Ahir us parlava de que el Partit Popular ha “tret” del seu programa el transvasament de l’Ebre i que jo no m’ho acabava d’empassar. Hi ha massa interessos especulatius i comunitats tant importants con la Valenciana, la murciana i fins i tot Arenas des d’Andalusia, estan reclamant l’aigua del nostre riu. Només en un intent de contemptar els aragoneses, finalment, el PP, va decidir no ficar-ho al seu programa.
Avui he sabut que encara que , pareix, que no hi haurà una referència explícita al transvasament, es parlarà de la “solidaritat entre comunitats”. Recordo que una de les paraules que més usen a València i Múrcia quan reclamen “agua para todos” és, precisament, “solidaritat”. És una altra manera de posar-ho, però que a la pràctica tindrà el mateix valor. O què sinó por reclamar-se fent ús de la solidaritat una comunitat a una altra? Cacauets? Per a mi queda clar!
I repeteixo, hi ha massa en joc. Massa interessos especulatius i grans infrastructures per a construir. Al final ja no serà l’aigua en si... serà la capbussoneria dels propis dirigents (allò d’ara per “nassos”) el que una legislatura i una altra aniran traient el tema. I mentre CiU reclamant el transvasament del Roine, que el PP, només per a poder aconseguir el seu suport, també l’inclourà. I al final tots contents i “colorín colorado”...
dissabte, 9 de febrer del 2008
L'EXISTÈNCIA DE L'INFERN
Diu que el papa Benet XVI ha rehabilitat l’existència de l’infern! De les seves paraules s’extrau que la salvació ni és immediata ni ho és per a tothom. Menys mal que un no creu en aquesta mena de “xorrades”, perquè si hi cregués, ho rectificava total la meva vida i manera de ser o acabaria amb els ossos (o l’ànima) a les calderes del “Pere Botero”.
El que em se fa difícil d’entendre és com no fa gaire, el mateix papa va dir que el “Limbo” no existeix. Voldria saber quin criteri s’aplica a l’hora d’avaluar l’existència de l’infern i la no existència del Limbo (?) Evidentment si l’infern existeix, també existeix el cel! Davant d’una cosa positiva se’n contraposa una de negativa!
De totes fermes no conec ningú que quan se’n va d’aquest món es comuniqui amb els seus familiars i amics per a dir-los on està exactament i si es troba bé de salut o no. Ah!, ja! Què d’això se’n diu fe! Mira per on, jo no en tinc. Quan veig que al món els dolents sofreixen càstig i que la gent bona hi viuen sense cap tipus de desgracia, creuré! Però ara, no!
Per acabar voldria contar-vos una petita anècdota d’això del cel... Diu que ja fa molts anys, a principis del segle passat, el capellà d’Alcanar venia trossos de cel. Evidentment ho feia a les persones molt creients (beates) i potser també una mica ignorants. Es diu que en va vendre un tros a una fadrina vella que, a l’arribar a casa, tota contenta, li va explicar al seu pare. Total que el pare se’n va a parlar amb el capellà i li va preguntar sobre la veracitat dels fets. El capellà, sense saber ben bé on posar-se, li va dir que efectivament, li havia venut un tros de cel a la seva filla. El pare li va contestar: “M’apareix bé, només venia a dir-li que el dia que vulgui anirem a plantar les fites i fer les escriptures per a que ma filla pugui delimitar la seva propietat!”
El que em se fa difícil d’entendre és com no fa gaire, el mateix papa va dir que el “Limbo” no existeix. Voldria saber quin criteri s’aplica a l’hora d’avaluar l’existència de l’infern i la no existència del Limbo (?) Evidentment si l’infern existeix, també existeix el cel! Davant d’una cosa positiva se’n contraposa una de negativa!
De totes fermes no conec ningú que quan se’n va d’aquest món es comuniqui amb els seus familiars i amics per a dir-los on està exactament i si es troba bé de salut o no. Ah!, ja! Què d’això se’n diu fe! Mira per on, jo no en tinc. Quan veig que al món els dolents sofreixen càstig i que la gent bona hi viuen sense cap tipus de desgracia, creuré! Però ara, no!
Per acabar voldria contar-vos una petita anècdota d’això del cel... Diu que ja fa molts anys, a principis del segle passat, el capellà d’Alcanar venia trossos de cel. Evidentment ho feia a les persones molt creients (beates) i potser també una mica ignorants. Es diu que en va vendre un tros a una fadrina vella que, a l’arribar a casa, tota contenta, li va explicar al seu pare. Total que el pare se’n va a parlar amb el capellà i li va preguntar sobre la veracitat dels fets. El capellà, sense saber ben bé on posar-se, li va dir que efectivament, li havia venut un tros de cel a la seva filla. El pare li va contestar: “M’apareix bé, només venia a dir-li que el dia que vulgui anirem a plantar les fites i fer les escriptures per a que ma filla pugui delimitar la seva propietat!”
CAMBRILS POSA EL NOM D'UN CARRER A UN FILL DE SANTA BÀRBARA
La noticia apareguda avui al diari el Punt sobre que “Cambrils dedica un carrer a Queral, primer alcalde de la democràcia”, no m’ha passat desapercebuda, ja que en tenia constància que era fill de Santa Bàrbara. Les seves germanes “les Queral” vivien al carrer Major, tot just pujant a l’esquerra abans d’arribar a l’ajuntament. Quan parlaves amb elles sempre t’explicaven que el seu germà era alcalde de Cambrils. Es notava que n’estaven orgulloses. Desconec si a Santa Bàrbara encara hi queda família directa, perquè em penso que dites germanes eren fadrines. Però sempre que passa un fet com aquest és per a sentir-se orgullós del familiar en qüestió.
divendres, 8 de febrer del 2008
PÀGINA D'OCELLS DE CATALUNYA
Si hi ha algú que li agrada veure dibuixos de "moixonets", tal com apareix a la revista SOLDÓ, publicada pel Parc Natural del Delta de l’Ebre, pot veure els de Catalunya a la següent pàgina: http://www.sioc.cat/. Així com totes les dades i els estudis més actualitzats.
JOAN PANISELLO EXPOSA A VALÈNCIA
Joan Panisello (Juanito) és un artista de cap a peus. Encara que se’l coneix principalment per la seva activitat de ceramista, el seu arxiu fotogràfic deu ser immens. Només les fotografies que ha tirat a tots els actes organitzats per la Plataforma en Defensa de l’Ebre són milers. Ara llegeixo a la Veu de l’Ebre que ha esposat a València al Museu Nacional de Ceràmica. Però per aquells que no puguin anar-la a veure, cap problema, ja que al marc de la Fira Expoebre de Tortosa, també s’exposarà. Felicitats Juanito.
QUI NO EN VE DE RAÇA...
Acabo de llegir a la web de l’Agència Catalana de Notícies que CiU demana al govern que es “posicioni clarament a favor o en contra del transvasament de l’Ebre”. Increïble per cert! Resulta que els tres partits que configuren el govern d’entesa de la Generalitat van subscriure ja fa uns quants anys el “Compromís per l’Ebre”, on entre altres coses i de forma principal s’oposaven a qualsevol transvasament d’aigua del riu. I CiU que no el va subscriure ara va d’anti-transvasista i reclama al govern una cosa que tenen assumida des de fa molt. Resulta que CiU ha passat d’estar-hi a favor a la més absoluta oposició. Com es diu això? Oportunisme polític? Si no estiguérem d’avant d’unes eleccions farien el mateix discurs. Ho dubto!
HAN DEIXAT DE MAREJAR LA PERDIU?
Després de quasi 9 anys d’ençà que Aznar va reobrir el tema del transvasament de l’Ebre, ara, el PP de Rajoy diu que no ho inclouran al seu programa electoral.
La veritat no sé que pensar. Si va de debò (crec que no) o ens volen prendre el pèl. Els populars de l’Aragó no volien sentir-ne a parlar i fins i tot van amenaçar amb dimissions. Mentre els valencians i els catalans, pareixien encantats amb el tema. El que penso és que Rajoy els ha volgut acontentar a tots. Si no hi enrenou els populars aragonesos estaran calmats a un mes vista de les eleccions i els valencians saben que si guanyen el transvasament és tornarà a posar en marxa. No és requisit que un tema vagi a un programa electoral per a després poder-lo treure del calaix (per necessitats extremes) i es vulgui reactivar.
Així que caldrà estar alerta de qualsevol maniobra i si transcendeix algun comentari com el que va fer Arias Cañete fa uns anys. Públicament no es dirà res, però en privat, els populars valencians deuen d’estar-se fregant les mans davant les expectatives de que torni a guanyar el PP i compleixi el que sempre ha dit: “Agua para todos” Però em sembla que aquests “todos” només són els capitalistes que es faran d’or amb les infrastructures i el mercadeig de l’aigua de l’Ebre.
La veritat no sé que pensar. Si va de debò (crec que no) o ens volen prendre el pèl. Els populars de l’Aragó no volien sentir-ne a parlar i fins i tot van amenaçar amb dimissions. Mentre els valencians i els catalans, pareixien encantats amb el tema. El que penso és que Rajoy els ha volgut acontentar a tots. Si no hi enrenou els populars aragonesos estaran calmats a un mes vista de les eleccions i els valencians saben que si guanyen el transvasament és tornarà a posar en marxa. No és requisit que un tema vagi a un programa electoral per a després poder-lo treure del calaix (per necessitats extremes) i es vulgui reactivar.
Així que caldrà estar alerta de qualsevol maniobra i si transcendeix algun comentari com el que va fer Arias Cañete fa uns anys. Públicament no es dirà res, però en privat, els populars valencians deuen d’estar-se fregant les mans davant les expectatives de que torni a guanyar el PP i compleixi el que sempre ha dit: “Agua para todos” Però em sembla que aquests “todos” només són els capitalistes que es faran d’or amb les infrastructures i el mercadeig de l’aigua de l’Ebre.
dijous, 7 de febrer del 2008
AMB "R" DE RAJOY
Sempre dic que no sóc dels que miro ni els debats polítics ni les entrevistes fetes a polítics. Però avui, a Cuatro he seguit un tros de l’entrevista que ha fet Iñaqui Gabilondo a Mariano Rajoy. I Rajor, r que r! No ha dit res que no volgués dir ni ha aportat massa novetats al que ja ens té acostumats. I quan l’Iñaqui l’ha estrenyi’t una mica ha estat escorredís com una anguila. No vol veure les fites aconseguides per Zapatero. No vol ni sentir-ne a parlar de l’oposició tan dolenta que han fet en aquest quatre anys. Els ho haurien fet millor i bla, bla, bla!
Del tros que he vist només una cosa ha deixat de contestar. Segons el propi Rajoy, avui, hi ha a Espanya 1,5 milions d’immigrants il•legals. A la pregunta que faria ell, s’ha limitat a no contestar. També sobre el tema de la immigració, quan se li ha preguntat sobre el “pacte” que pretén que compleixin, ha respost que els immigrants per a ser legals han de complir amb la llei i han de pagar impostos. Quina novetat! És que ara no ho fan? Evidentment sempre hi ha una minoria que “passen” de tot, però de firmar el “pacte”, també es podrien saltar la llei tantes vegades els hi donés la gana. La Llei està per a complir-se, però algú coneix alguna llei que no s’ha incomplert mai? Un petit exemple: a una carretera només es pot córrer a 100 Km./h. Algú no ha vist mai un cotxe a més velocitat? I mira que està clar i que de tant en tant t’ho recorden... Què passa amb aquelles que “ignores” o vols ignorar?
Sobre el tema de política econòmica, s’ha limitat a dir que el govern no ha fet res. Què s’estat esperant de braços creuats durant quatre anys. I jo que sempre havia cregut que això de l’economia era cíclic. Segur que no hi ha tants premis Nòbel al món com als Estats Units i ara resulta que està a punt d’entrar en rescissió... i mira que allí governen les dretes! Governa l’amic d’Aznar! I un dels motius principals de l’estancament de l’economia: el preu del petroli. La culpa també És de Zapatero i Solbes que s’apugi? I que durant uns anys els seus es fessin d’or amb el tema immobiliari i que ara no hi hagi ningú que compri un pis... també?
I per acabar el més graciós de tota l’entrevista. Ha dit reiterades vegades que “... quan ens vàrem anar...” Anar d’on? Del govern? Del govern no se’n van anar, els van tirar fora el poble sobirà en les passades generals!
En fi, jo seguiré pensant com pensava abans i segur que tu que em llegeixes també! Per tant els debats (o entrevistes) només són per a reafirmar-se els seguidors de cada un dels partits i convèncer a uns pocs. Els altres fan com nosaltres...
Del tros que he vist només una cosa ha deixat de contestar. Segons el propi Rajoy, avui, hi ha a Espanya 1,5 milions d’immigrants il•legals. A la pregunta que faria ell, s’ha limitat a no contestar. També sobre el tema de la immigració, quan se li ha preguntat sobre el “pacte” que pretén que compleixin, ha respost que els immigrants per a ser legals han de complir amb la llei i han de pagar impostos. Quina novetat! És que ara no ho fan? Evidentment sempre hi ha una minoria que “passen” de tot, però de firmar el “pacte”, també es podrien saltar la llei tantes vegades els hi donés la gana. La Llei està per a complir-se, però algú coneix alguna llei que no s’ha incomplert mai? Un petit exemple: a una carretera només es pot córrer a 100 Km./h. Algú no ha vist mai un cotxe a més velocitat? I mira que està clar i que de tant en tant t’ho recorden... Què passa amb aquelles que “ignores” o vols ignorar?
Sobre el tema de política econòmica, s’ha limitat a dir que el govern no ha fet res. Què s’estat esperant de braços creuats durant quatre anys. I jo que sempre havia cregut que això de l’economia era cíclic. Segur que no hi ha tants premis Nòbel al món com als Estats Units i ara resulta que està a punt d’entrar en rescissió... i mira que allí governen les dretes! Governa l’amic d’Aznar! I un dels motius principals de l’estancament de l’economia: el preu del petroli. La culpa també És de Zapatero i Solbes que s’apugi? I que durant uns anys els seus es fessin d’or amb el tema immobiliari i que ara no hi hagi ningú que compri un pis... també?
I per acabar el més graciós de tota l’entrevista. Ha dit reiterades vegades que “... quan ens vàrem anar...” Anar d’on? Del govern? Del govern no se’n van anar, els van tirar fora el poble sobirà en les passades generals!
En fi, jo seguiré pensant com pensava abans i segur que tu que em llegeixes també! Per tant els debats (o entrevistes) només són per a reafirmar-se els seguidors de cada un dels partits i convèncer a uns pocs. Els altres fan com nosaltres...
SER O NO SER...
La crisi d’identitat que pateix ERC ha quedat demostrada una vegada més aquest matí al Parlament de Catalunya. Diu que han votar en contra de l’actual traçat de l’AVE per coherència amb el que va votar el seu grup municipal de l’ajuntament de Barcelona. I la coherència amb el govern de la Generalitat què? O és que a Catalunya no són govern? Mentre ERC no faci el congrés i quedi definit i ben definit el seu posicionament polític cap a un o l’altre costat, ERC és un pou de contradiccions. O es decanten cap a un independentisme militant amb totes les conseqüències que això vol dir (és a dir apropar-se a CiU, encara que aquest tampoc o tenen gens clar) o cap a un nacionalisme d’esquerres coherent amb les polítiques socials engegades pel president Maragall i continuades amb Montilla. Ells tenen la darrera paraula. Encara que pel que veig, una fractura al si del partit no seria descartable gens ni mica.
CAURE EN LA TENTACIÓ DE FER POPULISME
Si normalment, en política, es diuen moltes tonteries, d’avant uns comicis electorals encara se’n diuen més. Una de les coses que “més ven” a l’hora d’esgarrapar vots és el tema de la immigració. La dreta ja no se’n recorda de com han fet servir la immigració (de vegades il•legal) treballant als hivernacles d’Almeria o a la maduixa de Huelva. De sobte, se n’obliden i pareix que tots els mals del país siguin per culpa de la immigració: saturació d’hospitals i col•legis, més delinqüència, etc. Però de saturació n’hi ha hagut sempre. I sempre s’ha resolt de la mateixa manera: creant més llocs de treball de sanitaris i metges. I fixeu-vos bé: hi ha que anar a buscar metges fora perquè a Espanya no n’hi ha suficients. La qual cosa vol dir que tots els d’aquí tindran la possibilitat de treballar d’allò que han estudiat. Igual passa amb la delinqüència. Sempre n’hi ha hagut. Quants anys fa que la Model o Carabanchel estan plenes a vessar? Hi ha més inseguretat ara que a finals del segle XX, per posar un exemple? Tot això és fer demagògia amb un tema molt sensible i que estar a flor de pell de molta gent.
Està bé que l’immigrant s’integri, que acabi parlant català i participant a la vida associativa del país, però no se n’ha de fer bandera. De vegades les coses imposades són contraproduents, perquè hi ha un rebot per part de qui les percep.
A més és lícit que tothom vulgui prosperar. Davant de la misèria dels països exportadors d’immigració, l’immigrant buscar lluny de la seva terra una oportunitat de viure millor. I és molt difícil tenir que abandonar-ho tot per a marxar lluny. Pareix que ja no ens en recordem dels anys 50 i 60 com la gent d’aquí marxava a França, Suïssa i Alemanya, principalment a buscar una oportunitat i guanyar uns diners que li eren negats a Espanya.
Sóc fill d’aquesta gent i recordo els trens carregats de gent marxant cap a França a la verema. Hi havia de tot: catalans, andalusos, valencians i murcians. De bons i de no tant. Alguns es quedaven i d’altres, els més, van tornar una vegada hi va haver un xic de prosperitat.
El que cal és ajudar-los. A que els seus països es desenvolupin i puguin tornar un dia igual que com han vingut: carregats de somnis! El que cal es lluitar contra les màfies de la immigració i contra els patrons explotadors.
El no va més de la demagògia ho he sentit a dir molts cops: als immigrants se’ls hi dona casa per viure. Però ningú em sap dir a qui i on!
Està bé que l’immigrant s’integri, que acabi parlant català i participant a la vida associativa del país, però no se n’ha de fer bandera. De vegades les coses imposades són contraproduents, perquè hi ha un rebot per part de qui les percep.
A més és lícit que tothom vulgui prosperar. Davant de la misèria dels països exportadors d’immigració, l’immigrant buscar lluny de la seva terra una oportunitat de viure millor. I és molt difícil tenir que abandonar-ho tot per a marxar lluny. Pareix que ja no ens en recordem dels anys 50 i 60 com la gent d’aquí marxava a França, Suïssa i Alemanya, principalment a buscar una oportunitat i guanyar uns diners que li eren negats a Espanya.
Sóc fill d’aquesta gent i recordo els trens carregats de gent marxant cap a França a la verema. Hi havia de tot: catalans, andalusos, valencians i murcians. De bons i de no tant. Alguns es quedaven i d’altres, els més, van tornar una vegada hi va haver un xic de prosperitat.
El que cal és ajudar-los. A que els seus països es desenvolupin i puguin tornar un dia igual que com han vingut: carregats de somnis! El que cal es lluitar contra les màfies de la immigració i contra els patrons explotadors.
El no va més de la demagògia ho he sentit a dir molts cops: als immigrants se’ls hi dona casa per viure. Però ningú em sap dir a qui i on!
dimecres, 6 de febrer del 2008
PIZARRO I EL SEU SENTIMENT SOCIAL
Llegeixo al diari digital el Plural (http://www2.elplural.com/politica/detail.php?id=17476) que Pizarro quan va presidir Ibercaja va negar l’indemnització per jubilació a 58 persones, a més de fer el primer acomiadament improcedent de l’entitat. Així és la dreta i després es disfressen de corders i amb una mica de bones paraules volen fer creure als possibles electors que amb ells “España iria mucho mejor” (així en castellà per a que els del PPC vegin que a Catalunya hi ha bilingüisme) En canvi ell quan va decidir abandonar Endesa va cobrar entre 9 i 12 milions d’euros. Tot un detall per la seva part. Això és entendre d’economia i de solidaritat amb els altres...
VOSTÈ M'ESTRENA, SENYORET!
L’amic Manel Zaera ha obert un blog ebrenc (http://politicaebrenca.blogspot.com/2008/02/l-esc-del-parlament-marriba-de-la-ma-de.html) per a que hi puguin dir la seva tots els partits polítics de les Terres de l’Ebre. No sé si és una iniciativa gaire bona, ja que, avui en dia tothom pot expressar els seus pensaments o les seves coses sense tenir que acudir a un blog “comú”. Potser tingui de bo poder llegir l’opinió de tots els partits sense tenir que anar d’aquí cap allà. Però personalment, la idea no m’acaba d’agradar...
El primer de deixar la seva opinió ha estat Francesc (Paco) Sancho, Alcalde de l’Ampolla i primer Delegat del Govern a les TT.EE. “por g. de D.” o de Jordi Pujol) Un dels polítics més camaleònics on els hi hagi. De jove era militant comunista i després d’una breu passada pel PSC va fer-se “independent”, fins que un dia va veure la llum i va abraçar la fe convergent.
Escriu Sancho sobre el que opina el Delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté (PSC) sobre portar aigua a Barcelona en el cas de sequera extrema. No en opinaré, ja que el tema per si mateix desperta moltes susceptibilitats i amb això Sancho demostra un oportunisme polític que, si vingués d’un altre polític, potser seria encomiable, però no d’ell. Sancho és un polític manipulador (recordem el cas de Josep Sabaté, el jove de la PDE que el volia fer jutjar per atemptat a l’autoritat), demagog, que sap aprofitar cada ocasió per al seu propi benefici, etc. Una persona com ell que va representar el que ell va representar en la època del moviment anti-transvasament, és una de les persones més desqualificades a l’hora de parlar de l’aigua. I a més, qui manava a Catalunya, Sr. Sancho quan va fer-se el minitransvasament? I quines han estat les entitats més beneficiades a les Terres de l’Ebre per la venda de l’aigua? Potser alguna de les que dissabte es volen manifestar a Amposta contra el govern d’Entesa? I per cert: Què en sap dels pous de Campredó? Hi ha qui diu que són la veritable “font” del transvasament al Camp de Tarragona...
Per cert. De jove em contaven que un dia una “senyoret” li va fer a la criada i aquesta li va dir: “vostè m’estrena senyoret” I el va omplir de “pulgacions”.
El primer de deixar la seva opinió ha estat Francesc (Paco) Sancho, Alcalde de l’Ampolla i primer Delegat del Govern a les TT.EE. “por g. de D.” o de Jordi Pujol) Un dels polítics més camaleònics on els hi hagi. De jove era militant comunista i després d’una breu passada pel PSC va fer-se “independent”, fins que un dia va veure la llum i va abraçar la fe convergent.
Escriu Sancho sobre el que opina el Delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté (PSC) sobre portar aigua a Barcelona en el cas de sequera extrema. No en opinaré, ja que el tema per si mateix desperta moltes susceptibilitats i amb això Sancho demostra un oportunisme polític que, si vingués d’un altre polític, potser seria encomiable, però no d’ell. Sancho és un polític manipulador (recordem el cas de Josep Sabaté, el jove de la PDE que el volia fer jutjar per atemptat a l’autoritat), demagog, que sap aprofitar cada ocasió per al seu propi benefici, etc. Una persona com ell que va representar el que ell va representar en la època del moviment anti-transvasament, és una de les persones més desqualificades a l’hora de parlar de l’aigua. I a més, qui manava a Catalunya, Sr. Sancho quan va fer-se el minitransvasament? I quines han estat les entitats més beneficiades a les Terres de l’Ebre per la venda de l’aigua? Potser alguna de les que dissabte es volen manifestar a Amposta contra el govern d’Entesa? I per cert: Què en sap dels pous de Campredó? Hi ha qui diu que són la veritable “font” del transvasament al Camp de Tarragona...
Per cert. De jove em contaven que un dia una “senyoret” li va fer a la criada i aquesta li va dir: “vostè m’estrena senyoret” I el va omplir de “pulgacions”.
UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA
Mentre Daniel Sirera “fa mèrits” davant el Partit Popular demanant el transvasament de l’aigua “sobrera” de l’Ebre, Josep Antoni Duran i Lleida diu ara que no pot fer-se per no “crear confrontacions entre comunitats”
Així, el PP de Catalunya torna a demostrar una vegada més que no és més que una petita cèdula del PP espanyol i en fa seguidisme total a manca de tenir un líder carismàtic que els hi planti cara amb un tema tan important com és per a Catalunya el transvasament de l’Ebre. A diferència del PP de l’Aragó que si han amenaçat amb dimissions, a Catalunya demostren un cop més el perquè dels mals resultats sistemàtics que aconsegueixen en cada elecció: “La poca defensa que fan els interessos propis de Catalunya” Només una pregunta al Sr. Sirera: Quanta és l’aigua “sobrera”? La que necessita el Llevant espanyol per a poder créixer de forma insostenible fent camps de golf i macrourbanitzacions?
En canvi CiU pareix que n’hagi après. I no perquè no creguin que els transvasament són necessàries (la idea de fer el del Roine, segueix viva), sinó pels mals resultats assolits d’ençà de la defensa dels interessos del PP, a canvi, com diuen ells, de compensacions per al territori. Aquesta vegada no volen saber res del transvasament. I encara que només sigui per interessos particulars i partidistes, benvinguts al club!
Així, el PP de Catalunya torna a demostrar una vegada més que no és més que una petita cèdula del PP espanyol i en fa seguidisme total a manca de tenir un líder carismàtic que els hi planti cara amb un tema tan important com és per a Catalunya el transvasament de l’Ebre. A diferència del PP de l’Aragó que si han amenaçat amb dimissions, a Catalunya demostren un cop més el perquè dels mals resultats sistemàtics que aconsegueixen en cada elecció: “La poca defensa que fan els interessos propis de Catalunya” Només una pregunta al Sr. Sirera: Quanta és l’aigua “sobrera”? La que necessita el Llevant espanyol per a poder créixer de forma insostenible fent camps de golf i macrourbanitzacions?
En canvi CiU pareix que n’hagi après. I no perquè no creguin que els transvasament són necessàries (la idea de fer el del Roine, segueix viva), sinó pels mals resultats assolits d’ençà de la defensa dels interessos del PP, a canvi, com diuen ells, de compensacions per al territori. Aquesta vegada no volen saber res del transvasament. I encara que només sigui per interessos particulars i partidistes, benvinguts al club!
dimarts, 5 de febrer del 2008
UN CANDIDAT A SENADOR PEL PP EXPERT EN CUINA
“Les bodes de lesbianes tindrien que incloure diverses varietats de truites” (El Plural) o “A les bodes dels gais, plàtans al forn o “perritos” calents“ (El País digital) Aquesta és l’opinió de Dimas Cuevas, candidat a senador pel PP per la província d’Albacete. Però que ningú es sobresalti, que l’Església no dirà res i la gent que vota PP per això no deixaran de votar a Mariano Rajoy. Això és com a les passades municipals: a la majoria de pobles on els alcaldes (del PP) estaven imputats per presumptes delictes d’urbanisme, van treure majoria absoluta. A les esquerres no! Als partits d’esquerra a més de ser honrat ho has d’aparentar... I pobre de tu que no ho facis així. Recordeu que va passar fa uns anys a l’Assemblea de Madrid quan, finalment va sortir elegida Esperanza Aguirre amb el cas de Tamayo i Saez? Es van repetir les eleccions i... majoria absoluta! Tranquils, no passa res... però que no ho digui un candidat que no sigui del PP i l’Església catòlica l’excomunica ràpid!
EL DARRER TREN CAP A "PERNANBUCO"?
A veure si tant parlar dels trens de rodalies i de l’AVE i al final serà un altre tren el que s’escaparà als de CiU. I com ells ho saben i en Duran, per si sol, no té ni idees ni programa ni equip, tot “l’estat major” de la federació s’aboca per a treure el millor resulta possible les properes generals del 9-M. Potser el darrer tren... uns mals resultats abocarien CiU a un procés de renovació interna on Mas estaria en entredit. I avui per avui no es veu un relleu clar, sinó és l’Oriol Pujol, dels que molts no volen sentir-ne a parlar de cap manera... i això que és el fill del principal fundador de Convergència. Però difícilment el fill pot apareixes al pare i molts pensarien que s’ha ha trobat tot fet, fins i tot el darrer cop a l’espatlla.
Hi ha massa interessos de poder i econòmics per a poder arribar a pensar amb un desmembrament, però només cal que passi el tren i que no el puguin agafar a hora,,,
Hi ha massa interessos de poder i econòmics per a poder arribar a pensar amb un desmembrament, però només cal que passi el tren i que no el puguin agafar a hora,,,
dilluns, 4 de febrer del 2008
LA URTICÀRIA DEL PP
Si hi ha alguna cosa que produeix urticària al Partit Popular, això és, sense mena de dubte, tot allò que soni a català.
Chaves, el president d’Andalusia vol que les escoles oficials d’idiomes de la seva comunitat ensenyin català, basc i gallec i no ha faltat gaire temps per a que sortissin Arenas, candidat autonòmic i Rajoy, candidat nacional, per a dir que d’això res, de res... Diu que el que cal es estudiar castellà i anglès. Quina novetat!
A Catalunya ja fa molt temps que el govern d’Entesa està insistint per a que els estudiants assoleixin un bon nivell d’anglès i en aquests darrers dies s’està dient que els dos darrers anys de carrera caldrà estudiar anglès i que no es podrà obtenir el títol si no es té un bon nivell.
Chaves diu que l’estudi dels altres idiomes de l’estat és per a poder donar oportunitats de treball al andalusos que vulguin fer-ho a les altres comunitats amb idioma propi. Personalment em sembla una idea excel•lent. Tan de bo que aquí també es promogués una iniciativa semblant.
Chaves, el president d’Andalusia vol que les escoles oficials d’idiomes de la seva comunitat ensenyin català, basc i gallec i no ha faltat gaire temps per a que sortissin Arenas, candidat autonòmic i Rajoy, candidat nacional, per a dir que d’això res, de res... Diu que el que cal es estudiar castellà i anglès. Quina novetat!
A Catalunya ja fa molt temps que el govern d’Entesa està insistint per a que els estudiants assoleixin un bon nivell d’anglès i en aquests darrers dies s’està dient que els dos darrers anys de carrera caldrà estudiar anglès i que no es podrà obtenir el títol si no es té un bon nivell.
Chaves diu que l’estudi dels altres idiomes de l’estat és per a poder donar oportunitats de treball al andalusos que vulguin fer-ho a les altres comunitats amb idioma propi. Personalment em sembla una idea excel•lent. Tan de bo que aquí també es promogués una iniciativa semblant.
AMPLIACIÓ DE LA NOTÍCIA DE LA CONTAMINACIÓ DE MADRID
El Ministerio de Medio Ambiente ha recordado a la Comunidad de Madrid y al Ayuntamiento de la capital que deben tomar medidas para garantizar menores emisiones contaminantes a la atmósfera y reducir la contaminación. El departamento que dirige Cristina Carbona “ha recordado” a ambas instituciones que La Ley de Calidad del Aire, exige que las comunidades y los ayuntamientos tomen medidas efectivas contra la contaminación, y cita entre éstas la posibilidad de limitar el tráfico de los vehículos más contaminantes o la de reducir las emisiones domésticas.
Este departamento ha hecho este llamamiento ante los niveles de contaminación del aire que se han alcanzado en el área metropolitana de Madrid. A estas críticas por la pasividad municipal, ya denunciadas la semana pasada por diferentes colectivos ecologistas, se ha sumado también la Federación Regional de Asociaciones de Vecinos de Madrid (FRAVM), que ha solicitado al Ayuntamiento de Madrid la aplicación de "medidas urgentes" que pongan freno al aumento de la polución debido a que los últimos días se registraron índices de contaminación atmosférica "muy superiores a los límites recomendados por la Unión Europea".
La FRAVM destacó que, según los datos del propio sitio web del Consistorio, desde hace una semana los medidores de contaminación atmosférica municipales de algunas zonas de la capital como Recoletos, Gregorio Marañón o Santa Eugenia, aportaron datos que superan "con creces" los límites recomendados.
La Ley de Calidad del Aire y Protección de la Atmósfera, que se aprobó el pasado mes de octubre, obliga a los municipios con una población superior a 100.000 habitantes a elaborar planes y programas para cumplir los objetivos de calidad del aire.
La misma norma establece además que en el caso de que se superen determinados niveles de contaminación, las comunidades y ayuntamientos deben desarrollar medidas concretas "que prevengan y eviten las afecciones en la salud de la población".
Según Medio Ambiente, las medidas que se han adoptado para vigilar la calidad del aire en el área metropolitana de Madrid son "evidentemente insuficientes" para luchar contra los problemas de salud causados por una mala calidad del aire. En este sentido, existen informes que atribuyen a la contaminación atmosférica de la capital hasta 2.000 muertes anuales. Además, según la misma fuente, la contaminación por la intrusión natural de partículas procedentes de África no justifica "en absoluto" que se hayan superado los niveles de otros contaminantes distintos de esas partículas en suspensión.
El ministerio ha recordado que la principal fuente de contaminación en las grandes ciudades es el tráfico, y, por tanto, es en ese punto donde es "imprescindible" tomar decisiones a escala local, y que algunas ciudades ya han adoptado medidas concretas relacionadas con las restricciones del tráfico o la reducción de los límites de velocidad.
Por su parte, el Ayuntamiento de Madrid, a través de su concejal responsable del área, Ana Botella, continúa minimizando la importancia de los niveles de contaminación en la capital. En la presentación de los datos de contaminación relativos a 2007, señaló que “en la capital no se superan los límites legales de contaminación en ningún componente químico de los que están sometidos a medición, y que el Ejecutivo municipal sigue trabajando para poder reducirlos y cumplir los valores establecidos por la directiva europea para 2010”.
Además, recordó que, en contra de las críticas de la oposición y las asociaciones ecologistas, se debe considerar "la media del total de las estaciones y no los datos de cada estación individualizadamente". Por otra parte, indicó que cuando se produce una situación de 'punta', es decir, una superación puntual durante una hora de los valores máximos de referencia, la obligación del Consistorio es informar a la población y que no se está obligado a dar una alerta hasta que no se produce una 'exposición continuada', es decir, una superación de dichas cotas durante más de tres horas consecutivas.
Según el Real Decreto 717/87, actualmente en vigor, el 98 por ciento de las mediciones medias de la ciudad durante un año deben estar por debajo de los 200 microgramos por metro cúbico de NO2, pero no se establece ningún valor medio máximo para ese periodo. Sin embargo, una nueva directiva europea fijará nuevos límites para 2010. Así, a partir de ese año la media anual no podrá superar los 40 microgramos por metro cúbico y las puntas horarias sólo podrán superar en 18 ocasiones al año los 200 microgramos por metro cúbico.
Con el objetivo de alcanzar estos valores, el Ayuntamiento puso en marcha en 2006 la Estrategia Local de Calidad del Aire de la Ciudad de Madrid, que marca los valores de reducción progresiva a alcanzar en las diferentes etapas. En concreto, para 2007 se marcó un valor de referencia, sin vinculaciones legales, de 230 microgramos por metro cúbico para 18 puntas horarias al año, lo que sólo ocurrió en cinco ocasiones, y de 46 microgramos por metro cúbico para la media anual, que se situó finalmente en los 60 microgramos.
Sin embargo, las autoridades han tenido que reconocer que no se han conseguido, ni de lejos, las reducciones de contaminación fijadas en ese plan, aunque, según Manuel Tuero,director general de Calidad, Control y Evaluación Ambiental, se sigue trabajando para, en los próximos dos años, reducir esos 20 microgramos que sitúan a Madrid fuera de los límites legales.
Este departamento ha hecho este llamamiento ante los niveles de contaminación del aire que se han alcanzado en el área metropolitana de Madrid. A estas críticas por la pasividad municipal, ya denunciadas la semana pasada por diferentes colectivos ecologistas, se ha sumado también la Federación Regional de Asociaciones de Vecinos de Madrid (FRAVM), que ha solicitado al Ayuntamiento de Madrid la aplicación de "medidas urgentes" que pongan freno al aumento de la polución debido a que los últimos días se registraron índices de contaminación atmosférica "muy superiores a los límites recomendados por la Unión Europea".
La FRAVM destacó que, según los datos del propio sitio web del Consistorio, desde hace una semana los medidores de contaminación atmosférica municipales de algunas zonas de la capital como Recoletos, Gregorio Marañón o Santa Eugenia, aportaron datos que superan "con creces" los límites recomendados.
La Ley de Calidad del Aire y Protección de la Atmósfera, que se aprobó el pasado mes de octubre, obliga a los municipios con una población superior a 100.000 habitantes a elaborar planes y programas para cumplir los objetivos de calidad del aire.
La misma norma establece además que en el caso de que se superen determinados niveles de contaminación, las comunidades y ayuntamientos deben desarrollar medidas concretas "que prevengan y eviten las afecciones en la salud de la población".
Según Medio Ambiente, las medidas que se han adoptado para vigilar la calidad del aire en el área metropolitana de Madrid son "evidentemente insuficientes" para luchar contra los problemas de salud causados por una mala calidad del aire. En este sentido, existen informes que atribuyen a la contaminación atmosférica de la capital hasta 2.000 muertes anuales. Además, según la misma fuente, la contaminación por la intrusión natural de partículas procedentes de África no justifica "en absoluto" que se hayan superado los niveles de otros contaminantes distintos de esas partículas en suspensión.
El ministerio ha recordado que la principal fuente de contaminación en las grandes ciudades es el tráfico, y, por tanto, es en ese punto donde es "imprescindible" tomar decisiones a escala local, y que algunas ciudades ya han adoptado medidas concretas relacionadas con las restricciones del tráfico o la reducción de los límites de velocidad.
Por su parte, el Ayuntamiento de Madrid, a través de su concejal responsable del área, Ana Botella, continúa minimizando la importancia de los niveles de contaminación en la capital. En la presentación de los datos de contaminación relativos a 2007, señaló que “en la capital no se superan los límites legales de contaminación en ningún componente químico de los que están sometidos a medición, y que el Ejecutivo municipal sigue trabajando para poder reducirlos y cumplir los valores establecidos por la directiva europea para 2010”.
Además, recordó que, en contra de las críticas de la oposición y las asociaciones ecologistas, se debe considerar "la media del total de las estaciones y no los datos de cada estación individualizadamente". Por otra parte, indicó que cuando se produce una situación de 'punta', es decir, una superación puntual durante una hora de los valores máximos de referencia, la obligación del Consistorio es informar a la población y que no se está obligado a dar una alerta hasta que no se produce una 'exposición continuada', es decir, una superación de dichas cotas durante más de tres horas consecutivas.
Según el Real Decreto 717/87, actualmente en vigor, el 98 por ciento de las mediciones medias de la ciudad durante un año deben estar por debajo de los 200 microgramos por metro cúbico de NO2, pero no se establece ningún valor medio máximo para ese periodo. Sin embargo, una nueva directiva europea fijará nuevos límites para 2010. Así, a partir de ese año la media anual no podrá superar los 40 microgramos por metro cúbico y las puntas horarias sólo podrán superar en 18 ocasiones al año los 200 microgramos por metro cúbico.
Con el objetivo de alcanzar estos valores, el Ayuntamiento puso en marcha en 2006 la Estrategia Local de Calidad del Aire de la Ciudad de Madrid, que marca los valores de reducción progresiva a alcanzar en las diferentes etapas. En concreto, para 2007 se marcó un valor de referencia, sin vinculaciones legales, de 230 microgramos por metro cúbico para 18 puntas horarias al año, lo que sólo ocurrió en cinco ocasiones, y de 46 microgramos por metro cúbico para la media anual, que se situó finalmente en los 60 microgramos.
Sin embargo, las autoridades han tenido que reconocer que no se han conseguido, ni de lejos, las reducciones de contaminación fijadas en ese plan, aunque, según Manuel Tuero,director general de Calidad, Control y Evaluación Ambiental, se sigue trabajando para, en los próximos dos años, reducir esos 20 microgramos que sitúan a Madrid fuera de los límites legales.
SANJUAN DEMANA LA DISSOLUCIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL
A la gala d’entrega dels premis de la cinematografia espanyola, Alberto Sanjuan, que la va guanyar el Goya al millor actor principal, va demanar la dissolució de la Conferència Episcopal Espanyola. I ja se sap que Sant Joan és un sant molt proper a Crist, tan que eren cosins i el va batejar al Jordan... Així que a veure si li fan cas i es dissol d’una vegada una de les associacions més retrogrades que encara existeixen al nostre país. A Franco el portaven “bajo palio” y potser sospiten per seguir portant als líders de la dreta espanyola, aquells que encara no han comdemnat ni el cop d’estat del Generalísimo ni la seva dictadura.
diumenge, 3 de febrer del 2008
EL CANDIDAT DE CIU FA EL RIDÍCUL
Duran i Lleida, el Candidat de CiU per a les properes generals ha fet el ridícul més espantós. Quan dia que tenia ni més ni menys que 7 assessoris en matèria econòmica, tots, repeteixo, tots ho han negat. Aquesta informació por llegir-se a diversos mitjans com el Periódico o el Plural.
Costa recordar a Duran i Lleida fer propostes concretes de cara les eleccions. Normalment l’única cosa que fa es criticar i criticar els seus adversaris polítics. A més, es clar, d’assistir a actes organitzats per l’Església Catòlica catalana a favor de la família tradicional i deixar-se assessorar per gent molt propera a la FAES de José Maria Aznar. Potser han estat aquesta gent el que l’han traït.
Així, que a manca d’un altra cosa, Josep Antoni, podria anar cantant allò, d’1, 2, 3, 4, 5, 6, 7... mambo!!
Costa recordar a Duran i Lleida fer propostes concretes de cara les eleccions. Normalment l’única cosa que fa es criticar i criticar els seus adversaris polítics. A més, es clar, d’assistir a actes organitzats per l’Església Catòlica catalana a favor de la família tradicional i deixar-se assessorar per gent molt propera a la FAES de José Maria Aznar. Potser han estat aquesta gent el que l’han traït.
Així, que a manca d’un altra cosa, Josep Antoni, podria anar cantant allò, d’1, 2, 3, 4, 5, 6, 7... mambo!!
FOMENT DE LA CULTURA O NEGOCI?
La cultura hauria d’estar a l’abast de tothom al preu més reduït possible. I no sempre és així. Un espectacle, per molt subvencionat que estigui per part de les institucions, si és bo (entenent per bo si hi participen figures de cartell), resulta car. I no parléssim si a sobre hem de traslladar-nos on s’hi solen fer els bons espectacles (teatre, música, dansa, etc.), que en aquest país sol ser a Barcelona i Madrid. Llavors, al cost del propi espectacle, se li han de sumar les despeses de viatge, allotjament, menjar fora de casa...
Però que passa si algú ve i ens diu que el que cal es fomentar la cultura a casa nostra? I si a sobre se’ns diu que ens pot oferir un títol amb renom? En primer lloc el que passa és que ens tocarà rascar la butxaca! Evidentment no estic parlant a títol individual, sinó de forma col•lectiva representats pel nostre ajuntament.
Per a que després no diguin que està tot inventat, fa uns anys, un barceloní de nom “navarrès”, Xavier Tudela, va pel món oferint “capitals de cultura”, depenent de l’indret i de importància de la ciutat, pot arribar a oferir fins a 5 alternatives: la Capital de la Cultura Catalana, la Capital de la Cultura Europea (Tarragona és candidata per al 2016), la Capital Americana de la Cultura, la Capital Brasilera de la Cultura i la US Capital of Culture. D’aquesta activitat n’ha fet el seu “modus vivendi”, per la qual cosa, l’oferiment del títol no es fa de forma gratuïta, sinó que a la futura capital li costa uns diners...
Amposta, va ser capital de la Cultura Catalana el 2006. Abans ho havien estat Banyoles (comarca del Pla de l’Estany) i Esparreguera (el Baix Llobregat) I amb posterioritat ho va ser Lleida (el Segrià) Aquest any ho és Perpinyà (el Rosselló, Catalunya Nord) i el títol per al 2009 ja ha estat concedit a Figueres (l’Alt Empordà) Si ens hi fixem, observarem que anat recorrent la geografia catalana de Nord a Sud i d’Est a Oest. Ha passat per totes les províncies catalanes i fins i tot s’ha aturat a la Catalunya francesa, però encara no ha fet cap incursió al País Valencià.
Tudela s’ha rodejat de tota la parafernàlia que comporta la realització d’un esdeveniment com aquest: jurat de notables per elegir la nova seu (diversos rectors d’universitat, entre els que figura Francisco Toledo de la Jaume I de Castelló i Francesc Xavier Grau de la Rovira i Virgili de Tarragona), patrocinadors... fins i tot compta de cert suport institucional! Aquest suport de la Generalitat de Catalunya li va costar prou a aconseguir-lo. La Conselleria de Cultura del govern Maragall amb la Caterina Mieres al capdavant (PSC) no li va voler donar cap tipus de recolzament i va tenir que recorre a Josep Bargalló (ERC) el Primer Conseller del Govern.
Com no podia ser d’una altra manera, la concessió a Amposta del títol de Capital de la Cultura Catalana 2006 va ser aprofitat pel govern municipal (CiU) per a proclamar-ho a bombo i platerets i fer-ne bandera del “bon govern municipal”. Després d’una inauguració molt prometedora, amb un espectacle al carrer a càrrec de la companyia Artistras, ple de llum i color, al més pur estil del grup Comediants, a mesura que anava avançant l’any, prompte es va poder veure que les expectatives de una promoció real d’Amposta s’anaven diluint. Amb l’slogan de “Pont de la Cultura Catalana”, es va dir que es pretenia ser el nexe d’unió entre Catalunya i el País Valencià. També es va dir que es volia fer participar a les localitats veïnes. No recordo que dita participació anés més enllà de l’habitual trobada de bandes de música que organitza cada any la Lira Ampostina y un altre cicle de música de banda al carrer on hi van passar la majoria de les societats musicals de la comarca del Montsià.
Es veritat que es van realitzar una gran quantitat d’actes (es va sobrepassar la xifra de 300, es a dir, quasi un cada dia), però la majoria eren en petit format, amb una participació molt fidel, però minsa, per a una població que tenia prop de 20.000 habitants... I això que segons la “propaganda oficial” s’hi van vendre més de 800 abonaments i es comptava amb més de 400 voluntaris (?)...
I després què? Es deia que es volia consolidar aquells actes amb més repercussió i participació i tret d’uns pocs, com la trobada d’escriptors ebrencs que organitza la biblioteca comarcal, la resta han anat passant a millor vida. I la prova és que el pressupost per a cultura ha disminuït ostensiblement. Per tant, la promoció cultural de l’any de la capitalitat, ha deixat un pòsit molt minso i de cap manera s’han complert les expectatives!
Però que passa si algú ve i ens diu que el que cal es fomentar la cultura a casa nostra? I si a sobre se’ns diu que ens pot oferir un títol amb renom? En primer lloc el que passa és que ens tocarà rascar la butxaca! Evidentment no estic parlant a títol individual, sinó de forma col•lectiva representats pel nostre ajuntament.
Per a que després no diguin que està tot inventat, fa uns anys, un barceloní de nom “navarrès”, Xavier Tudela, va pel món oferint “capitals de cultura”, depenent de l’indret i de importància de la ciutat, pot arribar a oferir fins a 5 alternatives: la Capital de la Cultura Catalana, la Capital de la Cultura Europea (Tarragona és candidata per al 2016), la Capital Americana de la Cultura, la Capital Brasilera de la Cultura i la US Capital of Culture. D’aquesta activitat n’ha fet el seu “modus vivendi”, per la qual cosa, l’oferiment del títol no es fa de forma gratuïta, sinó que a la futura capital li costa uns diners...
Amposta, va ser capital de la Cultura Catalana el 2006. Abans ho havien estat Banyoles (comarca del Pla de l’Estany) i Esparreguera (el Baix Llobregat) I amb posterioritat ho va ser Lleida (el Segrià) Aquest any ho és Perpinyà (el Rosselló, Catalunya Nord) i el títol per al 2009 ja ha estat concedit a Figueres (l’Alt Empordà) Si ens hi fixem, observarem que anat recorrent la geografia catalana de Nord a Sud i d’Est a Oest. Ha passat per totes les províncies catalanes i fins i tot s’ha aturat a la Catalunya francesa, però encara no ha fet cap incursió al País Valencià.
Tudela s’ha rodejat de tota la parafernàlia que comporta la realització d’un esdeveniment com aquest: jurat de notables per elegir la nova seu (diversos rectors d’universitat, entre els que figura Francisco Toledo de la Jaume I de Castelló i Francesc Xavier Grau de la Rovira i Virgili de Tarragona), patrocinadors... fins i tot compta de cert suport institucional! Aquest suport de la Generalitat de Catalunya li va costar prou a aconseguir-lo. La Conselleria de Cultura del govern Maragall amb la Caterina Mieres al capdavant (PSC) no li va voler donar cap tipus de recolzament i va tenir que recorre a Josep Bargalló (ERC) el Primer Conseller del Govern.
Com no podia ser d’una altra manera, la concessió a Amposta del títol de Capital de la Cultura Catalana 2006 va ser aprofitat pel govern municipal (CiU) per a proclamar-ho a bombo i platerets i fer-ne bandera del “bon govern municipal”. Després d’una inauguració molt prometedora, amb un espectacle al carrer a càrrec de la companyia Artistras, ple de llum i color, al més pur estil del grup Comediants, a mesura que anava avançant l’any, prompte es va poder veure que les expectatives de una promoció real d’Amposta s’anaven diluint. Amb l’slogan de “Pont de la Cultura Catalana”, es va dir que es pretenia ser el nexe d’unió entre Catalunya i el País Valencià. També es va dir que es volia fer participar a les localitats veïnes. No recordo que dita participació anés més enllà de l’habitual trobada de bandes de música que organitza cada any la Lira Ampostina y un altre cicle de música de banda al carrer on hi van passar la majoria de les societats musicals de la comarca del Montsià.
Es veritat que es van realitzar una gran quantitat d’actes (es va sobrepassar la xifra de 300, es a dir, quasi un cada dia), però la majoria eren en petit format, amb una participació molt fidel, però minsa, per a una població que tenia prop de 20.000 habitants... I això que segons la “propaganda oficial” s’hi van vendre més de 800 abonaments i es comptava amb més de 400 voluntaris (?)...
I després què? Es deia que es volia consolidar aquells actes amb més repercussió i participació i tret d’uns pocs, com la trobada d’escriptors ebrencs que organitza la biblioteca comarcal, la resta han anat passant a millor vida. I la prova és que el pressupost per a cultura ha disminuït ostensiblement. Per tant, la promoció cultural de l’any de la capitalitat, ha deixat un pòsit molt minso i de cap manera s’han complert les expectatives!
dissabte, 2 de febrer del 2008
MADRID CONTAMINADA!
He escoltat a la Sexta que a Madrid s’han superat en pocs dies els índex de contaminació permesos per la Unió Europea amb un any. La pol•lució existent és tan greu que, fins i tot la policia municipal, patrulla amb mascaretes. Mentre, els governs (ajuntament i comunitat) diuen que es tracta de falç alarmisme i es neguen a prendre mesures correctores.
Mentre a Barcelona ja fa uns mesos que s’apliquen (com la limitació de la velocitat a 80 Km./ hora) i encara se’n volen prendre més, com la reducció de l’amplada dels carrils per obligar als conductors a circular-hi més poc a poc. Però aquestes mesures no satisfan a la majoria d’usuaris... I la contaminació els satisfà? Voldrien una Barcelona contaminada com Madrid? Segurament, per estar oberta al mar, Barcelona és difícil que arribi als mateix índex de contaminació, però prendre mesures no està malament. Encara que de vegades siguin impopulars!
Mentre a Barcelona ja fa uns mesos que s’apliquen (com la limitació de la velocitat a 80 Km./ hora) i encara se’n volen prendre més, com la reducció de l’amplada dels carrils per obligar als conductors a circular-hi més poc a poc. Però aquestes mesures no satisfan a la majoria d’usuaris... I la contaminació els satisfà? Voldrien una Barcelona contaminada com Madrid? Segurament, per estar oberta al mar, Barcelona és difícil que arribi als mateix índex de contaminació, però prendre mesures no està malament. Encara que de vegades siguin impopulars!
CARTA OBERTA AL PRESIDENT MARAGALL
Benvolgut Pasqual,
M’he assabentat per la premsa que estàs buscant adhesions per a concorre a les properes eleccions generals amb una candidatura pròpia.
Conec la teva emprenyamenta amb el PSC per no haver confiat suficientment amb tu a l’hora de repetir com a candidat a la Generalitat. Però al mateix temps també sé de l’ampli suport popular entre els militants de base que, encara avui, segueixes tenint.
Personalment, i et parlo com amic, crec que seria un greu error el presentar-te a les properes generals amb una llista pròpia que més que fer mal al PSC, podria donar algun diputat més al PP. I tal com estan les coses, aquest diputat podria ser del tot útil a l’hora de configurar un govern de majoria d’esquerres a Madrid.
Com a ebrenc, no vull ni arribar a pensar que passaria si els Mariano Rajoy, Ángel Acebes, Eudardo Zaplana i companyia tornessin a ocupar el palau de la Moncloa i els principals càrrecs del govern espanyol. Segurament l’amenaça del transvasament del nostre riu que encara planeja per damunt dels nostres caps, tornaria a ser tota una realitat i el futur de la nostra terra tornaria a quedar en entredit!
Així és, amic Pasqual, que abans de prendre la decisió, escolta als qui sempre hem estat al teu costat donant-te el suport necessari, encara que també he de reconèixer, insuficient.
Per a finalitzar només em resta preguntar-te pel teu estat de salut, tot esperant que si, al menys, no pots superar la malaltia, que aquesta vagi el suficientment lenta per poder gaudir durant molt de temps de la teva presència i de la teva valuosa opinió.
Rep una forta abraçada del teu amic,
M’he assabentat per la premsa que estàs buscant adhesions per a concorre a les properes eleccions generals amb una candidatura pròpia.
Conec la teva emprenyamenta amb el PSC per no haver confiat suficientment amb tu a l’hora de repetir com a candidat a la Generalitat. Però al mateix temps també sé de l’ampli suport popular entre els militants de base que, encara avui, segueixes tenint.
Personalment, i et parlo com amic, crec que seria un greu error el presentar-te a les properes generals amb una llista pròpia que més que fer mal al PSC, podria donar algun diputat més al PP. I tal com estan les coses, aquest diputat podria ser del tot útil a l’hora de configurar un govern de majoria d’esquerres a Madrid.
Com a ebrenc, no vull ni arribar a pensar que passaria si els Mariano Rajoy, Ángel Acebes, Eudardo Zaplana i companyia tornessin a ocupar el palau de la Moncloa i els principals càrrecs del govern espanyol. Segurament l’amenaça del transvasament del nostre riu que encara planeja per damunt dels nostres caps, tornaria a ser tota una realitat i el futur de la nostra terra tornaria a quedar en entredit!
Així és, amic Pasqual, que abans de prendre la decisió, escolta als qui sempre hem estat al teu costat donant-te el suport necessari, encara que també he de reconèixer, insuficient.
Per a finalitzar només em resta preguntar-te pel teu estat de salut, tot esperant que si, al menys, no pots superar la malaltia, que aquesta vagi el suficientment lenta per poder gaudir durant molt de temps de la teva presència i de la teva valuosa opinió.
Rep una forta abraçada del teu amic,
AMENAÇA DE DIMISSIÓ AL PP
El president regional del PP d’Aragó ha amenaçat amb dimitir si s’inclou dintre del programa electoral el transvasament de l’Ebre. Gustavo Alcalde no vol ni sentir-ne a parlar de les pretensions dels seus companys de partit a la Comunitat Valenciana, que no es altra que incloure un altre cop el tema del transvasament.
Pareix que de tant en tant (molt de tant en tant) apareix una veu amb “seny” dintre de les files de la dreta-dreta espanyola. Tal vegada només sigui una maniobra del president per esgarrapar uns quants vots o tal vegada sigui una amenaça real. No ho sé.
Però queda clar que a Catalunya no hi ha ningú que faci aquesta mena d’amenaces i mira que si algú té les de perdre amb el tema som els catalans. Però els dirigents del PPC segueixen sense assabentar-se’n! I és que de les dues dretes de Catalunya (CiU i el PP) n’hi ha una que segueix tots els mandats de Madrid. Fins i tot la representada pels bisbes catalans. I si algú els ha molestat l’han fet fora (Piqué) i a “rey muerto, rey puesto” (Cirera)
Pareix que de tant en tant (molt de tant en tant) apareix una veu amb “seny” dintre de les files de la dreta-dreta espanyola. Tal vegada només sigui una maniobra del president per esgarrapar uns quants vots o tal vegada sigui una amenaça real. No ho sé.
Però queda clar que a Catalunya no hi ha ningú que faci aquesta mena d’amenaces i mira que si algú té les de perdre amb el tema som els catalans. Però els dirigents del PPC segueixen sense assabentar-se’n! I és que de les dues dretes de Catalunya (CiU i el PP) n’hi ha una que segueix tots els mandats de Madrid. Fins i tot la representada pels bisbes catalans. I si algú els ha molestat l’han fet fora (Piqué) i a “rey muerto, rey puesto” (Cirera)
divendres, 1 de febrer del 2008
ESTADÍSTIQUES I SUPORTS AL PP
Les estadístiques no sempre són exactes però si reveladores. Així, per exemple, sobre Sarkozy, diuen que “només el 41 % dels ciutadans francesos recolzen el seu president”.
La Cancellera alemanya Angela Merkel tampoc està passat pel seu millor moment de popularitat... Tot i això, no fa gaires dies tots dos van donar un suport incondicional al líder del PP espanyol Mariano Rajoy. No es podia esperar una altra cosa, ja que són de partits amb ideologies semblants! La conclusió que es podria treure d’aquestes dades seria què: ¿la majoria de francesos i alemanys no donarien suport al líder de la dreta espanyola? No hi ha una estadística sobre això, però segurament, la majoria dels votants d’aquests dos líders europeus no votarien mai un partit tan extremadament posicionat cap a la dreta ni tan ancorat amb el seu propi passat.
La Cancellera alemanya Angela Merkel tampoc està passat pel seu millor moment de popularitat... Tot i això, no fa gaires dies tots dos van donar un suport incondicional al líder del PP espanyol Mariano Rajoy. No es podia esperar una altra cosa, ja que són de partits amb ideologies semblants! La conclusió que es podria treure d’aquestes dades seria què: ¿la majoria de francesos i alemanys no donarien suport al líder de la dreta espanyola? No hi ha una estadística sobre això, però segurament, la majoria dels votants d’aquests dos líders europeus no votarien mai un partit tan extremadament posicionat cap a la dreta ni tan ancorat amb el seu propi passat.
DOÑA ANA BOTELLA, DE DOL
I no és que se li hagi mort un parent proper, ni el gat, ni el canari. S’ha mort la que potser hagi influït d’una manera més important amb el seu pensament ideològic! Es tracta de Marcia Macie, fundador dels “Legionaris de Crist”, que com tothom sap (i si no ho sap se n’assabentarà ara) forma part la dona de José Maria Aznar. És una corrent ultracatòlica que anat a menys gràcies, precisament al seu fundador, acusat d’abusos a menors. I és que diguem amb qui camines i et diré amb qui te’n vas al llit!
dijous, 31 de gener del 2008
DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA
Gràcies al Conveni signat entre la Mancomunitat de la Taula del Sénia i el
Ministeri d’Indústria, s’han incrementat un 200 % les ajudes per a
reindustrialització que el Ministeri dona a ajuntaments i a empreses dels
pobles que formen part de la Mancomunitat.
Enguany, 2008, s’han aprovat un total de 38 ajudes entre les 48 que s’havien
demanat. I entre els 38 projectes aprovats es repartiran un total de
7.935.203 €, dels quals 1.091.546 € són en forma de subvenció a fons perdut
per a administracions públiques i 6.843.657 € són crèdits sense interès, a
15 anys i amb els 5 primers de carència per a empreses.
La comparació amb els anys anteriors és molt significativa. Mentre al 2006
(sense Conveni) de 18 peticions només se’n van atendre 2 i per un total de
2.629.964 €, l’any passat (2007) ja amb el Conveni signat es van aprovar
totes les 15 sol·licituds i per un import total de 5.295.000 €. I ara, al
2008, l’increment encara ha estat molt més important.
Una altra cosa a destacar és que les 15 ajudes del 2007 eren de 6 pobles,
mentre que les 38 d’enguany ja són dels 13 pobles següents: Benicarló,
Càlig, Morella, Rossell, Traiguera, Vinaròs, Alcanar, Sant Carles de la
Ràpita, La Sénia, Ulldecona, Beseit, Peñarroya de Tastavins i Vall de
roures. I com és normal al incrementar-se els projectes, també són molts més
els sectors econòmics beneficiats.
Properament el Director General de Desenvolupament Industrial del MITYC
estarà a la zona reunint-se amb totes les empreses i ajuntaments.
Cal destacar finalment l’efecte molt positiu que ha tingut per a tota la
zona la signatura del Conveni MITYC – Mancomunitat ja que en dos anys s’han
repartit entre empreses i ajuntaments de la zona un total de més de 13
milions d’euros (o sigue més de 2.200 milions de les antigues pessetes).
Ministeri d’Indústria, s’han incrementat un 200 % les ajudes per a
reindustrialització que el Ministeri dona a ajuntaments i a empreses dels
pobles que formen part de la Mancomunitat.
Enguany, 2008, s’han aprovat un total de 38 ajudes entre les 48 que s’havien
demanat. I entre els 38 projectes aprovats es repartiran un total de
7.935.203 €, dels quals 1.091.546 € són en forma de subvenció a fons perdut
per a administracions públiques i 6.843.657 € són crèdits sense interès, a
15 anys i amb els 5 primers de carència per a empreses.
La comparació amb els anys anteriors és molt significativa. Mentre al 2006
(sense Conveni) de 18 peticions només se’n van atendre 2 i per un total de
2.629.964 €, l’any passat (2007) ja amb el Conveni signat es van aprovar
totes les 15 sol·licituds i per un import total de 5.295.000 €. I ara, al
2008, l’increment encara ha estat molt més important.
Una altra cosa a destacar és que les 15 ajudes del 2007 eren de 6 pobles,
mentre que les 38 d’enguany ja són dels 13 pobles següents: Benicarló,
Càlig, Morella, Rossell, Traiguera, Vinaròs, Alcanar, Sant Carles de la
Ràpita, La Sénia, Ulldecona, Beseit, Peñarroya de Tastavins i Vall de
roures. I com és normal al incrementar-se els projectes, també són molts més
els sectors econòmics beneficiats.
Properament el Director General de Desenvolupament Industrial del MITYC
estarà a la zona reunint-se amb totes les empreses i ajuntaments.
Cal destacar finalment l’efecte molt positiu que ha tingut per a tota la
zona la signatura del Conveni MITYC – Mancomunitat ja que en dos anys s’han
repartit entre empreses i ajuntaments de la zona un total de més de 13
milions d’euros (o sigue més de 2.200 milions de les antigues pessetes).
dimecres, 30 de gener del 2008
PrePotència I CINISME
On està la coherència del PP? Ells que per qualsevol cosa demanen la dimissió, sobre tot si aquest és socialista, ara, després de la sentència exculpatòria de l’Audiència Provincial de Madrid als metges denunciats dels hospital Severo Ochoa de Madrid, no només no dimiteix ningú (ni Esperanza Aguirre, ni el conseller Lamela, etc.) sinó que ni demanen perdó ni volen dir si els acabaran readmetent. Ja que la denúncia contra la mala praxi mèdica va ser anònima, ara, el que caldria és obrir una investigació en tota regla amb la finalitat d’esbrinar d’on va sortir aquesta denuncia i millor encara: qui la va fer.
Per a mi la Presidenta de la Comunitat de Madrid i el seu conseller han perdut tot tipus de credibilitat, i així tindria que ser també per als seus administrats. Només la realització de gestos honestos de cara Luis Montes i el seu equip encaminats a demanar-los perdo de forma pública i notòria, readmetre’ls al Servei Madrileny de Salut, etc. etc. poden fer esborrar tot el mal que els han fet.
La querella que vol presentar el col•legi mèdic pot seguir-los donant un ajut força estimable, però no tot. I que n’aprengui el govern d’Esperanza i tot el PP.
Per a mi la Presidenta de la Comunitat de Madrid i el seu conseller han perdut tot tipus de credibilitat, i així tindria que ser també per als seus administrats. Només la realització de gestos honestos de cara Luis Montes i el seu equip encaminats a demanar-los perdo de forma pública i notòria, readmetre’ls al Servei Madrileny de Salut, etc. etc. poden fer esborrar tot el mal que els han fet.
La querella que vol presentar el col•legi mèdic pot seguir-los donant un ajut força estimable, però no tot. I que n’aprengui el govern d’Esperanza i tot el PP.
80 km/h: canviar per progressar
(Article de Salvador Fuentes Bayó, tècnic en medi ambient de la Diputació de Barcelona)
Ahir un portaveu del Servei Català de Trànsit va indicar que el Govern català estava estudiant la reducció de l’amplada de carrils a les entrades a Barcelona, a la zona de velocitat limitada a 80 km/h, per assolir els objectius de protecció de la salut i del medi ambient, i per reduir l’accidentalitat. Avui un sector dels mitjans de comunicació ha posat el crit en el cel, opinant i propiciant debats basats en la desinformació, arran d’aquesta proposta. Una proposta que dóna alhora la possibilitat al transport públic de circular de forma eficient, i assegura el compliment d’altres polítiques derivades de la reducció de velocitat: menys accidents, menys congestió, menys consum energètic i menys emissions. En definitiva, es promoure la idea de oferir més benestar i una millor mobilitat per a tothom.
Es detecta una oposició al canvi d’alguns sectors que necessàriament s’ha de produir. Un canvi que per altra banda, troba consens entre tots els opinadors socials proclamen perquè és clar que la protecció de la salut de la ciutadania, la reducció de la mortalitat i de l’accidentalitat a la carretera, l’estalvi energètic i la promoció del transport públic avui són objectius compartit pel 100% de la població. Sorprèn que una mesura que s’explica des de fa cinquanta anys a les universitats --la reducció de l’amplada del carril impulsa els conductors a reduir la velocitat-- i que ha tingut un èxit tan contrastat als Estats Units, a molts països europeus i a les pròpies Rondes de Barcelona, pugui generar aquestes virulentes campanyes en contra.
Sembla com si aquests mitjans de comunicació i opinadors social tinguin dificultats per entendre que cal canviar, que al segle XXI no podem continuar fent el que fèiem malament al segle passat.
La millora del transport públic és un clam generalitzat, i l’estretament de carrils, tal com va demostrar la PTP a la B-23 durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, fa possible aquest quart carril pels autobusos que tothom vol. No podem esperar al 2014 a què es compleixi el pla ferroviari que ha proposat la PTP, perquè, a més, el ferrocarril operarà sempre en uns quants corredor i per a molts ciutadans un autobús freqüent i fiable és i serà la millor solució de transport.
La reducció de l’accidentalitat és també un objectiu compartit pel 99% de la població i des de fa molts anys l’enginyeria del trànsit ha establert que baixant la velocitat es baixa també l’accidentalitat.
La preservació de la salut és també una proposta que rep el suport total de la població, i per complir-la la reducció de la velocitat és condició indispensable.
La disminució del consum energètic és també un imperatiu ètic, social i econòmic. Recentment, la Comissió Europea ha presentat un pla contra el canvi climàtic que reclama estalvis energètics i la reducció de la velocitat és la principal mesura pel reduir-ne el consum en el sector de l’automoció que és responsable del 40% del consum energètic a Catalunya i Espanya.
Amb la reducció de la velocitat tothom guanya. Tots excepte aquells conductors que en el seu egoisme només valoren els 2 o 3 minuts de temps que poden perdre en un viatge en cotxe degut a la reducció de la velocitat.
Fem una crida a tothom perquè es defensi la reducció de la velocitat a les carreteres, també a les entrades a Barcelona, perquè aquesta mesura millorarà el benestar col·lectiu.
Barcelona, 29 de gener de 2008
Ahir un portaveu del Servei Català de Trànsit va indicar que el Govern català estava estudiant la reducció de l’amplada de carrils a les entrades a Barcelona, a la zona de velocitat limitada a 80 km/h, per assolir els objectius de protecció de la salut i del medi ambient, i per reduir l’accidentalitat. Avui un sector dels mitjans de comunicació ha posat el crit en el cel, opinant i propiciant debats basats en la desinformació, arran d’aquesta proposta. Una proposta que dóna alhora la possibilitat al transport públic de circular de forma eficient, i assegura el compliment d’altres polítiques derivades de la reducció de velocitat: menys accidents, menys congestió, menys consum energètic i menys emissions. En definitiva, es promoure la idea de oferir més benestar i una millor mobilitat per a tothom.
Es detecta una oposició al canvi d’alguns sectors que necessàriament s’ha de produir. Un canvi que per altra banda, troba consens entre tots els opinadors socials proclamen perquè és clar que la protecció de la salut de la ciutadania, la reducció de la mortalitat i de l’accidentalitat a la carretera, l’estalvi energètic i la promoció del transport públic avui són objectius compartit pel 100% de la població. Sorprèn que una mesura que s’explica des de fa cinquanta anys a les universitats --la reducció de l’amplada del carril impulsa els conductors a reduir la velocitat-- i que ha tingut un èxit tan contrastat als Estats Units, a molts països europeus i a les pròpies Rondes de Barcelona, pugui generar aquestes virulentes campanyes en contra.
Sembla com si aquests mitjans de comunicació i opinadors social tinguin dificultats per entendre que cal canviar, que al segle XXI no podem continuar fent el que fèiem malament al segle passat.
La millora del transport públic és un clam generalitzat, i l’estretament de carrils, tal com va demostrar la PTP a la B-23 durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, fa possible aquest quart carril pels autobusos que tothom vol. No podem esperar al 2014 a què es compleixi el pla ferroviari que ha proposat la PTP, perquè, a més, el ferrocarril operarà sempre en uns quants corredor i per a molts ciutadans un autobús freqüent i fiable és i serà la millor solució de transport.
La reducció de l’accidentalitat és també un objectiu compartit pel 99% de la població i des de fa molts anys l’enginyeria del trànsit ha establert que baixant la velocitat es baixa també l’accidentalitat.
La preservació de la salut és també una proposta que rep el suport total de la població, i per complir-la la reducció de la velocitat és condició indispensable.
La disminució del consum energètic és també un imperatiu ètic, social i econòmic. Recentment, la Comissió Europea ha presentat un pla contra el canvi climàtic que reclama estalvis energètics i la reducció de la velocitat és la principal mesura pel reduir-ne el consum en el sector de l’automoció que és responsable del 40% del consum energètic a Catalunya i Espanya.
Amb la reducció de la velocitat tothom guanya. Tots excepte aquells conductors que en el seu egoisme només valoren els 2 o 3 minuts de temps que poden perdre en un viatge en cotxe degut a la reducció de la velocitat.
Fem una crida a tothom perquè es defensi la reducció de la velocitat a les carreteres, també a les entrades a Barcelona, perquè aquesta mesura millorarà el benestar col·lectiu.
Barcelona, 29 de gener de 2008
dimarts, 29 de gener del 2008
UN "10" PER ALBERT OM
Per la seva ironia fina, per la seva sagacitat, pel seu compromís social... i sobre tot per la seva imparcialitat. Fa un temps posa nota a alguns personatges que són notícia i avui ho ha fet per al director del servei Català de Trànsit, el Sr. Josep Pérez Moya. I acabat demanant que es suprimeixin les ratlles de les carreteres, l’asfalt, posar més peatges per a tenir que anar parant cada pocs metres i fins i tot porcs senglars. Un aplaudiment per al periodista.
Potser que tot acabi sent una mena de “globus sonda” per crear opinió. Avui mateix la Vanguardia ja porta l’enquesta en la seva versió digital. Evidentment, d’un diari de dretes no es pot esperar més que un resultat on per una aclaparadora majoria s’està rebutjant la iniciativa. Suposo que quan s’ha tirat una idea així, primer ha hagut de ser estudiada per experts. I no sé si l’Albert Om ho és o no d’expert!
Ara, totes aquelles mesures que s’adoptin per a crear seguretat, descontaminació, etc. benvingudes siguin. Encara que de vegades resultin impopulars sobre tot per aquells que els agrada fer ostentació del seu cotxe i de la velocitat que poden agafar.
Potser que tot acabi sent una mena de “globus sonda” per crear opinió. Avui mateix la Vanguardia ja porta l’enquesta en la seva versió digital. Evidentment, d’un diari de dretes no es pot esperar més que un resultat on per una aclaparadora majoria s’està rebutjant la iniciativa. Suposo que quan s’ha tirat una idea així, primer ha hagut de ser estudiada per experts. I no sé si l’Albert Om ho és o no d’expert!
Ara, totes aquelles mesures que s’adoptin per a crear seguretat, descontaminació, etc. benvingudes siguin. Encara que de vegades resultin impopulars sobre tot per aquells que els agrada fer ostentació del seu cotxe i de la velocitat que poden agafar.
ELS 400
Si 300 és el títol d’una pel•lícula, quan parlo dels 400 em refereixo a la “devolució” d’impostos que ha promès Zapatero. Tinc que donar la raó als d’ICV de que hauria valgut més destinar aquests diners a crear més places d’escola bressol, per exemple. Diu la candidata socialista Carme Chacón que si es poden tornar és gràcies a la bona gestió que s’ha fet. I no seré jo qui ho posi en dubte, segurament ha estat així. Però fer aquest tipus de promeses electorals és entrar en uns “guerra” que no ens cal.
A més, si tenim en compte que les promeses de rebaixa d’impostos del candidat de la dreta es desqualifiquen per sí soles: anticonstitucionals, veritables fal•làcies, etc., etc. no cal donar-li més joc ni arguments per a que els puguin acabar usant en contra nostra.
A més, si tenim en compte que les promeses de rebaixa d’impostos del candidat de la dreta es desqualifiquen per sí soles: anticonstitucionals, veritables fal•làcies, etc., etc. no cal donar-li més joc ni arguments per a que els puguin acabar usant en contra nostra.
diumenge, 27 de gener del 2008
MARTÍNEZ SISTACH, DURAN I LLEIDA I EL PP
L’Arquebisbe Martínez Sistach no ha volgut ser menys que el seu homònim de Madrid Rouco Varela i ha organitzat un acte de suport a la família tradicional i en contra de l’avortament. Amb això, l’arquebisbe és posa a la mateixa altura en la defensa del Partit Popular. A Catalunya la dreta sempre ha estat representada per CiU i la part cristiana Per la U (Unió Democràtica de Catalunya), per cert, Duran i Lleida també hi era present. La qual cosa vol dir què: Primer.- També ha Catalunya la cúpula de l’Església Catòlica representa el Partit Popular. I Segon.- Unió Democràtica ha fet un pas de desgravi amb el partit de Mariano Rajoy i Aznar. No sé si Duran serà o no ministre amb el PP, però de ganes no li manquen i, segurament, no farà mai manifestacions on doni un suport explícit al PSOE pera després de les eleccions. Ja sé que la paraula equidistància forma part de l’ideari d’un altre partit, però UDC no es mostra equidistant sinó que es situa molt prop de la dreta més espanyola, anticatalana i franquista representada pel PP!
JAUME S., L'INDEPENDENTISTA
Jaume Sobraqués es declara independentista segons la notícia apareguda ahir al diari el Punt. I continuava dient que “els socialistes no van entendre la manifestació de l’1-D on es demanava el dreta a decidir”. Però Jaume, no era el “dret a decidir sobre infrastructures”?
Vaig “conèixer” a Jaume Sobraqués a un programa que emetia la 2 de TVE de nom la “Barberia”. Era un programa de debat de futbol on entre altres anava l’actual Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar i el “popular” Enric Lacalle. Després vaig saber que era historiador, va ser director del Museu d’Història de Catalunya i directiu del Barça. Sempre el vaig considerar de l’ala dretana del PSC per la seva manera de pensar. La veritat és que no m’estranya que el proclami independentista, cadascú pot declarar-se allò que cregui convenient, el que em sobta és que una persona com ell no entengués de “que anava la manifestació” Jo li podria donar uns clars exemples si és que ells no els va veure... gent que no havien sortit mai a manifestar-se per res i de sobte surten al carrer pel dret a decidir “en infrastructures” Com diria la nena de l’acudit del “oso hormiguero”: “¡Anda, ya!”
Vaig “conèixer” a Jaume Sobraqués a un programa que emetia la 2 de TVE de nom la “Barberia”. Era un programa de debat de futbol on entre altres anava l’actual Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar i el “popular” Enric Lacalle. Després vaig saber que era historiador, va ser director del Museu d’Història de Catalunya i directiu del Barça. Sempre el vaig considerar de l’ala dretana del PSC per la seva manera de pensar. La veritat és que no m’estranya que el proclami independentista, cadascú pot declarar-se allò que cregui convenient, el que em sobta és que una persona com ell no entengués de “que anava la manifestació” Jo li podria donar uns clars exemples si és que ells no els va veure... gent que no havien sortit mai a manifestar-se per res i de sobte surten al carrer pel dret a decidir “en infrastructures” Com diria la nena de l’acudit del “oso hormiguero”: “¡Anda, ya!”
dissabte, 26 de gener del 2008
LA PEL·LÍCULA SOBRE LA TRAGÈDIA DELS ALFACS
Un dels dies dels que més em recordo fou aquell 11 de juliol de 1978. Sense conèixer la magnitud del que havia passat, tot hi saber que alguna cosa passava, aquella tarda preteníem anar a la platja de les Cases des de Santa Bàrbara. A l’arribar a Amposta ens van dir que no podíem passar i ens va tocar anar a voltar per Ulldecona i, per les corbes del Remei vàrem aconseguir arribar fins a les immediacions del Càmping Castro. Com que ja es va fer molt tard per a prendre el bany, vam optar en girar cua i al desaparegut bar Arabesco d’Ulldecona, finalment, sentirem la notícia per la ràdio.
Trenta anys després una productora alemanya va voler comptar la “seva” peculiar manera de com van passar els fets. He de dir que jo no vaig veure la pel•lícula, però m’han arribat informacions prou fiables de la versió i com van voler caricaturitzar a la societat espanyola d’aquella època. Es veu que hi havia una manca de rigor important. Quan es veia una carretera, els cotes que hi passaven eren models que en aquella Espanya del 78 no hi circulaven. Jo tenia un Seat 127 i recordo que em volia comprar un Citroën 2 CV. El model de cotxe que jo tenia va ser el més venut d’Espanya. També hi havien seats 124, 133... Algun Simca 1000, Renault 4, 5, 6... Ens van pintar com a tercermundistes. El propi xofer de camió tenia una imatge deplorable, tot era molt brut... Els accidentats eren traslladats a convents de monges!! Una cosa és un hospital on les monges feien d’infermeres; l’altra molt diferent és que fossin portats a convents!
La minisèrie va ser emesa per Antena 3 i segons pareix la van oferir amb anterioritat a TV3. Si és així va fer bé la televisió catalana de no emetre la pel•lícula. Primera pel record a un desastre que no crec que porti ningú records agradables i segon per la caricatura poc ajustada a la realitat que van fer de l’Espanya de 1978.
Fins i tot em van dir que volen fer arribar cartes de queixa a Antena 3 per haver-la emès.
Trenta anys després una productora alemanya va voler comptar la “seva” peculiar manera de com van passar els fets. He de dir que jo no vaig veure la pel•lícula, però m’han arribat informacions prou fiables de la versió i com van voler caricaturitzar a la societat espanyola d’aquella època. Es veu que hi havia una manca de rigor important. Quan es veia una carretera, els cotes que hi passaven eren models que en aquella Espanya del 78 no hi circulaven. Jo tenia un Seat 127 i recordo que em volia comprar un Citroën 2 CV. El model de cotxe que jo tenia va ser el més venut d’Espanya. També hi havien seats 124, 133... Algun Simca 1000, Renault 4, 5, 6... Ens van pintar com a tercermundistes. El propi xofer de camió tenia una imatge deplorable, tot era molt brut... Els accidentats eren traslladats a convents de monges!! Una cosa és un hospital on les monges feien d’infermeres; l’altra molt diferent és que fossin portats a convents!
La minisèrie va ser emesa per Antena 3 i segons pareix la van oferir amb anterioritat a TV3. Si és així va fer bé la televisió catalana de no emetre la pel•lícula. Primera pel record a un desastre que no crec que porti ningú records agradables i segon per la caricatura poc ajustada a la realitat que van fer de l’Espanya de 1978.
Fins i tot em van dir que volen fer arribar cartes de queixa a Antena 3 per haver-la emès.
IRPF: TANTA GENEROSITAT EM SORPRÈN, SR. RAJOY
M’agradaria creure totes les promeses que fa, però miri, no m’ho crec, que vol que li digui... I no és perquè els del PP tinguin fama de mentiders, que també, sinó perquè sóc dels que crec que un partit que representa el sector més dur de la dreta espanyola només mira cap els interessos dels seus votats que solen ser la gen adinerada d’aquest país i algun ignorant que de política ni n’entén ni en vol entendre... la majoria són aquell que diuen: “jo, sóc apolític”...
Però no vull que la meva afirmació sigui gratuïta i li demostraré amb “pels i senyals” que el que vostè enganya a la ciutadania quan fa aquest tipus de promeses electorals. Una llei d’IRPF no es fa de la nit al dia, costa uns anys abans no passa per totes les fases de la seva elaboració: des del redactat de la norma fins la aprovació de les cameres parlamentaries. El Partit Popular, amb José María Aznar al capdavant del govern va fer una llei d’IRPF l’any 1998. Amb una article molt detallat publicat per la revista del meu sindicat i un setmanari territorial, titulat “Els paranys fiscals del PP” vaig analitzar totes aquelles coses que, al meu entendre, suposaven un greuge per a les classes més desfavorides i per tant beneficiaven clarament als qui més guanyaven. Així, van desaparèixer les deduccions de la quota per fills, ascendents, ets i es van treure de la mànega les deduccions per “mínims personals i familiars”. D’aquesta manera, a bases imposables més elevades (el resultat net de la declaració de la renda) més diners (amb pessetes o amb euros et podies deduir) També van abaixar els tipus màxims de la quota, la tributació per augments patrimonials va passar primer al 20 % i més tard al 18. Qui té normalment augments de patrimoni? Els treballadors que amb prou feines arriben a final de mes? També van treure la possibilitat de desgravar l’ascendent o descendent si aquests feien la declaració pel seu compte, encara que les devolucions fossin minses, etc., etc.
Llavors és possible què un partit que va afavorir clarament els interessos d’uns quants (els més acabalats) pugin dir ara que abaixaran els impostos per a tothom? Sincerament, no m’ho crec! Mentre als qui guanyen menys els baixaran les engrunes, els grans beneficiats, com sempre que ha governat el PP, seran els que més especulen amb transaccions mobiliàries i immobiliàries...
Però no vull que la meva afirmació sigui gratuïta i li demostraré amb “pels i senyals” que el que vostè enganya a la ciutadania quan fa aquest tipus de promeses electorals. Una llei d’IRPF no es fa de la nit al dia, costa uns anys abans no passa per totes les fases de la seva elaboració: des del redactat de la norma fins la aprovació de les cameres parlamentaries. El Partit Popular, amb José María Aznar al capdavant del govern va fer una llei d’IRPF l’any 1998. Amb una article molt detallat publicat per la revista del meu sindicat i un setmanari territorial, titulat “Els paranys fiscals del PP” vaig analitzar totes aquelles coses que, al meu entendre, suposaven un greuge per a les classes més desfavorides i per tant beneficiaven clarament als qui més guanyaven. Així, van desaparèixer les deduccions de la quota per fills, ascendents, ets i es van treure de la mànega les deduccions per “mínims personals i familiars”. D’aquesta manera, a bases imposables més elevades (el resultat net de la declaració de la renda) més diners (amb pessetes o amb euros et podies deduir) També van abaixar els tipus màxims de la quota, la tributació per augments patrimonials va passar primer al 20 % i més tard al 18. Qui té normalment augments de patrimoni? Els treballadors que amb prou feines arriben a final de mes? També van treure la possibilitat de desgravar l’ascendent o descendent si aquests feien la declaració pel seu compte, encara que les devolucions fossin minses, etc., etc.
Llavors és possible què un partit que va afavorir clarament els interessos d’uns quants (els més acabalats) pugin dir ara que abaixaran els impostos per a tothom? Sincerament, no m’ho crec! Mentre als qui guanyen menys els baixaran les engrunes, els grans beneficiats, com sempre que ha governat el PP, seran els que més especulen amb transaccions mobiliàries i immobiliàries...
divendres, 25 de gener del 2008
DEPENDÈNCIA I SUBMISSIÓ
Tal com anireu llegint l’escrit us en donareu compte que aquestes dues coses podent tenir significats molt diferents atenent el tema concret que es vulguin utilitzar.
Aquest mateix matí he parlat amb el Director Territorial d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i m’ha dit que els grups de dependència, sobre tot d’Amposta estan convençuts, amb una àmplia majoria, que els diners que perceben, sobre tot del programa “viure en família” els hi dóna l’ajuntament. Així parlen de la “paga de l’alcalde Roig” i ell ha d’anar dient que arriben de la Generalitat, que l’ajuntament fa de simple tramitador dels expedients. Pe això, molta gent d’Amposta tenen veritable dependència a les seves institucions locals i una total submissió als càrrecs electes que conformen l’equip de govern municipal. Sobre tot dels seus alcaldes!
Així no és d’estranyar que els hi puguin dir per guanyar-se cada vegada el seu vot “què d’entrar uns altres els hi traurien la paga”. Aquest fet que algú podria posar en dubte, vull recordar que hi ha una denuncia penal presentada per l’anterior Delegat del departament, arran d’un escrit “penjat” a un fòrum d’opinió, afortunadament, avui tanca!
Així acabaríem dient que els dependents socialment, a la vegada ho són del polítics populistes i mentiders que per aconseguir els seus propòsits no dubten a l’hora de donar informacions falses o no ajustades a la veritat, tant me fa!
Aquest mateix matí he parlat amb el Director Territorial d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i m’ha dit que els grups de dependència, sobre tot d’Amposta estan convençuts, amb una àmplia majoria, que els diners que perceben, sobre tot del programa “viure en família” els hi dóna l’ajuntament. Així parlen de la “paga de l’alcalde Roig” i ell ha d’anar dient que arriben de la Generalitat, que l’ajuntament fa de simple tramitador dels expedients. Pe això, molta gent d’Amposta tenen veritable dependència a les seves institucions locals i una total submissió als càrrecs electes que conformen l’equip de govern municipal. Sobre tot dels seus alcaldes!
Així no és d’estranyar que els hi puguin dir per guanyar-se cada vegada el seu vot “què d’entrar uns altres els hi traurien la paga”. Aquest fet que algú podria posar en dubte, vull recordar que hi ha una denuncia penal presentada per l’anterior Delegat del departament, arran d’un escrit “penjat” a un fòrum d’opinió, afortunadament, avui tanca!
Així acabaríem dient que els dependents socialment, a la vegada ho són del polítics populistes i mentiders que per aconseguir els seus propòsits no dubten a l’hora de donar informacions falses o no ajustades a la veritat, tant me fa!
IL·LAGALITZACIÓ = CONFLICTE?
Començaré dient que si de mi depengués il•legalitzar ANV i el Partit Comunista de les Terres Basques, no sé que faria. Penso que hi manquen molts informes jurídics i policíacs i moltes proves per a prendre una determinació tan important i que a la llarga pot ser molt nefasta. Està clar que al País Basc hi ha molta gent que tenen com a referent el món de Batasuna. I si aquesta formació ja ha estat il•legalitzada buscaran una vegada i un altra alternatives per a poder tenir representació a les institucions que, a la vegada és la seva principal font de finançament. També és cert que caldria integrar-se del tot al món democràtic, cosa que fins ara no han fet. Per a fer-ho caldria desvincular-se del tot de la banda terrorista ETA, condemnar els seus atemptats i lluitar de forma pacífica (pareix que aquest grup de paraules no poden anar unides!) per aconseguir la independència d’Euskadi, si aquest és el seu veritable objectiu, que pareix que sí.
Les eleccions generals estan a la volta del cantó i tots els votants nacionalistes, diguem-los més radicals, no tindran un referent clar, ja que no hi ha temps material per configurar altres formacions polítiques que puguin concorre a les eleccions. Així és de preveure aldarulls tal i com ens anirem apropat al 9 de març. Fins i tot són molt previsibles la mateixa jornada electoral i, segurament, un increment molt acusat de vot nul. I la policia tindrà que treballar a preu fet si vol controlar una ciutadania per ella sola incontrolada.
Les eleccions generals estan a la volta del cantó i tots els votants nacionalistes, diguem-los més radicals, no tindran un referent clar, ja que no hi ha temps material per configurar altres formacions polítiques que puguin concorre a les eleccions. Així és de preveure aldarulls tal i com ens anirem apropat al 9 de març. Fins i tot són molt previsibles la mateixa jornada electoral i, segurament, un increment molt acusat de vot nul. I la policia tindrà que treballar a preu fet si vol controlar una ciutadania per ella sola incontrolada.
dijous, 24 de gener del 2008
EL PP A LA VORA DEL DELICTE ELECTORAL
Està passant a Sevilla. Segons informa el diari digital "el Plural", el PP vol ajudar a votar als vells i als impedits. Quina novetat. Podríem posar mil exemples del que sol fer CiU a les nostres comarques. A Santa Bàrbara, una vegada van enxampar un funcionari de l’ajuntament, ja difunt, certificant en hores d’oficina vots per correu amb les fotocòpies dels DNI per sobre del taulell. La mateixa germana del llavors alcalde es cansava fent viatges a la residència de Jesús per portar-los a votar. A Amposta s’ha dit sempre que militants de CiU acudeixen a la residència de la 3a edat per “acompanyar-los” a votar. I en aquest cas hi ha proves evidents. Lluïsa Lizàrraga, núm. 3 del PSC per Tarragona i va tenir un rifi-rafe amb alguns d’aquest militants.
Evidentment hi ha que denunciar aquestes males pràctiques que només fan que adulterar la democràcia al nostre país!
Evidentment hi ha que denunciar aquestes males pràctiques que només fan que adulterar la democràcia al nostre país!
PART DE LA BANCA DÓNA SUPORT EXPLÍCIT AL PP
Si encara hi havia algun incrèdul que pensava amb que Manuel Pizarro era un personatge moderat, crec que avui ha quedat sobradament demostrat qui representa l’antic president d’Endesa. Ha rebut, ni més ni menys que el cop a l’espatlla que li faltava en forma d’elogis per part d’un president d’uns del bancs més importants del país: Francisco González.
Sóc de l’opinió i penso que la compartireu amb mi que la gran banca representa el sector més conservador de la dreta espanyola.
Torno al començament: si després d’aquesta expressió de suport encara queda algú que tenia la intenció de votar un partit de dreta moderat, que vagi analitzant la situació.
Sóc de l’opinió i penso que la compartireu amb mi que la gran banca representa el sector més conservador de la dreta espanyola.
Torno al començament: si després d’aquesta expressió de suport encara queda algú que tenia la intenció de votar un partit de dreta moderat, que vagi analitzant la situació.
dimecres, 23 de gener del 2008
DARRER COMUNICAT DE LA PLATAFORMA "JUICIO A AZNAR"
Queridos compañeros de la Plataforma Juicio a Aznar,
os escribimos para informaros de que el próximo 23 de febrero se
celebrarán unas Jornadas en las que participarán destacados juristas,
políticos e intelectuales, además de ciudadanos, partidos políticos y
movimientos sociales. Se celebrarán en el Salón de Actos del Centro
"Abogados de Atocha" de CC. OO. (C/ Sebastián Herrera, 14. Metro:
Embajadores) a partir de las 10h de la mañana. El programa de las
Jornadas se hará público durante los próximos días en
juicioaaznar.net
Tanto para la organización de las Jornadas como para el proceso legal
que comenzará en apenas unas semanas vamos a necesitar tu apoyo.
Necesitaremos tu apoyo para la organización de grupos de trabajo
locales, para la recogida de firmas en papel que comenzará muy
pronto, pero también tu apoyo económico. Una simbólica aportación
puede ayudar mucho a la Plataforma y a la causa de llevar ante los
tribunales a José María Aznar.
Te adjuntamos una imagen para que la difundas entre todos tus
contactos.
Muchas gracias.
Salud y Paz
Plataforma "Juicio a Aznar"
os escribimos para informaros de que el próximo 23 de febrero se
celebrarán unas Jornadas en las que participarán destacados juristas,
políticos e intelectuales, además de ciudadanos, partidos políticos y
movimientos sociales. Se celebrarán en el Salón de Actos del Centro
"Abogados de Atocha" de CC. OO. (C/ Sebastián Herrera, 14. Metro:
Embajadores) a partir de las 10h de la mañana. El programa de las
Jornadas se hará público durante los próximos días en
juicioaaznar.net
Tanto para la organización de las Jornadas como para el proceso legal
que comenzará en apenas unas semanas vamos a necesitar tu apoyo.
Necesitaremos tu apoyo para la organización de grupos de trabajo
locales, para la recogida de firmas en papel que comenzará muy
pronto, pero también tu apoyo económico. Una simbólica aportación
puede ayudar mucho a la Plataforma y a la causa de llevar ante los
tribunales a José María Aznar.
Te adjuntamos una imagen para que la difundas entre todos tus
contactos.
Muchas gracias.
Salud y Paz
Plataforma "Juicio a Aznar"
PÀNIC A LA CAIGUDA DE LA BORSA
De sobte pareix que a tothom li hagi entrat el pànic per les males notícies dels mercats de valors d’aquests darrers dies. Pareix com si tothom hi tingués la majoria dels seus estalvis ficats en productes financers amb cotitzacions a la borsa. Però, a l’hora de la veritat, quants hi ha que hi tenen veritablement interessos? Jo crec que pocs, molt pocs. Hi els que “controlen” els mercats encara son molts menys.
Per això em pregunto: està fundat el pànic? No us faré cap anàlisi. Ja he dit altres cops que no sóc economista, però crec que el temor o pànic si voleu no està justificat per a la majoria de ciutadans.
La majoria d’aquesta majoria treballen assalariats, per tant tenen una nòmina a finals de mes. Potser determinats sectors econòmics poden arribar a notar la “crisi”, però la majoria de productes que es compren dels salaris són indispensables per al ser humà: menjar, productes de neteja, roba, transport... fins i tot oci i cultura. I per tant, si no cau d’una manera alarmant la demanda d’aquestes coses, la vida continuarà amb certa normalitat. Potser, fins i tot, que alguns d’aquest productes abaixin els preus. Dos exemples. Un, la vivenda si en realitat no baixa, tampoc s’apuja tant com els darrers anys i esperem a veure... L’altre, el preu del petroli està abaixant en aquests darrers dies. Això pot fer que molts productes també o facin o, al menys no s’apugin con aquest darrer anys /una inflació del 4,2 % i una dècima més a Catalunya) El Banc Central Europeu ja ha anunciat avui precisament que a diferència d’allò que van fer als EE.UU, no abaixaran el preu oficial del diner. Precisament per la inflació!
Fa anys, un conegut em va dir: “l’economia ni es crea ni es destrueix, només es transforma” Encara que al món dels mercats de valors, aquest poden pujar o baixar depenent de moltes coses, però el diner circulant és sempre el mateix. Així quan la borsa baixa (o perd)... qui guanya? Perquè algú ho ha de fer!
Per això em pregunto: està fundat el pànic? No us faré cap anàlisi. Ja he dit altres cops que no sóc economista, però crec que el temor o pànic si voleu no està justificat per a la majoria de ciutadans.
La majoria d’aquesta majoria treballen assalariats, per tant tenen una nòmina a finals de mes. Potser determinats sectors econòmics poden arribar a notar la “crisi”, però la majoria de productes que es compren dels salaris són indispensables per al ser humà: menjar, productes de neteja, roba, transport... fins i tot oci i cultura. I per tant, si no cau d’una manera alarmant la demanda d’aquestes coses, la vida continuarà amb certa normalitat. Potser, fins i tot, que alguns d’aquest productes abaixin els preus. Dos exemples. Un, la vivenda si en realitat no baixa, tampoc s’apuja tant com els darrers anys i esperem a veure... L’altre, el preu del petroli està abaixant en aquests darrers dies. Això pot fer que molts productes també o facin o, al menys no s’apugin con aquest darrer anys /una inflació del 4,2 % i una dècima més a Catalunya) El Banc Central Europeu ja ha anunciat avui precisament que a diferència d’allò que van fer als EE.UU, no abaixaran el preu oficial del diner. Precisament per la inflació!
Fa anys, un conegut em va dir: “l’economia ni es crea ni es destrueix, només es transforma” Encara que al món dels mercats de valors, aquest poden pujar o baixar depenent de moltes coses, però el diner circulant és sempre el mateix. Així quan la borsa baixa (o perd)... qui guanya? Perquè algú ho ha de fer!
EL "BUF" D'ENDESA
El Partit Popular està capficat en presentar-nos a Pizarro com un súper home. El gran economista, el millor empresari, un gran coneixedor i valedor de Catalunya, etc. Fins el PP català li tira floretes. Però hi ha una cosa que no s’ha dit. Quan Gas Natural val llençar la OPA contra Endesa, els directius de l’elèctrica van ordenar no pagar proveïdors. El motiu era fer creure que Endesa estava tenint més beneficis que els que realment tenia. Així podia pagar el dividend a un millor preu i els accionistes la mar de contens al mateix temps que es revaloritzava l’empresa. Què com ho sé? Senzillament perquè hi tinc amics que hi treballen i m’ho van dir. És prou?
dimarts, 22 de gener del 2008
DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA
Vídeos gravats a la Fira de Sant Antoni
A iniciativa dels alumnes i professors del Taller de Empleo Tierra de Encuentros, va haver un estand de la Mancomunitat i el Taller a la Fira de Sant Antoni de Benicarló. Els alumnes van donar material dels pobles de la Mancomunitat i van informar del Taller. Els vídeos són imatges de la Fira que va ser tot un èxit.
Nova web de l’ajuntament de Vall de Roures
El poble de Vall de roures disposa ja d'un web propi que ha elaborat la Diputació de Teruel mitjançant un servei tècnic dedicat a aquest fi i que ara el seu manteniment va a càrrec de l'ajuntament del municipi. Respecte als altres pobles de la comarca, els mateixos serveis tècnics estan elaborant els webs de Beseit i de Pena-roja de Tastavins.
Els Quicos dediquen una jota al Taula del Sénia
A petició de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, el grup musical Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ha gravat una jota dedicada a la Taula del Sénia en la que es parla dels 24 pobles que formen la Mancomunitat i, a la vegada, també es parla de les costums, tradicions i llengua que són pràcticament iguals a tots els pobles.
Dos rodes de premsa: presentació oli d’oliveres mil•lenàries
Dilluns 28 de gener al matí es faran 2 Rodes de Premsa a Ulldecona (Ajuntament) i a Vinaròs (Oficina de la Mancomunitat) per presentar la producció d'Oli d'Oliveres Mil•lenàries produït al territori de la Taula del Sénia: al Maestrat per Clot d'en Simó i al Montsià per Porta i Ferré SAT. A més dels Alcaldes estaran els representants dels productors i es farà una cata d'oli de les dos marques.
... I d'altres...
A iniciativa dels alumnes i professors del Taller de Empleo Tierra de Encuentros, va haver un estand de la Mancomunitat i el Taller a la Fira de Sant Antoni de Benicarló. Els alumnes van donar material dels pobles de la Mancomunitat i van informar del Taller. Els vídeos són imatges de la Fira que va ser tot un èxit.
Nova web de l’ajuntament de Vall de Roures
El poble de Vall de roures disposa ja d'un web propi que ha elaborat la Diputació de Teruel mitjançant un servei tècnic dedicat a aquest fi i que ara el seu manteniment va a càrrec de l'ajuntament del municipi. Respecte als altres pobles de la comarca, els mateixos serveis tècnics estan elaborant els webs de Beseit i de Pena-roja de Tastavins.
Els Quicos dediquen una jota al Taula del Sénia
A petició de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, el grup musical Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ha gravat una jota dedicada a la Taula del Sénia en la que es parla dels 24 pobles que formen la Mancomunitat i, a la vegada, també es parla de les costums, tradicions i llengua que són pràcticament iguals a tots els pobles.
Dos rodes de premsa: presentació oli d’oliveres mil•lenàries
Dilluns 28 de gener al matí es faran 2 Rodes de Premsa a Ulldecona (Ajuntament) i a Vinaròs (Oficina de la Mancomunitat) per presentar la producció d'Oli d'Oliveres Mil•lenàries produït al territori de la Taula del Sénia: al Maestrat per Clot d'en Simó i al Montsià per Porta i Ferré SAT. A més dels Alcaldes estaran els representants dels productors i es farà una cata d'oli de les dos marques.
... I d'altres...
UN PAMFLET MUNICIPAL AL SERVEI DEL PARTIT QUE GOVERNA
Ja fa temps que la Revista Amposta (òrgan oficial del grup de CiU de l’ajuntament) fa un tuf a ranci. Als pamflets dels estats totalitaris on es lloava al dictador. Amb el canvi de govern hom pensava que podria haver un gir cap a la pluralitat, veracitat i rigor. Ni així! En el darrer número, a l’espai que es cedeix als grups municipals, el grup de CiU ho aprofita per carregar contra el portaveu del grup municipal del PSC i qualifiquen de ridícula una actuació seva a un determinat ple. Segons CiU, Espanya no va trobar al seu programa electoral l’emplaçament que proposaven per a l’escola oficial d’idiomes, tot i que ho va buscar... Per molt que Espanya digués que la publicació només era el resum del programa i en un altre ple els emplaces a llegir el seu blog per a sortir-ne de dubte. El que queda per a CiU és la imatge d’aquell dia.
Cal dir que de la mitja pàgina de la revista que disposen els grups, CiU només n’aprofita un petit espai. El necessari per a carregar contra el socialista. El que no em queda clar és si només escriuen aquestes poques línies perquè no tenen res a dir o perquè son uns dropos de mena.
A la majoria de revistes, CiU, ni tan sols aprofita un petit espai i quan ho fan es per carregar contra els grups de l’oposició. De vegades li toca al d’ERC. Per què? Perquè no els ho cal. Si ja disposen de tota la revista per a glorificar alcaldes presents i pretèrits, sortides a manifestacions, etc. per a que cal després utilitzar l’espai que els hi toca per acord del pel.
Espero el dia que ens expliquen el que menja l’alcalde o els regidors, a manca de donar una informació més rellevant. Sí tinguessin una mica de dignitat, que no la tenen, tancarien la revista per vergonya!
Per a finalitzar us proposo un joc. A veure si sense mirar la cartera (o la bossa de ma) sabríeu diu tot allò que porteu sense deixar-vos res... Els bitllets a banda... Segurament que no! I això que cada dia us la trèieu de la butxaca unes quantes vegades... Això és el que senzillament li va passar a Espanya...
Cal dir que de la mitja pàgina de la revista que disposen els grups, CiU només n’aprofita un petit espai. El necessari per a carregar contra el socialista. El que no em queda clar és si només escriuen aquestes poques línies perquè no tenen res a dir o perquè son uns dropos de mena.
A la majoria de revistes, CiU, ni tan sols aprofita un petit espai i quan ho fan es per carregar contra els grups de l’oposició. De vegades li toca al d’ERC. Per què? Perquè no els ho cal. Si ja disposen de tota la revista per a glorificar alcaldes presents i pretèrits, sortides a manifestacions, etc. per a que cal després utilitzar l’espai que els hi toca per acord del pel.
Espero el dia que ens expliquen el que menja l’alcalde o els regidors, a manca de donar una informació més rellevant. Sí tinguessin una mica de dignitat, que no la tenen, tancarien la revista per vergonya!
Per a finalitzar us proposo un joc. A veure si sense mirar la cartera (o la bossa de ma) sabríeu diu tot allò que porteu sense deixar-vos res... Els bitllets a banda... Segurament que no! I això que cada dia us la trèieu de la butxaca unes quantes vegades... Això és el que senzillament li va passar a Espanya...
dilluns, 21 de gener del 2008
IRRESPONSABILITAT POLÍTICA
A Amposta, si algú desperta passions és l’exalcalde Joan Maria Roig. Passions de signe contraposat segons vinguin dels seus adeptes que el tenen com un veritable líder o dels contraris, que consideren que ha estat un alcalde autoritari, prepotent i que només ha mirat pels seus propis interessos i els del seus fidels.
El que us vull explicar res té a veure amb la introducció que he fet, però és un clar exemple de la seva manera d’actuar. De com exercia el “poder absolut” que li atorgaven les majories absolutes que anava encadenant...
El fets es remunten a l’any 2000, quan a Barcelona encara governaven el seus. L’Ajuntament d’Amposta va atorgar l’explotació del nou escorxador municipal fet al polígon de Tosses a l’empresa Ganados y Carnes Martí, SL, del Perelló (Baix Ebre) El cost de la concessió rondava les 400.000 pessetes a l’any! L’empresa concessionària matava, sobre tot, bestiar de sanejament. Es a dir, el que havia patia alguna malaltia, malformació, etc. Cal afegir que cap carnisser d’Amposta sacrificava els seus animals a l’escorxador municipal.
Degut a la necessitat de fer una ampliació de les seves instal•lacions amb més corrals i més línies de matança, l’empresa concessionària va tenir la necessitat de demanar un préstec de 800 mil euros. Al no disposar de patrimoni suficient, l’Institut Català de Crèdit Agrari va demanar-li un aval. L’aval en qüestió li va fer l’Ajuntament d’Amposta i va ser aprovat pel propi alcalde mitjançant un decret d’alcaldia, sense haver passat pel ple municipal, avalat per un informe del llavors secretari en funcions.
Degut a un canvi de legislació promogut pel govern de Maragall es va prohibir matar aquest tipus de bestiar a tot el territori català. A partir d’aquí, els concessionaris van entrar en una profunda crisi que els va portar, finalment, a presentar davant un jutjat mercantil, una demanda de suspensió de pagaments.
Assabentada l’oposició de l’ajuntament i més concretament el grup municipal del PSC, va demanar a l’alcalde l’expedient de la concessió administrativa i del aval realitzat anys després. Al cap d’una espera prudencial i davant la persistència socialista, l’exalcalde va al•legar “haver extraviat dit expedient” (!)
Amb la constitució del nou ajuntament al juny de 2007 hi ha un canvi d’alcalde que no de govern ja que el grup de CiU aconsegueix un altre cop la majoria absoluta i per tant el govern de l’ajuntament. Això comporta el fet de l’arribada d’una nova secretaria municipal de formes clarament més independents que els que havia estat durant molt de temps secretari amb Roig. Només prendre possessió del càrrec, el grup municipal del PSC li va encarregar un informe sobre la possible il•legalitat del decret d’alcaldia que avalava el préstec sobre la garantia de la llicència d’explotació de l’escorxador. L’informe fou concloent: “El decret d’alcaldia era del tot il•legal i havia d’haver estat aprovat pel plenari municipal”. Evidentment el resultat final hagués estat el mateix, ja que, amb la majoria absoluta, l’aval s’hauria concedir igualment. Això és una prova fefaent de l’obscurantisme de la gestió de l’anterior alcalde...
Al ple dels mes de juliol s’incorpora a l’ordre del dia, en efectes retroactius, un punt per aprovar la concessió del aval. Fou aprovat amb els únics vots favorables del grup de CiU.
Però arribat el mes de novembre, el jutjat mercantil que ha de decidir sobre la suspensió de pagaments, comunica a l’Ajuntament d’Amposta, que faci una reserva de 525.000 € per a fer front als deutes contrets per la companyia explotadora de l’escorxador davant els seus proveïdors. La xifra total encara es desconeix, per la qual cosa es suposa que la responsabilitat de l’Ajuntament d’Amposta encara serà més gran, ja que s’ha d’afrontar el deute més els interessos de demora.
I com pot acabar tot aquest enrenou? Només hi ha dues maneres de finalitzar-lo. La primera i més senzilla, és que l’ajuntament es faci càrrec del deute i punt. Això suposaria la despesa més gran de la història de la ciutat i, evidentment, amb les repercussions negatives que comportaria tant per a Amposta com per els seus ciutadans. La segona és que, davant d’una sentència que condemnés a l’ajuntament per part del jutjat mercantil, el grup municipal socialista (l’únic grup que ha votat negativament, cada cop que han sortit a l’ordre dels dia dels plens, els punts relacionats en aquest tema) presenti un recurs de nul•litat contra tot el procés i que el jutjat acabi donant-los-hi la raó.
Però, en aquest cas, no s’hauria de demanar responsabilitats a qui ha portat a Amposta fins aquesta situació?
El que us vull explicar res té a veure amb la introducció que he fet, però és un clar exemple de la seva manera d’actuar. De com exercia el “poder absolut” que li atorgaven les majories absolutes que anava encadenant...
El fets es remunten a l’any 2000, quan a Barcelona encara governaven el seus. L’Ajuntament d’Amposta va atorgar l’explotació del nou escorxador municipal fet al polígon de Tosses a l’empresa Ganados y Carnes Martí, SL, del Perelló (Baix Ebre) El cost de la concessió rondava les 400.000 pessetes a l’any! L’empresa concessionària matava, sobre tot, bestiar de sanejament. Es a dir, el que havia patia alguna malaltia, malformació, etc. Cal afegir que cap carnisser d’Amposta sacrificava els seus animals a l’escorxador municipal.
Degut a la necessitat de fer una ampliació de les seves instal•lacions amb més corrals i més línies de matança, l’empresa concessionària va tenir la necessitat de demanar un préstec de 800 mil euros. Al no disposar de patrimoni suficient, l’Institut Català de Crèdit Agrari va demanar-li un aval. L’aval en qüestió li va fer l’Ajuntament d’Amposta i va ser aprovat pel propi alcalde mitjançant un decret d’alcaldia, sense haver passat pel ple municipal, avalat per un informe del llavors secretari en funcions.
Degut a un canvi de legislació promogut pel govern de Maragall es va prohibir matar aquest tipus de bestiar a tot el territori català. A partir d’aquí, els concessionaris van entrar en una profunda crisi que els va portar, finalment, a presentar davant un jutjat mercantil, una demanda de suspensió de pagaments.
Assabentada l’oposició de l’ajuntament i més concretament el grup municipal del PSC, va demanar a l’alcalde l’expedient de la concessió administrativa i del aval realitzat anys després. Al cap d’una espera prudencial i davant la persistència socialista, l’exalcalde va al•legar “haver extraviat dit expedient” (!)
Amb la constitució del nou ajuntament al juny de 2007 hi ha un canvi d’alcalde que no de govern ja que el grup de CiU aconsegueix un altre cop la majoria absoluta i per tant el govern de l’ajuntament. Això comporta el fet de l’arribada d’una nova secretaria municipal de formes clarament més independents que els que havia estat durant molt de temps secretari amb Roig. Només prendre possessió del càrrec, el grup municipal del PSC li va encarregar un informe sobre la possible il•legalitat del decret d’alcaldia que avalava el préstec sobre la garantia de la llicència d’explotació de l’escorxador. L’informe fou concloent: “El decret d’alcaldia era del tot il•legal i havia d’haver estat aprovat pel plenari municipal”. Evidentment el resultat final hagués estat el mateix, ja que, amb la majoria absoluta, l’aval s’hauria concedir igualment. Això és una prova fefaent de l’obscurantisme de la gestió de l’anterior alcalde...
Al ple dels mes de juliol s’incorpora a l’ordre del dia, en efectes retroactius, un punt per aprovar la concessió del aval. Fou aprovat amb els únics vots favorables del grup de CiU.
Però arribat el mes de novembre, el jutjat mercantil que ha de decidir sobre la suspensió de pagaments, comunica a l’Ajuntament d’Amposta, que faci una reserva de 525.000 € per a fer front als deutes contrets per la companyia explotadora de l’escorxador davant els seus proveïdors. La xifra total encara es desconeix, per la qual cosa es suposa que la responsabilitat de l’Ajuntament d’Amposta encara serà més gran, ja que s’ha d’afrontar el deute més els interessos de demora.
I com pot acabar tot aquest enrenou? Només hi ha dues maneres de finalitzar-lo. La primera i més senzilla, és que l’ajuntament es faci càrrec del deute i punt. Això suposaria la despesa més gran de la història de la ciutat i, evidentment, amb les repercussions negatives que comportaria tant per a Amposta com per els seus ciutadans. La segona és que, davant d’una sentència que condemnés a l’ajuntament per part del jutjat mercantil, el grup municipal socialista (l’únic grup que ha votat negativament, cada cop que han sortit a l’ordre dels dia dels plens, els punts relacionats en aquest tema) presenti un recurs de nul•litat contra tot el procés i que el jutjat acabi donant-los-hi la raó.
Però, en aquest cas, no s’hauria de demanar responsabilitats a qui ha portat a Amposta fins aquesta situació?
ANÀLISI DEL CARTELL PREELECTORAL DE DURAN I LLEIDA
Aquest matí, a l’estació de Tarragona m’he fixat amb els cartells preelectorals del candidat de CiU al Parlament espanyol. Hi sortia una fotografia amb blanc i negre de Josep Antoni duran Lleida i deia que “Catalunya ha de ser respectada com ho era abans”. Curiós slogan! En primer lloc una imatge em blanc i negre pot resultar atractiva, però també “amagar” alguna cosa que el color posa al descobert. I el lema escollit... Vol dir CiU que Catalunya en l’etapa de Pujol era molt més respectada? Ans tot el contrari! Va ser Pujol qui va portar Catalunya a un nivell d’odi per part d’altres comunitats autònomes mai assolit fins llavors!
I també he pensat... aquest senyor és la renovació? La resposta és contundent: no! Com dirien al meu poble està més vist que el TBO!! Per molt ben valorat que estigui com a líder, al seu partit han passat massa coses per deixar-les de racó a l’hora d’escollir la seva papereta per ficar-la a l’urna. Els casos turisme i treball van ser suficientment importants per a que no entrin en campanya i els passin la factura que es mereixen. I més, no ha dit mai que no pactarà amb el PP. Molt catalans de boca cap a fora, però per una mica de poder vendrien a la seva mare!
I també he pensat... aquest senyor és la renovació? La resposta és contundent: no! Com dirien al meu poble està més vist que el TBO!! Per molt ben valorat que estigui com a líder, al seu partit han passat massa coses per deixar-les de racó a l’hora d’escollir la seva papereta per ficar-la a l’urna. Els casos turisme i treball van ser suficientment importants per a que no entrin en campanya i els passin la factura que es mereixen. I més, no ha dit mai que no pactarà amb el PP. Molt catalans de boca cap a fora, però per una mica de poder vendrien a la seva mare!
diumenge, 20 de gener del 2008
MILLOR EVITAR QUE "ADULTERAR"
Després del 13 de març de 2004, el Partit Popular es queixava que l’atemptat islamita de Madrid havia adulterat les eleccions. Unes eleccions que dies abans pareixia tenir-les àmpliament guanyades. Però l’acte terrorista, per si sol, no va ser l’única causa de la seva derrota, també ho va ser-ho la gran mentida de voler fer creure al poble que l’autora material havia estat la banda terrorista ETA. A les portes de una nova contesa electoral, la frustració d’un altre atemptat, aparentment del mateix signe, potser pugui permetre que, aquest cop si, no hi hagin interferències alienes a les que són normals en les campanyes electorals entre els diferents partits. Malgrat tot, la policia ha fet allò que havia de fer i en canvi, no va fer (o no va saber fer) ara fa quatre anys per evitar l’acció terrorista més gran de la història d’Espanya, per molts informes que pareix ser que tenien, on se’ls avisava de la possibilitat d’un temptat de grans dimensions per part d’una cèl•lula islàmica.
La cúpula del Ministeri de l’Interior, al contrari de quan el responsable era Ángel Acebes, poden estar satisfets dels èxits aconseguits en aquesta legislatura. Aquestes darreres detencions a Barcelona no ha estat més que la cirereta del pastís.
La cúpula del Ministeri de l’Interior, al contrari de quan el responsable era Ángel Acebes, poden estar satisfets dels èxits aconseguits en aquesta legislatura. Aquestes darreres detencions a Barcelona no ha estat més que la cirereta del pastís.
UN RAPITENC A LA CONQUISTA DE LA XINA
Emili Rosales, escriptor de la Ràpita, aquest dies és una mena de Marco Polo. Si l’italià va visitar la Xina per finals dels segle XIII, el rapitenc ho ha fet més de 7 segles després. I si un va portar d’allí espècies i saviesa, Emili els a portat els seus coneixements en forma de la seva millor obra: “la ciutat invisible”, amb la que va guanyar el premi Sant Jordi l’any 2004. Aquest obra ha estat traduïda ni més ni menys que al mandarí què és la llengua oficial i més parlada de la Xina amb més de 850 milions d’habitants.
Recordem que aquest anys a Pequí es celebren els Jocs Olímpics d’estius i no sé si l’obra de Rosales pot ser un dels records que els visitants s’emportin a casa. Però el fet en si de la “internacionalització” de la seva obra ja és de per sí una bona notícia.
http://illadelsllibres.blogspot.com/2008/01/emili-rosales-tradut-al-mandar.html
Recordem que aquest anys a Pequí es celebren els Jocs Olímpics d’estius i no sé si l’obra de Rosales pot ser un dels records que els visitants s’emportin a casa. Però el fet en si de la “internacionalització” de la seva obra ja és de per sí una bona notícia.
http://illadelsllibres.blogspot.com/2008/01/emili-rosales-tradut-al-mandar.html
dissabte, 19 de gener del 2008
"LA NACIÓ VERDADERA"
Així qualifica a l’Estat Espanyol l’expresident José Maria Aznar. L’altra “perla va se anomenar “ultra” a l’esquerra espanyola. També aquí em penso que s’equivoca.
La unificació d’Espanya, fruit de la unió entre els reines de Castella i Aragó, al casar-se els dos hereus de llurs corones (Isabel de Castella i Ferran d’Aragó) va ser més una unió de conveniència que de fet. Així, molt abans que Espanya, a la península ibèrica existien molts més regnes (o nacions). En el cas de Portugal encara perdura. Per tant, la denominació de “nació verdadera” em sembla una mica agosarat.
Sobre dir ultres a les esquerres, es torna equivocar. Normalment s’anomenen ultra a la dreta. Les esquerres més radicals són d’extrema (esquerra) però penso que el sinònim no seria apropiat.
De totes formes, veig al PSOE encara molt moderat. Hi ha alguns temes (com el de l’avortament o l’eutanàsia) que no han volgut tocar i ho van postergant en el temps. Per tant, el PSOE d’avui és, a la meva manera de veure’l, un partit de centre-esquerra. En l’apartat social s’ha mostrat prou d’esquerra, però no així en l’econòmic.
Com dies passat no diré que Aznar pogués anar una mica “carregat”, potser perquè tenia al costat a la Botella (fumant gràcies) al decret d’Esperanza Aguirre, així com als seus fills, gendre i nets) I potser per això va ser més moderat amb el to...
La unificació d’Espanya, fruit de la unió entre els reines de Castella i Aragó, al casar-se els dos hereus de llurs corones (Isabel de Castella i Ferran d’Aragó) va ser més una unió de conveniència que de fet. Així, molt abans que Espanya, a la península ibèrica existien molts més regnes (o nacions). En el cas de Portugal encara perdura. Per tant, la denominació de “nació verdadera” em sembla una mica agosarat.
Sobre dir ultres a les esquerres, es torna equivocar. Normalment s’anomenen ultra a la dreta. Les esquerres més radicals són d’extrema (esquerra) però penso que el sinònim no seria apropiat.
De totes formes, veig al PSOE encara molt moderat. Hi ha alguns temes (com el de l’avortament o l’eutanàsia) que no han volgut tocar i ho van postergant en el temps. Per tant, el PSOE d’avui és, a la meva manera de veure’l, un partit de centre-esquerra. En l’apartat social s’ha mostrat prou d’esquerra, però no així en l’econòmic.
Com dies passat no diré que Aznar pogués anar una mica “carregat”, potser perquè tenia al costat a la Botella (fumant gràcies) al decret d’Esperanza Aguirre, així com als seus fills, gendre i nets) I potser per això va ser més moderat amb el to...
EL NYAP DEL PUNT
Al diari el Punt d’avui hi ha una errada molt “visual”. Normalment errades d’aquest tipus o d’altres són freqüents als mitjans. I qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra... Vull dir amb això que jo també en faig sovint! Sota el titular “Santa Bàrbara haurà de pagar pels estralls dl vent de la fira de 1999” hi ha una fotografia que no es correspon. La d’un petit incendi al costat d’una nau. Si no em falla la memòria és l’incendi que es va produir la setmana passada al costat d’una fàbrica de botons de la localitat, fruït d’un descuit d’unes noietes que van anar allí a fer un cigarret de forma furtiva...
TORNA LA VELLA GUÀRDIA D'AZNAR?
Per a formar govern no es necessari anar a les llistes electorals. A l’actual govern de Zapatero n’hi ha uns quants que no anaven fa quatre anys (el Ministre de Sanitat i Consum, Bernart Sória o el de Justícia Fernández Bermejo en serien l’exemple)
Però el que és cert que la majoria de la vella guàrdia d’Aznar, aquell president del govern que va posar Espanya dintre d’una guerra il•legal, la de l’Iraq, pareix que després de passar-se quatre anys a l’oposició, no han volgut renovar-se. I vull remarcar el de que “no han volgut”, perquè allí segueixen tots els homes forts del Partit Popular (Zaplana, Acebes, sobre tot) Mentre que el seu president Mariano Rajoy no pot controlar aquest aparell del parit per molt que s’hi esforci. En el cas Gallardón ha quedat sobradament demostrat. Així, y segons publicava ahir el diari el Periódico, a més a més dels tres esmentats amb anterioritat segueixen: Ana Pastor, Celia Villalobos, Juan Carlos Aparicio, Juan Costa, Jesús Posada, Federico Trillo, José María Michavila, Cristobal Montoro, Pilar del Castillo i Miguel Árias Cañete. O sigui que només amb “aquests” es podria formar un govern per a dirigir Espanya en els propers anys. Sempre que guanyin les eleccions, evidentment. De tots hi ha dos que em porten, sobre els demés, records desagradables: Zaplana, el que va arribar a l’alcaldia de Benidorm gràcies a una moció de censura i responsable dels “pilotasso” de Terra Mítica y Arias Cañete, aquell que va prometre aigua als agricultors murcians amb aquelles recordades paraules: “O sale ahora que tenemos mayoría absoluta o no sale nunca... Será un paseo miliar... lo haremos por huevos...”. Penso que amb això ja està tot dit.
Però el que és cert que la majoria de la vella guàrdia d’Aznar, aquell president del govern que va posar Espanya dintre d’una guerra il•legal, la de l’Iraq, pareix que després de passar-se quatre anys a l’oposició, no han volgut renovar-se. I vull remarcar el de que “no han volgut”, perquè allí segueixen tots els homes forts del Partit Popular (Zaplana, Acebes, sobre tot) Mentre que el seu president Mariano Rajoy no pot controlar aquest aparell del parit per molt que s’hi esforci. En el cas Gallardón ha quedat sobradament demostrat. Així, y segons publicava ahir el diari el Periódico, a més a més dels tres esmentats amb anterioritat segueixen: Ana Pastor, Celia Villalobos, Juan Carlos Aparicio, Juan Costa, Jesús Posada, Federico Trillo, José María Michavila, Cristobal Montoro, Pilar del Castillo i Miguel Árias Cañete. O sigui que només amb “aquests” es podria formar un govern per a dirigir Espanya en els propers anys. Sempre que guanyin les eleccions, evidentment. De tots hi ha dos que em porten, sobre els demés, records desagradables: Zaplana, el que va arribar a l’alcaldia de Benidorm gràcies a una moció de censura i responsable dels “pilotasso” de Terra Mítica y Arias Cañete, aquell que va prometre aigua als agricultors murcians amb aquelles recordades paraules: “O sale ahora que tenemos mayoría absoluta o no sale nunca... Será un paseo miliar... lo haremos por huevos...”. Penso que amb això ja està tot dit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)