Un gallec i un català s’asseuen a negociar i al final no arriben a cap acord. La reunió acaba amb un: tornarem a seure’ns, no tanquem cap porta (bé, això en català, en gallec es deu de dir d’una altra manera)
Aquest seria el resum de la reunió de Rajoy i Mas. Tot i que Mas li va lliurar a Rajoy un escrit amb 23 propostes (+ IVA), de la reunió de dimecres poca cosa més se’n pot extreure.
Mentre Mas corria cap a la llibreria Blanquerna, per a donar una roda de premsa davant els mitjans acreditats (això sempre queda bé) i abans de que Rajoy sortís a explicar el seu punt de vista, la Alicia Sánchez-Camacho va sortir a donar compte dels detalls de la reunió. Jo crec que estava amagada entre bambolines per a no perdre’s res del que estaven parlant els altres dos. O això o va posar micros per a gravar la conversa. Recordo que l’Alicia, en això dels micros té la ma trencada (reunió al restaurant la Camarga de Barcelona amb María Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola el 7 de juliol de 2010)
Del tema més important de la trobada (al menys ho havia de ser a priori), pràcticament ni se’n va parlar. Però és que no hi havia res que parlar. Si un té una idea clara i l’altre també i, a sobre són contraposades, expliqueu-me a mi a quins acords poden arribar. A cap, evidentment!
Suposo que Mas ja té la lliçó ben apresa. Corria l’any del Senyor de 2006 quan Mas va acudir a la Moncloa a reunir-se amb el President del Govern Rodríguez Zapatero. Mas ostentava els títols d’hereu de Pujol i de cap de l’oposició. No obstant es va atrevir a rebaixar el sostre competencial del nou Estatut d’Autonomia impulsat per Pasqual Maragall de forma unilateral. A Zapatero ja li va anar bé. A canvi li va arrancar la promesa de que incidiria davant del PSC per a que no posessin entrebancs en la seva proclamació com a president de la Generalitat si, com tot feia preveure, CiU era la llista més votada. Però Montilla i els seus li van respondre a Zapatero: Puja aquí dalt que veuràs a ta iaia.
Us imagineu que Mas hagués acordat amb Rajoy un nou full de ruta? Si ho arriba a fer, ja s’hauria pogut buscar un altre lloc per viure més enllà del riu Ebre... Però com al Montsià, la Terra Alta i la part del Baix Ebre que es troba a la riba dreta del riu tampoc l’haurien volgut, l’hauria hagut de fixar més enllà del Sénia i mirar de passar desapercebut, perquè el valencians tampoc el tenen en molta estima.
De tornar a Barcelona, Junqueras i els seus, el maten directament, amb el vist i plau de la Forcadell i de la Casals.
Per tant, millor tal i com va quedar que és el mateix de dir que estem on estàvem. I de les altres 23 propostes? Rajoy sé les ha d’estudiar... I amb l’agilitat que té Rajoy, amb una mica de sort, sobre aquests temes li passarà al pilota al seu successor. O sigui, com molt aviat l’any 2016... Tindrà tanta paciència Junqueras?
Em temo que, ara mateix, Mas està en desavantatge davant de Rajoy. Molt possiblement no és l’interlocutor vàlid, perquè el seu partit, al menys a les enquestes, està en franca baixada.
Quina és la solució? Difícil fer un pronòstic. I si escoltes als líders de cada formació política, de segur que cadascú d’ells donaria una opinió diferent.
Una nova reunió ho acabarà arreglant. No. Rajoy mai ha estat un gran negociador i està massa condicionat per la part més dura del seu partit. I Mas, ara com ara, està lligat de mans i peus i pel voltant del coll i té una corda amb una pedra grossa a l’altre costat i està apunt de ser tirat al riu... No a l’Ebre, no! No volem més espècies invasores! Amb el caragol massana, el musclo zebrat, el silur i d’altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada