UN COP D'ULL A CATALUNYA. PERALADA 11

PASSEJANT PER AMPOSTA 10

EL CAMP DE CONCENTRACIÓ D’ARGELERS

Probablement i, per desconeixement, el primer error que comentem és pensar en el camp de concentració d’Argelers com a un camp únic situat a la platja del poble del mateix nom de la Catalunya Nord.

En realitat eren tres camps de concentració i no estaven ben bé a la platja, sinó que es trobaven just al costat d’aquesta. A part del camp d’Argelers els altres dos camps eren el de Barcarès i Saint-Cyprien que van anar obrint progressivament a mesura que s’anaven omplint els altres. No cal ni dir-ho que es va fer tot d’una manera improvisada (o gairebé), sense barracons i en unes condicions més que precàries i lamentables. Només cal imaginar a aquelles més de 100.000 persones vivint a la intempèrie amb el fred que feia al mes de febrer (amb temperatures baix 0°, sense pràcticament roba d'abrigar, sense aigua potable, amb escassetat de menjar, etc. A poc a poc amb fustes i troncs que retornava la mar, canyes i tot allò que podia ser d’utilitat per a construir un sostre van anar fent-se cabanes. Diuen que els homes provinents del Delta de l’Ebre anaven molt buscats per la seva habilitat en construir barraques.  

Per anar des del poble d’Argelers (Argelès-sur-Mer en francès) fins on va ser el camp de concentració del mateix nom, en un moment donat es passa per l’avinguda de la Retirada de 1939, que més que una avinguda és un camí rural.

Aproximadament on estava l’entrada al camp hi ha un monòlit en homenatge als milers de republicans que s’hi van estar entre el 3 de febrer de 1939 fins a les acaballes del mateix any, tot i que el camp es va tornar a reobrir durant la II Guerra Mundial.

Al monòlit hi ha 3 plaques. La primera en francès i es va col·locar simultàniament amb el monòlit, la segona és del 5 de febrer de 2017 i la va posar el Govern de la Generalitat i la tercera és de 2019 i va ser col·locada el 24 de febrer de 2019 durant una visita que va fer Pedro Sánchez per diferents llocs de memòria històrica del sud de França i que potser recordareu. 

El govern de la República Francesa va triar aquest emplaçament per a fer-hi el camp de concentració per diferents motius. En primer lloc, perquè estava prop d’Espanya i així, tal com els van deixar passar la frontera, els anaven recloent. En segon lloc, per les seves dimensions. No és fàcil recloure més de 100.000 persones en un determinat espai. I, en tercer lloc, per la seva orografia. Una gran esplanada i amb escassetat d’arbres sempre és més fàcil de vigilar. A part, la Mediterrània els marcava un límit que no calia vigilar. La resta del perímetre es va envoltar de tanques de filferro espinós i vigilades per soldats sudanesos de la Legió estrangera i per espahís algerians a cavall que als espanyols internats al camp els hi recordava els moros que van lluitar al costat de Franco i que tanta barbàrie van causar sobretot a la població civil.

Als camps se separaven els homes de les dones i xiquets més menuts. Per tant, separaven famílies. Quan les dones que arribaven embarassades havien de parir ho feien en unes condicions molt precàries i sense tenir un lloc que garantís unes mínimes condicions d’intimitat, d’aquí la creació de la Maternitat d’Elna per part del Servei Civil Internacional de la qual ja us parlaré.   

Fins al que jo sé, aquests van ser els familiars que es van estar al camp d’Argelers:

-Teresa Verge Segura (coneguda com a Tereseta), germana de mon iaio Julián.

-Leonardo Martí Muñoz, el seu marit, que a la Galera feia de guarda rural i que el van culpar d’haver col·locat la bomba de mà que va matar a 5 xiquets del poble, entre ells Miquel, cosí germà de mon pare.

-Leonardo Martí Verge (familiarment Nardet), fill dels anteriors. Soldat de la lleva del biberó que va formar part de l’Exèrcit d’Ebre. Era cosí germà de ma mare. 

-Consuelo Ferré Martí, germana de mon iaio Manuel.

-Agustí Fabra Pons, el seu marit, president del Comitè Antifeixista de la Galera.

-Consuelo Fabra Ferré, filla dels anteriors i cosina germana i padrina de mon pare. La van acusar d’haver fet desaparèixer un home foraster que va arribar al poble el dia anterior. Al judici que sé li va fer sense estar ella present li van posar una condemna de 30 anys de presó. 

-José Cabanes Fabra (Pepín), fill de l’anterior. Tenia 4 anys quan va entrar al camp.

-Agustí Fabra Ferré, el fill menut de Consuelo i Agustí i germà de Consuelo. Quan va entrar al camp tenia setze anys.

Per a recordar el que va passar al camp, ja sobre l’arena de la platja hi havia l'exposició ‘Un camp sur le sable’ formada per unes 50 fotos. N’hi ha alguna que crida poderosament l’atenció com aquelles on es veuen homes, però també xiquets amb el puny alçat, ja que tenien la consigna ja fos del PCE o del PSUC de mostrar-se orgullosos tot i les condicions amb les quals subsistien. A una de les fotografies s’hi podien veure soldats senegalesos amb metralladores apuntant el camp, la qual cosa nega les versions oficials del govern francès de que les conductes d’amotinaments o subversió que hi havia no es reprimien amb les armes.  

UN COP D'ULL A CATALUNYA. PERALADA 10