divendres, 7 de desembre del 2012
LA POLICIA DENUNCIA
El sindicato asegura que el Gobierno busca "un muerto, ya sea policía o ciudadano", para distraer la atención
Política | 28/11/2012 - 18:47h
Madrid. (EFE).- El Sindicato Unificado de Policía (SUP) ha denunciado este miércoles que los antidisturbios reciben órdenes para que sean más contundentes y ha sugerido que el Gobierno está buscando "un muerto, ya sea policía o ciudadano", para distraer la atención y justificar mayor dureza hacia los que protestan por los recortes. Así lo trasmite el SUP en una carta que mañana remitirá al ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz, y que ha hecho pública a los medios de comunicación.
En ella, el sindicato mayoritario del colectivo relata que ayer miembros de distintas Unidades de Intervención Policial (UIP) estaban realizando el proceso de reciclaje ordinario en el centro de entrenamiento de Linares (Jaén), donde una televisión grababa el desarrollo de la instrucción.
El jefe de los antidisturbios, el comisario José María Igusquiza, "insistió permanentemente en que había que ser más contundentes, dispuso la realización de prácticas con disparos de pelotas de goma y manifestó su disconformidad con lo 'blandas' que son dichas unidades en algunas de sus actuaciones", asegura el sindicato.
Por ello, tres escudos de protección se rompieron debido al impacto de pelotas de goma, por lo que el SUP deduce que se dieron instrucciones de "vulnerar el protocolo de actuación no disparando al suelo, sino directamente a los escudos para que en el futuro se haga sobre los ciudadanos".
Además, ocho miembros de las UIP resultaron heridos de distinta consideración en tobillos, rodillas, ojos y testículos, y uno de ellos, jefe de una unidad, tuvo que ser trasladado a un centro médico.
El SUP ha remitido al Consejo de Policía -órgano que reúne a la dirección y a los sindicatos- un escrito denunciando estos hechos e incluye fotografías de las lesiones de los agentes.
Según el relato del SUP, la prueba en las que los policías resultaron heridos la realizaron dos grupos, que se posicionaron frente a frente a una distancia de 30 metros siguiendo las órdenes del jefe que les dirigía y se arrojaron pelotas de goma -unas 70 cada grupo- cuando la recomendación es que estos lanzamientos sean a 50 metros y con rebote en el suelo.
El SUP pregunta qué medidas se van a tomar y quién dio la orden y solicita que se abra una información reservada para esclarecer los hechos y depurar responsabilidades.
Según el SUP, lo que ocurrió ayer es una "barbaridad que pretende establecer prácticas de actuación ilegales y peligrosas para los ciudadanos, pudiendo conducir a lamentables consecuencias en el futuro, tanto con graves lesiones físicas para las personas como en desprestigio del Cuerpo Nacional de Policía".
Advierte el sindicato de que si se continúa así, España se situará "más cerca" de la Policía franquista que de la "democrática que tanto trabajo nos costó construir". Como ocurría entonces, vaticina el SUP en su misiva, los policías tendrán que "ocultar" a sus vecinos e hijos su profesión por el "reproche" social que se producirá contra el Cuerpo.
Opina el sindicato que el Gobierno, el ministro, el director general del Cuerpo, Ignacio Cosidó, y algunos mandos policiales "están actuando desde la estrategia de que la Policía sea el escudo, soporte y receptora de una parte del gran malestar social existente por las políticas que aplica el Gobierno".
Sólo así se pueden entender determinadas actuaciones, dice el SUP, quien pregunta al ministro y al Gobierno si están "buscando un muerto en España, sea ciudadano o policía, que distraiga la atención y justifique actuaciones futuras de más contundencia hacia quienes se manifiestan" contra el Ejecutivo.
El sindicato exige a Fernández Díaz que "deje de dar órdenes para colocar a comisarios de su organización religiosa -en alusión al Opus Dei- en determinados puestos de trabajo para los que no han acreditado capacidad profesional suficiente y preocuparse de la actuación de la Policía, de la seguridad de sus miembros y del respeto a los derechos de los ciudadanos".
dijous, 6 de desembre del 2012
EL 6 DE DESEMBRE DE 1978 VAIG VOTAR LA CONSTITUCIÓ
 |
| De Humorcillet |
Avui, a les pàgines del Periódico, el seu
director adjunt Juancho Dumall, pregunta si Votaria
avui “sí” a la Constitució?
Primer deixeu-me que us faci uns breus apunts.
Primer que res dir-vos que els temps que
corren no tenen res a veure amb l’any 1978. Aquell 6 de desembre era per a mi
la primera oportunitat d’anar a votar. Feia poc que s’havia establert la
majoria d’edat als 18 anys (fins llavors era als 21) i ja m’havia perdut les legislatives del 77 i del
mateix 79.
Tal com s’apropava la data electoral, les
meves ànsies d’esdevenir demòcrata anaven en augment. Què podia ser més
important que votar la Carta Magna? La llei de lleis que ens permetria deixar
enrere la dictadura franquista i encarar un futur ple d’esperança i il·lusió...
Després d’uns primers anys força esperançadors,
que van culminar amb la victòria electoral de Felipe González el 28 d’octubre
de 1982, aquella il·lusió es va anar diluint poc a poc.
Després de la seva segona victòria electoral l’any
1986, però pagant el peatge d’obtenir 18 diputats menys (de 202 a 184), Felipe va dir: He entès el missatge”. Encara avui em
pregunto quin missatge va entendre...
Han passat 34 anys des de l’aprovació en referèndum
de la Constitució i 30 de la gran victòria socialista (la setmana passada el
PSOE li va retre un homenatge a Felipe González per a commemorar l’efemèride) i
he de dir, sense por a equivocar-me, que ara mateix, estem molt pitjor que
llavors.
La situació econòmica, però sobre tot la política
ens han portat a un camí de difícil retorn. Tant al sector econòmic i financer,
com al polític, la corrupció ha estat el denominador comú., la qual cosa ha fet
que els ciutadans d’aquest país, cada dia que passa, estan més decebuts amb la
majoria dels nostres dirigents polítics i tota aquesta xusma que sol sortir per
televisió per intentar aparentar el que no són.
L’any 2006, s’aprova definitivament un Estatut
d’Autonomia de Catalunya retallat. No obstant això, i després d’estar encallat
durant 4 anys pel Tribunal Constitucional, aquest, el sentència definitivament i el retalla fins deixar-lo, en alguns
punts, reduït a la mínima expressió. Calia tants d’anys d’esforços per a
obtenir aquell resultat final? Calia un desgast innecessari per part del President
Maragall? Ara mateix, quan es fa un anàlisi de fets consumats només es pot
arribar a una resposta possible: ROTUNDAMENT, NO!
Però el pitjor (les coses sempre poden empitjorar)
encara estava per arribar. L’any 2011 van ser molts els espanyols que van
creure que l’arribada del PP al govern podria suposar un canvi de rumb, sobre
tot econòmic per al nostre país. Quan a penes s’ha complit un any, els fets ens
han demostrat que no. Els espanyols (i per suposat, els catalans) han batut
tots els rècords de pèrdua de drets civils i laborals i llibertats.
L’estocada final (de moment) ha arribat amb la
promesa d’espanyolització dels catalans que va anunciar el Ministre Wert fa uns
mesos. Voler imposar-nos l’idioma de l’imperi per damunt de la nostra llengua
materna, és un disbarat tant gran com el que va significar la mateixa victòria
dels populars l’any passat.
Ara per ara el futur, a diferència de l’any
1978, és del tot imprevisible i, evidentment, gens il·lusionador.
I responent a la pregunta de Juancho
Dumall, la meva resposta és NO. Si ara fos votaria NO a la Constitució
Espanyola ja que durant tot aquest temps ha demostrat no ser l’eina necessària
per a garantir els drets i deures de tots i cada un dels territoris espanyols.
ELS REPUBLICANS DEVIEN D'ANAR SOBRATS DE DINERS...
De no ser així, no s’explica...
No és lògic trobar un anuncia electoral entre
les pàgines d’una revista del mes de desembre.
Des de fa un parell d’anys estic subscrit a la
revista Sàpiens que, per a qui no la conegui, és una revista d’història en
català.
Per a la meva sorpresa entre les pàgines del número
del mes de desembre em vaig trobar amb propaganda electoral d’ERC amb el rostre
de l’Oriol Junqueras.
He de dir que al número del mes de novembre no
n’hi havia, ja que com surt al carrer a finals del mes d’octubre, no hauria
estat legal.
En el cas del número del mes de desembre, tal
vegada es va posar a la venda als quioscs els darrers de novembre, però abans
del 25? Ho dubto. A casa meva em va arribar dilluns.
Per tant, perdoneu-me els dubtes, però ho
trobo totalment desencertat o bé, una manera encoberta de finançar la revista
per part del partit republicà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)