LEGITIMITAT

Legitimitat no vol dir legalitat. Una cosa pot ser legal, però igual no és legítima (o no ho hauria de ser) El que me coneixeu ja sabeu que porto molts anys en política. Me vaig apropar al PSC els primers mesos de la democràcia. Me vaig afiliar a CC.OO. el setembre de 1977 i al PSC el maig de 1983.

He estat molt més temps a l’oposició que al govern, sobre tot als ajuntaments dels municipis on he residit (la Galera, Santa Bàrbara i Amposta) Mentre a Espanya s’han anat alternant diferents partits (UCD, PSOE i PP), a Catalunya varem tenir a Pujol durant 23 anys i a Amposta CiU 28!

Com a oposició sempre ens vam queixar per les cacicades que feien els governs mentre estaven en funcions, es a dir, durant el període de temps que va entre el dia de les eleccions fins que pren possessió el nou govern: nomenament de càrrecs i fins i tot aprovació d’algun decret, com per exemple el que va aprovar a principis d’any el govern en funcions del PP sobre els nous plans de conca i que, com no, afecta el riu Ebre.

Dit això, sabeu que des de la renuncia de Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE obligat per les circumstàncies per tothom conegudes, al front del partit hi ha una gestora, una mena de govern en funcions fins que un congrés torni a posar les coses al seu lloc amb el nomenament d’una nova executiva. Javier Fernández, president del Principat d’Astúries és el president de la gestora i, per tant, la seva cara més visible.

Una de les mesures que vol aprovar aquesta gestora és suprimir els càrrecs orgànics ocupats per membres del PSC i, fins i tot, impedir que els militants socialistes puguin elegir el nou secretari (o secretaria general) Una mesura que des del meu punt de vista trobo il·legítima, per molt legal que pugui ser.

Abans de continuar recordar tres coses importants:

1.- El PSC és un partit diferent al PSOE.

2.- El vot dels militants del PSC pot decantar la balança cap a un o altre costa. De fet, l’any 2000 ja va passar. Zapatero (amb el suport del PSC) va conquerir la secretaria general davant Bono que era el candidat oficialista.  

3.- El PSC recolza a Pedro Sánchez i una bona part de la seva militància el votaria si al final se torna a presentar per a ocupar la secretaria general.

Per tant, si s’impedeix votar els militants del PSC, hipotèticament, Pedro Sánchez perdria bona part dels seus avals i, amb la qual cosa, el seu (o la seva) rival guanyaria opcions de cara la victòria final.

Personalment aquesta circumstància no me preocupa. Tal com deia fa unes setmanes estaria bé que el PSC deixés anar llast. En aquests moments a Catalunya, seguir vinculats al PSOE és més dolent que bo. De fet, quan els 7 diputats i diputades socialistes del Congrés van votar en contra de la investidura de Rajoy, les felicitacions van ser molt més nombroses que les crítiques.

Fa 34 anys que el PSC no té veu pròpia al Congrés, tal i com va tenir durant els primers anys de la democràcia mentre hi va haver governs de la UCD.

Acabaré comentant (ni que sigui per damunt) l’editorial del País d’avui. Diu el rotatiu madrileny que si el PSC acabés trencant amb el PSOE, mai més hi hauria un català de president de govern espanyol i recorda que el darrer va ser el general Prim (o sigui, fa uns 150 anys...)

D’entrada un català té molt difícil poder arribar a ocupar el càrrec de president del govern d’Espanya, només pel fet de ser català. Quan Josep Borrell pretenia arribar a la secretaria general del PSOE, crec que va ser precisament el diari el País el que va treure els casos de corrupció d’Huguet i Aguiar, de la delegació d’Hisenda de Barcelona durant l’època que ell era el Secretari General d’Hisenda. Borrell n’era el favorit davant Almunia, però aquell fet el va apartar definitivament del seu objectiu.

I sense voler entrar a valorar el que pot passar si un dia Catalunya aconsegueix independitzar-se d’Espanya. Llavors, qualsevol situació canviarà radicalment el panorama.