Diumenge pel matí vaig publicar les subvencions que cobrarien els partits polítics segons els diputats que traguessin les
properes eleccions del 25-N. També per cada vot aconseguit si s’obté un escó,
si s’aconsegueix fer grup parlamentari, etc.
A part d’aquestes subvencions, a les eleccions
municipals es dóna una subvenció a l’ajuntament segons la participació. Al
menys, abans era així. A partir d’aquesta introducció us explicaré dues anècdotes
electorals. Cronològicament, de la primera en vaig ser testimoni directa i
sobre la segona, m’ho van explicar, però en dono tota la credibilitat dels
fets. Sense que serveixi de precedent, posarem, quan calgui, nom i cognom dels
protagonistes.
La primera anècdota (la que vaig ser-ne
testimoni) va passar a les eleccions municipals de l’any 2003 a Santa Bàrbara. Per
aquella època jo vivia allí i era apoderat pel PSC. A l’hora del recompte de
vots, el president d’una de les meses va extreure un sobre i, de sobte, a l’obrir-lo,
hi van sortir 30 pessetes (una moneda de 5 duros i un duro) La papereta (que en
aquest cas és el de menys, o no) era de CiU i portava diversos noms taxats, com
per exemple el del seu cap de llista: Josep Bertomeu Canalda (Don Pepe o el
farmacèutic, com preferiu)
Ningú va saber interpretar bé que significava
allò (imagino no cal ni dir-ho, no ho he tornat a veure mai més) Algú va
interpretar que representava les 30 monedes que li van pagar a Judes per trair
a Crist, però en aquest cas hi haurien hagut 30 monedes no dues, ja fossin de 1
pesseta o d’un duro. Jo en vaig fer un altra interpretació.
Sempre ha estat costum de CiU, sobre tot als
pobles més menuts, anar casa per casa a demanar el vot. Potser llavors per cada
vot assolit li revertia a l’ajuntament 30 pessetes (aproximadament) i aquest
era un dels arguments que fien servir quan es trobaven amb algun
abstencionista: “Mira –li devien de dir- Si vas a votar, pel teu vot ens
donaran 30 pessetes i com més subvenció aconseguim, més coses podrem fer per al
poble...”. Aquell votat (que recordo, va votar nul), va haver de pensar: “Si és
per 30 pessetes, cap problema, jo mateix els hi donaré...”.
L’altra devia de produir-se durant la campanya
de les municipals de 1991. A
la Galera optava a la reelecció Juan José Talarn (CiU) i té a ell com un dels
protagonistes.
Cal situar l’escena a una casa del poble,
concretament del carrer Major. L’alcalde i candidat de CiU estava demanant el
vot amb tota mena d’explicacions. De sobte, l’altre interlocutor li va dir: “El
meu vot té un preu”. Talarn va quedar una mica perplex (imagino que mai s’havia
trobat en una situació així) Quan li va preguntar quin era el preu del vot, li
va dir l’altre. “5.000 pessetes”. L’alcalde va posar-se la ma a la butxaca, va
treure la cartera i del seu interior un bitllet de 5.000 pessetes. “5.000 pel
meu vot i 5.000 pel de la meva dona”, va puntualitzar el ciutadà (sé qui era,
però en aquest cas ometre el nom) I Talarn va extreure un altre bitllet de
5.000 i li va donar”.
El dia de les eleccions va presentar-se el
matrimoni a votar (suposadament per a CiU), però mentre ell ho va poder fer
sense cap problema, la seva dona no perquè no estava censada.
Segons em van explicar, la història acaba quan
Talarn li va reclamar les 5.000 pessetes del vot frustrat. Tot és possible...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada