dimarts, 15 de novembre del 2016

EL COS INCORRUPTE D’ESPERANÇA AGUIRRE

Diuen que Franco tenia a la seva habitació matrimonial el braç incorrupte de Santa Teresa d’Avila. Però sembla que aquest no és l’únic braç incorrupte d’una santa. De Santa Tecla, patrona de Tarragona també se’n guarda un. No sé que haurà passat amb l’altre braç de les santes...  
Però si penseu que mantenir al llarg dels segles un braç incorrupte és un miracle, per a miracles els de Madrid, una de les comunitats espanyoles amb més corrupció i resulta que Esperanza Aguirre que durant quasi 9 anys (octubre de 2003-setembre de 2012) va ser la presidenta de dita comunitat. Si ho recordeu, la seva elecció va arriba després de la fallida investidura de Rafael Simancas, el líder del PSOE madrileny que havia arribat a un acord amb Izquierda Unida, però el dia de la votació dos diputats socialistes (Eduardo Tamayo y María Teresa Saenz) no estaven presents a l’Assemblea i Simancas no va obtenir els vots suficients per a ser escollit president.
Unes noves eleccions van donar la majoria absoluta al PP i, per tant, la seva Lideressa va passar a ser la nova presidenta de la Comunitat de Madrid.  
Molts d’anys després es va saber que Tamayo i Saenz van estar reclosos a una habitació d’un hotel de Madrid pagada per un empresari de la construcció que es va relacionar amb l’entramat de la Púnica, una xarxa corrupta que va escampar els seus tentacles per bona part dels municipis de l’extraradi de la capital.
Quan l’Aguirre va deixar el seu càrrec públic per motius de salut (que compaginava amb el càrrec orgànic de presidenta del PP de Madrid i del que no va renunciar –de fet encara ho és), la va succeir el que va ser al seva ma dreta Ignacio González i que va estar investigar per la propietat d’un àtic de luxe a Marbella. Tot i que s’hi van trobar indicis que podria tractar-se d’un regal en recompensa d’algun favor, la pèrdua de documents i alguna que d’altra argúcia policial, finalment no es va poder provar que fos així.
Però González no va ser l’únic membre d’un govern d’Esperanza Aguirre que va tenir problemes amb la Justícia. Lopez Viejo, que va ser conseller d’Esports, es va vincular a la trama Gürtel, però sobre tot Francisco Granados, durant molts anys el número dos de Dña. Esperanza, sembla que va ser el creador de la Púnica.
Què diu Esperanza Aguirre? Tira pilotes fora. Què ella no sabia res, en alguns casos que no eren de la seva confiança i, per al colmo, que va ser ella qui va destapar la Gürtel.
L’últim cas fosc que afecta a diversos càrrecs vinculats d’alguna manera amb la Lideressa, s’ha sabut fefaentment només fa uns dies, ja que les sospites ja feia anys que planaven sobre els seus caps. És el cas d’espionatge a diversos càrrecs de la Comunitat pagat amb diners públics.
L’actual govern de la Comunitat presidit per la també popular Cristina Cifuentes, ha acceptat que l’any 2008 (en plena guerra interna al PP de Madrid per a veure qui succeiria a Mariano Rajoy que havia perdut dues vegades contra Zapatero)
Aquest cas també esquitxa a Esperanza Aguirre ja que els diners amb els que es van pagar les despeses d’espionatge van sortir del seu govern i el cap jeràrquic dels que van realitzar el control era de l’absoluta confiança de Dña. Esperanza.
Però ella ho segueix negant tot. La merda (perdoneu per l’expressió) l’envoltava de manera permanent, però ella no se’n assabentava del que passava. És tonta la senyora Aguirre? Trobo que no, el que fa és passar-se de llesta.  
No sé si alguna vegada la podran involucrar en alguns dels casos que he citat, però mentre li haurem de concedir el benefici del dubte i, per tant, considerar que el seu cos (no només el braç) està incorrupte.
Fins i tot no m’estranyaria que ja difunta, un dia pugés a l’altar com a santa (i fins i tot màrtir d’aquells que la volen malament –entre els que m’incloc-) i que el seu incorrupte cos fos venerat a la catedral de l’Almudena.