Dos amics pagesos, el Manel i l’Antoni, es troben un matí pel camí que portava cap a les respectives finques després d’una llarga temporada de no coincidir. L’un portava un burro que cridava l’atenció en veure’l: gras, de pelatge brillant, net i polit i amb els estris propis d’aquests animals que relluïen amb el sol.
Antoni.- “Bon dia Manel! Quin burro més bonic que portes. No te’l havia vist mai”.
Manel.- “Hola Antoni, bon dia. És que fa molts pocs dies que el tinc. Aquí on el veus, és un burro ‘extraordinari’. No només fa totes les feines del camp, sinó que, quan arriba a casa, em fa el menjar, em renta la roba, planxa, fa els llits i totes les feines que puguis imaginar!”.
A.- “Això és insòlit! Un burro com aquest és el que jo necessito. On en puc comprar un?
M.- “Mira, de burros així no n’hi ha gaires. De fet, allí on el vaig comprar, no en tenien cap més. Això sí, els meus bons diners em va costar!”.
A.-“I tu no me’l vendries. Et pagaria bé!”
M.- “Tu estàs boig o què? Ni per tots els diners del món jo et vendria el meu burro”.
A.- “Quant et va costar? Jo te’n podria donar el doble. Faries un bon negoci. Fa 6.000 euros?
M.- “T’he dit que no te’l venc! El burro no té preu! Ni que me'n donessis tres vegades més del que em dius seria teu.
A.-“18.000 euros? Si encara et sembla poc, per un burro tant ‘extraordinari’, jo podria arribar fins a 25.000 euros! Després del bé que m’has parlat d’ell, considero que seria un preu just. No trobes?
M.- “No sé, no sé... Deixa’m que m’ho rumiï una mica... La veritat és que per a mi no suposa tant de negoci, ja que el burro em va costar molt car... Però com tu ets un bon amic... Mira, ja t’ho he dit, el burro no està en venda., no té preu... Però si arribes als 30.000 euros, mira, te’l venc!
A.- “Què no se’n parli més. Et dono per ell els 30.000 euros que em demanes. Tracte fet! Quan me'l pots donar?
M.- “Tracte fet! Acabes de fer un gran negoci! No te’n penediràs, ja ho veuràs! Quan vulguis, passa per casa a dur-me els diners, et donaré tots els arreus i ja te’l podràs emportar. I fes-ho ràpid, que encara puc fer-me’n enrere... Si pots anar al banc aquest mateix matí millor que demà...”
A.- “Ara hi vaig. Ves-m’ho preparant tot”.
Al cap d’una estona ja estava allí l’Antoni amb els 30.000 euros i disposat a emportar-se el pollí cap a casa.
-“Em costa molt desprendre’m d’ell, saps?. Ara caldrà que em casi o em busqui una dona de fer feines. I un altre burro... En necessito un per a poder fer les tasques del camp... Ja ho saps: llaurar, entaular, portar les olives al molí, etc... Tu en canvi, a partir d’ara ja no cal que facis res... El burro t’ho farà tot!”.
L’Antoni se’n va anar cap a casa més content que un gínjol. El seu burro causava admiració per allí on passava. Totes els pagesos se’l miraven amb cara mescla d’enveja i resignació i, sense coneixen les “virtuts” del burro, tots ells desitjaven tenir-ne un d’igual.
En arribar a casa, el burro es va gitar al terra i d’allí no el movia ningú, per molt que l’Antoni s’esforcés en posar-lo en peus. Quan ja se’n va donar per vençut, va agafar el telèfon i li va trucar al seu amic Manel.
A.- “Manel! No sé que li passa a aquest tros de ruc que només en arribar a casa s’ha gitat i no hi ha manera de moure’l.
M.- Com això? No t’ha preparat el sopar? Ni t’ha fregat el terra? No m’ho puc creure!
A.- (Visiblement empipat) “Res del que em dius m’ha fet. Tantes meravelles que m’havies contat d’ell i a l’hora de la veritat, res de res! Aquest és el burro ‘extraordinari’?...
M.- “Para Antoni, ja està bé! Tu creus que parlant així de l’animal podràs recuperar els 30.000 euros que em vas pagar per ell? No siguis tan beneit!
Una cosa semblant els hi va passar l’altre dia al govern de la Generalitat de Catalunya. L’anterior govern d’Entesa, només fa uns mesos i, per fer front al dèficit de que arrossegaven, va emetre deute públic que van “col·locar” en molts pocs dies. Mentre, l’actual govern, després d’anunciar i reiterar “el malament que van trobar els comptes públics, han hagut d’emetre més deute i s’han trobat en grans dificultats a l’hora de trobar inversors que l’acabin per subscriure.
Antoni.- “Bon dia Manel! Quin burro més bonic que portes. No te’l havia vist mai”.
Manel.- “Hola Antoni, bon dia. És que fa molts pocs dies que el tinc. Aquí on el veus, és un burro ‘extraordinari’. No només fa totes les feines del camp, sinó que, quan arriba a casa, em fa el menjar, em renta la roba, planxa, fa els llits i totes les feines que puguis imaginar!”.
A.- “Això és insòlit! Un burro com aquest és el que jo necessito. On en puc comprar un?
M.- “Mira, de burros així no n’hi ha gaires. De fet, allí on el vaig comprar, no en tenien cap més. Això sí, els meus bons diners em va costar!”.
A.-“I tu no me’l vendries. Et pagaria bé!”
M.- “Tu estàs boig o què? Ni per tots els diners del món jo et vendria el meu burro”.
A.- “Quant et va costar? Jo te’n podria donar el doble. Faries un bon negoci. Fa 6.000 euros?
M.- “T’he dit que no te’l venc! El burro no té preu! Ni que me'n donessis tres vegades més del que em dius seria teu.
A.-“18.000 euros? Si encara et sembla poc, per un burro tant ‘extraordinari’, jo podria arribar fins a 25.000 euros! Després del bé que m’has parlat d’ell, considero que seria un preu just. No trobes?
M.- “No sé, no sé... Deixa’m que m’ho rumiï una mica... La veritat és que per a mi no suposa tant de negoci, ja que el burro em va costar molt car... Però com tu ets un bon amic... Mira, ja t’ho he dit, el burro no està en venda., no té preu... Però si arribes als 30.000 euros, mira, te’l venc!
A.- “Què no se’n parli més. Et dono per ell els 30.000 euros que em demanes. Tracte fet! Quan me'l pots donar?
M.- “Tracte fet! Acabes de fer un gran negoci! No te’n penediràs, ja ho veuràs! Quan vulguis, passa per casa a dur-me els diners, et donaré tots els arreus i ja te’l podràs emportar. I fes-ho ràpid, que encara puc fer-me’n enrere... Si pots anar al banc aquest mateix matí millor que demà...”
A.- “Ara hi vaig. Ves-m’ho preparant tot”.
Al cap d’una estona ja estava allí l’Antoni amb els 30.000 euros i disposat a emportar-se el pollí cap a casa.
-“Em costa molt desprendre’m d’ell, saps?. Ara caldrà que em casi o em busqui una dona de fer feines. I un altre burro... En necessito un per a poder fer les tasques del camp... Ja ho saps: llaurar, entaular, portar les olives al molí, etc... Tu en canvi, a partir d’ara ja no cal que facis res... El burro t’ho farà tot!”.
L’Antoni se’n va anar cap a casa més content que un gínjol. El seu burro causava admiració per allí on passava. Totes els pagesos se’l miraven amb cara mescla d’enveja i resignació i, sense coneixen les “virtuts” del burro, tots ells desitjaven tenir-ne un d’igual.
En arribar a casa, el burro es va gitar al terra i d’allí no el movia ningú, per molt que l’Antoni s’esforcés en posar-lo en peus. Quan ja se’n va donar per vençut, va agafar el telèfon i li va trucar al seu amic Manel.
A.- “Manel! No sé que li passa a aquest tros de ruc que només en arribar a casa s’ha gitat i no hi ha manera de moure’l.
M.- Com això? No t’ha preparat el sopar? Ni t’ha fregat el terra? No m’ho puc creure!
A.- (Visiblement empipat) “Res del que em dius m’ha fet. Tantes meravelles que m’havies contat d’ell i a l’hora de la veritat, res de res! Aquest és el burro ‘extraordinari’?...
M.- “Para Antoni, ja està bé! Tu creus que parlant així de l’animal podràs recuperar els 30.000 euros que em vas pagar per ell? No siguis tan beneit!
Una cosa semblant els hi va passar l’altre dia al govern de la Generalitat de Catalunya. L’anterior govern d’Entesa, només fa uns mesos i, per fer front al dèficit de que arrossegaven, va emetre deute públic que van “col·locar” en molts pocs dies. Mentre, l’actual govern, després d’anunciar i reiterar “el malament que van trobar els comptes públics, han hagut d’emetre més deute i s’han trobat en grans dificultats a l’hora de trobar inversors que l’acabin per subscriure.
(Titular de portada del Periódico de Catalunya de divendres 18 de març: “El catastrofisme del Govern català dificulta col·locar el nou deute”)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada