FERRAN MONEGAL
Li agrada sortir en pantalla. És natural. La feina de despatx, sempre tan fosca, descarrega molt les piles. Estem parlant de l'actual director de TV-3, Vicent Sanchis, que està protagonitzant aquests dies unes anomenades Entrevistes electorals que s'emeten després del Telenotícies. Dic que està protagonitzant perquè no es resigna a fer el paper d'entrevistador o periodista. Li va la marxa. Aspira a la brillantor. I demostra un ego vocacional molt fantàstic: frisa per instituir-se en coartista de les trobades amb els polítics que el visiten.
El primer va ser Carles Riera, de la CUP. Sanchis va estar una mica apàtic. Semblava com si se'l mirés des de la llunyania. Amb Albiol (PPC) va assajar una postura més humorística. Semblava divertir-se. Se'l prenia de broma. Com si tingués al davant un extravagant cavernícola sense possibilitat de cap èxit. Amb Xa-vier Domènech (Catalunya en Comú-Podem), dins també d'una certa displicència, li van brotar trets d'humorisme preguntant-li molt per Arrimadas, que això a Domènech li fa molt la guitza. En general, aquests tres primers semblaven produir-li abúlia. Com que Sanchis actua més com a gladiador que com a periodista, aquests tres deuen semblar-li insignificants de cara al vot que s'acosta.
En canvi, amb el quart convidat, Miquel Iceta, a Sanchis l'excitació li va sobrevenir. El va rebre dient: «El veig optimista, però miro les enquestes i, francament, no hi trobo motiu». ¡Ah! I després d'aquesta salutació, va seguir: «¿Li agrada anomenar-se bloc constitucionalista perquè sona més suau? (...) ¿Per què va a les manifestacions per la unitat d'Espanya? (...) ¡Vostè vol reformar la Constitució i no sap com!». I va acabar: «Ha promès que si en dos anys no triomfa, ¡dimitirà com a president!». O sigui, era tant gran el seu nerviosisme que ja l'instava a dimitir allà mateix d'un càrrec que ni té ni sabem si tindrà en el futur. Iceta, mirant-se'l amb tendresa, li va llançar llavors aquesta frase que ja ha donat la volta al món: «Jo pensava que el debat [entre candidats] era dilluns, ¿veritat?». ¡Ahh!
Crec que Sanchis s'ha equivocat de format televisiu. Hauria de rebre en un plató que combinés Està passant amb Preguntes freqüents. El que li va com l'anell al dit és la trinxera, no el periodisme. És un artista, meitat gladiador, meitat timbaler del Bruc. Viu per i per a l'agitprop de la missa processista. Gran idea posar-lo de director de TV-3. Sí.
Li agrada sortir en pantalla. És natural. La feina de despatx, sempre tan fosca, descarrega molt les piles. Estem parlant de l'actual director de TV-3, Vicent Sanchis, que està protagonitzant aquests dies unes anomenades Entrevistes electorals que s'emeten després del Telenotícies. Dic que està protagonitzant perquè no es resigna a fer el paper d'entrevistador o periodista. Li va la marxa. Aspira a la brillantor. I demostra un ego vocacional molt fantàstic: frisa per instituir-se en coartista de les trobades amb els polítics que el visiten.
El primer va ser Carles Riera, de la CUP. Sanchis va estar una mica apàtic. Semblava com si se'l mirés des de la llunyania. Amb Albiol (PPC) va assajar una postura més humorística. Semblava divertir-se. Se'l prenia de broma. Com si tingués al davant un extravagant cavernícola sense possibilitat de cap èxit. Amb Xa-vier Domènech (Catalunya en Comú-Podem), dins també d'una certa displicència, li van brotar trets d'humorisme preguntant-li molt per Arrimadas, que això a Domènech li fa molt la guitza. En general, aquests tres primers semblaven produir-li abúlia. Com que Sanchis actua més com a gladiador que com a periodista, aquests tres deuen semblar-li insignificants de cara al vot que s'acosta.
En canvi, amb el quart convidat, Miquel Iceta, a Sanchis l'excitació li va sobrevenir. El va rebre dient: «El veig optimista, però miro les enquestes i, francament, no hi trobo motiu». ¡Ah! I després d'aquesta salutació, va seguir: «¿Li agrada anomenar-se bloc constitucionalista perquè sona més suau? (...) ¿Per què va a les manifestacions per la unitat d'Espanya? (...) ¡Vostè vol reformar la Constitució i no sap com!». I va acabar: «Ha promès que si en dos anys no triomfa, ¡dimitirà com a president!». O sigui, era tant gran el seu nerviosisme que ja l'instava a dimitir allà mateix d'un càrrec que ni té ni sabem si tindrà en el futur. Iceta, mirant-se'l amb tendresa, li va llançar llavors aquesta frase que ja ha donat la volta al món: «Jo pensava que el debat [entre candidats] era dilluns, ¿veritat?». ¡Ahh!
Crec que Sanchis s'ha equivocat de format televisiu. Hauria de rebre en un plató que combinés Està passant amb Preguntes freqüents. El que li va com l'anell al dit és la trinxera, no el periodisme. És un artista, meitat gladiador, meitat timbaler del Bruc. Viu per i per a l'agitprop de la missa processista. Gran idea posar-lo de director de TV-3. Sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada