Fa uns mesos em va arribar en PDF (per als profans és com si escanegessis el llibre) un tractat sobre l’insult espanyol. Dos qüestions prèvies. La primera és que avui en dia de qualsevol tema es pot escriure un llibre. I la segona és que fer una relació d’insults i explicar-ne el significat, pareix que no, però dóna per a molt.
Dissabte, quan la delegació catalana del PSC sortia del Comitè Federal del PSOE que es va celebrar a Madrid, els allí concentrats i que estaven protestat (no sé en contra de que, però protestant) els van començar a “insultar” al crit de “catalanes, catalanes!”.
Curiosa manera d’insultar. El que a Madrid sembla que sigui un insult, per a nosaltres és un elogi. I a molta honra!
Fins ara als catalans ens havien dit: “perros catalanes”, “perros judíos”, “catalanes de mierda”, “polacos”, “separatistas”... Però “catalanes” com insult encara no ho havia escoltat mai.
Segur que aquest “insult” no està al tractat que em va arribar, però potser caldria incloure’s a partir d’ara.
L'únic insult (o paraula pejorativa) que se'm acut a la inversa és "xarnego".
Se n'accepten més.
Dissabte, quan la delegació catalana del PSC sortia del Comitè Federal del PSOE que es va celebrar a Madrid, els allí concentrats i que estaven protestat (no sé en contra de que, però protestant) els van començar a “insultar” al crit de “catalanes, catalanes!”.
Curiosa manera d’insultar. El que a Madrid sembla que sigui un insult, per a nosaltres és un elogi. I a molta honra!
Fins ara als catalans ens havien dit: “perros catalanes”, “perros judíos”, “catalanes de mierda”, “polacos”, “separatistas”... Però “catalanes” com insult encara no ho havia escoltat mai.
Segur que aquest “insult” no està al tractat que em va arribar, però potser caldria incloure’s a partir d’ara.
L'únic insult (o paraula pejorativa) que se'm acut a la inversa és "xarnego".
Se n'accepten més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada