LA POLÍTICA DE L’INTERMITENT

Li diu un a un altre: “Mira si va l’intermitent”. I l’altre li contesta: “Ara sí, ara no, ara sí, ara no”.
El que havia de ser el “govern dels millors”, resulta que a l’hora de la veritat encara governa amb molta més incertesa que el govern d’Entesa. La qual cosa no s’acaba d’entendre, oi? Si és el dels millors...
Quan el govern de la Generalitat el conformaven PSC, ERC i ICV-EUA, es podia entendre que, entre els 4 partits (ICV i EUA, de fet són 2) hi podien sortir discrepàncies, ja que en alguns aspectes, els punts de vista podien arribar a ser força divergents.
Però a CiU, per molt que la formin dos partits diferents, ideològicament parlant, són força semblants, per la qual cosa, no hi haurien d’haver tantes indecisions com les que hi hagut fins ara.
Possiblement, on hi ha hagut més contradiccions ha estat amb l’Impost de Successions i Donacions. L’anterior govern d’Entesa ja va suprimir la tributació de la majoria dels casos i només va deixar com no exempts de tributació els patrimonis molt elevats.
En campanya electoral CiU va adquirir el compromís de suprimir-lo totalment (TOTALMENT!) Els antics dirigents del govern d’Entesa li van demanar a Mas que s’ho repensés, ja que l’actual conjuntura econòmica no podia permetre’s deixar d’ingressar un “bon grapar d’euros”. Mas els va replicar que era un compromís electoral que s’havia de complir. Però a l’hora de la veritat no es suprimirà totalment tal i com es va anunciar, sinó que encara estarà vigent en determinats casos (les herències d’oncles a nebots) Ahir mateix Mas deia que s’agafaran com exemples les comunitats de València i Madrid i, si s’escau, millorar-ne les condicions.
Tampoc la consellera d’Ensenyament Irene Rigau s’ha mostrat molt coherent a l’hora d’anunciar els canvis. Primer havia de suprimir els ordinadors escolars. Després no, només no s’implantarien a les escoles que encara no s’havia fet. Per tant, hi hauria una discriminació manifesta. En el tema de la setmana blanca (que es porta a terme a molts de països) Rigau va anunciar que aquest any seria el primer i el últim en fer-se, però les solucions que ha donat fins ara tampoc és que siguin massa coherents. Fins ara ha parlat de fer les “festes locals” dels diferents pobles i d’avançar les vacances. Personalment em sembla que és igual pel davant, que pel darrere com pel mig, mentre els dies lectius siguin els mateixos. Es tracta de suprimir la setmana blanca per a no donar la raó a l’anterior conseller d’Educació Ernest Maragall. Molts experts en aquests temes, no els pareixia malament la setmana blanca. La “penúltima” de la consellera és treure la prova de nivell que es feia a 4t d’ESO i argumenta que és per a suprimir despeses. Els experts tampoc s’hi acaben de mostrar conformes amb la mesura que es vol prendre.
I que dir de la consellera de Justícia Pilar Fernández Bozal? Si com a advocada de l’Estat es va oposar a les consultes sobiranistes, sobre tot a la primera que es va portar a terme, la d'Arenys de Munt, ara com a consellera, no descarta participar a la de Barcelona, això sí, de forma discreta. Sense comentaris.

I menys mal que Duran Lleida no és conseller, encara que hi actuï “de facto”, perquè després del que va donar entendre López Tena d’ells, n’hi ha per presentar la dimissió i anar-se’n cap a casa.