dimarts, 11 de juny del 2013

Sabios y expertos

Moncho Alpuente

No solo es que hayamos vivido por encima de nuestras posibilidades, es que hemos vivido demasiado y si seguimos así no tendremos donde caernos vivos. Nuestra esperanza de vida es insostenible afirman los expertos en recortar las esperanzas ajenas para salvaguardar las propias y lo certifican, desde sus cátedras, los “sabios” llamados a consulta por el Gobierno de la nación. Últimamente, los sabios han dejado sus madrigueras para pronunciarse ante la llamada de los políticos: “No lo digo yo, lo dicen estos señores que han estudiado y saben mucho”, dicen los políticos de turno para acallar el griterío que estamos montando los ignorantes en calles y foros. Coinciden “sabios” y “expertos”en que hay que bajar las pensiones que en lugar de estar conectadas a las veleidades, siempre alcistas, del IRPF pasarán a “indexarse” con la esperanza de vida. “Tenemos dos noticias que darles proclamará el sabio portavoz del comité, una buena y una mala: la buena es que la esperanza de vida de los españoles subió el último año un 1%, la mala es que ese 1% se lo descontaremos de sus pensiones y subsidios”.
Vivir demasiado está cada día peor visto y muchos ancianos empiezan a sentir en el cogote, las miradas desaprobatorias de sus descendientes y allegados, de sus vecinos y de los transeúntes más jóvenes. Por ahora no son mayoría, porque la mayoría sigue cuidando a sus ancianos con mimo y esmero, sobre todo cuando dependen de su pensión y de sus presuntos ahorros, cuando viven bajo sus techos o les usan como avalistas. El problema, uno de los problemas de esa dependencia es que los más jóvenes no acaban de decidir convertirse en emprendedores y emprender un viaje al extranjero en busca de empresa, apuntarse a la movilidad exterior y a la aventura de la emigración que puede ser dura pero siempre encierra buenas lecciones y además se aprenden idiomas.
El paro juvenil se cura con la edad, recordaba el otro día una viñeta de El Roto, el paro de larga duración se cura, o se curaba, con el subsidio de desempleo hasta la edad de jubilación y luego con la pensión. Van escaseando los jóvenes que cotizan a la Seguridad Social, no por indolencia ni acomodo, sino porque no encuentran trabajo. La pescadilla se muerde la cola y los sabios convocados a consulta, los expertos y los asesores no encuentran más soluciones que la cuenta de la vieja. Si bajamos las pensiones, subimos las cotizaciones, y tocamos los impuestos tendremos más dinero para repartir entre los menesterosos, dar independencia a los dependientes y mantener unas pensiones sostenibles y que sostengan.
Los impuestos nos los tocan bastante, “vamos a tocar algunos impuestos” anunció hace poco Rajoy y casi todos comprendimos que “tocar” es subir porque empezamos también a ser expertos en esa jerga eufemística, en esa cháchara incongruente que flexibiliza, desindexa y pospondera, una neolengua orwelliana que aún no tiene diccionarios y que hay que aprender de oído todos los días porque crece y se enrosca y da de comer a centenares de sabios y expertos tertulianos para que nos expliquen lo inexplicable y nos toquen lo intangible.
No hay grandes soluciones pero tenemos en cartera como opciones preferentes, con perdón, los miniempleos, los minisueldos, y los miniciudadanos. Así se desincentivará el paro juvenil, mejorarán las cifras y subirán las ventas de chopped y de pizzas congeladas y los jóvenes agradecidos lo celebrarán en apoteósicos botellones brindando a la salud de los sabios y de los expertos. Los comedores sociales serán de dos tenedores y los albergues municipales de tres estrellas. Pero para eso, vosotros, jóvenes y suficientemente preparados para afrontar la calamidad, tendréis que trabajar más que nadie y cobrar menos que nadie, tendréis que ser austeros y sumisos pero sin perder el optimismo que es patrimonio vuestro, tesoro de la juventud. Hacedlo por vuestro bien, pero sobre todo por el de vuestros padres y abuelos que nunca os han decepcionado (o quizás sí pero no es momento para reprochárselo) y que os han enseñado en el devenir diario como pasar de la nada a la más absoluta miseria. Hacedlo por la familia que siempre sale reforzada de estas pruebas. Abuelos, padres, hijos, nietos, todos unidos junto a la hoguera primigenia en la que arden los muebles del último vecino desahuciado.

dilluns, 10 de juny del 2013

FOTOS FIRATOTS I

















AMB UN “MEA CULPA” NO N’HI HA PROU

El Fondo Monetari Internacional (FMI) ha reconegut públicament que es van equivocar amb les mesures econòmiques que li van fer aplicar a Grècia, suposadament per a sortir de la crisi. I dic suposadament perquè amb els mesures d’austeritat que els hi van fer aplicar, estava cantat que anaven directament cap al fons.
Davant de situacions com aquesta jo pregunto: Per a què serveixen la majoria d’economistes?
No podem saber com pensa cadascú d’ells, només dels que surten per la televisió o parlen per la ràdio i que solen ser el més mediàtics: Sala Martin, Niño Becerra, Arcadi Oliveras, Vicenç Navarro, Germà Bel...
Segur que els he escoltat més d’una vegada i també estic segur que la impressió que us heu emportat d’ells ha estat del més variada, ja que els economistes que us he enumerat anteriorment representen diverses doctrines econòmiques i, per tant, la seva opinió sobre l’actual crisi pot arribar a ser del tot divergent.
Dit això (i fixeu-vos el que us vaig a dir ara), no crec que cap d’ells, ni tan sols un neoliberal com Sala Martin, estigui d’acord amb la majoria de les mesures que s’han pres o que volen que s’acabin prenent, com per exemple la revisió dels tipus de l’IVA. Per tant, una pregunta més: Quins economistes assessoren a la Troika? Igual són càrrecs de confiança posat a dit perquè són amics dels qui manen. Ah! Què se’ls hi diu enxufats? D’acord!
Al menys tres dels economistes citats, estarien d’acord que el que estem patint no es una crisi, sinó una ESTAFA. I la prova és que ara s’ha reconegut que es van equivocar amb Grècia i el següent pas serà dir que s’han equivocat en les polítiques que s’han hagut d’adoptar, en general. La prova és que aquells països que han renunciat a aplicar-les i que n’han adoptat unes altres pel seu compte, se’n estan sortit, com per exemple Islàndia.
La meva impressió és que el mal ja està fet i que costarà molts anys poder tornar a uns nivells raonables de benestar. Mireu que ja no dic als nivells que teníem l’any 2007, quan va esclatar la crisi, sinó un nivell aproximat.
Els sacrificis que s’hauran hagut de fer durant tots aquests anys seran descomunals. Això si, uns molt més que d’altres. Hi ha famílies que han de passar amb 400 euros al més i a partir d’aquí seran els serveis socials i les oenegés com la Creu Roja, Càritas, etc. les que s’ocupin de donar-los l’alimentació bàsica de subsistència. Però el més trist de tot és que hi haurà molta gent que, desgraciadament no podran veure el final de la crisi; uns perquè són massa grans per a sobreviure-la i d’altres perquè, desgraciadament, se’ls hi ha fet impossible superar-la i han hagut de prendre mesures dramàtiques. Sí, m’estic referint als suïcidis i fins i tot homicidis.
Evidentment amb entonar el mea culpa no n’hi ha prou! Els culpables haurien de reconèixer l’engany i assumir les seves responsabilitats. Primer, dimitir irrevocablement dels seus càrrecs (independentment si són caps d’estat, ministres o assessors) i l’altra és retornar al poble tot allò que per culpa d’ells han perdut. I si no es pot compensar del dany material i moral al propi individu, que es compensi als seus hereus.      

LA CRÒNICA DEL CAP DE SETMANA

Cap de setmana de Firatots, de la gala d’Ebreliders, d’actuació a Deltebre… Uf! Molta intensitat, potser massa i és que, de vegades, la casualitat concentra tota una sèrie d’actes en poques hores de diferència.
Divendres 7, a les 18:30 inauguració de Firatots, la fira d’entitats que organitza la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta amb Llorenç Navarro com a cara (i cap) visible.
Després de fer un pilar de 4 amb quasi ½ hora de retard sobre l’horari inicialment previst, una part de la colla ens varem desplaçar fins l’Ametlla de Mar per a rebre el premi Ebreliders 2012 en la modalitat de Projecció, Cultural, Ecològica i Popular.
A Firatots hi vaig estar present dissabte i diumenge. Dissabte pel matí acompanyat per diversos integrants de la colla castellera i per la tarda, com que la colla actuava convidada pel Parc Natural del Delta de l’Ebre a Deltebre, més concretament al parc de Jesús i Maria, la presència de Xiqüelos i Xiqüeles va ser minsa. Només em va acompanyar Pili Sales o vaig acompanyar jo a ella.
La tarda de dissabte, Pere Montañana, que era la veu de la ràdio de la fira em va entrevistar com a president de l’associació i més tard, Llorenç Navarro em va requerir per a constituir la Taula d’entitats local, a l’empara del que disposa el Reglament Orgànic Municipal (ROM) La poca presència d’entitats va fer posposar la constitució que, finalment, es va acabar constituint diumenge, nomenant-te representant al president de l’Associació de Veïns de l’Acollidora Àngel Porres. Mentre abandonava a Pili a la seva sort, van passar a fer-li una petita entrevista. No va poder concretar-me quina de les ràdios va ser. Aquesta mateixa tarda es va aprofitar pe a presentar la pagina web de la colla que no potser una altra que:
 
 
A la pagina web s’hi pot trobar, entre altres coses, la programació d’actuacions i assajos, la connexió a la pagina de Facebook i una petita crònica i fotografies dels principals actuacions amb presència de la colla, etc. I una cosa molt important, la publicitat dels nostres col·laboradors, unes peces bàsiques per al finançament de la colla.  
Diumenge pel matí  en va entrevistar Manel Ramon per a Amposta Ràdio. Des del meu punt de vista va ser una entrevista molt professional i com va dir ell mateix al final, va quedar força bé. Ja per la tarda, qui em va entrevistar va ser Ràdio Joventut de Masdenverge que, a diferència de les altres, varem haver de ser nosaltres els qui la sol·licitàrem. Aquí vaig aprofitar l’ocasió per anunciar que dissabte 15 anirem a assajar al pavelló poliesportiu de Masdenverge.
La valoració que faig de la fira és elevada. Tot i que els organitzadors no són professionals i el pressupost és de 0 euros, la qualitat i diversitat dels actes és extraordinària. Les taules rodones com per exemple la que va tractar sobre Internet, futur i territori, amb la presència de diversos periodistes del territori. També es va presentar el grup Garba que engloba a diversos partits i associacions de l’esquerra amb inquietuds comunes. Durant aquest acte hi va tornar a haver una taula rodona amb el títol de Paisatge, territori i futur: cap a on volem anar, amb la intervenció de Jordi Martí, Lluís Melich, Josep Polet, Oriol Ferré i Matilde Font. 
També hi van haver diverses demostracions de balls, concurs de gossos, recital poètic, etc.
Per tant, una fira que a d’anar a més, sobre tot en presència ciutadana als actes. Recordeu que, a diferència de la majoria de fires organitzades per l’Ajuntament, l’entrada és gratuïta.