Hi haurà bona sintonia i coordinació. Pot ser sí o pot ser no. I no vull dir amb això que no hagin diputats i diputades perfectament capaços de realitzar les tasques per les que han estat elegits, simplement que, d’haver-se fet el congrés del partit abans, els escollits, haurien estat molt més legitimats per ocupar els càrrecs.
De cara al proper congrés el que no ha de passar és que hi hagi una fractura al si del partit. La pluralitat és bona. Que hi hagin diversos aspirants, és legítim i democràtic, però acabat el congrés la unió de totes les famílies del PSC hauria de ser total.
Però més que un canvi de noms, el que hauria de sortir del congrés és un canvi de idees i estratègies. Les persones són importants, però saber el que camí que hem de seguir els socialistes catalans, encara ho és més. Hem de ser més nacionalistes? La idea federalista, no ha quedat desfasada? Cóm haurien de ser les futures relacions amb el PSOE? És necessari que el PSC tingui veu pròpia al Congrés?
Tot indica que, depenent dels resultats i de com es tanquin els congressos, la travessia pel desert (sobre tot el d’aquí) pot ser llarga i feixuga, perquè tornar-se a guanyar la confiança de l’electoral no serà gens fàcil. 

(L'acudit és del mestre Ferreres al Periódico de Catalunya)  

diumenge, 20 de novembre del 2011

LA CRÒNICA ELECTORAL DEL DIA. HA ARRIBAT L’HORA



Dintre de molt poc es tancaran els col·legis electorals i es començarà amb el recompte de paperetes. Més enllà dels resultats finals (tothom pronostica una aclaparadora victòria de Rajoy), hi ha sèrie de “partits” menors sobre els quals tinc molt d’interès en conèixer-ne els resultats.
No fa gaire m’han dit que a Catalunya guanyarà CiU. Tot és possible. També sembla que molt de vot jove, bàsicament del col·lectiu dels indignats, ha pogut votar als Anticapitalistes per al Congrés i a Escons en blan al Senat o bé no han votat o han votat nul per a la cambra alta. Ja es veurà.
Però encara em refereixo a uns altres 2partits”. A Tortosa, després de mig any d’haver-se celebrat les municipals, una vegada més Joan Sabaté (l’exalcalde) i Ferran Bel (l’alcalde) es tornen en enfrontar en un frec a frec quasi que directe. Caldrà veure si Tortosa, majoritàriament torna a votar a Ferran Bel o, aquest cop es decanta per Joan Sabaté. I a Amposta? Els de CiU de la capital del Montsià votaran a l’alcalde de Tortosa. Si per als de CiU ampostins, Tortosa representa l’enemic (així, tal com sona, no ho rectificaré), en bona lògica s’haurien d’abstenir de votar a Bel. I més quan sembla que el encara Senador espanyol ha caigut en desgràcia dintre del partit i no repetirà a Madrid.
Un altre partit important es jugarà a Amposta. Lluïsa Lizárraga, número tres de la candidatura dels socialistes, “s’enfronta” amb Adam Tomàs, el número 1 de la candidatura d’Esquerra. A les passades municipals Tomàs encapçalant la candidatura d’ERC-EA va vèncer clarament a la socialista d’Antoni Espanya com a número 1 i Lluïsa de número 2. Segurament “Lluïsa2 quedarà molt lluny dels 5.000 vots que “va obtenir” fa 3 anys i mig, però tot i això, Adam Tomàs traurà uns millors resultats? De ser cert que CiU pot guanyar a Catalunya, l’extrapolació de resultats fa pensar que també pot guanyar a Amposta, un feu tradicional convergent (no d’Unió) Els resultats d’aquesta nit poden ser CiU en primer lloc, ERC en segon lloc i PSC en tercer.
De ser així la davallada socialista a Amposta seria molt important. Un cop molt dur. 
I el PP? Serà capaç de fer-se un lloc, d'aconseguir el millor resultat de la seva història? Hi ha un segment de votats que es deixen portar per la inèrcia guanyadora i es poden, perfectament, apuntar-se al carro dels guanyadors absoluts (segons totes les enquestes fetes fins ara) 
Els resultats dintre d’un parell d’hores aproximadament.