FELICITACIONS A L'AJUTAMENT D'ULLDECONA

Des de feia molts anys, l’Ajuntament d’Ulldecona encapçalava les reivindicacions sobre el pagament de l’IBI (Impost sobre Bens Immobles) de les concessionaris de les autopistes, en aquest cas d’AUMAR (Autopistas del Mare Nostrum) Finalment se’ls hi ha donat la raó i ara veuran incrementats els ingressos pressupostaris amb aquestes quantitats. Altres municipis com Freginals, Amposta, l’Aldea, Camarles, etc. també es veuran beneficiats per aquest concepte. No sé si la lluita d’Ulldecona va ser secundada per algun poble més, però ara cal reconèixer l’esforç i la constància i se agraïts.

4 x 5

He llegit a diversos mitjans que 3 de cada quatre conductors de les Terres de l’Ebre donen positiu per estupefaents als controls de la policia. Això no vol dir que el 80 % de la població sigui drogoaddicta. I és que els controls es fan normalment els caps de setmana prop de les zones d’oci de les nostres comarques, sobre tot a Tosses 21, el gran centre lúdic de les Terres de l’Ebre i de les comarques properes de Castelló i Terol.

I això és preocupant. Ja que estem parlant de la nostra joventut, dels nostres fills i fills d’amics i coneguts. I, segurament, els que comparteixen cotxe, si se’ls fes la prova també donarien positiu. Però la gran pregunta és: qui els hi ven? No fa gaires dies, fruït de un control més estrictes a la zona abans esmentada van poder atrapar un menor d’edat carregat de pastilles d’èxtasi. Però aquesta detenció és insignificant. Reclamo que es detingui als que subministraven la droga al detingut i als que estan per sobre d’aquells...

Manca quasi un any per a que els Mossos puguin arribar a fer aquest tipus de tasques, però amb els quasi onze mesos que queden no poder estar-nos de braços creuats. La policia que hi te ara competències ha d’extremar els seus controls i aplanar el cami per a quan arribin els altres.

PROPOSTA AL·LUCINANT DE LES CAMBRES DE COMERÇ

De la ma de Javier Gómez Navarro, president del Consell superior de les Cambres de Comerç d’Espanya i que fa ser Ministre de Turisme en el darrer govern de Felipe González, ha llençat una proposta, al meu entendre, un tant desencertada. Proposa reduir la quota empresarial a la Seguretat Social i apujar el tipus de l’IVA. O sigui, beneficis només per a ells i els treballadors i la ciutadania en general que els “fotin”.

Anem a analitzar la seva proposta. Si es rebaixen les quotes empresarials de la seguretat social, possiblement podran crear més llocs de treball, però a la vegada obtindran més beneficis les empreses. Però també perjudicarà als sistema públic de pensions, ja de per si prou afectat i a la recerca de solucions que puguin garantir el pagament de les pensions futures més enllà del 2015 o 2020.

En canvi, les conseqüències directes de l’apujada de tipus de l’IVA les patirà el consumidor, ja que és qui acaba suportant tot el pes de l’impost. Els empresaris dedueixen del IVA repercutit de les seves vendes o prestacions de serveis les quotes suportades per despeses corrents, compres i inversions: faves comptades! Mentre al consumidor final l’encarirà l’article adquirit o qualsevol cosa que consumeixi: cultura, oci, transport, etc.

És la manera de pensar del món empresarial: avantatges només per ells i la resta que en paguin les conseqüències. I a sobre tenen la paella pel mànec: si no hi ha ajuts poden optar en instal·lar-se en un altre país on el nivell de vida sigui més baix i els salaris més minsos. Però el preu dels seus productes no l’abaixaran!

L'ETERN BONO

José Luis Rodríguez Zapatero es va deure de quedar de “pasta de moniato” quan va escoltar les declaracions dels Sr. Bono (no el cantant, l’altre) on insinuava que l’actual President del Govern espanyol es retirarà de la vida política l’any 2012 si guanya les properes eleccions i repeteix presidència. I el Sr. Bono quan es retirarà? Ja sabem que aporta molts vots dels castellà-manxecs... però els que es poden perdre a Catalunya per les declaracions què ens té acostumats? Zapatero li va oferir la presidència del Congrés dels Diputats com a premi per a retornar a la política activa. Jo crec que Bono hauria tingut que negar-se en un gest de coherència. Un no pot estar dient: me’n vaig, torno, ara si va de bo, m’ho he repensat...
Seriem molts els agraïts de veure’l marxar definitivament, Sr. Bono.

L'INFORME PISA, EL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL I ALTRES CONSIDERACIONS

Des de fa dies, el Periódico de Catalunya fa referència al baix nivell de l’ensenyament català i espanyol. La constat són les orelles de burro que apareixent i darrerament hi dedica una apartat especial de “cartes al director” que opinen del tema. Avui, amb l’informe PISA a sobre la taula, l’anàlisi és molt més acurat i permet fe comparatives entre els diferents nivells dintre de l’estat i els altres països de la OCDE. Però per sobre de tot una cosa m’ha cridat l’atenció i no perquè un no ho pensi. Ha estat la frase del President del Govern espanyol: “És més fàcil atrapar altres països en infrastructures; costa molt més atrapar un país avançat en educació”.

I és que la educació és la base de tot sistema. També en política. Un país amb nivells alts d’educació segurament tindria millors governs i millors ciutadans. Tal vegada seria una solució a l’abstenció cada cop més gran. No ho ha pensat mai ningú? Si comparem l’abstenció amb que cada vegada s’abaixa més els nivells d’educació, potser hi hagi una relació directa entre les dues coses!

NOVA CARTA PUBLICADA AL PERIÓDICO D'AVUI

En vuit dies, el Periódico de Catalunya m’ha publicat dues cartes més. D’alguna manera les dos fan referència a les promeses electorals del PP. Encara que la que em publica avui i que abans d’ahir vaig penjar al blog, es centra en la campanya a favor del transvasament que s’està fent al Canal 9 (Televisió de València)

No recordo la publicació de dues cartes en tan poc període de temps.

Com haureu notat els que em seguiu, el Periódico es el diari que compro amb més assiduïtat i per tant és el que més controlo. Segurament altres diaris també ho han fet o ho faran (ahir per exemple me la va publicar Diari de Tarragona)

Una vegada més, des de aquest espai vull agrair els mitjans que amb més o menys freqüència em publiquen.

UNA BONA NOTÍCIA

Dimecres 28 de novembre deixava un escrit al meu blog amb el títol de “Mohoma i els drets humans”. Allí em feia ressò d’una mestra anglesa que podria ser comdemnada a 5 anys de presó pels tribunals del Sudan per deixar que li posessin a un osset de feltre el nom de Mahoma. Avui llegeixo al Periódico que ha estat indultada! Finalment una bona notícia!

CAMPANYES D'ESTALVI D'AIGUA I LAS VEGAS 2

He llegit avui al Periódico de Catalunya que els ajuntaments de Roses i Figueres (Girona), per a fomentar l’estalvia de l’aigua repartiran uns aparelles per a regular la sortida d’aigua de l’aixeta i la cisterna de bany. Una campanya similar la va començar ara fa més o menys un any la Diputació de Tarragona i els pobles que s’hi van voler adherir, ho van fer. Sense cap mena de dubte, els sistema, instal·lat a totes les cases pot fer estalviar aigua. Però ho ha de fer una gran majoria, sinó l’eficàcia es perd pel camí.

Però mentre es demana un esforç al petit consumidor, els macro projectes segueixen endavant. El darrer que ha sortit a la llum els dels Monegros (Terol) es veu que volen construir una ciutat artificial de joc i espectacle tipus la de las Vegas als Estats Units. Si s’arribarà a fer o no ja ho veurem, però l’expectativa que ha creat a la gent d’allí és gran. També té nom Gran Scala i tindrà 32 hotels un camp de golf, un parc temàtic, etc.

Aquest mati una companya de treball hem deia que si algú té dret a l’aigua de l’Ebre, són els pobles de la seva conca. Cert, però entre tots acabarem amb el riu, amb el delta i amb el futur de la seva gent.

MÉS PROMESES ELECTORALS: SUPRESSIÓ DE L'IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

La darrera promesa electoral l’ha feta avui el President del govern espanyol al dir que si guanyen les eleccions suprimiran l’Impost sobre el Patrimoni. Sobre aquest impost hi ha moltes coses a dir:

1.- Es va creat l’any 1977 com un impost “extraordinari” i complementari de l’Impost sobre la Renda (IRPF) i per tant, havia d’haver-se suprimit ja fa molts anys.

2.- No afecta a classes més baixes i mitjanes baixes. Així que gravaria els patrimonis a partir d’una certa quantitat, de manera general uns 600.000 euros, es a dir 100 milions de pessetes. Per tant per a fortunes de classes mitjanes altes i classes altes.

3.- És un impost traspassat a la Generalitat de Catalunya i com a tal responsable de tota la seva gestió.

4.- Al meu entendre el control que exerceix la Generalitat sobre l’impost és baix, segurament perquè qui està obligat a declarar però que passa per ben pocs dels límits, les quantitat a pagar solen ser baixes, si les comparem amb les recaptades per la declaració de la renda.

Conclusió final: La Declaració sobre el Patrimoni és un impost que hauria d’haver-se suprimit ja fa molts anys perquè s’ha perdut la veritable naturalesa de la seva creació, perquè no es recapta gaire comparat amb els grans impostos: IRPF i IVA i perquè no s’exerceix un veritable control sobre els no declarants per part de la Generalitat de Catalunya.

LA SOLITUD DE L'IMPUTAT I LA HIPOCRESIA DELS SEUS "AMICS"

L’exalcalde del PP de Totana (Múrcia) ha estat imputat per suposades irregularitats immobiliàries. La reqüalificació de terrenys per a la construcció de 5.000 vivendes i un camp de golf han tingut la culpa de tot plegat. Zaplana (sabata plana per als amics... meus, es clar!) primer va dir que si buscaven corrupció que miressin a la casa dels altres. Ara que ja se l’ha detingut els que fins ara eren els seus amics: l’actual alcalde, el president de la Regió, Rodríguez Valcarcel (el que va dir borratxo al President Maragall) reneguen d’ell i com Judes amb Crist, fins i tot el deuen de negar quan els hi pregunten per ell. Suposo que és un acte d’autodefensa: “no sigui cosa que també vinguin per nosaltres...”

Una vegada més la gran hipocresia i no només la que he esmentat, sinó la de l’aigua, la del transvasament de l’Ebre. Si no hi ha aigua... com es pretén fer unes obres de tal magnitud? I un president que diu estar tan necessitats... què deu de dir ara, al menys dintre d’ell?

Realment el que està passant al PP i a les comunitats de València i Múrcia és la vergonya de la Unió Europea. Que fort!

CANAL 9: DEMAGÒGIA PER DEMAGÒGIA

Tal com es van apropant les eleccions generals, els partits polítics presenten les seves propostes programàtiques. El PP torna treure a “escena” el transvasament de l’Ebre per a calmar les assedegades comarques de la Comunitat Valenciana i Múrcia. Així, per Canal 9, passen un anunci fet amb tota la demagògia del món. L’anunci que es representa amb dos gots, fa referència a la dessalinització de l’aigua i diu una cosa així: “Per a què es té que dessalar l’aigua si pot aprofitar-se l’aigua dolça que l’Ebre llença al mar”. Com si mentre l’aigua del riu no tingués cap funció més! Per a contestar-los de la mateixa manera, els hi podríem dir: “per a què beveu aigua si després l’heu de pixar!”

ECOS DE LA MANIFESTACIÓ DE DISSABTE

He escoltat aquest matí al líder d’Unió Democràtica de Catalunya Josep Antoni Duran Lleida fer valoracions sobre la manifestació de dissabte a Barcelona sobre el dret a decidir. En les declaracions ha dit fins a tres vegades “senyor” Montilla. Tan li costa al Sr. Durant dir “President” Montilla? Penso que no cal fer us de l’hemeroteca per afirmar que quan es referia a Pujol deia President Pujol i no senyor Pujol. Cert?

L'ASSEMBLEA DE LES PLATAFORMES

Juntament amb la meva dona, ahir, vaig ser un dels assistents a l’assemblea de les plataformes que va fer-se a Tortosa. Diu el Punt que hi érem presents unes 600 persones. No tants. La veritat és que hi vaig trobar a faltar molta gent. Massa gent “dels coneguts”, dels que acostumàvem a acudir a totes les manifestacions de la PDE (a l’únic lloc on no vàrem anar va ser a Brussel·les) Però hi havia molta joventut, això sí! Uns jovents que han d’agafar la torxa del relleu generacional dintre de poc. Encara que nosaltres serem com els vells roquers, no ens acabarem d’anar mai. El meu pare, per exemple, amb més de 70 anys va anar a Barcelona i Madrid. I suposo que la meva dona i jo farem igual. Acudirem on faci falta davant les amenaces d’agressió del territori.

En un principi, el dia 9 de desembre estem convocats per la de les Terres del Sénia i el 15 a la gran manifestació unitària que ha de fer-se a Tortosa.

Per cert... hi vaig veure molt pocs polítics, per no dir cap, perquè algun n’hi havia. Un estaven a Barcelona... i els altres?

DRET A DECIDIR? SOBRE QUÈ?

La manifestació d’ahir de Barcelona convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir cal qualificar-la com d’exitosa (sense entrar en valoracions sobre el número de participants: 700.000 segons el Punt i 200.000 segons el Periódico de Catalunya) Encara que jo li posaria una altre qualificatiu: poruga!

A la plataforma i a la resta d’entitats convocants els hi va faltar la valentia necessària per canviat “sobre les infrastructures” per “volem ser una nació”. O no és el que realment es va reivindicar: la independència! I si aquest va ser el veritable motiu, llavors va ser va ser una convocatòria amb trampa o engany?

Per cert... si algú va poder veure a Arturo a al Josep Antoni, tots dos novells ens aquests afers, podria fer-me’n cinc cèntims de com se’ls va veure: emocionats, neguitosos. Arturo estrenava ulleres, no? Jo he vist les fotos. D’imatge si que en dona aquest xicot, oi? Amb tota aquella gent, amb banderes, consignes i crits no vaig poder d’estar-me i comparar. Sabeu què em va recordar? Les manifestacions que promou l’AVT. D’un altre signe, es clar! Però un aire si què el tenia, sí...

SOBRE UN ARTICLE APAREGUT A LA VEU DE L'EBRE

M’ha sorprès un article signat per Juan José Fernández que per atacar a l’alcalde de Tortosa, un dels arguments que fa servir és la bandera de l’anti-ampostinisme. I és què alçar aquestes banderes de l’”anti” a Tortosa o a Amposta, a determinats partits encara els hi dóna molts bons resultats en forma de vots.

En aquest cas diu que Ferran Bel va deixar que apropessin cap a Amposta la futura autovia de l’interior (A7), allunyant-la així de Tortosa, sense donar-ho a conèixer als altres grups de l’ajuntament ni als propis ciutadans.

Realment importa que l’autovia passi un quilòmetre més amunt o més avall? L’important no són les bones comunicacions dintre del propi territori? L’important no és el progrés col·lectiu?

Realment pareix que encara siguem al segle XIX. En lloc d’anar tots conjuntament ens dediquem a fer-nos la guitza d’uns al altres... i així en va!

TV3: MONTILLA-8; MAS-15

Temps enrera vaig deixar un comentari al blog sobre TV3 i la seva forma d’entendre la “imparcialitat”. Deia que amb el govern d’Entesa, CiU, surt molt més que no ho feia el PSC quan ells eren al govern. Aquest comentari va dur a que una lectora em deixés un comentari tot dient-me que veia fantasmes allí on no n’hi havia.

Ara, de sobte, als socialistes ens ha hagut d’entrat l’histèria col·lectiva, ja que el tema va portar a que el PSC presentés una queixa davant del Joan Majó (PSC), director general de la Corporació. Evidentment es va parlar d’una televisió plural, imparcial, etc. Potser només serà la sensació o potser és que els socialistes quan som al poder volem ser els més puristes de tots i per a que no ens critiquen la nostra gestió (que igual ho fan) volem contentar tothom i donem al rival molt més minuts que no pas es mereix o li correspondria. Però la realitat és que mentre el líder de CiU se l’ha entrevistat en un any 15 vegades al President Montilla només 8 i números canten...

Així que ni uns ni els altres estaran mai contents amb l’actitud. I posats a deixar algú descontent, perquè no ho fem amb els altres?

GERMÀ BEL COORDINARÀ UN ESTUDI SOBRE EL FUTUR DE L'ECONOMIA DE L'EBRE

Un ebrenc de prestigi, Germà Bel i Queralt, “casero” afincat a Barcelona, però de trajectòria internacional, coordinarà un estudi sobre les perspectives econòmiques de les Terres de l’Ebre, encarregat per la Delegació del Govern de les Terres de l'Ebre.

Jo conec a Germà des de fa uns vint-i-cinc anys. Ell, llavors era militant de les Joventuts Socialistes de Catalunya, on va ocupar el càrrec de Secretari d’Organització en els temps que Xavier Soto (que en pau reposi) n’era el Secretari General.

A mi em cap el petit honor de ser la primera persona que el va proposar per anar a les llistes del Congrés dels Diputats. Era el 1986. En aquests moments “només” és catedràtic d’Economia de la Universitat de Catalunya. Però als seus quaranta quatre anys opino que encara li queda una llarga trajectòria política al seu davant. Sempre he opinat que arribarà a ministre. Encara que el temps, fins avui, no m'ha donat la raó!

DISSABTE 1 DE DESEMBRE: ASSEMBLEA DE LES PLATAFORMES DE LES TERRES DEL SUD DE CATALUNYA

Demà dissabte, 1 de desembre, a les 7 de la tarda, a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, assemblea de les plataformes de les Terres de l’Ebre que treballen per a conservar el que tenim i per a no patir més agressions al nostre territori: La Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Plataforma en defensa de les terres del Sénia, la Coordinadora anticementiri nuclear, Salvem la mar de l’Ebre i la Plataforma per la defensa de la Terra Alta.
També caldrà reivindicar el nostre "dret a decidir"!

JOAN ROSSELL I L'OPINIÓ SOBRE ELS FUNCIONARIS

Joan Rossell, president de l’associació d’empresaris catalans Foment del Treball ha fet avui unes declaracions no exemptes de polèmica i que de ben segur li seran contestades per unes quantes persones més, a part de jo mateix. Cal dir que he rebut un correu d’un company de treball on m’enviava la notícia amb un titular ben eloqüent: “Cree el ladrón que todos son de su condición”. Bé, no sé si és la definició més encertada, però comparteixo el fons del que intenta expressar. Jo en la meva vida he conegut empresaris mol inútils i que han deixat les seves empreses a mans de gerents i ells s’han dedicat a la bona vida i als plaers de la carn i d’altres que han dilapidat en un tres i no res els patrimonis heretats dels seus pares. Es clar que també he vist funcionaris incompetents i d’altres que no saps ben bé quina feina fan. Però per al funcionari hi ha una solució: l’expedient administratiu. En canvi l’empresari no té cap mecanisme regulador de la seva ineficàcia, sinó és la fallida de la seva empresa, encara que en alguns cops no sigui per això, sinó per moviments propis del mercat.

Una cosa si que proposo: la eliminació de tantes i tantes administracions i la concentració de serveis. La dispersió fa perdre eficàcia al sistema i temps a l’administrat. Una persona amb la qual comparteixo ben poques coses va dir que es tenia que crear l’administració única. Aquest va se Manuel Fraga Iribarne. Però molt em temo que als diferents governs no els acabi d’interessar la idea. Potser per això no es donen gents de manya per a canviar el sistema. Un sistema cada cop més modern (la informàtica d’avui en dia permet crear oficines virtuals), però de vegades viciat per unes velles estructures arcaiques i desfasades en el temps. Encara que això no vol dir que les administracions de nova creació, a l’hora de donar resposta al ciutadà, siguin molt més operatives que aquelles que porten molts anys d’existència. El pedigri també compta!

LA EDUCACIÓ ESPANYOLA

Avui una ebrenca surt a la portada del Periódico de Catalunya. Però, m’imagino, no deu de sentir-se orgullosa de fer-ho. Cal dia que no hi surt sola. Està acompanyada de 25 persones més i totes han estat o son ministres espanyols i consellers catalans d’educació. Entre ells en destacaré uns quants: l’ampostina Marta Cid que era a la que em referia, Federico Mayor Zaragoza, el que va presidir la UNESCO un grapat d’anys i que de descendeix d’una família tortosina. Joan Maria Pujals, de Visa-seca i que va sonar duran un temps com a possible successor de Pujol. Xavier Hernández, el convers, Mariano Rajoy, el que avui presideix el PP, Javier Solana, responsable d’exteriors de la UE, Alfredo Pérez Rubalcaba, el avui Ministre de l’Interior, Esperanza Aguirre, presidenta de los Madriles i un nom que sona amb força per succeir a Rajoy, Carme Laura Gil, una altra amb forts vincles amb les Terres de l’Ebre, concretament amb Benissanet, Pilar del Castillo, a la que cridaven els manifestants què era “filla del Caudillo”, Josep Bargalló, el que va ser Primer Conseller a l’època de Maragall i Ernest Maragall, el germaníssim. I així, fins a 26. Malgrat tots aquest il·lustres noms el que destaca són les dues enormes orelles de burro (no sé si català o no) i el titular: “Informe Pisa –El suspens a Espanya provoca el debat sobre la educació-“

EL PRESIDENT DE L'AVT DAVANT DEL JUTGE

Aquest matí, al programa “Hoy por hoy” de la cadena SER contraposaven el judici de Francisco José Alcaraz, president de la molt espanyola Asociación de Víctimas del Terrorismo” al que el hi van fer als dos joves per cremar una foto del rei d’Espanya. Estarà bé veure la sentència per poder fer valoracions i poder comparar el grau de la falta (o delicte, en el seu cas) i la proporcionalitat de la sentència.
Per a mi és més greu que, públicament, es relacioni l’actitud de Zapatero amb la banda terrorista ETA. I si un és el rei, l’altre és el president del govern elegit democràticament.
En molts de casos depèn del jutge instructor del cas i de com mesuri la gravetat dels fets. Segurament, en tornaré a parlar.

VOLEU VEURE A AZNAR A LA PRESÓ?

Descargate la plantilla con Aznar entre rejas:

http://www.juicioaaznar.net/descargas/aznar_stencil_traz.pdf

Instrucciones:

1.- Pegar sobre una superficie rígida pero recortable (cartón,
cartulina gruesa o plástico)

2.- Recortar vaciando las áreas interiores siguiendo la línea
discontínua (usar preferiblemente un cutter)

3.- Pintar con spray negro a unos 20-30 cm de la máscara - stencil

4.- Repetir y disfrutar

Para no recibir más mensajes escribe a juicioaaznar@gmail.com


--
Powered by PHPlist, www.phplist.com --

Este mensaje contiene caracteres que pueden ser vistos con un navegador:

Ubicación: http://peonesrojos.es/dl.php?id=4

LA MANCOMUNITAT DEL CAMP DE TARRAGONA

He llegit que els organismes públics han reactivat el Consorci del Cap de Tarragona. Desconec els antecedents de com va produir la paràlisi si caldria buscar culpables o no. Però ha tingut que ser amb l’arribada a l’alcaldia de Josep Félix Ballesteros, el primer alcalde socialista després de Recasens quan s’ha tingut que fer. Que el món econòmic no s’hagi sumat, espero que només serà qüestió de temps i que s’acabin sumant al projecte.
Nadal era molt Joan Miquel Nadal i de Joan Arégio ni parlar-ne. Així, amb aquest tarannà era molt difícil entendre’s amb Lluís Miquel Pérez, l’alcalde de Reus, què també té la seva manera de ser...
El mancomunalment de serveis sol donar fruïts positius i donar serveis que molts ajuntaments petits no podrien donar per ells mateixos. Si amb l’ajut dels empresaris poden donar un nou impuls a la vida social i econòmica d’aquelles comarques. Què els hi vagi molt bé!

L'EMPRENYAMENTA DEL PRESIDENT MONTILLA

Està emprenyat Montilla? L’estat d’ànim d’una persona és com el dolor: ens ho hem de creure. A poc que posis mala cara, l’actitud pot arribar a ser convincent. Però jo no tinc per què dubtar-ho. Si el President diu que està emprenyat, ho deu d’estar. Jo al seu lloc hi estaria. Però no només pels problemes de rodalies, de l’apagada de llum de Barcelona o els resultats de les balances fiscals, sinó també per l’actitud hipòcrita i demagògica de determinada gent. És curiós, molt curiós que Mas i Durant acudeixin per primer cop a una manifestació. I no és que no hagin tingut motius per fer-ho, no. Catalunya, com dirien ells, ha estat en perill molts cops. I si la paraula perill sona una mica forta podem buscar altres mots com: discriminada, desassistida, oblidada, espoliada, vilipendiada, etc. Quasi que els podríem cantar aquella cançó de la Trinca dels anys 70 de “votar per primer cop” adaptant una mica la lletra i allí on parlava de votar canviar-ho per manifestar-se. Mai es tard!, diuen. Potser sí. Espero veure’ls moltes vegades més... Ja veureu com si s’hi acostumen els resultarà molt més fàcils i fins i tot els hi agradarà.

UN GEST PER AL MEDI AMBIENT

Des del Ministeri de Medi Ambient, la ministra Cristina Narbona ha fet una crida als ajuntaments per a reduir el número de dies en que ha d’estar oberta la il·luminació de Nadal. Cert, a un li pareixen excessius els dies que s’encenen els llums durant les festes i la resta dels dies. I és que aquest mes i escaig que va des de principis de desembre fins passat Reis es el temps on el consum per persona es dispara i arriba a quotes que no han estat aconseguides la resta de l’any. I a tot arreu, no com passa a l’estiu que les festes del pobles es van alternant.

Entenc que a parir de divendres, de cara el cap de setmana i dissabtes i diumenges, naturalment, els llums donen alegria i fan festa, però la resta dels dies be podrien estar apagats.

Per una vegada aquesta campanya anirà dirigida als ajuntaments i no als ciutadans, però també seria d’agrair la col·laboració d’aquests amb els llums dels arbres, per exemple.

Avui mateix han dit que Espanya és el país d’Europa que més incompleix els protocols de Kioto. A la nostra ma està que dintre d’uns anys, les generacions futures ens ho agraeixen o maleeixen de la nostra.

MAHOMA I ELS DRETS HUMANS

Qui és Mahoma? I si us digués que és un osset de feltre? Na noticia apareguda avui dóna que pensar sobre la forma de pensar que tenen els països islàmics.
Diu que una mestra anglesa va proposar als nens de la seva escola, a Sudan, la recerca d’un nom per a un osset de feltre. Majoritàriament els nens van proposar Mahoma. Com sempre passa en aquests casos, algú ho va d’haver de contar a casa i a la mestra li poden posar una pena de 5 anys de presó i fuetejar-la quaranta vegades. No sé si sabeu que la religió islàmica no té icones a diferència de la catòlica que sol omplir les seves esglésies de sants i verges.
La noticia m’ha fet pensar i relacionar-la amb un altra que va aparèixer la setmana passada. Una universitària iraniana estava parlant amb un home dintre d’un cotxe. El problema és que aquest home no era mi el seu pare, ni el seu marit, ni cap membre de la seva família. La qual cosa està penada per la llei islàmica. Però el més fot és el que va passar després: set homes la van violar. A la noia se l’ha castigat amb presó i a rebre dues-centes fuetades (això si, el sèries de 20 en 20, no sigui que si li donen massa de cop pugui morir) I per als 7 homes? Res!! Aquesta és la seva peculiar manera d’entendre la llei! I els drets humans de les dones? Ah! què són les dones? Segurament que ni s’ho han plantejat!!

LA LLISTA "BLANCA" DEL PP A CATALUNYA

Joan Herrera, diputat d’ICV-EUA al Congrés de Diputats ha fet una afirmació força dura amb la coalició “nacionalista”, es a dir, de CiU. Diu que si pacta amb el PP pot convertir-se en una llista "blanca" d’aquest partit a Catalunya.
És curiós que Arturo vagi dient que no volen pactar amb el PP i hi hagi molta gent que pensen que ho farien de forma gustosa. Jo mateix, ahir, en aquest mateix blog parlava del tema tot dient que era el que li demanava el cos a Mas.
En les passades municipals CiU va presentar recursos als Consells Comarcals, precisament, pel tema de les llistes blanques i ara seria bo que ho acabessin sent ells. Ja sé que nom és el mateix, però ho volia posar.

LES BALANCES FISCALS

Quan sento parlar de balances fiscals m’imagino una gegantina balança de braços amb les corresponents cordes i plats plena de monedes d’euro. Però no és així. La paraula balança en aquest cas es refereix a balanç, o sigui a la diferència de partides entre el que es recapta Madrid de Catalunya per impostos i els que se’ns retorna via inversions i despeses corrents.
Segons un estudi que publica avui el Periódico de Catalunya fet per dos professors de universitat, un de València i un altre de Saragossa, per al BBVA que va des de 1991 fins al 2005, aquesta diferència entre el que paguem els catalans i els que se’ns retorna, és clarament negativa cap els nostres interessos. El darrer anys va ser d’uns mil euros per habitant i any i si a Catalunya som 7 milions d’habitants, la xifra és astronòmica, la qual cosa és realment preocupant. Així ens expliquem moltes coses! Què les autopistes siguin de pagament, què la catenària « falli » més que una escopeta de fira, que ens facin unes carreteres que al cap de poc ja les tinguem que anar arranjant, que fins fa poc només hi hagués una única via de tren entre Tarragona i Castelló, etc.
Segurament que amb l’aprovació de l’Estatut i tot l’enrenou que ha portat aquest tema, a partir d’ara el govern de l’Estat es posarà les piles, com vulgarment es diu, i millorarà les macro xifres. Malament aniríem si no fos així!

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

Gràcies al conveni signant entre el Ministeri d'Indústria i la Mancumunitat del Taula del Senia. Durant el 2007 el Ministeri d'Indústria ha donat ajuts per un total de 5.295.000 €. Ara, una vegada acabat el termini de sol·licitud per a 2008, gràcies a Mancomunitat i Ajuntaments les peticions han pujat moltíssim. Tot i no tenir totes les dades, hi ha més peticions i estes són de més pobles i de bastants més sectors. El 2007 van ser 15, el 2008 unes 40.

EL MÓN REAL I EL MÓN FICTICI

Una cosa que a priori podria resultar prou simple, a la pràctica potser no ho sigui tant.
Aquesta distinció entre un món i un altre caldria atorgar-se-la al President de la Generalitat José Montilla per diferenciar el món de les necessitats de les persones (real) i el món que només busca un debat polític però que no cobreix les necessitats bàsiques (fictici)
Això que és tan simple i que no hauria de comportar cap tipus de debat, al meu entendre no és tan senzill. Les societats actuals són complexes i tot allò que es refereix a les mateixes és tan complex com elles. Jo m’he trobat amb casos de que poc els ha importat si han estat ben atesos o mal atesos, de vegades es valora més si ho han estat en català o en castellà. Això només és un exemple, però de segur que a la vida (real) se’n podrien trobar molt més. O sigui, que els dos móns poden arribar a confondre.
Possiblement sigui una minoria la que estaria en aquest món fictici, que per ells és ben real i prefereixen la confrontació de les idees a rebre determinades atencions o de quina manera se’ls hi ha donat si finalment s’ha fet.
Així que cascú de nosaltres triï lliurement a quin dels dos móns vol estar. Jo ja ho he decidit fa temps i prefereixo el món real al què es referia Montilla.

CANVIAR LA LLEI ELECTORAL? UNA PRIORITAT

No només el PP, crec que tot hom està d’acord amb canviar la llei electoral. La d’ara ha quedat desfasada com tantes i tantes coses que en el seu dia van ser útils per a que la democràcia comencés a caminar, però ara caldria una àmplia reforma començant per la Constitució de 1978)
També es diu que un sistema de llistes obertes fomentaria la participació electoral. No ho sé. La gent (no tota) es motiva quan realment s’ha produït un fet o una circumstància rellevant o extraordinària. El PSOE no hauria guanyat les eleccions de 2003 si el PP no s’hagués entestat en mentir i mantenir les sospites de la ETA com autors de l’atemptat de Madrid. El ciutadà, què no és beneit, va dir que ja ni havia prou d’aquell color... prou de mentides i d’hipocresia i van donar, contra pronòstic, suport majoritari al PSOE.
El sistema de llistes tancades afavoreix els interessos dels partits. Si una persona vota la candidatura li és pràcticament igual que un “elegible” més o menys competent vagi en una posició o en un altra de la candidatura. De vegades surten escollits candidats que, segurament, en un sistema de llistes obertes no sortirien, perquè la gent els castigaria no votant-los.
Canviar la llei electoral? Sí. Però cal pensar bé com fer-ho per motivar mes els electors, encara que com he dit, aquest se solen engrescar per altres motius i hi ha que no ho farà mai, passi el que passi.

A MAS, QUÈ LI DEMANA EL COS?

Del anar al notari a dir que no pactaria amb el PP per a governar Catalunya a les declaracions d’avui a la “Mirada Crítica” de Tele 5 on ha dit que “si el PP no retira el recurs al Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya” hi ha dues coincidències: PP i el verb pactar. Perquè Arturo té tanta insistència en dir que no pactarà amb el PP? És que a força de repetir-ho, tal vegada s’ho acabarà creient? No serà que mentre el cos li demana pactar, altres condicionants (Duran i Lleida i altres) li aconsellen que no ho faci? Segurament tardarem en saber-ho i possiblement no ho sabrem mai. Si el PSOE guanya les eleccions de març, la disjuntiva es dissoldrà i si dintre de 3 anys Arturo ja no és el cap de llista de CiU, la possibilitat ja no existirà. Són coses de la política.

MAS PANCARTERO?

Ho he sentit i no m’ho acabo de creure! Mas al darrera d’una pancarta per les deficiències en les infrastructures de Catalunya? Si ell no ho ha fet mai una cosa així. A més a més, Arturo, alguna responsabilitat deu tenir amb aquest dèficit... o no va ser Conseller en Cap de la Generalitat i va donar suport al govern del PP presidit per José María Aznar? O és que tots els mals venen dels darrers quatre anys?

I no me l’imagino sol. Al seu costat dret el seu paladí Felip Puig (més conegut per Felip Fuig per l’espantada que va fer al Consell Nacional de l’Aigua per no votar a favor del transvasament de l’Ebre) I al seu costat esquerre Oriol Pujol, l’hereu, el fill de l’expresident Jordi Pujol que va pactar amb Zaplana el transvasament a canvi de compensacions per a Catalunya (Ep! de la Catalunya Vella, es a dir, sense tenir en compte les Terres de l’Ebre)

On estava el senyor Arturo quan tan el necessitàvem. Recordo el dia que va venir a l’IDECE, el dia després de sumar-se a una resolució en contra del PHN. Va entrar a la seu de l’IDECE quasi com un heroi i va sortir... escridassat!! Encara recordo veure a Blanca de Sant Jaume plorant per una finestra. Quanta desil·lusió! I ara es posarà al darrera d’una pancarta? No m’ho puc creure!

CAP ON CAMINA EL PP?

Quan manquen tres mesos i escaig per a les eleccions generals i a l’hora de formular propostes programàtiques, veig el Partit Popular desorientat. Segurament perquè estan convençuts de la dificultat d’aconseguir la victòria el mes de març. Diu Juan Costa, responsable del programa electoral, que prioritzaran les propostes per aturar el canvi climàtic; en canvi recuperen la vella idea de fer transvasaments cap a les conques deficitàries d’aigua (segons ells) con són les del Xúquer i Segura (es a dir cap a València i Múrcia) Proposen eximir de l’IRPF a les rendes inferiors a 16.000 euros quan només fa uns mesos deien que l’Estat no tenia recursos per pagar el “xec nadó” de 2.500 euros per nou nat. I finalment, mentre l’actual govern de Zapatero ha fet esforços per equiparar cada cop més els drets de la dona i el home (un bon exemple el tenim en els permisos de maternitat / paternitat), Rajoy, en un intent d’aconseguir el vot femení, diu que abaixarà els impostos de les dones que treballin fora de casa (?) La proposta del PP em sembla discriminatòria cap a l’home que també treballa fora de casa. Així, la resposta a la pregunta del títol seria: “El PP camina cap a la inconstitucionalitat!”

LA WEB DEL PRESIDENT MARAGALL

He vist avui al Punt que Maragall ha creat una pàgina web. Si algú està interessat en entrar-hi, l’adreça és: www.pasqualmaragall.cat. No podria ser una altra!

EL PP, DIVIDIT I SENSE IDEES

Segons tots els analistes, la manifestació d’ahir de la Asociación de Víctimas del Terrorismo presidida per Francisco José Alcaraz va demostrar que el PP està mes dividit que mai. Ni l’actual president del partit Mariano Rajoy ni l’anterior José María Aznar hi van acudir, encara que si que ho va fer Ana Botella, Eduardo Zaplana, Ángel Acebes i Esperanza Aguirre, per posar-ne uns quants. Va ser la manifestació menys nombrosa de totes les que ha convocat l’associació que presideix Alcaraz en contra de la política del govern socialista. Àcebes, com sempre fent tota mena de demagògia. Va dir que no entenia com el PSOE no s’havia sumat a la manifestació. Com es pot sumar a una “mani” que va en contra d’un mateix? Caldria ser beneit!

Pel que fa a la manca d’idees només cal veure que n’ha copiat d’Izquiera Unida: “Con Rajoy es posible” Però jo tampoc crec que aquest lema sigui d’iu. És un lema que pertany als grups ecologistes i moltes vegades anti-sistema. Ara bé, una de les coses que m’ha cridat més l’atenció és que diu que s’abaixaran impostos a les dones que treballen fora de casa (?) però senyor meu, això és anticonstitucional! Com es pot dir això? Resulta que mentre Rodríguez Zapatero està treballant per aconseguir cada vegada més la igualtat entre la dona i l’home (permís per maternitat / paternitat, per exemple) Rajoy ens surt que abaixarà els impostos a la dona... i a l’home què Sr. Mariano? Quan es va aprovar la llei de violència domèstica, on es protegia a la dona, penso que excessivament, el PP va ser el partit que més recursos anticonstitucionals va presentar (?) I ara, ens surt amb aquestes? Miri jo no m’ho crec. Penso que estan desesperats, sense rumb, veuen que perdran les eleccions de març i no sabent com adreçar la nau pepera. No els desitjo sort...

LA MIRADA POSITIVA

Aquest és el lema escollit pel PSOE per a la precampanya de Zapatero en les properes eleccions generals del mes de març. És un lema en positiu que denota optimisme i mirada cap els reptes futurs. Si analitzem els quasi quatre anys de govern segurament que hi trobarem més coses bones que dolentes. Com a positives vull destacar la retirada de les tropes de Iraq, la retirada del Pla Hidrològic Nacional, el avenços en matèria social i de igualtat entre la dona i el home, poder-se casar les parelles homosexuals, el xec del nounat, etc. Entre les negatives, possiblement el no complir amb la promesa de recolzar l’Estatut de Catalunya que va aprovar el Parlament català. Però situades sobre una hipotètica balança, trobo que s’acabaria decantat cap el costat dels resultats positius, malgrat alguns...

El ja, des d’avui, proclamat candidat del PSOE, ha fixat com a objectius principals del seu programa electoral el seguir avançant cap a l’estat del benestar i la igualtat de totes les capes socials i la lluita contra el canvi climàtic.

FRANCO VIU!

L'article ha aparegut avui a Vinaròs News.

El 20 de novembre, data de la mort de Franco, ara fa trenta dos anys, no em passa desapercebuda. Fins i tot recordo quasi amb tota exactitud que vaig fer aquell dia de 1975: amb qui vaig parlar, on vaig anar... El temps ha passat, però hi ha coses que encara perduren al llarg dels anys. Així, quan viatges arreu de l’Estat Espanyol s’hi pot trobar tota mena de simbologia franquista, sobre tot a les esglésies on es llegeix allò de: “Caidos por Dios y por España”. Però no cal anar gaire lluny per veure vells símbols feixistes. A Tortosa, sense anar més lluny, tot just al mig del riu i al costat del pont de l’Estat queda en peus el monument a “los 25 años de paz” (hi ha qui va opinar llavors irònicament: ¡y de paciencia!) Però el més habitual és trobar en algunes construccions de l’època una placa del “Ministerio de la Vivienda” (cases de protecció oficial) amb el jonc i les fletxes (més conegut com “el yugo y las flechas”) A Amposta se’n han tret unes quantes, però hi ha llocs, com a l’avinguda Sant Jaume, on encara se n’hi poden veure a sobre la porta de algunes cases. Molt prop d’allí, just a la part superior d’un bloc de pisos s’hi pot veure un gravat de dimensions considerables. Però tal vegada els vestigis més significatius que queden a la capital del Montsià són el nom de diversos carrers amb connotacions franquistes. Els més notables: Ruiz de Alda (co-fundador de la Falange) i García Morato (aviador franquista) Però també Burgos (capital de la “zona nacional”), Canàries (buc insígnia del bàndol “nacional”), Larache (ciutat africana capital del protectorat espanyol on Franco estava destinat), Navarra (divisió de l’exercit franquista comandada pel general Garcia Valiño, responsable de partir en dos la zona republicana a l’alçada de Vinaròs), etc. Y per sobre de tot destaca el nom de la seva barriada, al mateix cor del Delta de l’Ebre: Villafranco del Delta, popularment conegut com el Poble Nou.

Sobre aquest tema, no fa gaires dies, concretament el 29 d’octubre, el ple de l’ajuntament va debatre una moció presentada per ERC per treure de la nomenclatura oficial aquest noms. Sorprenentment, l’equip de govern (CiU) hi va votar en contra al·legant què, prèviament, volen consultar els veïns les modificacions i, en el cas del Poble Nou, tenen temor a perdre la consulta! La qual cosa considero tota una bestiesa!

Quan acabi el seu procés parlamentari i entre en vigor la Llei de la Memòria Històrica, la majoria d’aquesta simbologia tindrà que desaparèixer. Només podran quedar en peus aquells monuments declarats com a bens d’interès cultural local.

Així què podem dir què: Franco “viu entre nosaltres”!, encara que sigui de forma simbòlica!

MINISTRA INTERNACIONAL

Ahir, Magdalena Álvarez, Ministra de Infrastructures del govern espanyol va visitar les obres el túnel del Pertús que uneixen els estats Espanyol i Francés i va poder ser testimoni de com la tuneladora acabava d’obrir definitivament el pas. Però la ministra en lloc de baixar i pujar a l’aeroport Girona Costa Brava o va fer al de Perpinyà. Es veritat que està una mica més prop, però un què és mal pensat de mena, creu (com ho creuen molts d’altres) que no va voler xafar sòl català per por a una bona esbroncada dels ciutadans. “Antes torcia que doblá”, va exclamar l’altre dia la ministra en un míting. “Antes escabullia que pitá” va haver de pensar ahir! Ministra no anem bé! Ni nosaltres els soferts catalans, ni vostè! Tingueu-ho en compte!

SORPRESA O FETS PREVISIBLES?

No acostumo a parlar de temes locals al meu bloc, però avui no puc deixar de fer-ho. Ahir divendres, Vicent Pellícer i Ollés va presentar al marc de la biblioteca d’Amposta els seus dos darrers llibres: Guia de les Terres de l’Ebre què, per cert, el dia abans havia rebut el premi Jordi Cartanyà de la Diputació de Tarragona i Els Massís dels Ports: el plaer de l’aventura. A la presentació ho hi havia ningú de l’equip de govern de l’ajuntament d’Amposta, encara que sí que hi eren presents la bibliotecària i una component del departament de cultura. La bibliotecària va excusar la regidora de cultura i el regidor de mitjans de comunicació. El presentador va fer una introducció a les obres de Pellicer acurada y plena de detalls, encara que he de dir que em va ignorar en tot moment. De totes formes li agraeixo que en la seva presentació esmentés al meu bon amic Manel Ollé i a la seva obra Macianet el Ventallenc. Jo conec Manel des de que aquest portava pantalons curts... També es va dir que no hi havia cap representant de l’ajuntament i era mentida n’hi havia un, però de la oposició, es clar! També va dir Vicent que “ens ho tenim que creure-ho; referint-se al potencial turístic que tenim a les nostres comarques. Jo li vaig dir que m’ho creia i bona prova d’això són les 6 rutes turístiques que tinc penjades al altre blog (el Tossal dels Tres Reis) i se n’afegiran d’altres així que vagi tenint temps i ganes.

Per la nit concert de la Lira Ampostina en honor a la patrona de la música Santa Cecília. Bàsicament ens van oferir les peces que interpretaran la propera setmana al Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea (Alacant) on, per primera vegada, la Lira ha estat convidada. Al descans homenatge a l’anterior alcalde d’Amposta amb la concessió de la medalla d’or de l’entitat, la primera que s’atorgava. Aquí si que hi eren quasi tots: la regidora de cultura i la seva mare, el de mitjans de comunicació, el de medi ambient, la d’hisenda, l’anterior regidora de cultura i el seu marit i, per suposat, l’alcalde. Tots ocupant llocs preferents a la llotja de l’auditori.

L’any que ve es commemorarà a Amposta el centenari de l’atorgament del títol de ciutat. Un dels actes previstos serà la proclamació del castellà d’Amposta. Títol desaparegut i que es vol recuperar amb el beneplàcit de l’Ordre de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem amb seu a Roma. Es pretén que sigui una mena de títol nobiliari i vitalici. S’ha pensat amb algú? Serà sorpresa? O tal vegada és del tot previsible la persona a qui se li donarà la distinció? S’accepten apostes, però jo ja tinc favorit!

UN PASITO PA LANTE, MARIA; DOS PASITOS PA TRAS

Ja m’estranyava a mi! L’altre dia, el president de la Conferència Episcopal Ricardo Blázquez va parèixer, es va intuir amb les seves paraules, què demanava perdó pel paper de l’Església Catòlica a la Guerra Civil Espanyola i el franquisme. Només el cardenal de Sevilla Carlos Amigo Vallejo es va mostrar amb la mateixa sintonia. Avui llegeixo que la Conferència Episcopal desmenteix que Ricardo Blázquez va voler dir el que va dir. Conclusió: si l’Església Catòlica no condemna el paper jugar per aquesta durant la guerra i la dictadura, vol dir què encara hi està d’acord. Està d’acord amb les morts d’innocents, amb totes les atrocitats que es van fer, etc. No és aquesta gent que diuen que hi ha un cel i que només els bons hi aniran... ah! Què si es confessen i se’n penedeixen igual hi van? Això és jugar amb “parany”.

Si més no, si algú encara no se n’havia adonat, ja sabem que és el que pensa la cúpula de l’Església espanyola... i així volen guanyar feligresos, amb actituds com aquesta? Anem bé!

ELICES- 1; PP + CiU-0

El Tribunal Suprem ha acabat arxivant la denuncia que va fer el “tot poderós” alcalde de Tarragona duran diverses legislatures (gràcies a una moció de censura contra l’alcalde Recasens) a la senador de l’entesa i regidora del grup socialista a l’ajuntament tarragoní María José Elices. Elices va insinuar que Nadal havia intervingut a l’hora de fer la nova variant de la carretera nacional per a que aquesta passés prop de la projectada urbanització de Terres Cavades promoguda, segons Elices per diversos amics de l’alcalde. Recordem que l’enrenou de Terres Cavades va costar el càrrec al regidor d’urbanisme de Tarragona Àngel Fernández, germà d’uns del promotors de la urbanització.

L’alcalde Nadal va interposar una querella contra la senadora socialista. Per això havia de comptar amb el vist i plau del Senat que li havien de retirar la immunitat parlamentaria. PP i CiU van unir “esforços” per a votar tots plegar. Una cosa (retirar la immunitat) què, crec recordar, no havia passat mai fins llavors. CiU no podia fer un altra cosa si el denunciant era un membre destacat del seu partit. El PP perquè es tractava d’una socialista i amb això ja en tenia prou. Finalment el Suprem no els ha donat la raó, però li ha costat (de moment) la carrera política a la exsenadora. En el títol posava que el resultat ha estat 1-0 a favor de Elices, però la veritat és que em sembla que ha guanyat per “golejada”

POBRE DELTA!

Les noticies que van apareixent dia sí, dia també a tots els mitjans, no són gaire optimistes en el tema de la conservació del Delta de l’Ebre.

Cada cop hi ha més regadius i “gota” per aquí, “gota” per allà, al final quasi no quedarà aigua per a baixar. Només falta que el govern de l’Aragó, tingui al cap fer macroprojectes recreatius. Criticàvem els camps de golfs que es volien fer a València i Múrcia i ara omplirem tota la conca d’aquests projectes. Tant gent hi ha que juga al golf? O és simplement un esport de moda? És un esport d’elit només a l’abast d’uns pocs? Caldria fer un debat en profunditat sobre la conveniència de fer-ne tants i per a qui els estem fent.

Després estant les comunitats de regants que segueixen capficades a construir sistemes de dics per tal de protegir, no el delta, sinó la parcel·la d’arròs del seu soci.

Que l’Ebre i el seu delta estan sentenciats a mort? ja ho sabem i ho sabien els científics de fa molts anys. El canvi climàtic, segurament, farà d’accelerador del procés. Un procés que va començar amb la construcció de les grans preses de Mequinensa i Riba-roja d’Ebre i que s’ha tardat massa anys a discutir com es pot protegir. I a sobre cada vegada li surten més enemics en forma de voler aprofitar les aigües del riu.

Es diu que l’aigua serà el petroli de les properes dècades. Fins i tot he sentit a parlar de la guerra de l’aigua. Si en tenim poca cal buscar la manera d’economitzar-la abans de que sigui massa tard i les actuals polítiques no van encaminades a fer-ho.

La gent deu de pensar que mentre hi hagi aigua cal mirar com es gasta (però com es gasta, en present) En lloc de mirar com estalviar-la per a que en el futur en segueixi havent-hi.

Fa un parell d’anys vaig poder veure las Tablas de Daimiel. Vàrem poder visitar el centre d’interpretació de l’aigua i el parc nacional. Jo que sóc aficionat a la fotografia i m’acabava de comprar una camera digital, us he de dir que no en vaig tirar ni una! Feia pena. Durant molts anys hi ha hagut una sèrie d’extraccions il·legals que han portat el parc a un procés de pèrdua d’aiguamolls que si no és irreversible, quasi. Ara se hi volen posar mesures. S’han tancat alguns pous. Però possiblement les solucions han arribat massa tard.

Al delta de l’Ebre li està passant el mateix i no es vol actuar amb la celeritat i eficàcia que caldria. Quan arriben les solucions arribaran fora de temps i, segurament, no les millors...

ENQUESTA SOBRE ELS POLÍTICS CATALANS

Suposo que demà sortirà a tots els mitjans. Aquest matí s’ha fet un petit avançament per la ràdio. Jo ho he escoltat a la Cadena SER. Segons aquesta enquesta encarregada pel mateix govern de Catalunya, la valoració dels polítics catalans és la més baixa de la història i que si en aquests moments hi haguessin unes eleccions la participació seria molt baixa. A això és preocupant. Cal donar un nou impuls a la vida política d’aquest país. Un país que ha tingut massa polítics “professionals” durant massa anys. De professió? Polític. I això no és bo. Qui està en contacte a diari amb el ciutadà se’n fa un fart d’escoltar-ho: “Com a molt 8 anys i prou, és el que haurien d’estar els polítics”. I si ens fixem amb alguns d’ells, veurem que fa un grapat d’anys; tants que quasi no ens en recordem de quan van aparèixer per primera vegada a la escena política. Pujol, per exemple, va ser vint-i-tres anys President de Catalunya, però quant feia que estava en política activa? Recordo que es deia que algunes nens nascuts després de 1980 només havien conegut a ell com a President i ja tenien edat d’anar a votar!

Una altra cosa que al meu modes entendre s’hauria de fer és donar una resposta real als problemes que planteja la ciutadania. Donar resposta comarca per comarca, poble per poble. Si hi ha una necessita, cobrir-la. Si hi ha una mancança, fer-la...

Les Terres de l’Ebre hem tingut, històricament un dèficit greu de infrastructures. En aquest moments hi ha projectes sobre la taula, aprovats amb ampli consens dels partits polítics al territori: La perllongació de l’autovia de l’interior o de la plana, el desdoblament de l’eix de l’Ebre per a convertir-lo en autovia, etc. Quan veurem fet realitat aquest projectes? He sentit opinions de gent que diuen que ells ja no ho veuran... i no són tant vells...

Un altre exemple: l’anunciat hospital de Tortosa. Ens passem la vida discutint per temes, no diré que intranscendents, però si menors. A la llarga acaba perjudicant l’interès general dels ciutadans. Quan un projecte es posi per primer cop sobre la taula ja haurien d’estar analitzats tots els pros i els contres i a partir d’aquí ser aprovat amb la major celeritat possible i de seguida enllestir tot el projecte per a que els següent pas ja fos la dotació pressupostària per començar-ho a fer.

Els ciutadans han de percebre aquest treball. Ara pareix que només perceben lluites partidistes que només van en benefici d’uns pocs.

Ja és hora de posar-nos les piles tots plegats? No trobeu?

ASSASSINAT TELEVISIU

La mort de la noia russa a mans del seu exnovio cinc dies després d’haver sortit a un programa dels anomenats el cor o també teleescombraries, ha obert tot un debat sobre aquest tipus de programes. Pareix que la fiscalia de l’Audiència Nacional ha trobat indicis de responsabilitat civil al programa de Antena 3 “Diario de Patricia”, perquè, s’hi va portar a la noia enganyada.
Fa temps es va demanar que aquest tipus de programa s’emetessin a una franja horària allunyada dels horaris habituals que els infants miren la tele. Però hi ha cadenes que segueixen emeten en un horari on els més menuts hi tenen fàcil accés. El motiu no es altre que els ingressos per publicitat. A més la despesa que suposo és més bé poca.
Aquest cas m’ha recordat el que va passar fa uns anys a una dona d’Andalusia que va ser cremada pel seu exhome dies després de denunciar públicament en un programa d’aquestos que la maltractava.
A veure si finalment el govern prohibeix aquests tipus de continguts. Seria un bon homenatge per a la data que celebrem el proper diumenge: el dia internacional contra la violència de gènere.

MADRID, CAPITAL PROVINCIANA

Si heu viatjat mai a Madrid, haureu tingut la sensació de que, efectivament, esteu a la capital d’Espanya. S’ho creuen i exerceixen d’això. Però, de vegades només cal l’opinió d’un individu per tirar-ho tot en orris.
Em refereixo al jutge de l’Audiència Nacional que va jutjar els dos joves gironins per cremar una foto del rei i que va prohibir-los parlar en català. Va dir que si el català era oficial a la comunitat autònoma de Catalunya, allí, a la comunitat de Madrid, no.
Però si la audiència era “nacional” vol dir que era de tot l’Estat, sinó hagués segut una audiència provincial i per tant, hauria d’estar permès dirigir-se al jutge en català.
La consellera Tura ha fet un ges que la honra: demanar que així sigui a partir d’ara.
I és que de jutges, com de tot, n’hi ha de moltes varietats. Potser un altre sí que ho es permès.

MAYOR OREJA

Si a algú que coneix gaire l’idioma castellà ni la vida política i social d’Espanya li diguessis nomes Mayor Oreja, de ben segur que deduiria que estàs parlant d’una orella gran o d’algú que te bona oïda. A Mayor Oreja en qüestió, més que bona oïda té la llengua llarga. Em refereixo, es clar, a les declaracions que va fer ahir. Dir que el govern de Rodríguez Zapatero necessita a ETA és un disbarat tan gros que no crec que ningú amb quatre dits de front s’ho prengués seriosament.
Qui ha demostrat que necessita a la ETA és, precisament, el Partit Popular, per això ha estat “alimentant” la teoria de la conspiració de l’11-M durant tota la legislatura i, després de la sentència encara no s’ho acaben.
Recordo que el mateix 11-M, durant les primeres hores i quan encara no se sabia res sobre els autors materials del atemptat, parlant amb una companya, aquesta em digué: “Si ha estat la ETA ja hem perdut les eleccions”. Prou clar, no?

CASA GRAN

En el seu afany de refundar el catalanisme, Arturo Mas ha escollit un lema: CASA GRAN del Catalanisme. Com aquest sé me n’acudeixen uns quants: Cap i Casal, Casa Única, Casa Nostra, Nostra Pàtria, etc. El partit de Putin es diu Casa Rússia. Però avui 20-N (n’hi ha qui ha dit que no té cap mena d’importància) m’ha recordat allò de “España, una, GRANDE y ...” Ui, quina por!

MOTORISTES: MANIFESTACIONS, SÍ. PRUDÈNCIA TAMBÉ

No estic en contra del col·lectiu de motoristes i trobo justes les seves reivindicacions de seguretat quan demanen la substitució de les actuals tanques metàl·liques per d’altres menys perilloses en cas de coalició, però han de posar una mica de la seva part, la qual cosa sovint els hi trobo a faltar.
Ahir mateix, anant camí cap a casa, de sobte va aparèixer una moto avançant. Com que estàvem a punt d’arribar una cruïlla, es va posar darrera meu, tot just a la meva esquerra. En plena rotonda va avançar-me per la dreta i tot seguit ho va fer amb el cotxe que anava al meu davant, per a continuar per la carretera que el portava a la seva destinació.
La maniobra em va semblar perillosa i feta amb tota la irresponsabilitat.
Vull dir amb això, una vegada més, que els motoristes són temeraris, per això no ens podem estranyar quan duran l’any 2007 ja hi ha hagut el doble de morts que en tot l’any 2006.

BERLUSCONI, PIDOLAIRE

El Periódico d’ahir publicava una foto de Berlusconi amb una guardiola de terrissa. La notícia és que ha creat un nou partit per intentar aglutinar tota la dreta italiana i anava demanant diners per al seu finançament. Només mi faltava posar una enganxina igual com passa amb la recol·lecció de diners per a la lluita contra el càncer o el Domunt.
El fet, si més no és estrany. Però encara em resultaria més estrany que un personatge com Berlusconi, conegut mangante dels negoci (he dit mangante, m’ha traït el subconscient, volia dir magnat) tornés a la primera línia de la política italiana després de totes les causes que té obertes a la justícia italiana per fer trampes per afavorir els seus interessos i els del seu partit (Força Itàlia)
De moment els seus socis, com la Lliga del Nord, ja s’han desmarcat del projecte. Alguna cosa com Mas a Catalunya...