LES ELECCIONS MUNICIPALS. ESTRATÈGIES

Què fa l’equip de govern d’Amposta quan vol quedar bé amb un col·lectiu a qui no ha afavorit o fins i tot, ha perjudicat?

Durant aquesta legislatura, per molt que s'intenti minimitzar, hi han hagut diversos casos conflictius. Només us en explicaré dos i, possiblement, són els menys significatius: les molèsties ocasionades per les obres que s’han fet a diversos carrers del centre de la ciutat, tant als veïns com a les botigues i la polèmica que hi va haver davant la concessió de les obres d’urbanització dels Eucaliptus a una unió temporal d’empreses (UTE), de la qual, l’empresa “gran”, era de fora d’Amposta. Algunes empreses constructores van presentar al·legacions a la concessió que van ser desestimades pel ple de l’Ajuntament on, l’equip de govern va imposar el seu criteri en contra dels dos grups de l’oposició. O sigui, com passa amb tots els punts polèmics, CiU imposa la seva majoria absoluta o com es diu en política, “el corró”.  
Per tot això, l’alcalde, tenia que fer un gest d’apropament cap a aquests dos col·lectius. A les empreses constructores se’ls hi va agrair públicament la bona tasca realitzada per acabar a temps el parc dels Xiribecs. L’alcalde, en el seu discurs electoralista, els va mencionar un per un pel que, sé suposa, era la seva obligació. En canvia es va “oblidar” d’agrair la tasca desinteressada d’alguns del participants a l’acte, segurament perquè sap que no el votaran. Em refereixo als músics del conservatori de la Diputació de Tarragona de Tortosa i als pares que, desinteressadament, els van portar a assajar durant una setmana.    
Però la “reconciliació” amb els botiguers va ser encara més al·lucinant. Abans de veure’s afectats per els obres dels carrers de la zona centre, una de les més comercials d’Amposta, els comerciants ja estaven “mosques” per la construcció de la nova zona comercial al costat del cementiri on, de moment, s’ha inaugurat una zona de galeries comercials amb 30 establiments i l’hipermercat Carrefour, la joia del projecte. La “solució” de l’alcalde va ser concedir-los el premi Amposta 2010 a la Federació de Comerç, un reconeixement que, suposadament, premia una labor destacada de l’any anterior.

Per acabar-ho d’arrodonir, a la capçalera de portada de la revista Amposta, hi apareix la presidenta de FECOAM, l’Elena Jiménez, com la cara més visible dels comerciants i comerciantes d’Amposta.

I no és que els comerciants ampostins no se’ls hi hagi de reconèixer la labor que fan (es clar que sí!) però la manera com s’ha decidit fer-ho i sobre tot el moment, fan pensar que el que s’intenta des de CiU és recuperar uns vots que, molt possiblement, els puguin donar per perduts.

Però a part del reconeixement, que hi guanyen els comerciats? Clients? Evidentment que no!

Si es volen deixar enganyar és el seu problema. Però segons sigui el resultat del dia 22, el problema es farà extensiu a d’altres milers de ciutadans.  

ELECCIONS MUNICIPALS. LA FOTO OFICIAL DEL PSC D'AMPOSTA

Ara sí!!

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. PRESENTACIÓ A LA PREMSA DE LA LLISTA DEL PSC

La meva voluntat hauria estat poder mostrar-vos la foto oficial del grup que diumenge pel matí  se'ns va fer davant de la seu de l'Ajuntament, tal i com ja us havia informat. A manca d'això us ensenyaré una sèrie d'imatges de la presentació davant la premsa, així com la llista de tots els que integren (avui sí) la candidatura del PSC per a les properes municipals del 22 de maig a Amposta. 

Com tots sabeu està encapçalada per Antoni Espanya i la número dos, tal i com ja va passar ara fa quatre anys, per la diputada al Congrés Lluïsa Lizárraga. 

Definitivament queda així: 

1.- Antoni Espanya

2.- Lluïsa Lizárraga

3.- Joan Castellano

4.- Jenny Facerias

5.- Judit Ventura

6.- Javier Gil

7.- Maria Joan Martí

8.- Júlia Idiarte

9.- Dionisio Cano

10.- Matias Muñoz

11.- Nicole Condruz

12.- Inma Elies

13.- Joan Ferré

14.- Mirian Galindo

15.- Margarita Sales

16.- Martí Gavaldà

17.- Paco Guerrero

18.- Amadea Ferreres

19.- Pepa Cano

20.- Copèrnic Betoret

21.- Josep Maria Monfort

Suplents

Manolita Zaragoza

Josep Maria Simó

Dolors Espelta

LES ELECCIONS MUNICIPALS A TORTOSA. SOBRE LA LLISTA DEL PSC

Poc o res us puc avançar sobre la composició de la llista del PSC a la capital del Baix Ebre. L’hermetisme per part dels seus militants és total. Fins i tot d’aquelles i aquells que són susceptibles d’anar-hi en un lloc destacat.
Fa unes setmanes vaig trobar-me a un consultori mèdic a una regidora i li vaig preguntar directament si “repetia”. Hem va respondre que no em podia dir res. Davant la meva insistència on li vaig remarcar que “només li preguntava per ella”, em va donar  entendre que sí, però la resposta no va ser clara i menys contundent.
La passada setmana, també parlant amb un regidor, en va dir pràcticament el mateix. Ni ell mateix sabia en quin lloc acabaria anant a la candidatura. Això si, em va dir que el “número 2 era una novetat i que es tractava d’una persona independent”.
Sense dir-me pràcticament res, em va dir molt, ja que l número dos d’una candidatura important com és la de Tortosa, no és un lloc qualsevol, per tant, ha de tractar-se d’un “fitxatge estrella”.
Algú em va dir que Joan Sabaté hauria d’anar preparant el seu relleu. En altres circumstàncies anar de número dos significaria d’alguna manera, ser-ne l’alternativa. Però és evident que per a poder-ho ser una persona independent, abans, calen passar molts tràmits, entre d’altres, contar amb el vist i plau de l’agrupació local.
El regidor en qüestió va parlar-me de com veia les eleccions a Tortosa. Em va dir que potser Ferran Bel no ho veia tan clar com pareix que tothom diu. Aquesta conclusió la treia perquè “s’ha reforçat la presència dels barris a la llista de CiU”. Pel que em va dir hi ha dos candidats de Bitem, Campredó i Vinallop i 3 en el cas de Jesús.
Per la seva part, el PSC està constituint una agrupació local a Campredó. El fet és força important ja que tenir militants que puguin treballar “in situ”, quasi sempre és garantia d’obtenir uns millors resultats. Des de Tortosa volen que quedi clar que no és una escissió ni molt menys de l’agrupació local, simplement una “descentralització” igual com ho ha estat recentment el mateix poble al convertir-se en una EMD.

CATALANES!!

Fa uns mesos em va arribar en PDF (per als profans és com si escanegessis el llibre) un tractat sobre l’insult espanyol. Dos qüestions prèvies. La primera és que avui en dia de qualsevol tema es pot escriure un llibre. I la segona és que fer una relació d’insults i explicar-ne el significat, pareix que no, però dóna per a molt.
Dissabte, quan la delegació catalana del PSC sortia del Comitè Federal del PSOE que es va celebrar a Madrid, els allí concentrats i que estaven protestat (no sé en contra de que, però protestant) els van començar a “insultar” al crit de “catalanes, catalanes!”.
Curiosa manera d’insultar. El que a Madrid sembla que sigui un insult, per a nosaltres és un elogi. I a molta honra!
Fins ara als catalans ens havien dit: “perros catalanes”, “perros judíos”, “catalanes de mierda”, “polacos”, “separatistas”... Però “catalanes” com insult encara no ho havia escoltat mai.
Segur que aquest “insult” no està al tractat que em va arribar, però potser caldria incloure’s a partir d’ara.
L'únic insult (o paraula pejorativa) que se'm acut a la inversa és "xarnego". 
Se n'accepten més.

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. FOTO DE “FAMÍLIA” DEL PSC

Aquest matí, a les escales de la Casa Consistorial d’Amposta, els integrants de la llista del PSC han acudit per a fer-se la foto oficial així con d’altres d’individuals.

Com que Toni em segueix vetant a que faci pública la candidatura i la foto oficial, evidentment no la tinc, ja que jo també hi era, us en faig un avançament.

L’anècdota, si ho voleu dir així, la protagonitzat Lluïsa Lizárraga. La diputada ha estat l’última en arribar. 

IRENE RIGALL ESTÀ DESAPAREGUDA

(Rebut de Gustau Moreno)

Hola,
Sóc en Jordi, el marit de la Irene Rigall. Us escric a tots els contactes de la seva conta de hotmail. La Irene està desapareguda. Va ser vista per última vegada el dimecres 16/03/11 cap a les 16:30h, al barri de Sant Narcís, Girona. Està desorientada, com si tingués amnèsia. Intentem localitzar-la. Portava anorac beix, uns pantalons grisos i esportives clares. Medeix entre metre seixanta i setanta. Complexitat prima, 31 anys.

Si la veieu o en sabeu qualsevol cosa, si us plau, truqueu als mossos (972.40.13.71) o el 112 (emergències).

LES ELECCIONS MUNICIPALS. L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA

Espero que a més d’un li estranyi el títol d’avui. Què pinta l’Agència Estatal d’Administració Tributària (l’AEAT) en unes eleccions municipals? Molt fàcil. L’Administració de Tortosa és un viver de polítics municipals força important.

En aquest moments tenim a Josep Maria Lleixà, actual alcalde de Mas de Barberans, candidat a la reelecció i que ja havia estat regidor de cultura a les legislatures de 1995-1999 i 1999-2003.

També Genoveva Margalef, actualment encara en espera de destinació, va ser regidora del Perelló entre 2003 i 2007. L’any 2007, gràcies a un pacte amb ERC va ser dos anys alcaldessa i el altes dos ha format part de l’equip de govern com a regidora un altre cop. També va ser l’anterior directora de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (l’IDECE)

Enric Povill també fa unes legislatures va encapçalar la llista de CiU a Paüls, d’on va ser-ne regidor. Actualment també n’és regidor i tot i que no li he preguntat, suposo que repetirà.

Consol Cordero, qui va ser la número dos de la candidatura del PSC a l’Ajuntament de Tortosa només pel darrere de Joan Sabaté i que ha estat 8 anys de regidora (la primera legislatura com a regidora de governació), també va passar per l’AEAT abans d’incorporar-se a Ensenyament.

Jo mateix he estat 8 anys de regidor a l’oposició de l’Ajuntament d’Amposta amb el PSC.

Finalment, i com a novetats, qui és l’administrador (o sigui el cap de l’administració) serà també el cap de llista del PP, tal i com ja vaig anunciar en aquest mateix blog.

L’última “incorporació” a la vida política municipal serà Joaquín del Pino que anirà en un lloc de sortida a la llista de CiU a l’Ajuntament de Tortosa, llista encapçalada per l’actual alcalde Ferran Bel. Del Pino, que torna a ser delegat territorial de la Federació Catalana de Futbol, ja que anava en la llista guanyadora després de celebrar-se les eleccions diumenge passat. Segons ha dit té previst renunciar al càrrec de delegat si surt regidor i CiU acaba governant la capital del Baix Ebre.  

D'altres companyes i companys com Rosa Sancho i Josep Maria Aiximeno i Guillermo Villamora també han han format part de candidatures municipal, però no han sortit càrrecs electes. 

Com es pot veure, de tot i variat.   

(La foto correspon a la vaga de funcionaris del 8 de juny de l'any passat)      

LES MUNICIPALS. EL JOC BRUT

Els de CiU a Amposta sé saben dominadors absoluts de la situació. Controlen tot allò que sigui controlable sempre mirant el seu propi beneficis que no és altre que seguir governant la ciutat. El preu que s’hagi de pagar per aconseguir-ho, és el de menys.

El que costa fer una llista electoral només ho saben els que ho intenten. Els responsables de cada partit han de fer una mena de trencaclosques i mirar d’encaixar cada una de les peces electorals que no són d’altres que els components de la llista. La dificultat o la facilitat a l’hora de confeccionar la llista és directament proporcional a la implantació del partit.

És fàcil fer llistes posant amics i familiars, però quan s’intenta fer una llista el més plural possible, de vegades surten imprevistos que fan que l’hagis de retocar una vegada i una altra.

El PSC d’Amposta no s’escapa d’aquesta mena de coses. El cap de llista i primer secretari del partit, abans no ha tingut la llista tancada, ha hagut de suar de valen. Durant diversos mesos ha estat parlant amb gent independent a qui creia ideològicament pròxima o al menys, amb ganes de treballar per Amposta i fer-ho d’una forma diferent a com ho han fet els diferents governs municipals que hi ha hagut en els darrers 24 anys a la nostra ciutat. No sempre se’n ha sortit.

Alguns dels qui ha parlat no volen fer pública la seva afinitat política, no sigui que a “algú” no li agradi. Vaja, que no són tot el valents que caldria ser! Però d’altres, després de dir-li que sí, que aniran a la llista (cap d’ells havia d’ocupar un lloc rellevant), s’han tornat enrere perquè “se’ls hi ha promès un lloc de treball en cas de tornar a guanyar”. Increïble que al segle XXI passin aquestes coses, però passen... Com és veu, a l’hora de la veritat no hi ha ideologia ni afinitat que pugui competir amb una promesa. Al menys que s’acabi complit...

Però no només el nostre partit ha estat “atacat” externament. Ara fa quatre anys, el PP d’Amposta va aconseguir el sí d’un conegut empresari per a encapçalar la llista amb un mínim de garanties d’èxit. A aquest empresari sé li va comunicar per mig d’un soci (ja difunt) que des de CIU o es veia “amb bons ulls” que agafés aquella responsabilitat. Finalment hi va renunciar i el cap de cartell del PP va ser el mateix que havia estat feia 4 anys i que no havia aconseguit sortir-ne regidor.

Recordo que passades les eleccions, al carrer la Ràpita de Tortosa, molt prop d’on jo treballo vaig trobar a un militant històric del PP de la capital del Baix Ebre. No diré qui era aquest militant però el seu nom tindria certa similitud amb les sigles del seu partit. Em va preguntar pels resultats d’Amposta i, evidentment, varem parlar de que, per segona legislatura seguida el PP s’havia quedat sense representació. Quan li vaig explicar el que us acabo d’explicar a vosaltres, la seva resposta va ser: “Sí, alguna cosa he sentit...”. Per tant, no són ni fantasies ni converses de bar. Són fets reals. Poc demostrables, això sí, però reals.             

NO SURTO A LA REVISTA AMPOSTA

No sé si recordareu que el Jueves tenia sempre diverses portades, però de portada només en pot haver una per número. Això mateix passa amb els meus comentaris. De vegades tinc més d’un títol, com és el ca d’avui. L’altre títol que tenia pensat era “Previsió previsible”. I és que el contingut la revista Amposta de la primera quinzena de març, estava “cantat” des de feia temps.

Els que em segui des de fa més temps, els més incondicionals, segurament us en recordareu que el passat 3 de març s’inaugurava el Carrefour d’Amposta. El dia 4, Diari de l’Ebre (Diari de Tarragona) portava la notícia de la inauguració amb una foto central on, entre d’altres, m’hi veia jo. Aquell dia vaig escriure el següent: “Permeteu-me que gaudeixi de “l’instant”! No és corrent que surti als diaris i menys en portada, però com deia avui als meus amics, prefereixo que em publiquin un escrit o em facin una entrevista, per petita que sigui. Però com us he dit, permeteu-me gaudir-ne. Quan la inauguració surti a la Revista Amposta, no sortiré. Com sempre es veurà l’alcalde amb el president del Grup Carrefour i, segurament, cap membre de l’oposició (n’hi havia el menys 5) sortirà a cap foto. És la pluralitat informativa que aplica el govern de la nostra ciutat...”.

I efectivament. Quan em va arribar el darrer número de la revista Amposta, a veure si sabeu qui sortia a la portada? Ah! Què no ho sabeu. El nostre alcalde tallant la cinta juntament amb el president del grup Carrefour Espanya Rafael Arias Salgado i d’altres persones a les que no aconsegueixo identificar. Però és que encara n’hi ha més. Només volar la pàgina s’hi poden veure dues fotos on hi torna a sortir el nostre alcalde. Mira que hi va anar gent1 Qui ho diria! Veient la Revista Amposta pareix que a la inauguració només hi va anar ell uns pocs més...

Però si algú es pensa que ja no torna a sortir, li he de dir que està en un error, tornes a voltar la fulla i el veus assegut en una reunió amb el conseller de Salut Boi Ruiz. Però com la revista no es podia acabar sense tornar-lo a veure, a la darrera fulla, a la part de davant de la contraportada, hi tornen a haver 3 fotos més d’ell amb diferents representants d’entitats locals. Es veu que li agrada força sortir a les fotos...

Però el poc rigor informatiu de la Revista Amposta no acaba aquí. A la pàgina 4, allí on surt l’alcalde assegut 8ja ho sabeu) s’hi pot veure una foto d’Adam Tomàs el dia que va presentar la seva candidatura a l’alcaldia d’Amposta per ERC amb una crònica prou extensa. I a sota de tot i petit, petit, s’hi pot llegir: “Dinar homenatge del PSC als seus veterans”, amb quatre línies on no esmenta per a res al candidat del PSC Antoni Espanya. Evidentment tampoc hi ha cap foto. Per cert, la foto que es va fer al final del dinar va sortir a diferents diaris i revistes com per exemple el Punt o la revista comercial l’Estel.

La Revista Amposta ens té vetats? Voldria pensar que no. Però només ho voldria pensar...      

LES CRÍTIQUES A CIU

I per extensió al govern de la Generalitat...

Crec no descobrir res de nou quan dic que a CiU no li agraden gens ni mica les crítiques. És més, no les tolera... El seu egocentrisme, qualitat o defecte (segons qui ho miri) que porten molt arrelat als seus “gens”, els fa perfectes o al menys això és el que pensen ells. Per tant, quan algú gosa discutir-los alguna cosa, immediatament se’ls hi activa el mecanisme d’autodefensa.

Els qui com jo em format part del consistori ampostí, sabem molt bé de que parlem. ¿Quantes vegades hem hagut de patir sortides de to per part de l’alcalde de torn quan algun dels portaveus dels grups de l’oposició ha criticat algun aspecte puntual de la seva gestió? Al final acabes per perdre el compte i contemplar atònit el lamentable espectacle.

Però estic del tot segur que no tots aquells que llegireu aquest escrit d’avui hi estareu d’acord. Però com es diu vulgarment, com a mostra un botó (o dos) No de l’actitud del govern municipal però si del govern de la Generalitat que, com aquell que diu, només fa uns dies que exerceix com a tal.

Encara que ho van reflectir d’altres mitjans, he triat el que deia el diari Público del passat diumenge a les pàgines en català que anomena “Públic”: “El balanç de la trobada econòmica dispara la tensió. Mas afirma que l’oposició el vol ‘enderrocar’”. Potser ja no recorda l’avui President de la Generalitat les crítiques al govern d’Entesa quan exercia de cap de l’oposició. O allò que és lícit que facin uns, s’acaba tornant intolerable quan és a l’inrevés? Com no he pogut trobar l’enllaç al que us feia referència us poso el del Singular Digital.  

Però a la mateixa pàgina de Públic, al final de tot, encara qui ha un altre titular més surrealista (permeteu-me que usi aquest qualificatiu): “Bozal i Cleries anul·len cites amb l’alcalde. Els consellers fan el buit a Hereu per les seves crítiques”. El mateix m'ha passat en aquest cas i també us enllaço al Diari de Girona. 

¿Quantes vegades hauré notat jo (i imagino que també d’altres membres de l’oposició) el “buit” per part dels membres de l’equip de govern d’Amposta? Evidentment no infinites, perquè seria una xifra molt gran i imaginària, però si un bon grapat. Pràcticament sempre que acudeixes a alguns dels actes que organitza l’ajuntament, siguin de la mena que siguin. Tant hi és.

Per acabar i retornant a la política municipal, algú em va dir un dia que a Amposta, si critiques CiU és com si critiquessis al govern municipal; i si ho fas al govern municipal és com si critiquessis a la pròpia Amposta. Una mena de fórmula matemàtica A = B = C. Només així s’entén la intolerància que demostren certs elements (segurament no tots) de la federació que ens governa avui a Catalunya, Amposta i a molts d’altres pobles i ciutats arreu de Catalunya.                

             

QUAN VA COSTAR LA FESTA DELS XIRIBECS?

El ple de l’Ajuntament d’Amposta d’ahir va ser un ple ensopit, sense temes de gaire interès a debatre. De fet aquesta ha estat la tònica general d’una legislatura que ja s’acaba.

Potser el “millor moment” d’un ple extraordinàriament curt (una mitja hora, quan se’n han fet de més de dues hores) va ser quan el portaveu i candidat del PSC li va preguntar a l’alcalde, dintre de l’apartat de precs i preguntes, “quan havia costat la festa dels Xiribecs”.

Festa o míting per a fer-se autobombo? Jo crec que els dues coses. Per una part una gran festa on hi van intervenir tota una sèrie de gent, des de músics i actors, fins els qui van escriure la música i el guió, els qui ho van dirigir tot plegat, etc. i, per suposat, el públic que hi va assistir i que, també, formava part de l’espectacle.

L’alcalde, evidentment, no podia deixar passar l’ocasió per a fer publicitat dels seus 4 anys de mandat. Una legislatura “d’èxits” on a Amposta s’han fet moltes coses gràcies a l’anterior govern de la Generalitat i als diferents “plans Zapatero”. La qual cosa, evidentment, no les va saber reconèixer...

Però quan va costar tota aquella gran festa?

A correcuita, la regidora de Cultura i festes va convocar-nos divendres pel matí amb l’únic propòsit d’explicar-nos com seria la festa dels Xiribecs. Però quan varem sortir la sensació que ens va quedar és que, el principal objectiu havia estat “rebaixar” la xifra que s’estava donant per Internet.

Segons la responsable de Cultura i Festes, mentre per la xarxa es deia que l’esdeveniment costava uns 35.000 euros, ella “es pensava que costava uns 12.000... Potser una mica més”.

Qui li va manar que digués aquesta xifra? Evidentment el màxim responsable de l’Ajuntament, o sigui, l’alcalde.

Però resulta ser que a la Comissió Informativa d’Hisenda, lloc on entre altres coses, “passen” les factures que s’han de pagar d’un import superior als 1.500 euros, la suma dels imports de les factures relacionades amb la festa dels Xiribecs, pujaven a uns 29.000 euros, una xifra molt més propera als 35.000 que “corria” per la xarxa que als “12.000 o una mica més” que ens anunciava la regidora de Cultura. Segurament si als 29.000 euros sé li sumen les factures d’imports inferiors o, fins i tot, de coses pendents de facturar, estarem molt prop als 35.000 euros que s’havien anunciat.   

Però tornem al ple d’ahir. Quina va ser la resposta de l’alcalde? Com es sol dir en aquests casos, l’alcalde se’n va sortir per la tangent i no va respondre d’una manera clara i contundent.

La resposta de l’alcalde va ser que “Amposta es mereixia una festa com aquesta”. “Que després de l’època que estem vivint on no hi ha gaires motius per a les alegries –va continuar dient- per una vegada el poble d’Amposta va sortir al carrer i va gaudir de la festa”. La qual cosa ningú posa en dubte. També va dir que “els restaurants de la ciutat s’havien omplert com feia temps que no passava”. La qual cosa també és certa.

Però totes aquestes veritats, amagaven la gran mentida, es a dir, el cost real d’una festa feta per enaltir la seva figura i fer un míting electoralista davant d’unes 5.000 persones. Un aforament que sap que ja no tindrà més d’aquí al 22 de maig.

     

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ELS CANDIDATS PEL DAVANT I PEL DARRERA

Aquest marí, a instàncies de Roser Royo del diari el Punt s'han reunit a les escales de la casa consistorial d'Amposta els candidats dels 5 principals partits que concorreran a les properes eleccions municipals del 22 de maig a la nostra ciutat.

Encara que, oficialment, el PP i ICV-EUA, no s’han presentat (al menys a mi no em consta), amb la foto d’avui queda més que evident qui seran els que encapçalaran la llista.

En definitiva, per CiU, l’actual alcalde i candidat a la reelecció, Manel Ferré, pel PSC , Antoni Espanya, per ERC-EA, Adam Tomàs, pel PP, Guillermo Martínez i, finalment, per ICV-EUA, Salvador Queral.

Segurament d’aquí al 22 de maig encara hi ha temps per a que es perfilen altres candidatures. Imagino que PxC acabarà conformant una candidatura, encara que l’hagin d’acabar d’omplir gent de fora. Recordo que fa 4 anys també ho va fer el PACMA, el partit antitaurí. Amposta va ser l’única ciutat o poble de les comarques de l’Ebre on es va presentar i la llista estava integrada totalment per gent de fora de la nostra ciutat.  

(A la foto, i d'esquerra a dreta: Guillermo Martínez (PP), Antoni Espanya (PSC), Manel Ferré (CiU), Adam Tomàs (ERC-EA) i Salvador Queral (ICV-EUA) 

 

LA FAULA DE L’ASE EXTRAORDINARI

Dos amics pagesos, el Manel i l’Antoni, es troben un matí pel camí que portava cap a les respectives finques després d’una llarga temporada de no coincidir. L’un portava un burro que cridava l’atenció en veure’l: gras, de pelatge brillant, net i polit i amb els estris propis d’aquests animals que relluïen amb el sol.

Antoni.- “Bon dia Manel! Quin burro més bonic que portes. No te’l havia vist mai”.
Manel.- “Hola Antoni, bon dia. És que fa molts pocs dies que el tinc. Aquí on el veus, és un burro ‘extraordinari’. No només fa totes les feines del camp, sinó que, quan arriba a casa, em fa el menjar, em renta la roba, planxa, fa els llits i totes les feines que puguis imaginar!”.
A.- “Això és insòlit! Un burro com aquest és el que jo necessito. On en puc comprar un?
M.- “Mira, de burros així no n’hi ha gaires. De fet, allí on el vaig comprar, no en tenien cap més. Això sí, els meus bons diners em va costar!”.
A.-“I tu no me’l vendries. Et pagaria bé!”
M.- “Tu estàs boig o què? Ni per tots els diners del món jo et vendria el meu burro”.
A.- “Quant et va costar? Jo te’n podria donar el doble. Faries un bon negoci. Fa 6.000 euros?
M.- “T’he dit que no te’l venc! El burro no té preu! Ni que me'n donessis tres vegades més del que em dius seria teu.
A.-“18.000 euros? Si encara et sembla poc, per un burro tant ‘extraordinari’, jo podria arribar fins a 25.000 euros! Després del bé que m’has parlat d’ell, considero que seria un preu just. No trobes?
M.- “No sé, no sé... Deixa’m que m’ho rumiï una mica... La veritat és que per a mi no suposa tant de negoci, ja que el burro em va costar molt car... Però com tu ets un bon amic... Mira, ja t’ho he dit, el burro no està en venda., no té preu... Però si arribes als 30.000 euros, mira, te’l venc!
A.- “Què no se’n parli més. Et dono per ell els 30.000 euros que em demanes. Tracte fet! Quan me'l pots donar?
M.- “Tracte fet! Acabes de fer un gran negoci! No te’n penediràs, ja ho veuràs! Quan vulguis, passa per casa a dur-me els diners, et donaré tots els arreus i ja te’l podràs emportar. I fes-ho ràpid, que encara puc fer-me’n enrere... Si pots anar al banc aquest mateix matí millor que demà...”
A.- “Ara hi vaig. Ves-m’ho preparant tot”.

Al cap d’una estona ja estava allí l’Antoni amb els 30.000 euros i disposat a emportar-se el pollí cap a casa.

-“Em costa molt desprendre’m d’ell, saps?. Ara caldrà que em casi o em busqui una dona de fer feines. I un altre burro... En necessito un per a poder fer les tasques del camp... Ja ho saps: llaurar, entaular, portar les olives al molí, etc... Tu en canvi, a partir d’ara ja no cal que facis res... El burro t’ho farà tot!”.

L’Antoni se’n va anar cap a casa més content que un gínjol. El seu burro causava admiració per allí on passava. Totes els pagesos se’l miraven amb cara mescla d’enveja i resignació i, sense coneixen les “virtuts” del burro, tots ells desitjaven tenir-ne un d’igual.
En arribar a casa, el burro es va gitar al terra i d’allí no el movia ningú, per molt que l’Antoni s’esforcés en posar-lo en peus. Quan ja se’n va donar per vençut, va agafar el telèfon i li va trucar al seu amic Manel.

A.- “Manel! No sé que li passa a aquest tros de ruc que només en arribar a casa s’ha gitat i no hi ha manera de moure’l.
M.- Com això? No t’ha preparat el sopar? Ni t’ha fregat el terra? No m’ho puc creure!
A.- (Visiblement empipat) “Res del que em dius m’ha fet. Tantes meravelles que m’havies contat d’ell i a l’hora de la veritat, res de res! Aquest és el burro ‘extraordinari’?...
M.- “Para Antoni, ja està bé! Tu creus que parlant així de l’animal podràs recuperar els 30.000 euros que em vas pagar per ell? No siguis tan beneit!

Una cosa semblant els hi va passar l’altre dia al govern de la Generalitat de Catalunya. L’anterior govern d’Entesa, només fa uns mesos i, per fer front al dèficit de que arrossegaven, va emetre deute públic que van “col·locar” en molts pocs dies. Mentre, l’actual govern, després d’anunciar i reiterar “el malament que van trobar els comptes públics, han hagut d’emetre més deute i s’han trobat en grans dificultats a l’hora de trobar inversors que l’acabin per subscriure.

(Titular de portada del Periódico de Catalunya de divendres 18 de març: “El catastrofisme del Govern català dificulta col·locar el nou deute”)      

LA INAUGURACIÓ DEL PARC DELS XIRIBECS

(Article dedicat a mon fill Oriol, que em va reptar a escriure'l aquesta mateixa nit i a Laura Túnez Bosch, una noia de Tortosa que ha tocat el violí juntament amb els seus companys del Conservatori de Música de la Diputació de Tortosa) 

Aquesta tarda s’ha inaugurat el parc dels Xiribecs. Les més de 4.000 persones que hi ha assistit, han pogut veure i gaudir d’un extraordinari espectacle de música, teatre, llum i color. Feia temps que a Amposta no es veia res igual. Segurament que, fins i tot, ha superat l’espectacle d’inici de quan Amposta va ser Capital de la Cultura Catalana l’any 2006.

Cal felicitar a tothom que hi ha participat. Tant els que el van idear (Santi Valldepérez i Jaume Vidal), com el qui va composar la música (Edgar de Ramon), com qui han dirigit l’orquestra (Tomàs Simón), així com també a Pedro Navarro i Joan Guijarro. 

Però aquest no han estat més que els qui han posat la idea hi s’han encarregat de que tot funcionés com calia. A apart d’ells, altres  persones no menys importants (sense els músics i els actors no hauria estat possible l’espectacle) han fet tot el possible per a que el públic pogués passar una nit espectacular, d’aquelles que es recordaran. Per una vegada s’han reunit músics de les dues bandes d’Amposta, la Lira i la Fila, però també un grup de músics del conservatori de la Diputació de Tortosa i de l’orquestra Moma (Montsià-Maestrat)

Com a cloenda uns focs artificials dignes de la clausura de la festa major i com a colofó, la posada en marxa del guèiser que surt del mig del llac central del parc.

Abans que res però, el discurs de l’alcalde. Un discurs que, tal i com ens té acostumats, només ha agradat a la seva gent. Un discurs d’exaltació de la seva obra i de voler posar a Amposta per sobre de tot. Tal i com ja he dit avui, una demostració de “a veure qui la té més gran”. Evidentment el detall no ha passat desapercebut pels pocs foraster que estaven present a la inauguració. 

Des de la regidoria de Cultura se’ns v dir que als regidors se’ls hi reservaven uns seients al bell mig de la graderia. Però, apart dels regidors de l’oposició i els seus acompanyants, els seients reservats s’han omplert de familiars, amics, col·legues i coneguts dels edils municipals i d’altres càrrecs de CiU que també han acudit a l’acte, tal i com marquen les bones costums convergents.

FEBRE INAUGURADORA

No és res nou que, de sobte, als equips de govern se’ls hi desperti la “febre inauguradora” quan s’apropen les eleccions.

El nostre govern municipal tampoc n’és aliè a aquest fenomen i aquest cap de setmana ens en dona unes bones mostres.

Mentre a l’agenda cultural del mes de març, per ahir divendres 25, estava prevista la presentació i recital poemari de Rafel Haro “Els crisantems”, a la biblioteca Sebastià Juan i Arbó, a les 8 del vespre, així com també la inauguració de l’exposició “El cos de les pàgines (memòria de bitàcola)” de l’Antonia P. Ripoll al Centre d’Arts Visuals, també a les 8, el nostre equip de govern, “contraprograma”, tal i com ho fan algunes televisions, a la mateixa hora, la inauguració d l’Hotel d’Entitat, al carrer Verge del Carme, allí on fa uns anys s’ubicava l’anomenada Central d’Aigües.

L’alcalde i els seus equips (a hores d’ara n’hi ha al menys dos: els que surt i el que entra) estaven molt interessats en escenificar un apropament a les entitats associatives del municipi amb l’entrega simbòlica de les claus dels diferents despatxos que s’hi han construït. Un apropament més fictici que real, ja que, si els governs de CiU han fet una política de cedir locals a les diferents entitats del poble, ha estat més per la pressió de l’oposició que així ho venia reclamant des de fa diverses legislatures, que no per iniciativa pròpia.

En arribar-hi, em va sorprendre la presència de dos cotxes patrulla de la policia local. Al primer agent que vaig trobar li vaig preguntar si és que s’esperava l’arribada d’alguna persona important, ja que no s’havia anunciat res. Em va dir que “no li constava”. Per tant, cal pensar que la policia local (recordo 2 COTXES i 4 POLICIES) devien d’estar per protegir a l’alcalde i al senador espanyol, ja que no crec que hi estiguessin per protegir-me a mi o a la diputada Lluïsa Lizárraga, que també hi era present a l’acte...

Per cert, quan l’equip de campanya del senyor alcalde va “contraprogramar” l’acte de la inauguració de l’Hotel d’Entitats, algú, amb una mica de seny, els hi va fer veure que a la mateixa hora hi havia programades més inauguracions. Pel que sembla, el responsable de la campanya, un vell dirigent local, va dir: “És igual, com que natros en som més, podrem estar presents en tos els actes, els altres no”. “Els altres” també ens varem repartir...

Aquest matí, al passeig fluvial s’inaugurava el “Centre de Rem Olímpic-Club Nàutic d’Amposta”. Pel que sembla encara li queda bastant per acabar, però com que el temps va en la seva contra, ja que dintre de poc ja no es podrà inaugurar “legalment” res, ara cal “fer-se la foto” a totes les obres, tant les que estan acabades com les que no. Com així va passar ahir pel matí amb l’aparcament del mercat on només van acudir membres del govern municipal sense cap comunicació a la resta dels grups.

Però aquesta nit arriba l’acte dels actes: La inauguració després de més de 10 anys (3 legislatures) del parc dels Xiribecs.

En una demostració de “a veure qui la té més grossa”, ahir l’alcalde va repetir per enèsima vegada de que es tracta del parc “més gran de les Terres de l’Ebre”.

S’hi faran diversos espectacles: teatral, piromusical, etc. De moment el que hi ha és un ball de xifres. Mentre per Internet es diu que el cost total de l’espectacle és de 35.000 euros, la regidora de Cultura en va reunir ahir per a dir-nos que “no costaria molt més de 12.000”. Però també va dir que “no n’estava del tot segura”...

L’acte és a les 8:30 del vespre i tal i com va passar ahir, també hi ha hagut una “contraprogramació”, ja que a les 8, a l’auditori de la Lira, actuen el conjunt de metalls i percussió de l’Escola Superior de Música de Catalunya, dintre de la 10à edició d’Amposta de banda a banda.

Algú s’ha queixat oficialment? Molt parlar pel darrera, però a l’hora de la veritat encara hi ha por a possibles represàlies. O no?         

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. CANDIDATURA DEL PSC

Anit es va reunir l’executiva de l’agrupació local del PSC d’Amposta amb l’únic objectiu de fer pública la candidatura a les properes municipals per part del primer secretari de l’agrupació i candidat a l’alcaldia Antoni Espanya.

Encara que no es trobava tancada al 100 %, si que es pot dir que, d’haver-les, hi hauran molt poques novetats respecte als 24 noms i llocs que va anunciar ahir Antoni Espanya.

Ei!!! Si algú es pensava que avui publicaria la llista del PSC, està equivocat/da. Vaig agafar un compromís amb el candidat de no rebel·lar-la fins al menys després d’aquesta mateixa nit que s’aprovarà en assemblea general de militants i simpatitzants de l’agrupació.

Vaig donar-li un ultimàtum a l’Antoni Espanya i li vaig dir que si no la publicava al seu blog, ho faria jo al meu. Em va dir: “Espera’t”.

Que us puc avançar de la candidatura? Primer que res que jo vaig de 13 (sempre he dit que val més 13 que 12!) Segon que hi ha moltes cares noves. Entre els 6 primers hi ha 4 que fins ara no havien anat mai en cap candidatura socialista. Entre els 5 primers hi ha tres dones i una d’elles té 23 anys. Amb tota probabilitat, la llista la tancarà simbòlicament Pep Simó, l’única alcalde socialista que hem tingut. Per tant, aire nou, il·lusió i esperança per a l’ajuntament d’Amposta!    

Companys i companyes que aneu als denominats “llocs de sortida”, felicitats i mota sort!

S’HA MORT LO TEIXIDOR

Josep Guarch, més conegut com lo Teixidor, possiblement el darrer dels cantadors clàssics de la jota de l’Ebre, ha passat a “millor vida”. L’enterrament es farà aquesta tarda a les 6 a l’església arxiprestal d’Amposta.

Lo Teixidor forma part d’una llarga llista de cantadors: Perot, Carrinya, Boca de Bou, etc. i, més recentment, Pepe Garcia, lo Canalero, el primer que va cantar en català.

¿Qui no recorda al Teixidor i la seva rondalla amenitzant les festes de la sembra i la sega que organitza cada any Lluís Garcia al costat del seu restaurant, l’Encanyissada?

El 10 de juliol de 2009, el poble d’Amposta va retre a lo Teixidor l’homenatge que tant justament s’havia guanyat. Va ser tota una prova d’estima de cara la seva figura.

Aquell dia van actuar per a ell la nova generació de cantadors: Guardet, Candret i també altres persones com la tortosina Esther Bages o l’ampostina Dolors Espelta.

Què en pau reposi. 

    

ELS ASSESSORS D’EN MAS

Ahir va veure la llum el primer informe emès pel grup d’experts que assessoren a Mas.
Abans de donar la meva modesta opinió sobre l’informe vull reflectir les opinions que sobre ell van donar dos dels grups del Parlament de Catalunya. Per una part, el PPC, va dir que “hi veia reflectides moltes de les seves propostes”. Per l’altre costat, ICV-EUA el va qualificar de “neoliberal”. Evidentment les dues opinions són totalment compatibles.
Els grups de l’oposició es van queixar que l’informe els havia arribat només dos dies abans del dia en que s’havia de debatre (demà) Això m’ha recordat molt la manera d’actuar de l’Ajuntament d’Amposta que també acostuma a entregar als grups de l’oposició la documentació amb molts pocs dies de termini per a poder ser estudiada en deteniment per a poder donar una opinió molt més acurada.
Després del que ha sortit en premsa, he de dir que el grup d’experts, a la meva manera d’entendre, ha actuat més amb criteris empresarials que no polítics.
Potser una de les mesures recomanades que més ha transcendit és el copagament sanitari. En una conjuntura de crisi econòmica, a qui li estranya que es recomani prendre una mesura com aquesta? A mi no! Després d’haver-ne parlat en diverses ocasions, estava cantat que seria una de les propostes que s’acabaria fent.
Quan el ciutadà fa ús d’un servei públic (sanitat, ensenyament, etc.) i té que pagar per “ajudar a mantenir-lo”, és el mateix que si pagués més impostos. L’actual govern de CiU no està per pujar els impostos (recomanació que els hi va fer la titular d’Hisenda del govern espanyol Elena Salgado) però et volen fer pagar (encara que sigui quasi que de forma simbòlica) pel servei que t’estan oferint.
I qui noi pugui pagar per ser atès? No tothom té la mateixa situació econòmica. Les classes altes, normalment, per mig de les mútues que estan pagant, acudeixen als millors hospitals i clíniques. I les classes baixes? Imagino que s’haurà d’instaurar la gratuïtat per a determinats casos. Els ingressos hospitalaris (de curta o llarga durada) i les intervencions quirúrgiques haurien de pagar proporcionalment al cost real del servei?
De totes les mesures recomanades n’hi ha que no són de competència autonòmica, com ara la recaptació de tots els impostos dintre del territori català. Per a poder ser així caldrà que primer s’aprovi el concert econòmic i ara per ara pareix totalment inviable. Potser si l’any que ve el PP guanya però no per majoria absoluta i, com ha passat d’altres vegades els precisa el suport de CiU, llavors (i només llavors) aconseguiran competències que ara no es tenen (encara que sigui a contracor)

No m’estendré gaire més. Només comentar que es vol abaixar el cost de l’acomiadament salarial. D’això com se’n diu: contrareforma? Si no fa gaire el govern de l’Estat va fer una reforma laboral que, de moment no ha donat els fruit esperats (ni molt menys!) i, on una de les mesures era l’abaratir els costos d’acomiadament... Potser el que volen fer és posar l’acomiadament lliure i gratuït, no?

A mi em sembla que el que volen fer és retallar-nos cada vegada més l’estat del benestar. I potser per mi i els de la meva generació no hi cal patir (tret que ens jubilarem més tard del previst i cobrarem una mica menys de pensió) Però i als nostres fills?

Des experts conec personalment al “casero” Germà Bel. Si ell està d’acord amb aquestes mesures, no me’n puc avenir? Viure per veure!!!    

D’ESQUERRA AMPOSTINA A ESQUERRA REPUBLICANA

Ahir, al blog del candidat a l’alcaldia d’Amposta Adam Tomàs, s’anunciava la renovació del pacte electoral entre ERC i EA (Esquerra d’Amposta)
EA va néixer com Esquerra Ampostina i era un partit d’àmbit local integrat per persones amb ideologia comunista que havien abandonat el PSUC. A Catalunya, a principis dels anys 80, els dissidents havien format el Partit dels Comunistes de Catalunya encapçalats per Pere Ardiaca.
La dirigent històrica d’ERC d’Amposta, Marta Cid, va convèncer EA per a formar una coalició electoral per a presentar-se a les municipals, ja que, des de la restauració de la democràcia, ERC no havia obtingut cap regidor al consistori Amposta. Això va donar peu a que militants i simpatitzants d’ERC entressin a formar part de EA que, com he dit, va canviar de nom i va passar a dir-se Esquerra d’Amposta.
Al principi, els llocs principals de la candidatura el tenien els antics comunistes, però poc a poc aquesta tendència ha anat canviant i, en les darreres eleccions, dels 4 regidors del grup, 3 són de ERC i el quart, el que podem considerar d’EA, té doble militància. Per tant es pot afirmar que avui en dia, EA és residual dintre de la coalició.
Fa un any aproximadament (manifestació contra el MTC de Móra d’Ebre) vaig anunciar que per a les eleccions del 2011 no es renovaria el pacte electoral. I si ho vaig dir és perquè un destacat membre d’EA així m’ho va dir. Aquest destacat membre, que forma part del grup dels comunistes, ara és un dels promotors de la candidatura que sota les sigles de ICA-EUA, segurament, s’acabaran presentant als comicis municipals.
De totes formes, i acceptant el meu error de donar per mort i enterrat el pacte amb EA, he de dir que penso que en aquesta precampanya ERC ha fet un ús inadequat de les seves sigles, ja que les ha usat, per exemple, en l’acte de presentació del candidat fa unes setmanes quan el pacte encara no s’havia formalitzat oficialment.
És evident que per a poder signar el pacte s’ha de comptar amb la majoria dels militants de EA, la qual cosa, pel que sembla, no ha estat gaire complicat, perquè el partit, també de forma majoritària, està format per militants i simpatitzants d’ERC. Fins i tot, com ja he dit més amunt, alguns integrants dels sector comunista, avui, estan més propers a ERC que no a EUA.
Recordo que quan hi va haver l’aproximació d’ERC cap a EA, la meva dona, a una militant (o simpatitzant) d’aquella formació, li va dir: “Aneu en compte amb Marta que quan menys us en donareu, s’haurà fet l’ama del partit”. L’amiga li va respondre que “la tenien controlada”. El pas del temps ha donat la raó a la meva dona.
Dit això, penso que Marta Cid va tenir la visió política necessària per a impulsar el seu partit fins els èxits electorals que ha obtingut a Amposta. Malgrat tot, èxits incomplets, ja que no va poder assolit l’alcaldia l’any 2007.

En definitiva, cada vegada queda menys d’EA i molt més d’ERC.  

LA POLÍTICA DE L’INTERMITENT

Li diu un a un altre: “Mira si va l’intermitent”. I l’altre li contesta: “Ara sí, ara no, ara sí, ara no”.
El que havia de ser el “govern dels millors”, resulta que a l’hora de la veritat encara governa amb molta més incertesa que el govern d’Entesa. La qual cosa no s’acaba d’entendre, oi? Si és el dels millors...
Quan el govern de la Generalitat el conformaven PSC, ERC i ICV-EUA, es podia entendre que, entre els 4 partits (ICV i EUA, de fet són 2) hi podien sortir discrepàncies, ja que en alguns aspectes, els punts de vista podien arribar a ser força divergents.
Però a CiU, per molt que la formin dos partits diferents, ideològicament parlant, són força semblants, per la qual cosa, no hi haurien d’haver tantes indecisions com les que hi hagut fins ara.
Possiblement, on hi ha hagut més contradiccions ha estat amb l’Impost de Successions i Donacions. L’anterior govern d’Entesa ja va suprimir la tributació de la majoria dels casos i només va deixar com no exempts de tributació els patrimonis molt elevats.
En campanya electoral CiU va adquirir el compromís de suprimir-lo totalment (TOTALMENT!) Els antics dirigents del govern d’Entesa li van demanar a Mas que s’ho repensés, ja que l’actual conjuntura econòmica no podia permetre’s deixar d’ingressar un “bon grapar d’euros”. Mas els va replicar que era un compromís electoral que s’havia de complir. Però a l’hora de la veritat no es suprimirà totalment tal i com es va anunciar, sinó que encara estarà vigent en determinats casos (les herències d’oncles a nebots) Ahir mateix Mas deia que s’agafaran com exemples les comunitats de València i Madrid i, si s’escau, millorar-ne les condicions.
Tampoc la consellera d’Ensenyament Irene Rigau s’ha mostrat molt coherent a l’hora d’anunciar els canvis. Primer havia de suprimir els ordinadors escolars. Després no, només no s’implantarien a les escoles que encara no s’havia fet. Per tant, hi hauria una discriminació manifesta. En el tema de la setmana blanca (que es porta a terme a molts de països) Rigau va anunciar que aquest any seria el primer i el últim en fer-se, però les solucions que ha donat fins ara tampoc és que siguin massa coherents. Fins ara ha parlat de fer les “festes locals” dels diferents pobles i d’avançar les vacances. Personalment em sembla que és igual pel davant, que pel darrere com pel mig, mentre els dies lectius siguin els mateixos. Es tracta de suprimir la setmana blanca per a no donar la raó a l’anterior conseller d’Educació Ernest Maragall. Molts experts en aquests temes, no els pareixia malament la setmana blanca. La “penúltima” de la consellera és treure la prova de nivell que es feia a 4t d’ESO i argumenta que és per a suprimir despeses. Els experts tampoc s’hi acaben de mostrar conformes amb la mesura que es vol prendre.
I que dir de la consellera de Justícia Pilar Fernández Bozal? Si com a advocada de l’Estat es va oposar a les consultes sobiranistes, sobre tot a la primera que es va portar a terme, la d'Arenys de Munt, ara com a consellera, no descarta participar a la de Barcelona, això sí, de forma discreta. Sense comentaris.

I menys mal que Duran Lleida no és conseller, encara que hi actuï “de facto”, perquè després del que va donar entendre López Tena d’ells, n’hi ha per presentar la dimissió i anar-se’n cap a casa.