ELS ANTECEDENTS. Lo sinyó ancalde
d’Amposta no va estar a l’acte inaugural de Firatots divendres dia 7.
Segons em van dir va anar a acompanyar a l’Arturo que estava de visita
per Gandesa. Però el cert és que no he pogut esbrinar la veracitat d’aquesta
informació...
Posteriorment se’l va veure pel recinte
firal diverses vegades, quasi sempre acompanyat per algun regidor. Al veure’l
per primera vegada, vaig pensar que no trigaria a passar pel nostre estand,
el de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. El vaig esperar durant una llarga
estona, però no va passar. Sembla ser que va haver de marxar i va retornar
poc després. Quan ell va entrar al recinte per segon cop jo estava amb
l’informàtic per a concretar l’hora que es faria la presentació de la
pàgina web de la colla (www.xiquelosixiquelesdeldelta.cat)
En passar per davant del nostre estand, els que hi eren en aquell moment,
el van aturar per a reclamar-li un local per als assajos. Quan vaig arribar
la conversa ja anava i em vaig quedar en un segon terme, sense intervenir.
El cert és que fa molt de temps que li vaig retirar la salutació (encara
era regidor)i em costa molt tenir-hi alguna relació. Quan se’n anava es
va adreçar a mi i em va dir. Saluda! I li vaig respondre amb un
poc eloqüent: Hola!
LA MADURACIÓ. En arribar a casa vaig
parlar amb la meva dona del tema i li vaig reconèixer que havia de canviar
d’actitud. Ell n’és el sinyó ancalde i jo el president d’una
associació i estem condemnats a tenir que negociar. Arribar a acords concrets
que puguin satisfer a les dues parts, possiblement serà més difícil. Per
tant, vaig decidir (a contracor) que tornaria a saludar-lo.
EL DESENLLAÇ. Diumenge pel de matí,
abans d’anar a Firatots i mentre treia a passejar a la meva gosseta,
vaig aprofitar per anar a comprar el diari al meu quiosc habitual dels
caps de setmana i festius. Molt prop d’allí, i tot just davant del controvertit
Centre de rehabilitació, sobre l’aparcament reservat per a les ambulàncies,
s’hi trobava un Range Rover de color roig. No va ser difícil d’endevinar
que es tractava del sinyó ancalde. Encara que vaig pensar en treure
el mòbil i fer-li una foto, vaig descartar-ho. Encara no havia arribat
al quiosc, ell que hi sortia amb un diari sota el braç. Quan el vaig veure
li vaig dir: Bon dia. Per cert, tens el cotxe aparcat a la zona exclusiva
per ambulàncies. És un vehicle sanitari –em va respondre, en
to irònic- Sí, però de sanitat privada –ja que, com sabeu, és el
president del Consorci de Salut i Social de Catalunya, la patronal de la
sanitat privada catalana. Llavors em va dir: Li podries haver fet una
foto –coneix a la perfecció que sovint faig fotos denúncia de moltes
irregularitats que veig per la ciutat. Mira, ho he estat pensant...
Si vols la faig –li vaig respondre- A partir d’aquell moment només
vaig escoltar com remugava mentre s’allunyava...
La nostra relació no es va reiniciar
amb bon peu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada