POLÍTICA SENSE POLÍTICS?
He sentit moltes vegades dir a la gent que “estan desenganyats de la política”. Més que de la política, penso, la gent està desenganyada dels polítics o de la “classe política” que és el mateix. Però jo sempre els dic: “els polítics han d’existir!”
En casos molt extrems (dictadura i anarquia) els polítics podrien ser prescindibles, encara que en la pràctica tampoc ho serien. Franco és declarava personalment “no polític”, però estava envoltat de ministres, secretaris d’Estat, subsecretaris, procuradors en Corts, etc. I a un país com Albània, on existia una dictadura del proletariat, també hi havia un president de la república, ministres, etc. També els sindicats d’ideologia anarquista tenen els seu secretari general, els secretaris sectorials, etc.
O sigui, podríem definir que “polític és aquella persona que fa política” i, segons Aristòtil, “l’home (i la dona) era un animal polític per naturalesa”.
Però és veritat que el polític (en un sentit molt ampli de la paraula) degrada la política (en majúscules) I també és cert que polítics corruptes n’hi ha tot arreu. Una afirmació de collita pròpia: “Al partit que no hi ha polítics corruptes és perquè no han arribat a tenir poder”. No obstant això, no vull dir, ni molt menys, que tots els polítics siguin corruptes. Només una minoria ho és, però aquest són prou per desprestigiar a tot un partit.
Posem, per exemple, el cas del Partit Popular, per actual, no per una altra cosa. De moment, Baltasar Garzón n’ha detingut una trentena. Ni que en fossin 300 (com la pel•lícula)... Què són si el PP té a centenars de milers d’afiliats i quasi 10 milions de votants? Evidentment, molt pocs...
Al partit socialista de l’època de Felipe González, que va ser quan més casos de corrupció van sortir, algú em podria enumerar tots els imputats? Quants en surten... 5?, 10? Molt pocs per a que algú se’n recordi dia sí, dia també d’aquells casos. El que passa és que quan surten a la llum casos de corrupció, tothom pensa que, els que hi estan per sobre, també ho han de saber o tolerar. És possible...
Per al ciutadà de peu, aquell que segueix la política, majoritàriament per televisió, li resulta increïble veure els líders dels dos partits majoritaris (PSOE i PP) tirant-se els plats al cap abans d’arribar a grans acords.
A la sessió d’ahir al Congrés dels Diputats, Zapatero, va allargar la ma al PP i col•laborar plegat per a treure Espanya de la crisi. Rajoy s’hi va negar.
Segurament, Rajoy, està molt més preocupat de com sortir de la crisi interna que pateix el seu partit, amb casos d’espies i corrupció per mitja Espanya, que de col•laborar amb el govern. És evident que, en casos així, com ho va fer abans en la lluita contra el terrorisme, a Rajoy li manca sentit d’Estat i li sobra partidisme.
Ara mateix està molt més preocupat no sortir esquitxat de tots els escàndols en que s’ha vist involucrat el PP que no de donar idees per tornar a fer rutllar l’economia espanyola.
Ah! I que no doni tant la culpa al govern sobre la pèrdua d’ocupació que bona part de la mateix la té el món empresarial i la gran banca. I la majoria d’empresaris (com els dirigents financers no són, precisament, socialistes)
Per molt que ho vulgui justificar Rajoy, ara mateix té un munt de problemes i no sabria dir quin de tot és més gros. Abans de “llançar merda” cap al PSOE ha de mirar de treure-se-la de casa!
Pot ser seria un bon moment, però davant d’un panorama així, potser caldria avançar les eleccions i buscar formar un govern amb un suport ampli de la majoria de partits, inclòs el PP, però sense Rajoy ni tots els qui ara l’envolten!
dimecres, 11 de febrer del 2009
dimarts, 10 de febrer del 2009
D’AMPOSTA CAPITAL A L’AMPOSTA DESCAPITALITZADA
Convergència Democràtica de Catalunya d’Amposta, ja fa uns quant anys (en plena lluita contra el transvasament de l’Ebre), va idear un eslògan per cridar l’atenció i incidir en l'opinió dels seus militants i simpatitzants per contrarestar “la marea blava” i tot allò que emanava del moviment.
Aquest lema era “Amposta Capital”. El seu màxim líder, l’alcalde d’aquella època, se’l va fer ràpidament d’ell i va fer-ne bandera de la seva reivindicació. Aquell any, el dia del bou capllaçat, alguns membres de CDC exhibien samarretes gorges amb el lema. Unes samarretes que prèviament havien repartit de forma gratuïta entre ciutadans i empresaris del municipi. No obstant, hi ha que dir-ho, predominava el color blau sobre el groc!! I això que les camisetes eren de pagament!!
També van fer dessuadores que van lluir les xiques del handbol. Igualment grogues i amb el lema d’Amposta Capital.
De vegades, l’anterior alcalde, havia de matisar que “capital” no devia entendres al peu de la lletra com a reivindicació de la “capitalitat” d’Amposta; què capital també significava “important”: Amposta, (ciutat) important!
Tanta va arribar a ser l’obsessió del avui senador d’Espanya que, al cap dels anys, i una vegada va deixar de ser alcalde, que, juntament amb un empresari de la ciutat, va constituir una empresa que portava el mateix nom: AMPOSTA CAPITAL.
Encara eren temps de bonança econòmica, on la construcció d’edificacions era la principal activitat econòmica. Els empresaris del sector, la majoria, guanyaven diners, com es diu vulgarment, “a palades”. Així no és d’estranyar que Amposta Capital, pràcticament abans de començar a desenvolupar l’activitat, ja va patrocinar el Club de Futbol Amposta.
L’edició de divendres passat del periòdic gratuït Més Ebre, publicava una entrevista amb Josep Lluís Tarazona, president del Club de Futbol Amposta i, ja fa unes quantes legislatures, regidor d’esports amb Roig d’Alcalde. Es queixava Tarazona de que el club de futbol s’havia quedat sense esponsorització, malgrat la promesa de l’actual alcalde i d’una persona que “abans era amic” (no citava el nom, però es podia entendre que parlava de Roig), els havien deixat, literalment “amb el cul al aire”. L’import per portar a les samarretes l’eslògan, era de 60.000 € anuals. La conseqüència d’això havia estat que, l’entitat, havia tingut que baixar el pressupost de la temporada amb un 30 % i, evidentment, també les fitxes dels jugadors del primer equip. I no només havia deixat de fer publicitat la principal marca, també la majoria de les empreses petites que hi destinaven 1.500 euros.
Amposta està "descapitalizada" i la conseqüència d’això la pateix l’equip de futbol, però també molts de treballadors que s’han quedat al carrer per “expedients de regulació d’ocupació” (ERO’s) u altres mesures presents pels empresaris de la ciutat.
Estem davant del final del model capitalista convergent d’Amposta?
Aquest lema era “Amposta Capital”. El seu màxim líder, l’alcalde d’aquella època, se’l va fer ràpidament d’ell i va fer-ne bandera de la seva reivindicació. Aquell any, el dia del bou capllaçat, alguns membres de CDC exhibien samarretes gorges amb el lema. Unes samarretes que prèviament havien repartit de forma gratuïta entre ciutadans i empresaris del municipi. No obstant, hi ha que dir-ho, predominava el color blau sobre el groc!! I això que les camisetes eren de pagament!!
També van fer dessuadores que van lluir les xiques del handbol. Igualment grogues i amb el lema d’Amposta Capital.
De vegades, l’anterior alcalde, havia de matisar que “capital” no devia entendres al peu de la lletra com a reivindicació de la “capitalitat” d’Amposta; què capital també significava “important”: Amposta, (ciutat) important!
Tanta va arribar a ser l’obsessió del avui senador d’Espanya que, al cap dels anys, i una vegada va deixar de ser alcalde, que, juntament amb un empresari de la ciutat, va constituir una empresa que portava el mateix nom: AMPOSTA CAPITAL.
Encara eren temps de bonança econòmica, on la construcció d’edificacions era la principal activitat econòmica. Els empresaris del sector, la majoria, guanyaven diners, com es diu vulgarment, “a palades”. Així no és d’estranyar que Amposta Capital, pràcticament abans de començar a desenvolupar l’activitat, ja va patrocinar el Club de Futbol Amposta.
L’edició de divendres passat del periòdic gratuït Més Ebre, publicava una entrevista amb Josep Lluís Tarazona, president del Club de Futbol Amposta i, ja fa unes quantes legislatures, regidor d’esports amb Roig d’Alcalde. Es queixava Tarazona de que el club de futbol s’havia quedat sense esponsorització, malgrat la promesa de l’actual alcalde i d’una persona que “abans era amic” (no citava el nom, però es podia entendre que parlava de Roig), els havien deixat, literalment “amb el cul al aire”. L’import per portar a les samarretes l’eslògan, era de 60.000 € anuals. La conseqüència d’això havia estat que, l’entitat, havia tingut que baixar el pressupost de la temporada amb un 30 % i, evidentment, també les fitxes dels jugadors del primer equip. I no només havia deixat de fer publicitat la principal marca, també la majoria de les empreses petites que hi destinaven 1.500 euros.
Amposta està "descapitalizada" i la conseqüència d’això la pateix l’equip de futbol, però també molts de treballadors que s’han quedat al carrer per “expedients de regulació d’ocupació” (ERO’s) u altres mesures presents pels empresaris de la ciutat.
Estem davant del final del model capitalista convergent d’Amposta?
dilluns, 9 de febrer del 2009
ELS EXCESSOS DE SÁNCHEZ-CAMACHO
L’Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PPC, aliena al que està passant al seu partit a diverses comunitats autònomes: Madrid, Galícia, València, Andalusia, etc. sortia la setmana passada presentant la nova imatge del seu partit utilitzant la del president nord-americà Barack Obama amb el lema: “La il•lusió i la confiança”. Caldria veure si els populars catalans compten amb el beneplàcit d’Obama per fer-ne us de la seva figura, cosa que dubto!
Avui mateix, la líder del PP a Catalunya, signa un article al Periódico de Catalunya amb el títol de “En record de Julia”, on lloa el paper de la difunta Julia García-Valdecasas, de la que arriba a dir: “Va contribuir de forma rellevant a reforçar el paper de Barcelona i de Catalunya al món”. Tal afirmació em sembla un xic exagerada. A l’exministra del govern d’Aznar i exdelegada del govern central a Catalunya, no li vaig sentir mai una paraula en català (ni tampoc li vaig sentir dir que ho fes en la intimitat) Tampoc mai li vaig veure un gest amb defensa de Catalunya, ni del català, ni dels valors que representen la nostra nació. Més o menys com la majoria de dirigents del PPC, inclosa la pròpia Sánchez-Camacho!
Una dita castellana diu: "Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces".
Avui mateix, la líder del PP a Catalunya, signa un article al Periódico de Catalunya amb el títol de “En record de Julia”, on lloa el paper de la difunta Julia García-Valdecasas, de la que arriba a dir: “Va contribuir de forma rellevant a reforçar el paper de Barcelona i de Catalunya al món”. Tal afirmació em sembla un xic exagerada. A l’exministra del govern d’Aznar i exdelegada del govern central a Catalunya, no li vaig sentir mai una paraula en català (ni tampoc li vaig sentir dir que ho fes en la intimitat) Tampoc mai li vaig veure un gest amb defensa de Catalunya, ni del català, ni dels valors que representen la nostra nació. Més o menys com la majoria de dirigents del PPC, inclosa la pròpia Sánchez-Camacho!
Una dita castellana diu: "Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces".
diumenge, 8 de febrer del 2009
CORPORATIVISME
Avui diumenge el Periódico de Catalunya entrevista a Carlos Carnicer, president del Consell General de l’Advocacia.
En la entrevista, i tot parlant del tema jutges i la vaga que aquest col•lectiu té prevista, Juan Carlos Rosado, l’entrevistador, li pregunta: “Hi ha més motivacions corporativistes que professionals en el pols que estan mantenint els jutges amb el Govern central?” I respon el Sr. Carnicer: “Jo no tinc constància de quines són les seves verdaderes intencions. Per començar, no es pot parlar de jutges en general. Hi ha dos sectors ben diferenciats que s’arroguen alguna mena de representació per anunciar una vaga: l’encapçalat per alguns jutges degans i el de les associacions judicials. Jo crec que els jutges espanyols són corporativistes i que, a més a més, el seu òrgan de govern (el CGPJ) ha fomentat el corporativisme. Bé, excepte l’actual, que acaba d’entrar.
Arribar al final d’aquesta afirmació tan contundent, jo gosaria preguntar: Hi ha algun col•lectiu que no sigui corporativista? Per a no ser-ho cal tenir una cosa que es diu “consciència de classe” (no s’ha de confondre classe amb ‘classista’; llavors ja estaríem al corporativisme) Tenir consciència de classe vol dir que tothom és igual, sense diferencia estaments socials, nivell educatiu, treball, etc. Molt pocs poden dir-ho. Afortunadament encara hi queden alguns sindicats: UGT, CC.OO, CNT, CGT, etc. que ho poden dir. Potser no tots els seus afiliats ho siguin, però si en una gran majoria.
Uns posaré un exemple clar i entenedor. A l’empresa on jo treballo, en les passades eleccions sindicals a la província de Tarragona, s’hi van presentar 6 sindicats i una associació professional. Aquesta darrera, més un sindicat, clarament corporativistes. Els sindicats van ser: CC.OO, UGT, CGT, CSIF, SIAT-USO I GESTHA. Més enllà de la ideologia que pugui tenir cadascú d’aquest sindicats, GESTHA (les seves sigles volen dir Gestió d’Hisenda), és totalment corporativista, ja que fora del col•lectiu que integra els que ara s’anomenen grup A2 i abans grup B, no treuen vots de ningú més. Només defensen els seu “estatus” i la seva aspiració es cobrar com els del grup A1, o sigui la seva equiparació sense tenir que passar les pertinents oposicions. I la associació professional, també corporativista, és l’Associació Professional d’Inspectors d’Hisenda (o sigui, l’estament més alt, el grup A1) Penso que sobra qualsevol comentari.
Però el “colmo”, és que, només fa unes setmanes em va arribar un correu (bé, de fet ja me’n va arribar un altre fa unes mesos), d’un sindicat que pretén agrupar el grup C2, o sigui, els que abans eren els auxiliars administratius! I què defensaran? Sé suposa que només aspectes que els hi toquin molt de prop...
En canvi, els altres sindicats (alguns d’ells propi dels funcionaris i, fins i tot, de la pròpia Agència Tributària), a l’hora de negociar amb l’administració de Madrid, negocien qualsevol aspecte relacionat amb qualsevol grup, ja sigui l’A1 (que de fet no cal, ja que la pròpia administració ja té cura per ells!), l’A2, el C1,... o el D, que són els ordenances, porters, telefonistes, etc.
La diferència entre els uns i els altres és, a la meva manera d’entendre les coses, molt important!
En la entrevista, i tot parlant del tema jutges i la vaga que aquest col•lectiu té prevista, Juan Carlos Rosado, l’entrevistador, li pregunta: “Hi ha més motivacions corporativistes que professionals en el pols que estan mantenint els jutges amb el Govern central?” I respon el Sr. Carnicer: “Jo no tinc constància de quines són les seves verdaderes intencions. Per començar, no es pot parlar de jutges en general. Hi ha dos sectors ben diferenciats que s’arroguen alguna mena de representació per anunciar una vaga: l’encapçalat per alguns jutges degans i el de les associacions judicials. Jo crec que els jutges espanyols són corporativistes i que, a més a més, el seu òrgan de govern (el CGPJ) ha fomentat el corporativisme. Bé, excepte l’actual, que acaba d’entrar.
Arribar al final d’aquesta afirmació tan contundent, jo gosaria preguntar: Hi ha algun col•lectiu que no sigui corporativista? Per a no ser-ho cal tenir una cosa que es diu “consciència de classe” (no s’ha de confondre classe amb ‘classista’; llavors ja estaríem al corporativisme) Tenir consciència de classe vol dir que tothom és igual, sense diferencia estaments socials, nivell educatiu, treball, etc. Molt pocs poden dir-ho. Afortunadament encara hi queden alguns sindicats: UGT, CC.OO, CNT, CGT, etc. que ho poden dir. Potser no tots els seus afiliats ho siguin, però si en una gran majoria.
Uns posaré un exemple clar i entenedor. A l’empresa on jo treballo, en les passades eleccions sindicals a la província de Tarragona, s’hi van presentar 6 sindicats i una associació professional. Aquesta darrera, més un sindicat, clarament corporativistes. Els sindicats van ser: CC.OO, UGT, CGT, CSIF, SIAT-USO I GESTHA. Més enllà de la ideologia que pugui tenir cadascú d’aquest sindicats, GESTHA (les seves sigles volen dir Gestió d’Hisenda), és totalment corporativista, ja que fora del col•lectiu que integra els que ara s’anomenen grup A2 i abans grup B, no treuen vots de ningú més. Només defensen els seu “estatus” i la seva aspiració es cobrar com els del grup A1, o sigui la seva equiparació sense tenir que passar les pertinents oposicions. I la associació professional, també corporativista, és l’Associació Professional d’Inspectors d’Hisenda (o sigui, l’estament més alt, el grup A1) Penso que sobra qualsevol comentari.
Però el “colmo”, és que, només fa unes setmanes em va arribar un correu (bé, de fet ja me’n va arribar un altre fa unes mesos), d’un sindicat que pretén agrupar el grup C2, o sigui, els que abans eren els auxiliars administratius! I què defensaran? Sé suposa que només aspectes que els hi toquin molt de prop...
En canvi, els altres sindicats (alguns d’ells propi dels funcionaris i, fins i tot, de la pròpia Agència Tributària), a l’hora de negociar amb l’administració de Madrid, negocien qualsevol aspecte relacionat amb qualsevol grup, ja sigui l’A1 (que de fet no cal, ja que la pròpia administració ja té cura per ells!), l’A2, el C1,... o el D, que són els ordenances, porters, telefonistes, etc.
La diferència entre els uns i els altres és, a la meva manera d’entendre les coses, molt important!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)