DIR-SE
ESPAÑOL A CATALUNYA
Normalment no hauria de passar res ja
que, encara que sigui en casos comptats, hi ha toponímia que inclou aquest
mot, com per exemple la Torre de l’Espanyol, a la Ribera d’Ebre o el
barri Espanyol a Sant Carles de la Ràpita o el mateix club de futbol, el
Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona.
Bé, dit això us explicaré una anècdota
que m’han contat aquest matí. Poseu-vos en situació. Dia 11 de setembre,
la Diada Nacional de Catalunya. Les comarques del Baix Ebre i el Montsià
reben un gran nombre de visitants atenent les demandes dels organitzadors
de la Via Catalana. Alguns d’ells venen amb l’entrepà sota el braç o
s’apunten a la paella que s’organitza a les Cases d’Alcanar, però un
bon nombre reserven plaça als molts de restaurants que hi ha a la zona,
majoritàriament a l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i la Ràpita.
Els amics d’un conegut meu (que és qui
m’ha h explicat) decideixen reforçar els trams de la Ràpita, però es desperten
tard i la tarda del dia 10 es posen a buscar restaurant. Davant la negativa
que reben com a resposta de tots els restaurants als que van trucar per
tenir-ho complet, van decidir sol·licitar l’ajuda del seu amic.
Aquest, que és una persona molt conegut
i ben relacionat, truca a diversos restaurants obtenint la mateixa resposta:
h tenim complert. Abans de donar-se per vençut, fa un darrer intent.
-Restaurant Español, diguem.
-Què tindria una taula per a 4 o 5
persones per a dinar demà?
-Sí, cap problema. A quina hora vindrien?
Després d’això un no pot deixar de pensar
que, tal vegada, un dia com aquest d’exaltació nacional pels quatre costats,
portar el nom d’Español, d’entrada és un condicionant per a que
te’l saltis quan estàs buscant restaurants a la Ràpita. O no?
BOUS A LA VIA CATALANA?
El que ara us vaig a explicar és un fet
que no va arribar a passar, però que va estar al cap de la persona que
m’ho va explicar.
Com acostumo a fer, no donaré noms, però
si dic que es tracta d’un jove ramader de vacum ampostí, molts de vosaltres
ja sabreu a qui m’estic referint.
Passada la festa de la Diada i després
de veure (i gaudir) la portada de diari Ara del dia 12, la ressaca de la
Via Catalana encara estava present en mi. Així, quan vaig anar al quiosc
a buscar el Punt Avui que ens arriba gratuïtament a la colla castellera
i, mentre parlava de la magnífica portada que l’Ara va publicar, va entrar
aquest jove ramader i va ficar-se en la nostra conversa.
Dirigint-se a mi em va dir:
-Saps què volia fer jo per la Diada?
Treure a la mansa i portar-la a la cadena per a reivindicar que els bous
també formen part de la cultura catalana.
Els que esteu familiaritzat en els temes
taurins, sabeu que tots els ramaders tenen bous mansos per a que els ajudin
a dirigir els ramats. Aquests bous (castrats i per tant, han perdut la
bravura) són els que en castellà s’anomenen cabestros (imagino
que us sonarà si seguiu els encierros de San Fermín) Però el que
és més estrany és que ho sigui una vaca.
Aquesta anècdota (que repeteixo, no es
va produir) a un altre indret de Catalunya seria una raresa, però no a
Amposta ni a bona part del delta on, la festa dels bous és un dels actes
més tradicionals que es fan durant la festa major.
Segurament recordareu la controvèrsia
que va crear el disseny d’unes camisetes que van fer membres de l’ANC
de Deltebre on es combinava l’estelada amb el toro.
Però si, efectivament, els bous formen
part de la cultura catalana, també la jota és una de els nostres tradicions
més populars. Pregunteu-ho sinó a Ulldecona, Alcanar o a d’altres punts
de les Terres de l’Ebre. Durant els actes de preparació de la Via, els
rapitencs se’n van encarregar de reivindicar-la com a tal.