dimarts, 8 de novembre de 2016

ELS MÈRITS PER A SER MINISTRE

De Ferreres al Periódico. 
A la majoria de països del primer món, tenir una taca a l’expedient, automàticament t’invalida per a ocupar un càrrec públic.
Ahir mateix, a l’Intermedio de la Sexta es va preguntar a unes dones americanes que passaria als Estats Units si es destapés un cas de corrupció com qualsevol dels que ha esquitxat el PP. La resposta va ser contundent:
-Dimitirien tots!
De totes formes no van afirmar que als EE.UU. no puguin existir casos de corrupció, simplement és que no es coneixen.  
En canvi a Espanya la situació és ben diferent. No és només que els casos de corrupció siguin extensos i coneguts, sinó que a sobre es premia als partits més corruptes amb un vot majoritari per part de l’electorat. Evidentment m’estic referint al PP, però també podria parlar d’altres partits com és el cas del PSOE a Andalusia o l’antiga Convergència.
No cal furgar tant... Només cal fixar-se amb 3 de les cares noves que Rajoy va triar per a ser ministres: Dolors Montserrat i Montserrat, Íñigo de la Serna i Álvaro Nadal.
La ministra, la quota catalana segons la majoria dels rotatius, és sòcia de l’empresa familiar Montserrat Operador Logística que, segons dades de la pròpia Agència Tributaria, té un deute amb el fisc d’1,3 milions d’euros i surt la llista de morosos que periòdicament publica. Tot i que molt possiblement la vinculació amb dita empresa només sigui de sòcia i no responsable de la seva gestió, ja sabeu que diu la cita: La dona de César a part de ser honrada ho ha d’aparentar.
Íñigo de la Serna era l’alcalde de Santander, tot i ser basc de naixement. Com alcalde va promoure un nou Pla d’Ordenació Urbanística que va ser portat al jutjat. Ara mateix, sembla que el Tribunal Suprem està a punt d’emetre una resolució que tombaria el pla. Tot i que ignoro els motius pels quals es va decidir portar-lo als tribunals, cal pensar que perquè s’hi van apreciar irregularitats urbanístiques flagrants i que el rodet del PP (fins l’any passat el PP tenia majoria absoluta a l’ajuntament de Santander) va rebutjar sistemàticament les esmenes que, de ben segur van fer els grups de l’oposició. Com exregidor que vaig ser i coneixedor del tema (durant la meva etapa a Amposta també se’n va aprovar un de POUM) puc afirmar que la gran majoria d’alcaldes amb majoria absoluta són molt poc dialogants i gens condescendents amb els grups de l’oposició, la qual cosa no és precisament un mèrit.
El tercer dels ministres, el d’Energia, Turisme i Agenda Digital (sembla que en aquest aspecte el PP s’ha modernitzat) Álvaro Nadal. En aquest cas l’ombra està en el seu currículum on posa que té un doctorat a la prestigiosa universitat de Harvard, quan no és cert.
Abans, quan no hi havia Internet i només existien les hemeroteques més o menys oficials (la de Tarragona per exemple era de Caixa de Tarragona, però crec recordar que es va tancar) trobar determinada informació era molt més difícil i requeria moltes hores de consulta si no disposaves d’una data o un fet concrets. Actualment, amb les noves tecnologies tot és molt més fàcil. En uns segons pots trobar informació relativa a una determinada persona, per poc que aquesta sigui coneguda. Jo mateix de vegades he posat el meu nom al Google i ha aparegut quantitat d’informació: de l’època que vaig ser regidor, sobre les meves cartes al director publicades a diferents mitjans, sobre els meus blocs, etc., etc. Potser si deixés caure que també sóc doctor d’alguna cosa per una bona universitat  o un gran defraudador o corrupte, Rajoy hauria pogut pensar en mi per a ser ministre (millor que no)
Per cert, segons me van explicar ahir, fins darreríssima hora Rajoy no havia completat el sudoku ministerial. Sembla ser que Fernández Díaz havia de passar d’Interior a Defensa , però finalment, com sabeu el càrrec el va ocupar la Maridolo. D’haver estat així, la quota catalana ja hauria estat enllestida, però com no va ser, a corre-cuita es va haver d’improvisar i va ser quan va aparèixer el nom de Dolors Montserrat que, casualment, va haver de passar per davant de Rajoy...  
Un dia més us emplaço a consultar la pàgina de los Genoveses on s’explica la vida i miracles de qualsevol membre conegut del PP.