Un exèrcit, ¿per a quin enemic? (Carta publicada al Periódico de Catalunya)

Rafael Martínez (La Vansa i Fórnols)

Sóc dels que cada dia tenen menys motius per quedar-se a Espanya, encara que vist com ens ho muntem aquí a Catalunya no sabré on anar. Aquest país té problemes molt importants que necessiten explicacions ràpides i clares, o el dia de la consulta no sabrem què decidir sobre la famosa pregunta. Vagin aquestes com a exemple: ¿Com es finançaran i pagaran les pensions que hem cotitzat a l'Estat espanyol? ¿Com es finançarà la sanitat pública? ¿Amb les cotitzacions a la Seguretat Social catalana, amb aportació directa del nou Estat, les dues coses a la vegada...? ¿Com acabarem amb la plaga de la desocupació?
Mira per on, alguns ja comencen a aclarir el tema de la desocupació. Tindrem un exèrcit, o diversos: de terra, mar i aire, on els nostres joves podran resoldre la seva complicada situació laboral. Comprarem avions fabricats als Estats Units i navilis de guerra, canons i blindats a altres països. Amb la nostra indústria i els milions de turistes que visiten les nostres terres solucionarem el problema de la balança de pagaments.
Però jo em pregunto, ¿Andorra té exèrcit? ¿O països com Mònaco o Luxemburg? I una altra pregunta: ¿qui és el nostre enemic? ¿Els Estats Units, la Unió Europea, Espanya, el Marroc...? Que algú comenci a anar aclarint-nos els dubtes; s'acosta el dia i cal preparar-se per a no sé quina guerra.

L'AMPOSTA DESCONEGUDA. LA CASA DE LLUÍS ALONSO

La Casa de Lluís Alonso està situada a la plaça Cecília Carvallo. 
Lluís Alonso és un conegut empresari ampostí del sector del transport i va comprar aquesta casa fa relativament pocs anys. 
Evidentment és un luxe tenir una casa així al bell mig d'Amposta. 

UN GALLEC, UN CATALÀ I D’ALTRES ESPÈCIES EN VIES D’EXTINCIÓ (espero)

Un gallec i un català s’asseuen a negociar i al final no arriben a cap acord. La reunió acaba amb un: tornarem a seure’ns, no tanquem cap porta (bé, això en català, en gallec es deu de dir d’una altra manera)

Aquest seria el resum de la reunió de Rajoy i Mas. Tot i que Mas li va lliurar a Rajoy un escrit amb 23 propostes (+ IVA), de la reunió de dimecres poca cosa més se’n pot extreure.

Mentre Mas corria cap a la llibreria Blanquerna, per a donar una roda de premsa davant els mitjans acreditats (això sempre queda bé) i abans de que Rajoy sortís a explicar el seu punt de vista, la Alicia Sánchez-Camacho va sortir a donar compte dels detalls de la reunió. Jo crec que estava amagada entre bambolines per a no perdre’s res del que estaven parlant els altres dos. O això o va posar micros per a gravar la conversa. Recordo que l’Alicia, en això dels micros té la ma trencada (reunió al restaurant la Camarga de Barcelona amb María Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola el 7 de juliol de 2010)

Del tema més important de la trobada (al menys ho havia de ser a priori), pràcticament ni se’n va parlar. Però és que no hi havia res que parlar. Si un té una idea clara i l’altre també i, a sobre són contraposades, expliqueu-me a mi a quins acords poden arribar. A cap, evidentment!

Suposo que Mas ja té la lliçó ben apresa. Corria l’any del Senyor de 2006 quan Mas va acudir a la Moncloa a reunir-se amb el President del Govern Rodríguez Zapatero. Mas ostentava els títols d’hereu de Pujol i de cap de l’oposició. No obstant es va atrevir a rebaixar el sostre competencial del nou Estatut d’Autonomia impulsat per Pasqual Maragall de forma unilateral. A Zapatero ja li va anar bé. A canvi li va arrancar la promesa de que incidiria davant del PSC per a que no posessin entrebancs en la seva proclamació com a president de la Generalitat si, com tot feia preveure, CiU era la llista més votada. Però Montilla i els seus li van respondre a Zapatero: Puja aquí dalt que veuràs a ta iaia.  

Us imagineu que Mas hagués acordat amb Rajoy un nou full de ruta? Si ho arriba a fer, ja s’hauria pogut buscar un altre lloc per viure més enllà del riu Ebre... Però com al Montsià, la Terra Alta i la part del Baix Ebre que es troba a la riba dreta del riu tampoc l’haurien volgut, l’hauria hagut de fixar més enllà del Sénia i mirar de passar desapercebut, perquè el valencians tampoc el tenen en molta estima.

De tornar a Barcelona, Junqueras i els seus, el maten directament, amb el vist i plau de la Forcadell i de la Casals.

Per tant, millor tal i com va quedar que és el mateix de dir que estem on estàvem. I de les altres 23 propostes? Rajoy sé les ha d’estudiar... I amb l’agilitat que té Rajoy, amb una mica de sort, sobre aquests temes li passarà al pilota al seu successor. O sigui, com molt aviat l’any 2016... Tindrà tanta paciència Junqueras?

Em temo que, ara mateix, Mas està en desavantatge davant de Rajoy. Molt possiblement no és l’interlocutor vàlid, perquè el seu partit, al menys a les enquestes, està en franca baixada.

Quina és la solució? Difícil fer un pronòstic. I si escoltes als líders de cada formació política, de segur que cadascú d’ells donaria una opinió diferent.

Una nova reunió ho acabarà arreglant. No. Rajoy mai ha estat un gran negociador i està massa condicionat per la part més dura del seu partit. I Mas, ara com ara, està lligat de mans i peus i pel voltant del coll i té una corda amb una pedra grossa a l’altre costat i està apunt de ser tirat al riu... No a l’Ebre, no! No volem més espècies invasores!   Amb el caragol massana, el musclo zebrat, el silur i d’altres.

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES 1.

Gallecs. Dos gallecs han estat protagonistes durant les darreres hores per motius molt diferents. El primer d’ells l’alcalde socialista de Lugo José López Orozco diu que la brossa acumulada pel carrer després de més de 50 dies de vaga, promociona la ciutat. Segons l’alcalde, que es parli de la situació dels carreres beneficia la ciutat perquè atrau el turisme. Segons López Orozco la situació no és tan greu com es diu des de determinats sectors. En canvi, segons els veïns, a part de la pudor que produeix les milers de bosses tirades pel terra, també s’hi poden veure rates i diversos tipus d’insectes.

L’altre gallec és José Luis Baltar, qui va ser tot poderós president de la Diputació d’Ourense, a l’estar condemnat a 9 anys d’inhabilitació per ocupar qualsevol tipus de càrrec públic per haver col·locat a dit a 104 treballadors. Baltar tenia la Diputació d’Ourense com si fos la seva pròpia empresa. Baltar que, evidentment no admet la culpa, no vol que el cas perjudiqui a l’actual president de la Xunta ni al seu successor al capdavant de la Diputació. Però al seu interior, algun sentiment de culpabilitat deu tenir ja que va dimitir quan va saber que anava a ser processat.

Fa uns anys hi va haver per aquestes terres un sotspresident de la Diputació de Tarragona que, a més a més va ser president de Caixa Tarragona sense saber de números més que les quatre regles, que també recomanava els seus per entrar a treballar a Caixa Tarragona o a d’altres empreses on tenia ma.  Sembla ser que per aquella època els feia afiliar a CDC i quan hi havia una assemblea de militants per escollir els candidats a les properes municipals, els feia assistir per a que votessin per ell i poder continuar a l’ajuntament per a més tard seguir ocupant càrrecs. Per a més senyes és de Tortosa i era un empresari del taxi. 

Zamorano. Zamorano de Zamora, no aquell jugador que va jugar amb el Madrid. Zamora, com algunes províncies gallegues té frontera amb Portugal. El nom d’aquest empresari poc importa, el que és transcendent és que ahir va desvetllar que la seva empresa de carteria i missatgeria va finançar el PP, al menys durant la campanya de les generals de 2004, les primeres que van tenir a Mariano Rajoy com a com a cap de llista.

Segons va explicar ahir la Cadena SER, l’empresari, que tenia un soci al negoci, se’n va adonar que es portava una doble comptabilitat. Al preguntar al seu soci el motiu pel qual es feia allò, aquell li va dir que l’empresa subsistia gràcies al contracte amb el PP. Que ara hagi decidit donar a conèixer els fets, es deu a que ha trencat peres amb el seu soci.

Si es comprova la feracitat dels fets, no cal ni dir-ho, el tema apunta directament a l’actual President del Govern d’Espanya, encara que ell, com sempre, segur que ho negarà tot.

Vols caldo? Pren dues tasses. Quan la Generalitat es va fer càrrec de les Rodalies de Catalunya va anunciar ràpidament millores al servei. De fet hi ha zones que han vist com se’ls hi ha augmentat la freqüència de pas dels combois ferroviaris a part de millorar els propis trens.

Però aquest no ha estat el cas de les Terres de l’Ebre. Les combinacions amb Tarragona i Barcelona són pràcticament les mateixes i, ens alguns casos, han empitjorat els horaris.

Per acabar-ho d’adobar, els usuaris han de patir la vaga convocada per alguns dels sindicats que tenen representació al comitè d’empresa de RENFE. Aquest fet provocarà, a sobre, que el servei que afecta el nostre territori passi de dolent a pèssim.