'Escrache' al periodisme

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

Explotar la mort aliena en benefici propi és un dels actes més vils que pot realitzar l’ésser humà. Sembla, però, que l’ètica no sempre regeix en l’activitat política, excepció que permet a uns boicotejar un homenatge pòstum, i a altres, bombardejar l’adversari utilitzant les restes del finat com a arma llancívola.

Dimecres, amb el cos de Rita Barberá encara calent, el PP es va afanyar a relacionar el «linxament» mediàtic sofert per la senadora amb la seva mort. El suposat linxament, segons aquesta tesi, no seria atribuïble als jutges que la investigaven per presumpta corrupció, ni tampoc als dirigents populars que van exigir a l’exalcaldessa de València que entregués l’acta de senadora o el carnet del partit, cosa que al final va fer. No, els verdaders assetjadors, gairebé homicides involuntaris, serien els mitjans de comunicació que van relatar aquells fets.

Un despropòsit tan gran es podria disculpar per la commoció davant la luctuosa notícia, i no com un intent d’emmascarar l’ostracisme al qual el PP va condemnar Barberá, si no hi hagués hagut reincidència. Però, 24 hores després de l’òbit, el popular Rafael Hernandoassegurava que el seu partit només va voler protegir l’exalcaldessa del «periodisme d’assetjament i 'escrache'» de televisions com Cuatro i La Sexta, les quals acusa d’«omplir-se les butxaques» actuant com a «hienes». Desafortunadament, l’atrabiliari Hernando no és el primer polític que, a l’estil de Donald Trump, fa escrache al periodisme que no li riu les gràcies. Ho va fer José María Aznar quan va intentar empresonar el president del Grupo Prisa, Jesús de Polanco. Ho fa Pablo Iglesias quan ataca els mitjans per les seves informacions sobre Podem. I fins i tot l’afable Xavier Trias, en una carta publicada a les pàgines d’aquest diari. Tot s’hi val per tal d’emmordassar el discrepant.

PESI A QUI PESI

Quan un mitjà publica una mentida, la justícia té mecanismes per emparar l’honor del polític afectat. Però quan un polític menteix per desacreditar la premsa, al periodisme només li queda una alternativa: seguir fent la seva feina, pesi a qui pesi.