 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
Sabeu que és la llei de Godwin o la regla d’analogies nazis de Godwin?
De fet és un enunciat (no una llei) i diu que a mesura que una discussió s’allarga, la
probabilitat que aparegui una comparació amb Hitler o els nazis, tendeix a 1.
No és el meu cas. Mireu que escric opinió i
només utilitzo les paraules nazi, feixista, fatxa, etc. quan és estrictament necessari i no de forma gratuïta,
sense venir al cas.
Tot i això avui us vull posar d’exemple un
nazi, el cap de propaganda de Hitler:
Joseph Goebbels que va posar en
pràctica els mètodes de propaganda i control dels mitjans per a que el règim
nazi alemany aconseguís els seus propòsits.
Per tant sé podria dir que des de llavors,
referent als mitjans de comunicació, està tot inventat. Amb el temps, només ha
calgut modernitzar-los i potser polir-los una mica.
Aquestes pràctiques són les que usen i han
usat diverses televisions quan han estat controlades per algun partit polític o
per gent propera a un determinat partit polític. Cal posar noms o tots ens
entem?
Per a què no me digueu que només apunto cap a
una direcció, el primer cas que us recordaré serà l’aparició televisiva de Felipe González l’11 de març de 1986 ho
potser va ser el 10, per allò de la jornada de reflexió)
El dia següent, 12 de març, Espanya havia de
votar en referèndum si volia entrar a l’estructura militar de l’OTAN. Tot
indicava que sortiria que no. Felipe
González al cap davant del govern socialista havia canviat d’opinió i van
passar de l’oposició frontal de l’època en la que estava a la oposició a
estar-hi ha favor i per tant havia que donar un cop d’efecte per a capgirar la
tendència. El llavors President del Govern va sortir a la Primera de TVE en una
hora de màxima audiència per a explicar als espanyols la necessitat d’entrar-hi.
Catalunya, el País Basc i alguna comunitat autònoma més hi van votar en contra,
però al conjunt d’Espanya va guanyar el sí. L’efecte que el govern socialista
pretenia havia aconseguit el seu propòsit.
Si jo fos un candidat independentista en
aquestes eleccions, m’agradaria tenir uns mitjans de comunicació (televisió i
ràdio públiques) propers i que estiguessin constantment fent campanya al meu
favor. En espera del debat de dilluns, és evident que tan Vicenç Sanchis com Mònica
Terribas estan clarament posicionats a favor de l’independentisme. Tampoc
cal concretar si més cap a Junts per Catalunya o Esquerra Republicana de
Catalunya... Però el cert és que ho estan.
De les entrevistes que Vicent Sanchis fa als caps de llista, només vaig veure una estona
(i per casualitat) la que li va fer al candidat del PPC Garcia Albiol i ja me va sembla que Sanchis estava fent un paper que anava més enllà del d’un simple
entrevistador. Posteriorment vaig llegir que va fer el mateix tant amb Iceta, el candidat del PSC com amb l’Arrimadas, cap de llista de C’s, fins al
punt que el líder socialista li va haver d’etzibar: Jo me pensava que el debat era dilluns...
En el cas de la Mònica Terribas, la Junta Electoral ha ordenar obrir un expedient a
Catalunya Ràdio pels editorials de la directora del Matí, amb el corresponent
enuig per part de l’independentisme. Una de les preguntes que li va formular va
ser aquesta: Si és presidenta, qui manarà
vostè o Rivera?
Me reitero: si fos candidat el 21-D m’agradaria
tenir uns mitjans afins com té el món independentista des de fa molt de temps. L’única
diferència amb el que està passant darrerament és que com estem en campanya
electoral, tenen els focus de l’atenció a sobre.
