Aquest matí quan he sortit de casa m’he sorprès. He pensava veure un sol radiant i un dia esplèndid, però tot estava núvol i fins i tot queia alguna gota. Serà un presagi? De fet, la nit dels dissabte al diumenge, tal com ens anàvem apropant a la jornada electoral, l’aiguat que va caure va ser monumental. Al Mas de Barberans més 200 litres/m2 i les imatges que va publicar Emili Fonollosa a Vinaròs News sobre la tromba d’aigua a la capital del Baix Maestrat, esgarrifaven.
Bé, ja tenim el canvi que una bona part de la societat reclamava. Ara caldrà veure quin tipus de canvi serà. Quan l’any 1982 es va produir el primer canvi, el socialista, la societat en general va millorar considerablement. Ara hi ha qui opina que, de sobte, tornarem al 1996, el primer cop que el PP va guanyar les eleccions. I què consti que qui m’ho va no va votar socialista...
Bàsicament estic d’acord amb Miquel Iceta, el vice-primer secretari i portaveu del PSC quan es preguntava si no hauria segut millor fer el congrés del partit abans de les eleccions d’ahir. Personalment penso que sí, que hauria segut millor. No potser que després de la crisi i els desgast que ha patit el partit (tant el govern com el grup parlamentari), la renovació de les llistes no hagi estat molt més profunda, ja que la majoria dels candidats repetien i eren els mateixos que l’any 2003, quan els socialistes (sobre tot els del PSOE) s’havien renovat.
Ara pot passar que, després dels congressos ordinaris, el canvi a les respectives executives sigui total, mentre que els actuals diputats i diputades, encara siguin de la confiança de les executives anteriors. Hi haurà bona sintonia i coordinació. Pot ser sí o pot ser no. I no vull dir amb això que no hagin diputats i diputades perfectament capaços de realitzar les tasques per les que han estat elegits, simplement que, d’haver-se fet el congrés del partit abans, els escollits, haurien estat molt més legitimats per ocupar els càrrecs.
De cara al proper congrés el que no ha de passar és que hi hagi una fractura al si del partit. La pluralitat és bona. Que hi hagin diversos aspirants, és legítim i democràtic, però acabat el congrés la unió de totes les famílies del PSC hauria de ser total.
Però més que un canvi de noms, el que hauria de sortir del congrés és un canvi de idees i estratègies. Les persones són importants, però saber el que camí que hem de seguir els socialistes catalans, encara ho és més. Hem de ser més nacionalistes? La idea federalista, no ha quedat desfasada? Cóm haurien de ser les futures relacions amb el PSOE? És necessari que el PSC tingui veu pròpia al Congrés? Tot indica que, depenent dels resultats i de com es tanquin els congressos, la travessia pel desert (sobre tot el d’aquí) pot ser llarga i feixuga, perquè tornar-se a guanyar la confiança de l’electoral no serà gens fàcil.
(L'acudit és del mestre Ferreres al Periódico de Catalunya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada