Durant molts anys vaig tenir una companya de
treball que era de Vilanova del Camí,
comarca de l’Anoia, a tocar d’Igualada, la seva capital. Però de tornada cap a
casa després d’estar-nos uns dies per Cardona, la població que ens va venir de
pas va ser Igualada, potser també
perquè era la població més gran de les que ens anàvem trobant.
Era hora de dinar i per tant, Igualada bé se mereixia una paradeta. Tot
i que en principi podia semblar fàcil, trobar restaurant per a dinar ens va
costar una mica i més quan la primera opció no va poder ser ja que tot i que
era dilluns, estava ple i ens havíem d’esperar més d’una hora. Al final vam
dinar...
Un restaurant una mica cutre
però el menjar no va estar malament del tot.
Havent dinat vam decidir donar un tomb per la
ciutat abans de reemprendre el camí cap a casa. Vam començar per la rambla de
Mossèn Jacint Verdaguer plena de casalicis que, segons ens van explicar, són la
mostra viva de l’època daurada de la ciutat, quan tenia una pròspera industria
tèxtil, com per exemple la fàbrica de Punto
Blanco.
Després de pujar per les escales mecàniques
del carrer Sant Magí i tornar a baixar per un carrer del costa, vam entrar al
barri històric, on encara hi queden restes de l’antiga muralla, amb els portals
de la Font Major i d’en Vives, l’església de Santa Maria, la casa consistorial
i un bon nombre més de casalicis, alguns d’ells d’estil modernista català.
MES INFORMACIÓ:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada